divendres, 10 d’octubre del 2008

Cap on anem?

Un far de l'illa de Menorca
Cap on anem?, es pregunta molta gent...Hi ha moments que sembla que haguem perdut el nord i ens falta trobar un far que ens guiï de forma asenyada.
Vet aquí només un petita reflexió a partir d' algunes notícies i opinions aparegudes les darreres setmanes en els mitjans que m'han sorprès...
*SOS pels museus: Com es que una ciutat com Barcelona que va de cultureta i fashion no cuidi realment la cultura i el Patrimoni? Com es que vol desmentallar el Museu Tèxtil i de la Indumentària? Museu creat a partir del famós llegat Rocamora i amb múltiples col·leccions particulars.
Reconeguts dissenyadors de moda com Pertegaz, Toni Miró o Josep Font s'han adherit a un manifest que recriminen aquest fet. Serà l´últim centre que es tancarà? Anteriorment ja ho van fel el Museu Clarà, el militar i el Museu d'Història de Catalunya no té un futur clar, com tampoc ho té el d'Arqueologia. Què està passant?

Art in Bus

La publicitat entesa com una part més del mobiliari urbà o fins i tot d'un autobús. Un video sorprenent per veure com la publicitat es confon amb la quotidianitat d'un bus.

La Ratjada


Volia fer només cinc cèntims de la mini-sèrie de dos capítols "La Ratjada". (tv3, dimecres)
Aquesta setmana es va estrenar la primera part. És un thriller situat en una reconeguda localitat de costa que té com a protagonistes hotelers, pescadors, un crim i un ex-convicte que torna al seu poble per passar als darrers anys de la seva vida. Hi ha una bona història, bons actors i és un film pensat per televisió minimament treballat. A nivell argumental peca de caure en alguns tòpics però els bons actors salven bastant la història. És important que s'aposti per la producció pròpia amb bones idees i bones històries...però veient la primera entrega d'aquesta història vaig veure un gran defecte: els personatges són massa suculents i presenten massa conflictes per desenvolupar com per matar-ho tot amb una tvmovie. Sembla més un guió per un série de 13 capítols que per una tvmovie.
En fi...He llegit les opinios dels forums de la Teva i la gent critica bastant aquest tipus de productes i històries. Jo simplement penso que és important apostar per la producció pròpia, amb noves idees si és possible i amb bons actors.
+info a ...

Actes per no oblidar (II)




Tal i com vaig comentar en el post dedicat als actes commemoratius del 70 aniversari del bombardeig de la fàbrica de la Colònia Güell, Barcelona no va ser l'única ciutat afectada per aquells bombardetjos i moltes poblacions en varen patir amb més o menys intensitat les conseqüències.
Enguany s'han encabalgat diversos actes d'homenatge des del 70 aniversari de la Batalla de l'Ebre fins el record dels bombardetjos de la ciutat comtal.
Penso que són importants aquests actes i que els mitjans de comunicació se n'haurien de fer més ressó. Evidentment, el que passa fora de Barcelona, molts cops queda reduït a un simple acte local i com a molt comarcal.
Més enllà de si els nostres familiars eren republicans, falangistes, revolucionaris o d'església...recuperar la memòria històrica dels pobles és una feina molt important i sort en tenim dels centres d'estudis comarcals que molts cops fan aquesta tasca.
En el cas de la Colònia Güell va ser emocionant sentir els testimonis d'aquells supervivents que varen lluitar al front i sobretot de la població civil. Sentir que una dona d'una certa edat, quan era una nena, anava sola a Barcelona a buscar queviures per sobreviure i es va quedar sola en un refugi quan començava el bombardeig és molt emotiu. Però en el meu cas més colpidor va ser sentir el testimoni d'un amic de la família, d'edat molt avançada que havia estat als camps de refugiats d'Argelers, al Rosselló. I sentir com un metge alemany que fugia del nazisme li va salvar la vida.
Em vaig quedar sorprès sentint les paraules d'aquella persona amb la qual havia parlat més d'un cop i que ignorava totalment un episodi de la seva vida i de la vida de molts supervivent catalans que van lluitar per uns ideals i que en van pagar greument les conseqüències.
Aquell acte fou francament senzill i emotiu.
La comarca del Baix Llobregat ha decidit seguir recordant diversos episodis d'aquells fets...Per aquest motiu abans d'ahir, a les 17h del dia 8 d'octubre, es van fer uns actes d'homenatge per recordar que ara fa 70 anys van bombardejar les poblacions veïnes de St.Just Desvern i Esplugues de Llobregat. El poeta i veí d'aquestes poblacions Joan Margarit va llegir uns versos i es varen plantar 70 flors blanques per reinvindicar la cultura de la pau.
Per acabar volia recordar que els propers dies del 24 al 29 d'Octubre es faran unes jornades d'homenatge a Castelldefels a les Brigades Internacionals que també tingueren la seva presència al Baix Llobregat.
+info a...
(Com a il·lustració la imatge d'un brigadista. La seva entrega, il·lusió i somriure són el millor record d'unes persones que sacrificaren fins i tot la seva vida per lluitar per uns ideals i una terra que no era la seva.)

Actes per no oblidar (I)

La memòria és fràgil i a casa nostre hem hagut de combatre contra l'oblit i contra tota la terra que fa més de trenta anys van voler tirar sobre en la tant gloriosa transició. Calia avançar. Hi havia moltes susceptibilitats obertes i els guardians de la sacrosanta causa de l'antic règim els hi costava reciclar-se en una nova Democràcia. Diuen que hi va haver un pacte per tirar endavant i no remenar assumptes del passat. Més de trenta anys després semblaria que el nostre hauria de ser un país coneixedor de la seva història i reconciliat amb les ferides del seu passat. Però diversos events i commemoracions han posat en evidència que la memòria fins a dia d'avui no s'ha tingut gaire en compte i que gràcies a diverses institucions, iniciatives, persones i entitats s'ha pogut tirar endavant l'anomenat "Memorial democràtic" per recuperar i dignificar la nostra memòria històrica.
Podría escriure una dotzena de post parlant de diverses històries i iniciatives que s'han viscut aquest any...però crec més oportú parlar de nou d'una història que ens pot portar a reflexionar sobre el tema.
En l'edició de setembre d'aquest bloc vaig dedicar un post a la història personal de l'escriptor anoienc Joan Pinyol per poder treure les despulles del seu avi matern del Valle de los Caídos i poder-li donar sepultura d'una forma digna en el cementir del seu poble. El que més em va sacsejar d'aquesta història es pensar que després de tants anys encara hi ha famílies al nostre país que esperen poder enterrar els seus familiars dignament.
Desconec molts dels detalls d'aquesta història, però després de llegir alguns dels apunts del bloc d'en Pinyol, vaig sentir la necessitat de parlar-ne i vaig creure que determinades històries s'haurien de fer sentir més en els mitjans. En Joan des de llavors ha rebut moltes adhesions i el suport més important va ser l'acte que el passat dimarts dia 7 d'Octubre es va celebrar al Museu d'Història de Catalunya on es parlava de tot plegat i tot gràcies al reportatge que en el seu dia va publicar la revista Sàpiens. No vaig tenir l'ocasió de poder-hi assistir però he pogut llegir la crònica de l'acte. Desprèn emoció i dignitat. Us recomano que la llegiu...
He il·lustrat aquest post amb una flama. La flama per aquells que esperen poder rebre una sepultura digna. La flama és fràgil com la memòria i cal que no s'apagui i caiguem tots de nou en l'oblit.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails