dimecres, 3 de setembre de 2008

Elogi de la lentitud

Què passaria si ens prenguessim la vida amb un altre ritme? Què passaria si fugissim dels rellotges, despertadors, horaris, i per un instant poguessim apreciar com una gota d'aigua cau i mulla les plantes o mulla el terra sec. Hi ha una altre ritme potser...I des de fa un temps hi ha diverses corrents de pensament anomenades "slow", que lluiten per transmetre un nou ritme a les agitades vides occidentals. Un nou ritme en els menjars, la feina, en fi en el dia dia...La lentitud està malvista en els nous temps, però saber prendre's el temps necessari per apreciar determinats moments de la vida suposo que no està tan mal pensat. Per il·lustrar el tema un impactant video... (aviso: les imatges no són gaire poètiques!!)
video

La possibilité d'une île


"La possibilité d'une île" és un poema de Michel Houellebecq i també és el títol d'una de les cançons que Carla Bruni canta en el seu darrer treball.

Bruni posa música al poema de Houellebecq i ens demostra la seva habilitat per musicar textos aliens com ho va fer en el seu segon treball on posava música a textos de poetes anglosaxons. Què dir de la Bruni que no s'hagi dit? La seva és l'agitada vida d'una noia italiana, filla d'una família benestant, que va abandonar la carrera d'arquitectura per convertir-se en model, reciclant-se més tard en cantant i acabar sent la dona del president francès, amb un fill inclòs, però en aquest cas d'un filòsof.
Però hi ha una altre Bruni...que personalment és la que m'interesa més: una Bruni sensible que ha lluitat per tirar endavant un projecte musical, bebent directament del folc i de la chanson francesa. Segurament aquest tercer disc no és tant fresc com el primer, ni tant carregós com el segon però és un disc perfecte per escoltar al vespre quan busques la tranquil·litat i la serenor. Les cançons transmeten melangia, tendresa, tristesa, serenor també...Hi ha qui considera la seva música carrinclona. Personalment crec que és un disc perfecte per estirar-se al sofà i escoltar-lo sense presses.

10 anys sense la Maria-Mercè Marçal



Fa 9 anys des de la secretaria de l'AELC em van encarregar que elaborés la documentació de la pàgina de la Maria-Mercè Marçal. Feia un any que havia mort i la veritat no va ser fàcil elaborar la biografia d'una escriptora que 4 anys abans havia rebut molts reconeixements a través de la seva gran novel·la "La passió segons Renée Vivien" (Premi Carlemany 1994). Evidentment 10 anys després la seva obra ha format part de moltes antologies i se la considera una veu poètica imprescinble dels últims 30 anys. La seva és una poesia emotiva on les vivències de la pròpia poeta són bàsiques per entendre el seu món. La seva poesia va molt més enllà de les seves obres més recordades que són Cau de llunes i Bruixa de dol.
La seva poesia va molt més enllà de la recordada divisa:
"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
No controlo si s'han fet gaires actes commemoratius. Des d'aquí el meu record.
+info a la pàgina que en el seu dia vaig elaborar i que anys després ha tingut una bona actualització de la seva filla Heura Marçal Serra.
http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=27
+info d'altres autors...
http://www.escriptors.cat/autors.php
Si voleu, també, a través d'aquesta pàgina, podeu consultar altres autors que en el seu dia vaig elaborar la documentació: Maria Àngels Anglada, Joan Salvat-Papasseit, Josep M de Sagarra, Josep Palau i Fabre, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Jordi-Pere Cerdà, Vicenç Riera-Llorca, Frederic Soler "Serafí Pitarra", Miquel Llor, Miquel Costa Llobera, Ignasi Iglesias.

No oblidem

És important recordar que no només va ser bombardejada Barcelona. El setge de la guerra civil va afectar a moltes altres poblacions. L'11 de setembre d'enguany fa 70 anys que van bombardejar la fàbrica de la Colònia Güell. L'efemèride serà recordada a través d'uns seguit d'actes: pel·lícules, exposicions i l'acte principal...un col·loqui amb testimonis de l'època.
+info a...
http://www.santacolomadecervello.org/agenda.htm

Un poble existeix si té memòria.

Tornem-hi!

Tradicionalment el setembre és el mes de la verema on es recullen els fruits. Però també és el temps de sembrar-ne de nous.
És temps d'inicis i de retorns. O potser no. Potser és una maleïda rutina que no sabem com treure'ns de sobre. Per què serà que els mesos tenen una pauta tan marcada?
Amb el record encara de les vacances encetem el sant tornem-hi.
(Com a il·lustració un quadre del meu avi F.Boloix que sempre m'acompanya)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails