[imatge extreta de la xarxa]
El cielo está cubierto de barro y bruma
Raymond Queneau en El instante fatal (Visor Libros, Madrid, 2009, trad. de Adolfo García Ortega).
Raymond Queneau (El Havre, 1903 - 1976) poeta i novel·lista francès
Mira el cel i pensa un moment a quin país, a quina ciutat i amb quin poema pensaries. He pensat en París i al pensar en aquesta ciutat he pensat en un dels escriptors francesos més estimats del S.XX, conegut pels seus llibres d'exercicis d'estil i per relacionar la investigació literària amb la investigació científica.
El cielo está cubierto de barro y bruma
El asfalto palidece Todos los pies son negros
Un aro salta propagando la espuma
El arroyo fluye frente al bulevar
El cielo está cubierto de lluvia y yunques
El asfalto reverdece Todos los troncos son negros
La abeja lista ha curado su resfriado
A esa putita muy cerca del urinario
El cielo está cubierto de rabia y plumas
El asfalto se blanquea Todos los gatos son negros
Un tren se desplaza gritando a voleo
Un poli se ha sonado en su pañuelo
El cielo está cubierto de pus de pústula
El cielo se ha fundido Todos los agujeros son negros
Una chica besa a su joven novio
Un vendedor trata de vender un vespertino
Raymond Queneau en El instante fatal (Visor Libros, Madrid, 2009, trad. de Adolfo García Ortega).
Raymond Queneau (El Havre, 1903 - 1976) poeta i novel·lista francès
Mira el cel i pensa un moment a quin país, a quina ciutat i amb quin poema pensaries. He pensat en París i al pensar en aquesta ciutat he pensat en un dels escriptors francesos més estimats del S.XX, conegut pels seus llibres d'exercicis d'estil i per relacionar la investigació literària amb la investigació científica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada