dilluns, 23 de febrer del 2009

De la nostra llum...(Tot recordant Joaquim Folguera)




De la nostra llum
A l'ombra d'un vaixell un mariner somia

-una testa boirosa de mariner del nord-

i, al despertar quiet, la mirada extasia

en la visió del port.

Més, del somni venint, enterbolit encara,

ell que sobre del mar és etern vagabund,

sent un dubte d'infant i no sap pas a on

s'ha dormit que la llum sigui tan bella i clara.

MATÍ DAURAT D’HIVERN

Joia d’hivern. El matí

és la fruita poc madura. L’assaboresc, mes perdura

aviat l’aspre sabor.

Aquest matí és com un audaç desig d’amor.

Joia d’hivern. La nova llum és viva

però trencadissa:

la il·lusió pura i fonedissa

d’amor que no té demà.

Aquest matí és una rosa que es desfà.

Joia d’hivern. La multitud

s’esplaia dins ta joia pura.

És la follia que es mesura

en el nou aire l’elasticitat.

Aquest matí és un desdejuni de pecat.

Joaquim Folguera i Poal

(Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1893 - Barcelona 1919)

Just un 23 de febrer de fa 90 anys va morir, als 25 anys, un jove poeta anomenat Joaquim Folguera. Era fill de Manuel Folguera, que exercia un carrec destacat dins la fàbrica de la Colònia Güell, inagurada tres anys abans del naixement d'aquest poeta. Ja de molt jove li diagnosticaren una greu malaltia. Va començar a estudiar peritatge mecànic, però ben aviat els metges li prohibiren estudiar. Progressivament invàlid s'abocà a la literatura amb una intel·ligència i una cultura excepcionals. Apart de poeta, també fou traductor i crític literari. Hi ha qui el situa en la corrent del noucentisme, però de fet fou un dels impulsors de les noves avantguardes literàries a Catalunya, juntament amb el seu amic J.V.Foix.

Per això, avui, coincidint amb aquesta efemèride he volgut rescatar dos dels seus poemes que més m'agraden.+info a...http://www.escriptors.cat/autors/folgueraj/pagina.php?id_sec=818










divendres, 20 de febrer del 2009

No sé jugar amb màscares...





No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa.
D'uns pocs pensaments clars.
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.
Maria Àngels Anglada ( Vic, 1930 - Figueres 1999)
Un poema que recorda a les màscares d'aquests temps de carnaval i almateix temps un record per aquesta gran escriptora que fa deu anys que ens va deixar.

1 anys sense Palau i Fabre (Josep Pedrals diu Palau i Fabre)

Aquest finals de febrer celebrem que fa un any va morir un dels escriptors més polifacètics. Un poeta que admirava Picasso i que durant molts anys va ser un autèntic desconegut per molts. Els darrers anys la seva obra va donar un tomb i el nom de Palau i Fabre va començar a ser reconeguda com una figura cabdal. Un any després de la seva mort diversos homenatges i recitals el recorden. He decidit recuperar aquest video en motiu del norantè aniversari on el jove Josep Pedrals canta el poema "La cançó més banal" acompanyat del guitarrista Albert Sagrera.

Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia (II)...(Joan Capri, un mestre!)



Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia...

Contra la crisi el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia.
Com que no la venen en farmàcies, estic fent una recerca acurada.
He fet una primera immersió en la catosfera més immediata i m'he trobat amb els següents resultats:
http://elmundotoday.com
Mai un diari havia sigut tant divertit!
http://www.tv3.cat/pprogrames/polonia/polSeccio.jsp
Polònia:Portal de conegut programa televisiu.
http://www.tv3.cat/programa/21405
Crackòvia: portal del bessó televisiu de Polònia.
http://premsafolla.com
L'actualitat des del punt de vist més foll.
http://kollonades.blogspot.com
Recull de premsa absurda.
http://absurddiari.blogspot.com
Comentaris de notícies absurdes.
http://avi-ninotaire.blogspot.com
Els dibuixos d'un veterà ninotaire de la catosfera.
http://jrmora.com/blog
El punt de vista d'un veterà dibuixant gràfic.
http://telamamaria.blogspot.com
Ironia i reflexió a part iguals.
http://laiaiatecaspa.blogspot.com
Ironia nostrada.
http://lostartsecret.blogspot.com
L'ironia quotidiana de l'Òscar que la guarda en un pot de Cola-Cao i somia fer una versió alternativa del "Cuentáme".
S'ACCEPTEN SUGGERIMENTS...

A prop del mar (en record de 10 anys sense Carles Sabater)

La poesia de Tranströmer


Últimes lectures:
La plaça salvatge
de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931)
Perifèric edicions, nº10, 2008.
Edició suec - català
traducció de Carolina Moreno.

Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.
La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?
Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga,
s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.

SPOTS PER CONSCIENCIAR EL MÓN

Aquest és un spot increïble d'Amnistia Internacional. En el món on vivim, la seva continua sent una tasca molt important.
I spots com aquests no poden deixar a ningú indiferent.

La Revolució


La revolució
de Jordi Casanovas
La Villarroel. (fins l'1 de març!!)
Què s'amaga rera el títol cridaner d'aquesta obra?
Teatre social? Polític?
La revolució és la història de la Sandra i la Cris, dues investigadores en el camp dels videojocs informàtics. Acaben de crear un videojoc trencador i pretenen presentar el projecte a una important empresa multinacional, que suposadament, està interesada en produïr-lo i distribuïr-lo. Aquest és el punt de partida d'una història carregada de girs, intriga i emocions que porta a les seves dues protagonistes a enfrentar-se a les seves pors i sentiments. L'autor és en Jordi Casanovas que també dirigeix l'obra i que ens ofereix un plantejament argumental innovador, fresc i contemporani.Casanovas s'està consolidant com un nou dramaturg a tenir en compte. Anteriorment ja havia escrit i dirigit "La ruïna". Els joves intèrprets de la companyia Flyhard són molt creïbles. I tot i que la història té ingredients que no poden agradar a tothom és recomenable.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Z de Zheng He



Els grans viatges de Zheng He
Les expedicions marítimes de la Xina del segle XV
Museu Marítim de Barcelona fins el 31.05.09
Magnífica exposició que ens apropa a un dels grans mites de la història marítima d'Orient i d'Àsia: Zheng He. Qui era?
Zheng He va ser un comandat eunuc súbdit de l'emperador Yongle. Xina en el primer terç del segle XV va enviar grans vaixells xinesos per recórrer mars i oceans de forma continuada i així fer-se un nom com a potència creant punts estratègics importantíssims pel comerç i per l'expansió cultural del propi imperi. En total foren set les grans expedicions marítimes d'aquest llegendari navegant xinès de religió musulmana. Va convertir l'Índic en un mar xinès fins que, a la seva mort, l'enorme flota, formada per 225 vaixells i tripulada per 27.500 persones, va desaparèixer per sempre.
Va arribar fins a Malàisia, Java, Golf de Bengala, Índia, Aràbia i fins i tot fins a la costa africana ancorant les seves naus a Mogadiscio i Malindi.
Una autèntica proesa per aquells temps!
"Els vaixells que naveguen pels mars del sud són com cases. Quan van amb les veles desplegades són com núvols al cel" (Zhou Qufei, S.XII)
Aquests i molts altres detalls als trobareu a aquesta interesant exposició. Recomenable!

dimarts, 3 de febrer del 2009

Y de Youtube's moments -Stand by me:

Playing for a change és el projecte internacional de documental coordinat per Mark Johnson. Ve a ser com un work in progress...van filmant fragments i els van penjant a la xarxa. Hi ha músics de carrer de tot el món. Tots versionen el mateix tema. La música com a mitjà per unir cultures i persones de llocs molt remots i molt diferents. Un projecte per donar oportunitats a aquells que tracten de guanyar-se la vida amb el seu art enmig del carrer. El documental és per la Fundació Playing for change i pretèn entre altres coses recaptar fons per aixecar la primera escola de música d'aquesta Fundació a Sudàfrica. Un gran projecte. Una gran iniciativa. Uns grans músics.

Y de youtube's moments (fragment de Groundhog Day)

Un dels molts moments coneguts d'una de les millors comèdies dels anys 90. Groundhog day va ser traduït com El dia de la Marmota o Atrapat en el temps.
Justament ahir a EE.UU era el dia de la Marmota. De fet, hi ha dies que es repeteixen més que el dia de la Marmota. Hi ha dies que semblem atrapats en el temps. Catalunya sembla a vegades immersa en un perpetu dia de la Marmota amb debats que no porten enlloc, polítics sense carisma, frustracions estatutàries, rodalies perpètues, cortines de fum com la compra d'Spanair i un llarg etcètera...
No trobeu que a vegades semblem atrapats en el temps?

X de Xinès


La tradició diu que Buda va voler posar nom als diferents cicles i per fer-ho va fer una crida a tots els èssers vius de la terra. Però només s'hi varen presentar 12.
D'aquesta història neixen vàries llegendes, mites xinesos...els dotze animals donen nom a les dotze cases de l'horòscop xinès i als seus anys. Fa pocs dies va obrir-se el cicle de l'any del bou o búfal. Després d'un any nefast dominat per l'inici d'una crisi, l'any del bou se'ns obre com un any que caldrà molta paciència. S'haurà de caminar cap endavant amb pas ferm, segur i lent. Bé, com els bous. Ni fet expressament. És curiós, no?

W de Working for a dream


Working for a dream. Bruce Springsteen.
Hi ha qui diu que a casa nostre hi hagut darrerament en els mitjans un excès de Springsteenmania i que ens rendim massa facilment a qualsevol nou treball d'aquest astre musical.
Hi ha qui diu que el nou disc li sobren alguns temes i que el nou productor li fot pressa al "Boss" per treure nous treballs i això és nota.
Hi ha qui diu que un gran disc hauria sigut juntar les cançons de Magic i d'aquesta nova entrega. Pretendre que cada nova entrega d'aquest crack sigui una obra mestra és demanar massa penso...Aquest bon home porta gairebé 40 anys fent música i ha sigut un dels més prolífics compositors.
És ben conegut el rumor que s'amaga sota una màniga una nova entrega de "Tracks", és a dir de cançons inèdites que mai van ser gravades en cap disc. Però potser s'amaga la jugada per més endavant. Personalment penso que l'últim gran disc va ser "The Rising". També crec que va ser molt creatiu amb l'època del disc de versions de Peter Segeer. El títol del disc sona a eslògan electoral pro Obama. I és que el Boss ja no s'amaga de les seves conviccions polítiques. Potser no serà un disc rodó ni perfecte però l'Springsteen, deixem-nos de manies, sempre és un gran Springsteen.

V de Volcà

L'Asama és un cràter nevat de 2568 m d'alçada. Va entrar en erupció i en les últimes hores encara sortien columnes de fum blanc. Aquest volcà es troba al japó a 150 km al nordest de Tòquio. Evidentment les autoritats nipones, acostumades a tifons i terratrèmols, varen prevenir la població amb màscares contra el fum. Les imatges d'un volcà en plena fúria sempre són impactants.
A casa nostre hem viscut de molt aprop els últims dies la virulència de les ventades i hem seguit amb mal temps i pluja. Afortunadament tenim bons meteoròlegs; tinc els meus dubtes de determinats polítics. Afortunadament tenim un neucat i no sé quants meravellosos plans d'emergència més. Afortunadament.
Afortunadament no tenim volcans en actiu.Afortunadament.

U d'U2 versió africana


In the name of Love. Africa celebrates U2. Shout factory 2008
A l'espera del nou disc d'U2, l'any passat es va editar un curiós disc de versions que va passar força desapercebut. El disc porta el nom d'una de les mítiques cançons del grup dels anys 80. És un disc amb finalitats benèfiques i molt sorprenent.
Hi ha versions fetes per grups i cantants de Benin, Soweto, Nigeria, Mali, Guinea, Angola, Liberia, Sierra Leone, Sudàfrica, Camerun, Senegal...Un disc recomenable.

dilluns, 2 de febrer del 2009

T de Tintín


Qui no ha llegit un còmic de Tintín de petit? Tintín és un referent del còmic europeu. A Brussel·les hi té un racó molt destacat en el CBBD i el passat dia 10 de gener es va commemorar el 80 aniversari de la publicació de les seves primeres vinyetes. Hergé (pseudònim de Georges Remi) hi va dedicar mitja vida i en són testimoni els gairebé 24 àlbums que es varen publicar. Segurament a la capital belga es faran diversos actes durant tot l'any entorn una de les seves icones. Però per què escric aquest post? Ho faig perquè m'ha cridat l'atenció la darrera notícia que l'Spielberg rodarà una triologia de films sobre les aventures del nostre heroi. Durant molt de temps s'havia especulat sobre aquesta possibilitat i ara serà una realitat. L'actor que encarnarà el personatge serà en Jamie Bell, l'actor de Billy Elliot. Em sembla una bona decisió. Fins i tot físicament no caldran grans caracteritzacions. El tema de la triologia està per veure. Està clar que la primera part la rodarà l'Spielberg, es parla d'una segona part que la rodaria en Peter Jackson i qui sap si el negoci dona fins i tot u na tercera part. S'ha comentat que l'argument estaria basat amb l'àlbum "El secret de l'Unicorn". Esperem que tot plegat no defraudi a la gran quantitat de fans que té aquest còmic. Parlem que les aventures d'en Tintín s'han traduït a 80 idiomes i dialectes, que es diu aviat!!! Catalunya és un dels racons del món amb molts fans d'aquest personatge i té un magnífic portal amb el web:http://www.tintin.cat/portada.htm



Quin és el vostre còmic preferit de Tintín? De petit un dels còmics que trobava misteriós i angoixant i va ser un dels primers que vaig llegir fou...



T de Tintín (al país del blogs II)






Vet aquí un exercici de ficció en homenatge als 80 anys de Tintín.

A l'illa dels llibres hi ha llibres i més llibres. Es pregunten...potser el que busquem són escrits perduts? Potser el secret està a dins d'un d'aquests llibres? Hi ha tot tipus de personatges cercant el misteri dels blogs...polítics, escriptors, actors, mestresses de casa, periodistes, pintors, psicòlegs, científics, lletraferits, funcionaris, universitaris, professors de secundària i avorrits analistes econòmics i polítics.
Cal fugir dels Dupont i agafen una barca que els porta lluny d'on són. Es fa fosc. I arriben a una illademonstres. Llamps i trons!, cridà en Haddock. I ara què? Tros de quòniam! En Tintín decideix pronunciar unes paraules màgiques que té escrites en un tros de paper li havien portat des de la terra del paper...Meo quidem animo....sonen estranyes. Però són una contrassenya per demanar ajuda. I apareix en Xang. Ell també s'ha perdut i vol tornar al Tíbet. Afortunadament a la platja hi ha l'Oliveira da figueira que decideix encoloma'ls-hi una brúixula. Decideixen manllevar l'avioneta de l'Oliveira. Però on poden anar? On aneu?, crida el comerciant lisboeta. Més val no dir res...guardar el secret....o potser no...the lost art of keeping a secret! Avioneta enllà busquen una nova terra on hi ha noves flors. Decideixen anar al lloc des d'on neixen tots els somnis però només troben núvols i més núvols. Tant debò l'aire fos una dolça transparència. L'avioneta s'estavella però consegueixen salvar-se i no saben on són. De sobte un Senyor els hi diu: "teniu un racó dalt del món". Decideixen pujar al Santuari del Senyor carregat d'enigmes i cares del món. I sabeu qui es troben? En Tornasol! Oh, professor! Quina il·lusió! Què fa? Ell contesta...estic intentant desxifrar l'enigma de les Set Boles de Cristall...Creieu que ho desxifrarà?
OSTRES TROBO QUE TOT PLEGAT DONARIA PER UNS QUANTS ÀLBUMS!!!

T de Tintín (al país dels blogs I)

Un exercici de ficció en homenatge als 80 anys de Tintín.


Com serien les aventures d'en Tintín si Hergé hagués de crear un nou àlbum? Estic segur que apareixerien mòbils, ordinadors, webs, radars...
El tema tintinaire té molts fans fins i tot en la catosfera...Ja he llegit alguns blogs que li han dedicat alguna ressenya...Us imagineu una aventura d'en Tintín al país dels blogs? Com podria ser?
Un de molts possibles exemples...Tintín rep un misteriós missatge d'un desconegut blocaire. Ha d'investigar el secret dels blogs i per fer-ho decideix revisar les històries veïnals. Pensa que no en té prou i potser caldria espiar alguns personatges itinerants que apareixen i desapereixen cada any com en Dupont i Dupont. Atabalat per distreure's va a la mansió de la Castafiore que està enbadalida mirant bocins de lluna. Apareix un Aristòcraiobrer que li recomana que visiti alguna illa. Si es possible de color roig. Coneix la meva illa roja? pregunta. Surt correns i es troba el capità Haddock que li diu molt ràpid "Malerudeveuret". Ostres!, pensa en Tíntin, cada dia parla pitjor!!! Potser caldria agafar alguns mapes pensa, guies i llibres...i entren correns a una llibreria anomenada "Biblosfera".
Tintín, Haddock i Milú s'enbarquen a un creuer cap a una illa desconeguda. Abans, sota el moll, Haddock pregunta a Castafiore...I vostè no ve? Oh, no, si que em sap greu!, contesta. Resulta que la iaia té caspa i no puc venir. A dins el vaixell descobreixen la presència d'en Dupont i Dupont, ells també cerquen el misteri del blocaire invisible. El creuer fa la primera parada. On som?, es pregunten. Són a l'illadelsllibres.



diumenge, 1 de febrer del 2009

S de Samarkanda


Hi ha ciutats que no surten sovint als catàlegs de les grans agències de viatges i potser mai trepitjarem...Ciutats com Samarkanda a l'Uzbekistán. Samarkanda és un nom exòtic, de conte de fades, bressol de velles històries, llegendes i tradicions.
Per sort a la xarxa hi ha des de fa un temps diferents blogs que ens apropen a llocs d'una extraordinària bellesa, a rutes mítiques com la seda, a l'Orient no al de les guerres sinó a l'històric i llunyà...blogs com:
http://amudaria.blogspot.com/
http://miradesdelarutadelaseda.blogspot.com/
http://balsebrecat.blogspot.com/
http://literaturadelarutadelaseda.blogspot.com/
Però avui si hi ha un blog que cal felicitar és:
http://blocdeviatges.blogspot.com/
Han sobrepassat els 500 post, més de 500 entrades i amb molt bona salut.
Enhorabona i endavant!!!


R de Rin

Aquests dies que hem estat pendents de la climatologia i hem vist com en som de fràgils davant la força del temps i de la mateixa natura he volgut recuperar una fotografia d'un bell espectacle natural.
R de Rhein o Rin. Les Rheinfall són les famoses "Catarates del Rin". Es troben a Schauffhausen al nord de Suïssa, prop de Zuric. Sovint quan pensem en grans espectacles naturals pensem més aviat en altres continents i no pensem en Europa. Europa amaga també petits racons com el de la fotografia. És molt turístic sí, però és una visita recomenable.

R de Rural


Aquesta imatge correspon a un quadre del meu avi, F.Boloix Pascual, de Benasc, Osca. L'apassionava pintar indrets rurals. Ell com els seus amics pintors eren respectuosos amb el medi rural i mai se'ls hi hauria ocurregut demanar a un pagès que apartés una vaca del paisatge perquè quedava malament amb el quadre o que li traiés l'esquella perquè el seu soroll els desconcentrava...
Els últims dies han aparegut certs reportatges fent un crit d'alerta pel que anomenen "Mobbing rural". Pastors, pagesos i gent del món rural han denunciat determinades actituds dels qui ocupen i no ocupen les residències de cap de setmana. A Tv3 va sortir un breu reportatge on es veia un pobre home de les comarques de Girona, de Camprodon o de les Valls del Ter, forrant una esquella perquè no fes soroll. Altres apartaven cubes d'aigua ja que tapaven el bell paisatge que tant idealitzen els urbanites. Lamentable. On hem arribat? No haurien de ser els urbanites els que s'haurien d'adaptar i respectar el medi rural. Sóc més aviat urbanita però si algún cop em perdo per la muntaya m'agrada sentir el soroll de les esquelles, l'olor de terra, l'aire fresc...En fi, on arribarem?
Al facebook ja s'ha obert un grup que es diu: "no al mobbing rural! Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!"

Q de Qüestions de llibres i llengua...

Us volia recomenar uns enllaços...
Un portal linguístic:
http://esadir.cat/
Un blog juganer amb la llengua:
http://lexicografia.blogspot.com/
Un blog d'actualitat lingüística i altres reflexions...
http://vpamies.blogspot.com/
Uns blocs de referència que parlen de llibres:
http://sobrellibres.bloc.cat/
http://biblosfera.blogspot.com/
http://aristocrataiobrer.blogspot.com/
I un ampli portal sobre consells i lectures variades...
http://www.lecturalia.com/
I un bloc de l'ILC sobre l'exili dels escriptors catalans...
http://blocs.gencat.net/blocs/AppPHP/ruta_exili/
SEGUIREM NAVEGANT I NAUFRAGANT EN AQUESTES I MOLTES ALTRES ILLES DE NOTABLE INTERÈS!!

Q de Qüestions de llibres...



Una recomenació curiosa...

Com parlar dels llibres que no hem llegit de Pierre Bayard. Traducció de David Clusellas i Codina. Editat per Empúries dins Biblioteca Universal, 223. Any 2008.

Un assaig irònic molt ben escrit que reflexiona sobre una societat que vol fomentar la lectura i que imposa uns cànons culturals de la necessitat d'haver-se llegit determinats autors i llibres.

Bayard sap de què parla ja que és professor de literatura i crític literari. Explora la manera de no llegir un llibre: frases i estratègies per fer veure que s'ha llegit un llibre i sortir-se'n en situacions compromeses, professionals, laborals, personals...Un llibre políticament molt incorrecte. Irreverent. Rigorós i útil. I molt recomenable.

P de Pizza congelada

L'hivern ens deixa imatges insòlites. El gel mesclat amb un rètol que ens convida a una pizza. Vet aquí una foto de Soldeu, Andorra. (gràcies Ana!!)

P de Pa d'àngels



Últims dies!!! El pa dels àngels

Col·leccions de la Galeria dels Uffizi de Botticelli a Luca Giordano

Caixaforum Barcelona fins el 8 de Febrer

Les galeries del uffizi amaguen inombrables tresors. Últims dies per veure 45 obres mestres creades entre els S.XV i XVII en què destaquen pintures de Botticelli, Signorelli i Giordano, entre altres. Pintura religiosa amb diferents episodis de l'Antic i el Nou Testament. El Sant Sopar i la mort i resurrecció de Crist són temes recorrents. En l'eucaristia , el cos de Crist és el pa dels àngels i el nom de l'exposició és un homenatge a aquestes temàtiques que són pura història de l'Art. Recomenable.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails