Aquest blog d'aquí 10 dies tancarà la paradeta (per un temps, o no, no ho sé) i per acomidar la temporada volia escriure un post comptant amb la vostra col·laboració...
Aquest és el post 765 i no sé si d'aquí 10 dies hauré escrit 10 posts i hauré arribat al post nº775. De fet confesso que molts cops això d'escriure posts ho he fet molts cops improvitzat i també confesso que d'altres cops ha estat tot plegat més planificat. El proper dia 28 aquest blog cumplirà 3 anys, 3 anys que en el món blocaire, comparat amb plusmarquistes que porten 5, 6 o 7 anys no és res. De fet en això del blog, en terminologia televisiva, no m'havia plantejat mai quan de temps estaria en antena, sinó més avit un anar fent. 3 anys carregat d'alts i baixos, bones intencions, posts més conseguits que d'altres i molts cops intentant parlar només d'unes temàtiques, inicialment havia de ser més cultural, però que les pròpies circumstàncies dels temps que vivim han fet que sigui inevitable parlar de temàtiques socials i polítiques.
Bé, no vull parlar més d'aquest humil blog que ja tindré temps en els últims posts abans de liquidar la paradeta...
Un dels penúltims posts que vull publicar és una reflexió sobre el món dels blogs amb les seves glòries i misèries.
Publicaré en aquest penúltim post les vostres opinions i reflexions sobre el món de la Catosfera: les seves misèries, glòries, endogàmies, decepcions, triomfs, egocentrismes, ànimes compartides, tot allò que us sembli adequat d'aquest món hem compartit durant 3 anys.
Com si fos un twitter amb 140 caràcter o màxim tres o quatre línies...que t'atreviries a dir del món dels blogs? Estan condemnats a l'extinció? Creieu en la seva pervivència? Són endogàmics? Han perdut la transgressió i l'atreviment i la frescor dels seus inicis? Creieu que la immediatesa i la rapidesa de les xarxes socials rotllo facebook i twitter han perjudicat els hàbits dels blogs i la gent quan veu un post una mica dens passa olímpicament de llegir-lo?
Animo als 42 seguidors d'aquest blog i a la resta de mortals navegants que seran ben rebudes les seves opinions i formaran part d'un penúltim post que té voluntat de ser com un post col·lectiu.
Evidentment qui vulgui copiar-se la idea i vulgui programar un post amb la seva reflexió el dia 30 juny sota el títol "Dia de la Pervivència dels blogs?", endavant!
El vostre breu comentari serà benvingut. Si teniu problemes al deixar un comentari me'l podeu enviar a: gabrielboto07@gmail.com
Aquí teniu un bon exemple:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/06/pervivencia-dels-blocs.html
Trobareu interesants reflexions a:
http://mildimonis.blogspot.com/2011/01/mort-anunciada-dun-blog.html
Destaco d'aquest post d'en Lluís Bosch el següent fragment, que és un dels meus preferits:
"Hi ha blogs amb un profunda voluntat de morir i que no moren. Desitgen arribar al final, desitgen el crepuscle i l'abisme: volen ser cadàvers bonics i tràgics. Però no poden: una maledicció els manté."
Si no teniu una opinió clara sobre el increïble món dels blogs i teniu problemes existencials per saber quin tipus de blog sou...hi ha una sèrie de posts magnífics firmats per en Francesc Mompó que serveixen per intentar desxifrar la fauna que durant aquests anys ha poblat la Catosfera:
http://1en2.blogspot.com/2010/08/el-blogaire-pilota.html
Si després d'haver llegit els posts d'en Mompó seguiu en problemes existencials i no sabeu quin tipus de veí sou; cap problema, el sempre dinàmic Veí de Dalt ha anat eleborant durant uns quants anys un curiós catàleg de veïns:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2011/02/de-veins-descala-20-ramon-de-las-heras.html
Si penseu aquests personatges no tenen res d'envejar a la determinades aventures de còmic i si creieu que en això dels blogs hi ha tanta ficció com realitat (oh, no, no volia repetir el tòpic!), sempre podeu llegir les aventures de Tintín al país dels blogs:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/t-de-tintin-al-pais-dels-blogs-i.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/t-de-tintin-al-pais-del-blogs-ii.html
(Confesso que m'ho vaig passar molt bé escrivint aquest parell de posts que varen passar molt desapercebuts)
(Sempre em passa igual, volia fer un post breu indicant amb 4 ratlles aquesta proposta i m'acabo enrotllant massa. No n'aprendré mai!)
9 comentaris:
Compta amb mi, tot i que no sóc de twitter i no tinc la mesura presa dels 140 caràcters. M'has fet somriure perquè ja no recordava la meva frase. M'esforçar´en fer-ne una altra. Per quan?
A veure si podem fer alguna cosa.
Una abraçada
salut i Terra
Els blogs no deixen de ser éssers vius. Alguns moren aviat, d'altres tard, alguns estan morts però ningú no els ha enterrat.
Gabriel: no deixis morir el blog, deixa'l en repòs un temps... i torna!
L'escriptor /ora és un nàufrag; no importa el mitjà emprat. Estem innoculats per un "no sé què" inalterable a modes. Existeix una pulsió que ens fa tornar a començar, de nou. Les paraules envelleixen a les nostres mans. Planten flors en deserts i gratem la terra per la fe que arribaran a terme. Pel camí podem perdre diverses realitats, però no mai l'esperança, ni la creença en l'altre.
la tendencia general és a l'esgotament, quan ja has dit el què penses que has de dir, potser decideixes tancar la barraca perquè:
No et deixen comentaris perquè...
Tens esperances de fer amics virtuals...
Estàs atrapat a la xarxa i t'en vols sortir...
etc...
prioritzem i ara potser sents que ja en tens prou, en fi ... si t'he llegit es perquè no eres un robot intel·ligent, sinó un homínid avançat
salut i bon estiu
Dins de la nostra polièdrica existència ens movem per diversos àmbits. L'accessibilitat virtual del món dels blogs ha fet que molts ens hi llançàrem amb motivacions diverses -com en totes les coses-. Hi ha qui ha trobat un medi on se sent còmode i continua i continuarà fins que el festeig deixe de ser-li plaenter -per la causa que siga- i l'abadone. Esperem que la teva aturada només siga un plec temporal o que hages estat temptat per un goig superior.
De tant en tant passava per ací; m'agradaria poder fer-ho més temps.
Una abraçada
Salut i Terra
sóc un desastre en aixó de deixar comentaris, ho reconec, però compta amb mi, 'pa lo que haga falta'
Acab de veure aquest post. Han passat més de deu dies des que se va escriure. He d'entendre que no el tancaràs el blog? Esper que no. Jo sóc la primera que tenc temporades, ja ho veus, en que quasi no escric. Deixa'l reposar i si amb el temps t'adones que no el necessitis, l'esborres, però no l'eliminis massa aviat perquè potser te sabrà greu. Un consell del qual no m'has de fer gens de cas si no vols, clar que no (és que no m'agrada aconsellar, perdona...)
Eeiii, Caterina! Moltes gràcies pels teus comentaris.
Elimanar el blog? Mai de la vida! És una feina de tres anys i ni que deixi d'escriure, vull que quedi constància d'aquest blog.
Abandonar-lo? Sí aquesta és la idea. Puc semblar una persona contradictòria i pel que vaig escriure semblava que havia de ser un abandonament del blog imminent. No m'agrada el concepte abandonament. M'agrada més el concepte tancament. Tancament significa donar per finiquitada les idees o el que es volia transmetre en un espai. Idees sempre n'hi han per això he continuat unes setmanes més perquè tenia una llista amb alguns temes que volia tractar i d'altres que han sorgit de forma improvitzada.
Havia de pensar quins són els últims que penjaré i ara ja ho sé, ja els tinc pensats i d'aquí quatre dies els penjaré. La idea és abans d'acabar aquest mes penjar-los i descansar un temps del tema blog.
L'any passat vaig deixar-lo descansar durant més de dos mesos durant l'estiu i després em va entrar ganes de tornar a penjar alguns posts i així va ser quan vaig tornar a començar de nou.
Aquest any no sé que passarà. Quan dic tancament és el tancament d'una etapa i deixaré la porta oberta per si necessito tornar a penjar nous posts.
Tot descans sempre és necessari i saber tancar etapes (que és el estic intentant fer) per obrir-ne de noves, també. Una salutació!
Publica un comentari a l'entrada