Aquesta imatge correspon a un quadre del meu avi, F.Boloix Pascual, de Benasc, Osca. L'apassionava pintar indrets rurals. Ell com els seus amics pintors eren respectuosos amb el medi rural i mai se'ls hi hauria ocurregut demanar a un pagès que apartés una vaca del paisatge perquè quedava malament amb el quadre o que li traiés l'esquella perquè el seu soroll els desconcentrava...
Els últims dies han aparegut certs reportatges fent un crit d'alerta pel que anomenen "Mobbing rural". Pastors, pagesos i gent del món rural han denunciat determinades actituds dels qui ocupen i no ocupen les residències de cap de setmana. A Tv3 va sortir un breu reportatge on es veia un pobre home de les comarques de Girona, de Camprodon o de les Valls del Ter, forrant una esquella perquè no fes soroll. Altres apartaven cubes d'aigua ja que tapaven el bell paisatge que tant idealitzen els urbanites. Lamentable. On hem arribat? No haurien de ser els urbanites els que s'haurien d'adaptar i respectar el medi rural. Sóc més aviat urbanita però si algún cop em perdo per la muntaya m'agrada sentir el soroll de les esquelles, l'olor de terra, l'aire fresc...En fi, on arribarem?
Al facebook ja s'ha obert un grup que es diu: "no al mobbing rural! Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada