1001 dies de vida d'aquest blog...(Les mil i una nits/Seguirem somiant)

Com es mesura la vida d'un blog?

Es pot mesurar amb descàrregues: +13.000

Es pot mesurar amb visites:+8860

Es pot mesurar amb posts:+720

Es pot mesurar amb temporades:4 temporades, gairebé 3 anys.

Es pot mesurar amb comentaris:+470 comentaris.(en concret 472.Qui n'escrigui tres més, conseguirà que aquest humil blog tingui 475 comentaris)

Tot el rotllo estadístic bé perquè avui he arribat al dia 1001 d'aquest blog.Com hem pogut comprovar els últims posts han sigut com una espècie de recapitulació d'alguns temes. I arribat aquest punt em prendré un breu temps de descans virtual.

Gràcies per seguir aquest humil blog.

***********************************

1001 també és el nom de "Les mil i una nits", gràn clàssic de la literatura universal. No ens enganyem, amb això dels blogs tots hi acabem deixant una mica la nostra experiència, els nostres gustos i acabem explicant les nostres palles mentals com si fossin contes d'una nit estranya. Per finalitzar aquest post i aquesta etapa blogaire, voldria penjar tres fragments (segons la versió editada per Proa)...

"Diuen que per treure profit de les vivències dels avantpassats, cal escoltar-les, fer-ne cabal i reflexionar-hi. Glòria sigui donada a qui va fer que les experiències dels nostres predecessors fossin un alliçonament per als seus descendents! Les històries de les anomenades Mil i una nits, amb tots els fets extraordinaris i dites que contenen, en són un exemple preclar. " ****

"Temps era temps -Déu és Savi, Just, Poderós i Generós- que governava les terres de l'Índia i la Xina un rei sassànida que posseïa exèrcits, una munió d'ajudants i nombrosos servidors. Aquest rei també tenia dos fills: el gran es deia Xahriar i el petit, Xah Zaman. Tots dos eren grans paladins i bons cavallers, tot i que el gran era considerat millor genet que no pas el petit. Quan el rei va morir, va ser Xahriar qui el va succeir en el govern del país, mentre que Xah Zaman, el fill petit, fou nomenat rei de Samarcanda."

*****

"El rei va manar que l'anessin a buscar i la portessin de seguida. Quan arribà, les dues germanes es van abraçar i Duniazad es quedà asseguda al peu del llit mentre el rei desflorava Xahrazad. Tan bon punt el rei acabà de satisfer el seu desig, la germana petita, seguint les indicacions que havia rebut de la gran, li demanà: - Xahrazad, per què no ens expliques una història d'aquelles tan meravelloses que tu saps? Així acabaríem de passar la vetllada ben distretament. - Si sa majestat m'ho permet, ho faré de molt bona gana -va respondre Xahrazad en to circumspecte. I el rei, amb un gest, va atorgar el seu beneplàcit i es disposà a escoltar el relat. "

LES MIL I UNA NITS

**********************

"Les mil i una nits" evoca la capacitat de somiar. Una capacitat que no hauríem de perdre mai. I una gran cançó que evoca la capacitat de viure i somiar és "Seguirem somiant". Una cançó inèdita preciosa, que no va ser inclosa en cap àlbum dels Sopa de Cabra. I que anys més tard va ser inclosa en un àlbum de tribut a la banda. Doncs això, companys i companyes...a seguir somiant!

1 poema de Raymond Queneau

[imatge extreta de la xarxa]

El cielo está cubierto de barro y bruma

El asfalto palidece Todos los pies son negros

Un aro salta propagando la espuma

El arroyo fluye frente al bulevar

El cielo está cubierto de lluvia y yunques

El asfalto reverdece Todos los troncos son negros

La abeja lista ha curado su resfriado

A esa putita muy cerca del urinario

El cielo está cubierto de rabia y plumas

El asfalto se blanquea Todos los gatos son negros

Un tren se desplaza gritando a voleo

Un poli se ha sonado en su pañuelo

El cielo está cubierto de pus de pústula

El cielo se ha fundido Todos los agujeros son negros

Una chica besa a su joven novio

Un vendedor trata de vender un vespertino

Raymond Queneau en El instante fatal (Visor Libros, Madrid, 2009, trad. de Adolfo García Ortega).
Raymond Queneau (El Havre, 1903 - 1976) poeta i novel·lista francès
Mira el cel i pensa un moment a quin país, a quina ciutat i amb quin poema pensaries. He pensat en París i al pensar en aquesta ciutat he pensat en un dels escriptors francesos més estimats del S.XX, conegut pels seus llibres d'exercicis d'estil i per relacionar la investigació literària amb la investigació científica.

Llibres llegits que tornaria a recomenar (notes 4/ 2008 -11)

Durant gairebé tres anys he referenciat més a autors i a les seves cites i pensaments que no pas he parlat dels seus llibres o dels llibres que un servidor llegeix. La ressenya literària no és un tipus de post que m'apassioni amb excés.

Des d'aquí intento fer un llistat de llibres que tornaria recomenar:

Recomenacions Lectures 2010 - 2011: (poesia, narrativa i assaig)

1.La bicicleta estàtica. Sergi Pàmies. Ed.Quaderns Crema

2.Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Quim Monzó.Q.Crema.

3.I la festa segueix. Josep M.Espinàs. La Campana Edicions

4.L'home intranquil. Kiko Amat. Columna Edicions

5.No era tan lluny ni difícil. Joan Margarit.Proa ed.

6.Poemas africanos. Pepe Rubianes. Ara edicions

7.Viajar es muy difícil. Nuria Amat. Bruguera ed.

8.La dictadura de la incompetència. Xavier Roig. La Campana ed.

9.Vint Històries de la Barcelona americana. Héctor Oliva

***************************

Recomenacions lectures 2008 - 2010

10.Una sortida digna. Jesús M.Tibau. Cossetània ed.

11.Arran de l'Ebre. Cinta Arasa. Aeditors ed.

12. Olor de Colònia. Sílvia Alcántara. Ed del 1984

13.Fi de curs a Bucarest. Joan Pinyol. Baula ed.

14.La família del meu pare. Lolita Bosch. Empúries ed.

15.El meu ofici. Josep M. Espinàs. La Campana ed.

16.Barcino. Maria del Carme Roca. Columna ed.

17.Les veus del Pamano. Jaume Cabré. Proa ed.

18.Misteriosament feliç. Joan Margarit. Proa ed.

19.En el cafè de la joventut perduda. Patrick Modiano. Proa ed.

20.Catosfera literària 2008. AA.VV.Cossetània edicions.

N'hi hauria molts més...però com sempre l'espai és limitat.

I tu...quins tornaries a recomenar?

Les millors exposicions (notes 3/2008 -11)

"La Trieste de Magris" actualment és una de les interesants exposicions que es poden veure a Barcelona, concretament al CCCB fins el 17 de Juliol.

Durant gairebé tres anys m'he intentat fer ressó de les millors retrospectives, bàsicament de la ciutat de Barcelona i dels seus principals museus o sales d'exposicions. Un servidor no pot negar que té una certa debilitat pel Caixaforum ja que ha demostrat ser un dels millors centres d'exposicions de la ciutat per les seves propostes, originalitat, qualitat, innovació i regularitat.
Un servidor ha fet un repàs de les millors propostes dels gairebé tres anys de bloc. Amb quina us quedaríeu?
2011
Caixaforum: Construir la revolució. Art i aquitectura russa (fins el 17/04)
Humà, massa humà. Art espanyol anys 50 i 60
Rutes d'Aràbia
La Pedrera: Mariscal
Arts Santa Mònica: Salvat-Papasseit, poetavanguardista català
Museu Picasso: Picasso davant Degas
2010
Caixaforum i Arts Santa Mònica: Tot Barceló
Caixaforum: Un món flotant. Lartigue
CCCB: Per Laberints
La Pedrera: Fortuny Madrazo
MNAC: Convidats d'honor
Palau Virreina: Guia secreta de la Rambla
Museu Història Catalunya: Colònies industrials i 50 anys nova cançó.
2009
Caixaforum: Joaquim Mir/ Mersad Berber/ Palladio/ Vlaminck
Els mons de l'Islam
CCCB: Il·luminacions i El segle del Jazz
MNAC: Sorolla / Robert Kapa i Gerda Taro
La Pedrera: Mompou
Museu Picasso: Kees Van Dongen
Museu Arqueològic Catalunya: Rostres de Roma
Museu Marítim: Zheng He
Arts Santa Mònica: John Berger
2008
Caixaforum:"Entre el sagrat i el profà. El Renaixament al Prato"
Art Noveau d'Alphonse Mucha
La Pedrera: Ukiyo-e - imatges d'un món efímer. Art japonès
Ródtxenko
MNAC: Duchamp, Man Ray i Picabia
CCCB: retrospectiva J.G.Ballard
Està clar que l'any amb les exposicions més potents fou el 2009. Esperem que les retallades en l'àmbit cultural per part del govern no afectin greument totes aquestes institucions i esperem poder seguir gaudint de bones propostes.

10 Frases d'Haruki Marukami

1.En la vida, todo es una metáfora.

2.Por eso ahora estoy escribiendo. Soy de ese tipo de personas que no acaban de comprender las cosas hasta que las ponen por escrito.

3.Lo que nos hace personas normales es saber que no somos normales.

4.Las cosas que se pueden comprar con dinero es mejor comprarlas sin pensar demasiado si ganas o pierdes. Es mejor ahorrar las energías para aquellas cosas que no pueden comprarse con dinero.

5.Si no quieres acabar en un manicomio, abre tu corazón y abandónate al curso natural de la vida.

6.Pero, a fin de cuentas, ¿Quién puede decir lo que es mejor? No te reprimas por nadie y, cuando la felicidad llame a tu puerta, aprovecha la ocasión y sé feliz.

7.Hay dos tipos de personas: los que son capaces de abrir su corazón a los demás y los que no. Tú te cuentas entre los primeros.

8.Lo que yo deseo, la fuerza que yo busco, no es aquella que te lleva a perder o a ganar. Tampoco quiero una muralla para repeler las fuerzas que lleguen del exterior. Lo que yo deseo es una fuerza que me permita ser capaz de recibir todo cuanto proceda del exterior y resistirlo. Fortaleza para resistir en silencio cosas como la injusticia, el infortunio, la tristeza, los equívocos, las incomprensiones.

9.Del mismo modo que hay varios tipos de literatura, hay también varios tipos de escritores, cada uno con su propia visión del mundo.

10.Lo que nos traerá el mañana sólo lo sabremos cuando llegue ese mañana.

Haruki Marukami

(Kyoto, 1949, escriptor i traductor japonès conegut per obres com Tòquio Blues o Kafka a la platja)

Vet aquí un recull de frases del nou...

Premi Internacional Catalunya 2011

[il·lustració extreta del portal "el procrastinador.com"]

+de 5 obres de teatre (notes 2/2008 - 11)

Durant els gairebé 3 anys d'existència d'aquest bloc m'he fet ressó d'algunes propostes teatrals. Algunes de teatres públics i altres de sales alternatives. Confesso la meva debilitat especial pel Teatre Nacional de Catalunya que ha demostrat ser un bon exemple de programació i de qualitat.
Vet aquí (de les obres referenciades en aquest blog) les que no m'importaria tornar a veure...
2011
Truca un inspector de J.B.Priestley al teatre Goya
Pedra de Tartera de Maria Barbal/adapt.Marc Rosich al TNC
2010
El casament del petits burgesos de B.Brecht a l'Almeria Teatre
Nit de reis de W.Shakespeare al TNC
Elèctra de Sofocles de Q-Ars teatre al TNC
Figuretes de vidre de Tennesse Williams a la Sala Muntaner
American Buffalo de David Mamet al Teatre Lliure
2009
Urtain de la Cia del CDN al Romea
El casament d'en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC
L'inspector de Nikolai Gógol al TNC
2008
Las Troyanas - Festival Grec 08
El cercle de guix caucassià de Bertold Brecht al TNC
Ruddigore o la nissaga maleïda d'Egos teatre al Versus

A continuació el tràiler del muntatge "Un mes al camp" de Turguénev amb la gran Sílvia Bel.

+ de 40 films (notes 1/ 2008 - 11)

Demà dia 25 de març farà 1001 dies que vaig obrir aquest bloc. Amb + de 700 entrades, he intentat parlar de cultura, literatura, art i viatges. Entre molts altres apunts, he fet sovint brevíssims comentaris de cinema i alguna que altre crítica. He recuperat un llistat de films on el costat hi havia col·locat una puntuació. Ordenades per l'any en que foren citades al blog... D'aquestes pel·lícules quina tornaries a veure? *****molt bona ****bona *** interessant ** + aviat regular * tu mateix
2011
Chico & Rita****
El discurso del Rey ***
También la llúvia ***
Pa negre*****
2010
Bruc *
Balada triste de trompeta**
Las crónicas de Narnia (III): la travesia de los viajeros del Alba*** Origen****
London River****
El retrato de Dorian Gray**
La última estación***
Viatge màgic a Àfrica (3D)***
Alice in Wonderland (3D)**
Furia de Titanes (3D)**
Los hombres que miraban fijamente a las cabras***
Invictus****
Moon***
Avatar (3D)**
2009
Garbo, l'espia...***
Ágora ***
Malditos bastardos***
Si la cosa funciona (W.Allen)***
Gordos***
Up****
Harry Potter y el príncipe mestizo**
Ice Age 3**
Coraline***
Coco avant Chanel***
Angeles y Demonios**
Star Trek***
Gran Torino*****
El lector (the reader)*****
Los abrazos rotos****
Milk****
2008
Australia**
Gomorra***
Che, el argentino**
El caballero oscuro***
La momia (III): la tumba del emperador dragón ***
Mamma mia!**
The clone wars*
Kung Fu panda***
Bienvenido Farewell-Gutmann**
Indiana Jones (IV): y el reyno de la calavera de cristal**
Sweeny Tood***
Revisant el llistat crec que em quedaria amb les pelis del 2009 i les d'aquest inici de 2011.

Desapareguts (de Gervasio Sánchez)

Desapareguts/ Desaparecidos

Gervasio Sánchez

Exposició al CCCB

Fins l'1 de Maig 2011

(Següent info extreta del targetó de l'exposició)

Gervasio Sánchez és un excel·lent fotoperiodista que ha dedicat bona part de la seva vida a retratar les realitats més colpidores del món, fruït de diverses circumstàncies, com el recordat treball "Vides minades" que denunciava i mostrava la vida de diversos supervivents després d'haver trepitjat un camp ple de mines.

Desapareguts és un extens projecte documental que té com a tema principal la desaparició forçosa a deu països: Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Irak, Cambodja, Bòsnia i Herzegovina i Espanya.

L'exposició és un crit contra l'oblit i l'objectiu principal de les fotografies és rescatar la memòria sepultada de persones desaparegudes en diversos conflictes bèl·lics o en processos de repressió. Les imatges realitzades estan datades des de l'any 1998 fins el 2010 i té un apartat especial a l'estat espanyol on s'aborda l'actual procés de recerca i exhumació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Una exposició colpidora i recomenable.

Kosmopolis 2011

Del 24 al 26 de març arriba la gran trobada per excel·lència del C.C.C.B.Una edició que tindrà un pes especial el nou renaixement del pes de la paraula a través de les noves tecnologies.I també una edició que ens portarà autors com Ian McEwan, Alessandro Baricco i Claudio Magris.
Tres grans noms de la literatura europea. Un plaer poder-los escoltar. De McEwan qui no recorda la gran novel·la breu "la platja de Chesil" o de Baricco també la novel·la breu "Seda". I d'en Claudio Magris, el CCCB li ha dedicat una exposició retrospectiva molt interesant i molt recomenable.

+info a:

http://www.cccb.org/es/marc-kosmopolis_2011-35761

El dubte/Natura Morta de Mazoni

"Fins que la mort ens separi" és el nou disc de Mazoni. A diferència del darrer disc "Eufòria 5, esperança 0", el nou treball és un disc molt més intimista pensat per ser escoltat a mitjanit estirat al sofà. El cantautor rocker de la Bisbal de l'Empordà mostra la seva part més intimista amb cançons com "El dubte", una de les perles del disc. Bé, sí, no puc negar-ho, de l'última generació de músics catalans, Mazoni és una de les meves debilitats, entre moltes altres...

Criticarem les noves modes de pentinats/Manel

Quina és la nova cançó del nou disc de Manel que us agrada més?
Gràcies a Saragatona films (gràcies Pere per penjar-la!) he descobert aquesta cançó.

Uns versos de Vinyoli per commemorar el dia mundial de la Poesia

Apaga el foc,
encén el llum,
busca el teu lloc
i mira el fum.
Joan Vinyoli (Barcelona 1914 - 1984)

Amb aquests versos d'uns dels meus poetes predilectes he volgut recordar aquest dia...

+info al blog següent: http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/?p=1523

http://diamundialpoesia.wordpress.com/

Ermessenda (i altres sèries de ficció històrica)

Avui s'estrena a Tv3 una nova producció (2 únics capítols) de ficció històrica basada en la vida d'Ermessenda de Carcassona. Un servidor té una certa debilitat per aquest tipus de produccions ja normalment tenen uns mínims de qualitat, molt bons actors i un cert interés.
Si no em falla la memòria sèries com Arnau, Carles - príncep de Viana i Serrallonga havien estat les predecessores de la ficció que s'estrena avui.
Sense comptar adaptacions literàries com "Les veus del Pamano".


Podríem dir que hi hagut un cert "boom" de les sèries de producció pròpia que han apostat per la ficció històrica.
Fins i tot dins aquest gènere podríem dir que n'ha sorgit un altre que és el culebrot d'època (a TvE "La República", "Amar en tiempos revueltos", A3Tv "Bandolera")
Fem un breu repàs d'allò destacable que s'ha vist en certs canals:
****molt bona
***interesant
**passable
* Tu mateix
Tve: "Los Tudor" ****
Tve: "Aguila Roja" **
A3tv: "Hispania" ***
A3tv: "Dowtown Abbey" ****
Cuatro: "Los pilares de la tierra"***
Cuatro: "Espartacus - sangre i arena" *
Ara en aquests moments no sé perquè tinc la sensació que em deixo algún títol d'alguna sèrie...

No retalleu la cultura

Des d'aquest blog "Nàufragiobrer", un servidor comparteix, s'adhereix i es solidaritza amb la protesta i manifestació encapçalada per la plataforma "No retalleu la cultura", recolzada per un centenar d'entitats, entre les quals s'hi troba una de les entitats que formo part com a soci.
Per aquest motiu, avui dilluns 21 de març, a les 19 h, a la plaça dels Àngels de Barcelona, davant del MACBA, es durà a terme l'acte de protesta contra les retallades pressupostàries del Govern en el sector cultural.

+info a:
http://www.noretalleulacultura.org/

1 frase d'Antonio Tabucchi

Ahir amb vaig topar amb una frase d'un dels meus escriptors preferits i francament, crec que dóna per pensar més d'un minut:

"El problema que desencadena tragèdies no és el futur, és el present."

(text original: "il problema che scatena tragedie non è il futuro, é il presente)

Antonio Tabucchi

(Vecchiano, província Pisa, 1943.Escriptor italià, professor de llengua i literatura portugueses, autor de novel·les, relats i assaigs traduïts a unes quaranta llengües com la coneguda "Sostiene Pereira".)

Haikús i Proverbis amb esperança-俳句やことわざ希望を持って

imatge extreta de la xarxa
Amb la mirada posada al país del Sol Naixent, aquests dies he rellegit vells proverbis i haikús que ja mostren el tarannà d'aquest país mil·lenari. Des de la consternació dels fets viscuts aquests dies (terratrèmol+tsunami+alerta nuclear); des d'Occident, un servidor no pot parar de mostrar admiració davant l'actitud cívica i responsable d'uns ciutadans en uns moments tan díficils. Des d'aquí la meva solidaritat i admiració.
Només cal buscar en la tradició escrita i oral japonesa per entendre el caràcter cívic, emprenador i de no doblegar-se a la primera dificultat. (Tot plegat no cal dir-ho...també veu d'una tradició molt budista)

haikús

コスモスがゆれて私もゆれている

Kosumosu ga yurete watashi mo yurete iru

Se balancean

las flores kosmos.

Yo también me balanceo.

*****

木のみきに時間のとまったせみのから

Ki no miki ni jikan no tomatta semi no kara
En el tronco del árbol

el tiempo se ha parado.

La cáscara de una cigarra.

*******

tanka

石激る垂水の上の早蕨の 萌え出づる春になりにけるかも (志貴皇子 )Iwabashiru, tarumi no ue no, sawarabi no, moeizuru haru ni, nari ni keru kamo

A raudales contra las rocas

la cascada, junto a ella

los warabi

empiezan a brotar.

¡La primavera ha llegado!
(Principe Shiki)

[textos extrets del portal "El alma del haikú" i traduïts per Vicente Haya]

**********************

Proverbis

NANA KOROBI YA OKI (七転び八起き)

Traduït literalment és: “Si te tropiezas siete veces, levántate ocho”.

HAISUI NO JIN (背水の陣)

Traduït literalment es: “Posición de estar con un río a mis espaldas”.

Segons l'especialista Daniel Miyagi: "Esta antigua frase manifiesta la postura de decisión y entereza que uno debe tener para enfrentar los más graves inconvenientes de la vida."

WAZAWAI WO TENJITE, FUKU TO NASU　（災いを転じて、福となす）

Traduït literalment és: “Cambiando la desgracia, se pasa a la fortuna”.En paraules de l'especialista Daniel Miyagi: "Es decir que, a pesar de estar pasando por una adversidad, uno debe ingeniárselas para encontrarle el lado positivo a esa situación y así reanimarse."

CHIRI MO TSUMOREBA YAMA TO NARU (ちりも積もれば山となる)

Traduït literalmente és: “Aunque juntes polvo, también se convertirá en una montaña”.Es decir, si todos los días se hace un pequeño esfuerzo en algo, la suma de esos esfuerzos creará algo grande.

[textos extrets de la pàgina "urbanikkei.com" de Daniel Miyagi]

****

Em quedo amb aquest últim proverbi i estic segur que en menys mesos dels que ens pensem aconseguiran refer-se i tirar endavant.

Us convido a visitar un blog d'una escola gallega que han penjat moltes frases carregades d'esperança:

http://queremoscrearunmundodiferente.blogspot.com/2011/03/japon.html

Akhmàtova

En el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que per extensió, s'ha convertit en el dia de la Dona (a seques) desvirtuant a vegades l'orígen inicial de la commemoració, un servidor ha decidit homenatjar a totes les escriptores silenciades, reprimides, perseguides i oblidades. I com fer-ho?
He decidit recuperar la veu i un poema de la gran poeta russa Anna Andréievna Gorenko, més coneguda com Anna Akhmàtova. Una gran veu, sovint menystinguda a la mateixa alçada que un Puixkin, un Boris Pasternak o ja que parlem d'escriptores russes que la mateixa Marina Tsvetàieva.
Els seus dos primers llibres "Vespre" (1912) i "Rosari" (1914) la van convertir en una celebritat nacional. Va formar part d'un grup d'escriptors russos que van fer deixar emprenta en els primers anys del S.XX però amb l'esclat de la Revolució Russa tot va canviar. Les autoritats soviètiques van condemnar la seva obra, perquè s'ocupava de temàtiques poc revolucionàries com l'amor. Poc després moriria afussellat el seu exmarit i més tard viuria un període de silenci i d'ostracisme. El seu fill va ser empresonat i el seu tercer marit va desaparèixer. Amb l'esclat de l'Stalinisme escriuria "Rèquiem" sobre la tragèdia del seu poble sotmès a un règim de terror i posteriorment el "Poema sense heroi" com una mena de testament poètic. De l'intimisme del primers llibres va evolucionar cap el patetisme de ressò col·lectiu dels darrers. També va ser una gran traductora de poesia. A casa nostra gràcies a les traduccions de Monika Zgustová i de Maria Mercè Marçal ens va arribar aquesta autora i fa un parell d'anys es va fer una versió definitiva de la seva obra traduïda al català a càrrec de Jaume Creus publicada per Edicions 1984.


(Tota aquesta informació i el poema següent l'he extret del llibre "Antologia de la poesia Universal" d'Ed.62 a cura de Miquel Desclot, publicada el 2010)

LA DONA DE LOT

La dona de Lot, que anava darrere, es tombà i es convertí en columna de sal. Llibre del Gènesi

I l'home just seguí l'emissari de Déu,

gegantí i resplendent, per la muntanya negra.

Una veu de frisança, mentre, deia a la dona:

No és massa tard, encara, encara pots mirar.

Mira les torres roges de Sodoma on nasquéreu,

la plaça on tu cantaves, l'eixida on vas filar...

Els finestrals deserts de la casa alterosa

on et naixien fills, fruit d'un vincle feliç.

Un esguard! - I, aglevats per un dolor mortal,

els ulls ja no pogueren, de sobte, mirar més.

El cos esdevenia de cop sal transparent

i les cames lleugeres s'arrelaren a terra.

Qui per aquesta dona aixecarà el seu plany?

És res de massa fútil per fer-ne una cabòria?

El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà.

Anna Akhmàtova

traduït per Monika Zgustová i Maria Mercè Marçal

(extret de Rèquiem i altres poemes. Barcelona: labutxaca, 2008, p.120)

Dona (Sopa de Cabra)

En el dia Internacional de la Dona treballadora un gran tema.Gran cançó del segon disc dels Sopa de Cabra que donava nom al segon treball per la tornada (la Roda va girant...) Amb les entrades exhaurides pel 09/09 s'atreviran a fer un segon concert? Ha sigut tan bèstia la venta d'entrades del primer concert que ha sigut impossible comprar-ne cap per la rapidesa. En fi...sempre ens queden les seves grans cançons.

La máscara de Mario Benedetti

[imatge extreta de la xarxa]

No me gustan las máscaras exóticas
Ni siquiera me gustan las más caras
Ni las máscaras sueltas ni las desprevenidas
Ni las amordazadas ni las escandalosas.
No me gustan ni nunca me gustaron
Ni las del carnaval ni la de los tribunos.
Ni las de la verbena ni las del santoral.
Ni las de la apariencia ni las de la retórica.
Me gusta la indefensa gente que da la cara
Y le ofrece al contiguo su mueca más sincera
Y llora con su pobre cansancio imaginario
Y mira con sus ojos de coraje o de miedo.
Me gustan los que sueñan sin careta
Y no tienen pudor de sus tiernas arrugas
Y si en la noche miran/ miran con todo el cuerpo
Y cuando besan/besan con sus labios de siempre.
Las máscaras no sirven como segundo rostro
No sudan/no se azoran/jamás se ruborizan
Sus mejillas no ostentan lágrimas de entusiasmo
Y el mentón no les tiembla de soberbia o de olvido
¿quién puede enamorarse de una faz delegada?
No hay piel falsa que supla la piel de la lascivia
Las máscaras alegres no curan la tristeza
No me gustan las máscaras, he dicho.

MARIO BENEDETTI

escriptor i poeta

(Uruguai 1920 - 2009)
Vet aquí un gran poema d'un gran poeta recordat enmig d'uns dies de Carnaval.

Cuando o carnaval chegar...

No suporto els dies de Carnestoltes però reconec que hi ha països com el Brasil on els dies de Carnaval són com una festa nacional, com una catàrsi col·lectiva. Hi ha meritòries lletres i cançons que en fan referència, n'hem triat dues...
"Mas nós dançamos no silencio,
Choramos no carnaval,
Não vemos graça nas gracinhas da TV
Morremos de rir no horario eleitoral.."

(traducció lliure...
Però ens vam posar a ballar en silenci,
-Va cridar al carnaval
Veiem la gràcia de la televisió acudits
Hem mort de riure en temps d'eleccions ..)
Engenheiros do Hawaii
veterà i popular grup de pop-rock del Brasil.

El mundo es máscara de M.J.de Larra

EL MUNDO ES MÁSCARA

-Ya lo ves; en todas partes hay máscaras todo el año; aquel mismo amigo que te quiere hacer creer que lo es, la esposa que dice que te ama, la querida que te repite que te adora, ¿no te están embromando toda la vida? ¿A qué, pues, esa prisa de buscar billetes? Sal a la calle y verás las máscaras de balde. Sólo te quiero enseñar, antes de volverte a llevar donde te he encontrado -concluyó Asmodeo-, una casa donde dicen especialmente que no las hay este año. Quiero desencantarte.

Al decir esto pasábamos por el teatro.

-Mira allí -me dijo- a un autor de comedia. Dice que es un gran poeta. Está muy persuadido de que ha escrito los sentimientos de Orestes y de Nerón y de Otelo... ¡Infeliz! ¿Pero qué mucho? Un inmenso concurso se lo cree también. ¡Ya se ve! Ni unos ni otros han conocido a aquellos señores. Repara y ríete a tu salvo. ¿Ves aquellos grandes palos pintados, aquellos lienzos corredizos? Dicen que aquello es el campo, y casas, y habitaciones, ¡y qué más sé yo! ¿Ves aquel que sale ahora? Aquél dice que es el grande sacerdote de los griegos, y aquel otro Edipo, ¿los conoces tú?

-Sí; por más señas que esta mañana los vi en misa.

-Pues míralos; ahora se desnudan, y el gran sacerdote, y Edipo, y Yocasta, y el pueblo tebano entero, se van a cenar sin más acompañamiento, y dejándose a su patria entre bastidores, algún carnero verde, o si quieres un excelente beefstek hecho en casa de Genyeis. ¿Quieres oír a Semíramis?

-¿Estás loco, Asmodeo? ¿A Semíramis?

-Sí; mírala; es una excelente conocedora de la música de Rossini. ¿Oíste qué bien cantó aquel adagio? Pues es la viuda de Nino; ya expira; a imitación del cisne, canta y muere.

Al llegar aquí estábamos ya en el baile de máscaras; sentí un golpe ligero en una de mis mejillas. ¡Asmodeo!, grité. Profunda oscuridad; silencio de nuevo en torno mío. ¡Asmodeo!, quise gritar de nuevo; despiértame empero el esfuerzo. Llena aún mi fantasía de mi nocturno viaje, abro los ojos, y todos los trajes apiñados, todos los países me rodean en breve espacio; un chino, un marinero, un abate, un indio, un ruso, un griego, un romano, un escocés... ¡Cielos! ¿Qué es esto? ¿Ha sonado ya la trompeta final? ¿Se han congregado ya los hombres de todas las épocas y de todas las zonas de la tierra, a la voz del Omnipotente, en el valle de Josafat...? Poco a poco vuelvo en mí, y asustando a un turco y a una monja entre quienes estoy, exclamo con toda la filosofía de un hombre que no ha cenado, e imitando las expresiones de Asmodeo, que aún suenan en mis oídos: El mundo todo es máscaras: todo el año es carnaval.

Mariano José de Larra

(Madrid 1809 - 1837) Escriptor, periodista, polític espanyol, juntament amb Espronceda, Bécquer y Rosalía de Castro és un dels referents del romanticisme espanyol i sobretot un brillant articulista. Amb els seus articles combatia l'organització de l'Estat, atacava l'absolutisme i el carlisme, se n'enreia de la societat i rebutjava els vells patrons familiars.

Els mals d'Espanya són el tema central de la seva obra crítica i satírica.

---Un text curiós de recordar en ple període de Carnestoltes--

(La imatge del post està extreta del web www.cafebabel.es i us recomano el següent article... una reflexió sobre el significat real de les màscares al llarg del temps: http://www.cafebabel.es/article/20073/mascares-i-carnaval-combinacio-immortal.html)

Chico & Rita

Una pel·lícula d'animació elegant,sensual, que desprèn nostàlgia i emoció des del primer minut, amb un gran treball de recreació d'ambients i ciutats (Havana, Nova York, París...) i que sobretot atrapa des del primer moment. No cal dir que el factor musical està cuidadíssim i és un dels grans pilars i motors de tot el film.
Va rebre un Goya merescudíssim. Molt recomenable.

Truca un inspector

Un servidor ahir va veure "Truca un inspector".
Una obra inquietant amb dosis d'intriga de la qual se'n poden fer diverses lectures. Entreté, commou, fa pensar i té un desenllaç sorprenent. Una bona obra de text on la paraula, els silencis i tot allò que no es diu són bàsics per entendre la història. No cal dir que en Josep M.Pou i en Carles Canut estan esplèndits.
Recomenable.Una bona obra basada en un dels grans textos del dramaturg britànic J.B.Priestley.

Pedra de Tartera

Ja fa tres setmanes que vaig veure aquesta obra al Nacional. Confesso que em feia una certa por i recança veure una adaptació d'un èxit de la narrativa catalana dels darrers 20 anys. Maria Barbal, l'autora, comentava, que l'adaptació havia recollit molt bé l'esperit de la novel·la. Confesso que em va semblar una gran adaptació, emocionant, emotiva, àgil, amb bons intèrprets, amb el gran encert de sentir parlar amb dialecte pallarès i no barceloní i sobretot amb una gran actriu que emociona des del primer moment: Àurea Márquez. Un gran muntatge.

The suburbs (d'Arcade Fire)

Fa poc que he descobert aquest grup canadenc. Van ser tota una sorpresa en els darrers Grammys. Al sentir-los em recorden a altres grups de pop anglosaxó dels 90 però desprenen qualitat i sonen frescos (un fet difícil en un moment en el que tot sona a pre-fabricat de discogràfica i radioformula). I aquest video és prou potent.

Pack Up (Post 700!)

Comencem nou mes. Arribem al post 700 amb una cançó d'una jove veu nordamericana que desprèn bon rotllo i recorda la millor música negra dels anys 60. (Algú sap alguna cosa més d'aquesta noia?)