dimecres, 3 de setembre de 2008

La possibilité d'une île


"La possibilité d'une île" és un poema de Michel Houellebecq i també és el títol d'una de les cançons que Carla Bruni canta en el seu darrer treball.

Bruni posa música al poema de Houellebecq i ens demostra la seva habilitat per musicar textos aliens com ho va fer en el seu segon treball on posava música a textos de poetes anglosaxons. Què dir de la Bruni que no s'hagi dit? La seva és l'agitada vida d'una noia italiana, filla d'una família benestant, que va abandonar la carrera d'arquitectura per convertir-se en model, reciclant-se més tard en cantant i acabar sent la dona del president francès, amb un fill inclòs, però en aquest cas d'un filòsof.
Però hi ha una altre Bruni...que personalment és la que m'interesa més: una Bruni sensible que ha lluitat per tirar endavant un projecte musical, bebent directament del folc i de la chanson francesa. Segurament aquest tercer disc no és tant fresc com el primer, ni tant carregós com el segon però és un disc perfecte per escoltar al vespre quan busques la tranquil·litat i la serenor. Les cançons transmeten melangia, tendresa, tristesa, serenor també...Hi ha qui considera la seva música carrinclona. Personalment crec que és un disc perfecte per estirar-se al sofà i escoltar-lo sense presses.

1 comentari:

Kate ha dit...

Pues yo no estoy de acuerdo.
Esta chica hace una música que ya está más que descubierta desde años y años.
Vaya, como "Divertimento" pasa pero que no venga con profundidades y queriendo ser original.
Besitos!!!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails