dissabte, 20 d’agost del 2011

Els blogs són un art efímer?



Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)

(que em perdonin els puristes per haver utilitzat la paraula art i la paraula blog i per haver-les juntat.) Una petita minoria sí que són autèntiques troballes, gairebé art visual; la gran majoria són refugis on hi aboquem i a vegades compartim una gran quantitat de coses...



Gràcies per haver compartit aquest espai


durant gairebé poc més de 3 anys.


Salut i cultura!!! I a reveure!!!

Vacances pagades



Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.

Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.


Prendré el tren de vacances
pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la
vergonya.
Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta
lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels
contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra
encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

Pere Quart. Del llibre Vacances pagades, 1960.


En motiu dels 25 anys de la mort del gran escriptor Joan Oliver (Sabadell 1899 - Barcelona 1986), més conegut com Pere Quart, he volgut recordar un dels seus poemes i llibres més emblemàtics. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Un dels poetes catalans més destacats i originals del S.XX.

Vet aquí l'últim poema de Nàufrag i Obrer.

Un servidor de vostès d'aquí una setmana també començarà unes curtes vacances.

Bones vacances i fins una altre!!



Viatjar, somiar...(best of national geographic photos 2010/2011)

Els videos i les fotografies de National Geographic podran dir tot el que vulguin però són increïbles i conviden sempre a viatjar i a somiar en móns i paisatges que potser mai trepitjarem.

Rauzier

Aquests dies hi ha al Museu Diocesà de Barcelona una retrospectiva de l'artista francès de renom internacional Jean-François Rauzier. Un artista que explora la fotografia i la manipula fins a convertir-la en un univers màgic i misteriós.Imatges increïbles que conviden a un món oníric.


El circo de la mariposa ("The butterfly circus")

Un dels millors curts que he vist a la xarxa: evocador, suggerent, màgic,commovedor, poètic...guanyador del premi al millor curt del certàmen "thedoorpost".
1ª part:

2ª part:

L'estiu és una ficció?

Vet aquí les dues últimes recomenacions literàries d'aquest blog:


Encara no he llegit cap llibre del Premi Nobel J.M.Coetzee però m'han recomenat:


Verano

J.M.Coetzee

Editat per Mondadori

Barcelona, 2010


"Incisiva, elegante y sorprendentemente divertida, Verano es la culminación de las memorias noveladas del Nobel sudafricano. Unas memorias que se completan con Infancia y Juvetud, publicadas en esta misma colección. Si en Infancia y en Juventud se cuestionaba qué significa escribir unas memorias, Verano revienta la noción de autobiografia, ya que en este libro todo y nada es, en cierto sentido, estrictamente real"

Times Literary Supplement
**********

Vet aquí un llibre que és llegeix d'una tirada i que m'ha agradat molt:

Els castellans

Jordi Puntí

Edita L'Avenç, Barcelona, 2011

“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.

Teniu més informació en el següent blog:



Un nou paisatge/Inventari/ S'ha acabat

Vet aquí les darreres tres cançons de Nàufrag i Obrer. Cadascuna podria representar una generació de la música en català i al mateix temps convida a passar pàgina i començar una nova etapa.


Fi de la IIª Etapa d'aquest blog






Ara sí, ha arribat l'hora de liquidar la IIª etapa d'aquest blog.




Agraeixo les persones que encara fins avui, dia 20 d'agost han seguit amb interès els posts que he anat penjant (alguns pensats i d'altres com sempre improvitzats)



Algunes dades:


Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)
(Cultura, literatura, art, viatges, música i algunes reflexions variades en l'àmbit social, laboral i polític)

4 temporades


II etapes (del 28 de juny de 2008 al 28 de juny de 2010 i de l'01 de Setembre de 2010 fins a 20 d'agost de 2011)


3 anys i gairebé 2 mesos


+15.490 visualitzacions


+15.940 descàrregues


+de 10.880 visites


+800 posts


+ 580 comentaris


+150 videos (gràcies a youtube) i + de 500 imatges (gràcies a google)


+40 seguidors


Curiosament el post més vist ha sigut: "L'Ot, el bruixot fa 40 anys" amb 227 visualitzacions del 18/09/2009 i el darrer post més comentat (amb 9 comentaris) "Pervivència dels blogs?" del 20/06/2011
*Curiosament dels grups que més cançons he penjat han esta: Sopa de Cabra+Gerard Quintana, Lax'n'busto, Els Pets i Gossos, Delafé y las flores Azules y del panorama internacional en Jack Johnson.

En tot aquest temps s'ha participat en alguns jocs literaris del Sr.Tibau, en un pessebre blogaire, en les històries veïnals, en les itineràncies poètiques, en el blogaire invisible, en el sant jordi blogaire 2011, en el dia del blogaire en crisi i en algunes propostes més que ara no em venen al cap. I també en homenatges a escriptors,que francament és del que em sento més satisfet com a blogaire, tot i que m'hauria agradat, per exemple, que aquest any s'hagués fet un homenatge a Sagarra en record dels 50 anys de la mort i és trist com un gran escriptor fins i tot passa desapercebut i ignorat en el món dels blogs. (a excepció d'un post d'Antaviana que el va recordar!)

Puntualment he fet diversos inventaris del blog que podeu trobar a la barra lateral del mateix...han sigut temàtics (art,cine, teatre, tv, etc) o de caràcter més general.

En fi, no us vull atabalar amb més xifres que no serveixen per res.

Us deixo amb una de les fites del blog: el post que recorda el dia 1001 de vida: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/03/1001-dies-de-vida-daquest-blog.html



A TOTS I A TOTES ELS QUE M'HEU SEGUIT FINS AQUÍ, EN AQUESTA SEGONA ETAPA BLOGAIRE MOLTES GRÀCIES. HA SIGUT UN PLAER!!!










Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails