De què em sona?

Aquesta setmana va començar una nova temporada del Cor de la ciutat. Bé...què dir d'aquest serial? Ha trencat tots el rècords en nombre de temporades en antena, actors, secundaris, figurants, extres, equips...fins i tot han utilitzat dos barris: Sant Andreu i Sants. I Ventdelplà...oh...una nova temporadeta...Si escric tot això no és per fer un dissecció d'aquestes produccions d'èxit de la Teva sinó per comentar un tema més aviat de casting.
Us explicaré el que em va passar...
L'última temporada vaig estar seguint més, suposo que per l'horari i per l'hora que arribava a casa podia veure més Ventdelplà que no el Cor...M'enrecordo molt bé d'un personatge que interpretava l'actriu Mercè Pons. És una bona actriu i el paper de dona traumatitzada alcoholitzada amb filla de nom Bruna i amb marit rancorós el feia molt bé...El principal morbo era que la filla no era del maridet sinó del David Estelrich, l'home de la Vilarasau, vull dir la Teresa. Fins aquí cap problema. La trama es va anar resolent durant la temporada i l'últim que hem vàrem saber del personatge de la Mercè Pons és que havia decidit desintoxicar-se i internar-se en un centre i així ser una bona mare i de tant en tant anar a veure la nena que ara no recordo bé si havia guanyat la custòdia el maridet. Què té a veure això amb el Cor? Un dia d'aquesta setmana vaig tornar a veure el Cor i sabeu qui vaig veure?? La mare de la Bruna inagurant una botiga i amb un altre marit i amb un fill. Vaig pensar...què fort ja s'ha desintoxicat i ara ha obert una botiga a Sant Andreu. Però aquesta no sortia a Ventdelplà???
Tota aquesta dissecció meravellosa m'ha fet recordar el comentari que l'autor de Ragacidad em va deixar com crítica en el post del Grec'08 i que feia una reflexió sobre l'endogamia dels actors a Catalunya. No tinc res contra la Mercè Pons és una actriu fantàstica però gairebé al mateix any encara amb una série en antena amb un personatge molt recent a la memòria...no hi ha altres actors i actrius a Catalunya què cal recòrrer a la mateixa actriu per fer un paper similar? Aquest no és el primer cop que passa...fa quinze anys en el fanzine "El Sellu" ja va sortir una crítica del mateix. Penso que cal diversificar els papers i els actors i trencar l'endogamia que hi ha. Parlo en aquest cas del món de la televisió i teatre però hi ha molts altres sectors que passa el mateix. A dia d'avui encara no sé si el personatge de la Mercè Pons ja s'ha desintoxicat del tot o vés a saber potser la de St.Andreu és la germana bessona que era més bona noia que l'altre...ah no,no...ara recordo que treballava en un zoo...Ara ho entenc: Aquesta pobre noia va començar treballant en un zoo i la van fer fora per enrotllar-se amb el dolent de torn; llavors va recòrrer a un amic advocat que vivia a Ventdelplà i de pas va pensar que fer-li saber que tenia una filla...traumatitzada perquè les coses no li sortien bé va tirar-se a la beguda i va perdre la custòdia de la filla. Després d'uns mesos s'ha desintoxicat i ha decidit començar una nova vida a St.Andreu....serà que en el món de la ficció tot és possible.

Últimes lectures: l'art d'escriure.

El meu ofici. Josep M.Espinàs.

Edicions La campana 2008.

http://www.edicionslacampana.cat/

Hi haurà gent que molt aviat s'apuntarà a començar algún curs d'escriptura. Aquells qui els agrada escriure o almenys intentar-ho els hi recomano aquest llibre. És tota una lliçó.

Una persona amb la trajectòria i producció com Espinàs podria semblar que gairebé podria escriure un llibre de memòries editorials, però no... Tot el contrari. Trenca qualsevol tòpic pre-establert i desprèn saviesa, ironia, humilitat, sinceritat i és amè i àgil. Molt recomenable.

Londoncards (I)

Londoncards (I)
Londres del 18 al 23 d'agost 08
Kensington gardens - Hyde Park
El millor d'una ciutat són els seus racons. Londres té moltes icones però volia fugir de la típica imatge del Big Ben. És molt bonic, sí, però la metròpoli amaga altres racons de recomfortable interès com són els seus parcs. Una hamaca. Per què? Em vaig preguntar...per prendre el sol? Quin sol? Potser simplement per fugir uns instants del brogit de la metròpoli i somiar amb un conte. Potser Peter Pan...Qui ho sap!

Postals del Senegal (I)

Una barca. Potser un nàufrag. Potser un pescador. Potser canta per fugir de les pors de la mar. Qui sap...potser canta una cançó tradicional dedicada a una noia...potser canta aquesta cançó:
"Fatu ye, siyalalalo, fatu ye, siyalalao
Fatu Fay, Fay Fatu, Fatu clementi ye
Fatu ye, siyalalalo....."
No em pregunteu que significa perquè no ho sé. Però la màgia de les paraules i la fotografia pot més que qualsevol cosa. (Gràcies Montse per aquest record del teu viatge a Senegal!!)

Rob Gonsalves, Surrealisme màgic

L'altre dia em van enviar un mail amb un powerpoint.Em vaig quedar fascinat de les seves imatges i vaig buscar qui era l'autor. Resulta que l'autor és en Rob Gonsalves, un pintor canadenc, nascut a Toronto l'any 1959. Realment crea il·lusions òptiques. Com és que hi ha pintors tan sorprenents i al mateix temps tan desconeguts per nosaltres?

Últims dies...

Últims dies per disfrutar de diverses propostes:
Música: Festivals que fan 20 anys!
Avui acaba el Festival Altaveu de St.Boi.
http://www.festivalaltaveu.cat/
I la setmana que ve...
http://www.mmvv.net/
Teatre:
Fira de Tàrrega. Francament espero algún dia poder-hi anar.
http://www.firatarrega.com/
Art:
Art japonès a la Pedrera...(fins demà 14/09)
Ukiyo-e.Imatges d'un món efímer.
Art sagrat al Caixaforum...(fins el 28/09)
Entre el sagrat i el profà. Renaixament a Prato.
Art Essencial al Museu Picasso...(fins el 28/09)
Oblidant Velazquez. Las Meninas.
Art Avanguardista S.XX al MNAC...(fins el 21/09)
Duchamp, Man Ray, Picabia.

Benvinguts a Stròmboli

Aquest video correspon a Benvinguts a Stròmboli de la cia Solfasirc d'en Biel Rosselló. Humor i circ són els elements que combina aquest muntatge. No controlo si encara l'estant representant.Sempre ens queda el video.Francament simpàtic i recomenable.

Malabars en clau midi

Si us plau per veure video, accediu a través de...http://www.youtube.com/watch?v=AYnbC1aXzQ8

Malabars en clau Midi.Vet aquí el nom d'una de les moltes propostes en les quals ha participat en Biel Rosselló. El món del circ ha viscut els últims anys un cert despertar gràcies a l'aire fresc de gent com en Biel que anys enrera varen decidir formar-se en aquest art i participar en múltiples propostes i companyies. En Biel es prou conegut allà on visc ja que no només hi va viure sinó que durant vàries Festes Majors va participar en els actes de cloendes de cada any amb diverses propostes. Enguany ha participat en les Nits d'estiu del Festival Grec de Barcelona i també el passat dia 10 en la Nit 25 de Tv3 als jardins del TNC. Vaig llegir que participava en Biel i els seus malabars en la nit que el TNC va oferir de l'aniversari de la teva. Immediatament vaig pensar que estaria bé escriure un post sobre el món del circ i que millor que escriure-ho sobre gent jove com en Biel que aporten noves idees. Vet aquí el meu primer post sobre el món del circ.

En Ximpa!

La Cia Sinilos Teatre de Titelles torna demà dia 14 a la càrrega amb l'espectacle "En Ximpa a la Selva" a les 12h a l'Olivera de St.Boi de Llobregat. És un espectacle pels més menuts. Amb aquest nou muntatge ja porten representades algunes funcions. Però encara els podrem veure força temps amb aquest simpàtic mico, gairebé fins a la primavera de l'any que ve que tornaran de nou al Teatre Tantarantana de Barcelona amb aquesta proposta. +info...

2 articles anteriors a Nàufragiobrer...(etiquetes:escena i imatges/ juny'08)

web: www.sinilos.com

blog: www.sinilos.com/blog

entrevista a Ràdio St.Boi: http://en-companyia.blogspot.com/2008/07/sinilos_20.html

al youtube: http://es.youtube.com/user/sinilosproduccions

Si tot fos com l'anunci...

Si tot funcionés igual d'eficient com el producte de l'anunci que ve a continuació, estic segur que ens oblidaríem d'un cert victimisme en el que vivim o ens fan creure que vivim. Més enllà de queixar-nos de com funciona el dia a dia del nostre país, valdria més tenir una actitud ferma i desacomplexada. Per què serà que hi ha anuncis tan genials? El que us adjunto a continuació em té el cor robat. No sé si és el seu exotisme o la seva fotografia...

Que la força t'acompanyi!

L'últim cap de setmana d'agost es va estrenar la pel·lícula d'animació "The Clone Wars". Una setmana més tard vaig anar a veure-la i us puc dir que la sala estava mig buida. Evidentment això no vol dir res. Però si que la peli ha passat sense pena ni glòria. Resumint-ho molt ràpid: Nova entrega de la saga Star Wars però en format d'animació. La trama se situa entre el capítol II i III i explica una de les moltes batalletes que els Jedi i l'exèrcit de clons tenen que superar per evitar la destrucció de la República.

La història no aporta cap detall important per complentar les dues grans sagues i dóna la sensació de ser un capítol pilot allargat de la série d'animació pensada per la televisió. Obi Wan Kenobi i Anakin Skywalker viuen noves aventures amb personatges nous i d'altres de ben coneguts. La millor: l'aprenenta de Jedi d'Anakin, Ashoka, aporta el contrapunt fresc a la trama. Només recomenable per seguidors de la saga.

Free Letters!

Diuen que torna el lettering manual...Com? Si, si tal com ho llegiu...Ho podríem traduir com tipografia manual o lletres manuals.

És a dir...els publicistes, dissenyadors, autors de comics acaben dissenyant les seves pròpies tipografies fugint dels clàssics estandards de l'Arial o la Times New Roman. Està molt bé obrir nous camps en la creativitat però personalment crec que els estandards no moriran mai. Com ho veieu?

Si sou d'aquells que us agrada baixar-vos noves tipografies a l'ordinador i provar noves formes us recomano una pàgina on hi ha una col·lecció amplissíma de tipografies de lletres. Val la pena entrar-hi i veure realment el que s'està fent...Us les podeu descarregar totalment gratis.

http://www.ddfont.com/

Hi ha qui diu que l'era digital ho embruta tot...No entraré en aquests debats però si que penso que s'han obert nous camps per la creativitat.

(la foto que he adjuntat correspon a Nike...com no, oi?)

Un fanzine destacat...

Malalletra és un fanzine de temàtiques diverses. Habitualment cada edició està dedicada a una temàtica diferent. Els propers números estaran dedicats al món dels viatges i més endavant un especial a Joan Brossa, coincidint amb el 10è aniversari de la seva mort. (Se m'ha convidat a participar-hi en els propers números, així que no us estranyi si us en segueixo parlant més endavant...) +info al bloc de la Laia Calvet, l'ànima d'aquest fanzine: www.laiacalvet.blogspot.com