dimarts, 6 de desembre de 2011

Bona nit i bona sort!

Tanco l'última pàgina d'un llibre,

i sé que, de mots, n'hauré d'escriure de nous

i de fet, ja n'he començat a escriure

de nous...


Per un moment em retrobo amb les paraules

que he deixat enrere

i per un moment, m'adreço a tu,

bon amic, bon lector...

Potser m'adreço a tu per últim cop

en aquest espai que tantes coses m'ha donat.




Mira el cel. Potser hi ha un estel de Nadal

que ens contempla i ens vigila

o potser no...

Però per un moment contempla'l com si fos

l'últim cop...


I deixa'm que et desitgi

bones festes,

bona nit,

bona sort!

Nàufragiobrer

divendres, 11 de novembre de 2011

Renéixer

En temps de tenebres, m'he trobat aquesta frase:
"L'èxit a la vida no és guanyar sempre, sino no desanimar-se mai."
(en els temps que vivim no desanimar-se no és fàcil!, sinó més aviat el contrari.)
La vida és tan ciclíca com efímera. De fet, guanyar, guanyar, no crec que les persones guanyin massa vegades, sinó tot el contrari és una lluita diària contra l'abisme i l'hòstia constant.
Com que la vida és ciclíca i efímera suposo que hi ha moments que cal renéixer i potser per això Nàufragiobrer, des del passat dia 1 de Novembre s'ha reencarnat en Fulldenaufragis:
http://fulldenaufragis.blogspot.com
Gràcies per les vostres visites i comentaris. Una salutació i a reveure!!!

dimarts, 1 de novembre de 2011

Renéixer (en temps de tenebres)

És curiós que ens atrapi tot allò que és efímer com un blog, un maleït llibre o una repetida cançó.
És curiós que des de que vaig escriure l'últim post, em vaig pensar que seria l'últim. Aquest és només un post, podríem dir-ne pòstum. Com una espècie de bonus track d'un disc. Allò inesperat que no esperaves fer (mai millor dit).
Puigcarbó reflexionava aquests dies sobre el llarg i ample de blogs inactius que omplen el ciberespai com un estrany cementiri de cadàvers virtuals...
http://blocfpr.blogspot.com/2011/10/el-cementiri-dels-blocs-oblidats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2007/04/de-comiats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2011/11/marmessors-digitals.html
Confesso que aquests dies cercant informació pel nou blog...si, nois, sí...ara us ho explico...estava escrivint un post sobre un jove poeta mort recentment i vaig decidir fer una cerca per la xarxa i em va fer una certa esgarrifança entrar en seu blog que havia escrit poques setmanes abans de la seva tràgica mort. Curiós comentari escrit en el dia dels difunts. La xarxa pot ser molt útil i té les seves coses prou interesants que fa que tots estiguem interactuats...però, no enganyem, hi ha vegades, que la xarxa pot ser molt cruel!
********************
No sé si existeix el dia dels blogs difunts, però si no existeix s'hauria de crear. Potser en tal dia rememoria la meva vida electrònica anterior amb el present blog Nàufrag i obrer (2008 - 2011), Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (2009 - 2011) i Escrits del fum (2009 - 2011?); aquest darrer podríem dir que està en coma i no sé si li donaré un temps més de vidilla.
****************
El gran SM em va preguntar si hi hauria tercera temporada de Nàufrag i Obrer. Vaig contestar-li que no ho tenia clar i que després de les vacances ho decidiria. Han passat gairebé més de dos mesos i mig i confesso que aquest parentèsi (ni breu ni llarg) m'ha anat prou bé per desconnectar i patir el síndrome d'abstinència blogaire que consisteix en allò que em dic a mi mateix: no curaràs mai! El profeta i blogaire Puigcarbó m'ho va advertir: no diguis que d'aquesta aigua no en tornaràs a veure...perquè certament això no es pot dir mai! Ja et dic jo que hi tornaràs a caure.
Un dia remenant per la xarxa nous dissenys de plantilles per a blogs en vaig trobar un de prou bonic i em va agafar un no sé què...de dir-me a mi mateix...i perquè no?
Aquí ho explico...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/2011/10/verins-20.html
Cal dir que m'ho he pensat dos cops això de tornar a la vida electrònica blogaire. Els blogs creen bons i mals hàbits i l'experiència de tres anys i mig m'ha servit per quelcom.
Un servidor ha pensat de crear un espai a l'estil d'un blog-magazine amb seccions fixes. Serà un nou blog de periodicitat mensual que espero que tingui la mateixa sort i llarga vida com aquest blog.En fi...digue'm prudent o potser temerari!
*********
Ni que sigui per última vegada, agraeixo a tots i cadascuna de les persones que en algún moment han visitat, entrat, comentat i varen donar bona acollida durant tres anys i tres mesos a Nàufrag i Obrer.
***************
A partir d'ara us convido a visitar-me al següent espai: entreu, llegiu, comenteu, remeneu les seccions, els enllaços, si voleu enllaceu-me, recomeneu-me...en fi...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/
****************
En temps de tenebres...potser cal renéixer, oi?
Salutacions a tots i a totes i gràcies pel vostre temps.

dissabte, 20 d’agost de 2011

Els blogs són un art efímer?



Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)

(que em perdonin els puristes per haver utilitzat la paraula art i la paraula blog i per haver-les juntat.) Una petita minoria sí que són autèntiques troballes, gairebé art visual; la gran majoria són refugis on hi aboquem i a vegades compartim una gran quantitat de coses...



Gràcies per haver compartit aquest espai


durant gairebé poc més de 3 anys.


Salut i cultura!!! I a reveure!!!

Vacances pagades



Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.

Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.


Prendré el tren de vacances
pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la
vergonya.
Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta
lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels
contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra
encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

Pere Quart. Del llibre Vacances pagades, 1960.


En motiu dels 25 anys de la mort del gran escriptor Joan Oliver (Sabadell 1899 - Barcelona 1986), més conegut com Pere Quart, he volgut recordar un dels seus poemes i llibres més emblemàtics. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Un dels poetes catalans més destacats i originals del S.XX.

Vet aquí l'últim poema de Nàufrag i Obrer.

Un servidor de vostès d'aquí una setmana també començarà unes curtes vacances.

Bones vacances i fins una altre!!



Viatjar, somiar...(best of national geographic photos 2010/2011)

Els videos i les fotografies de National Geographic podran dir tot el que vulguin però són increïbles i conviden sempre a viatjar i a somiar en móns i paisatges que potser mai trepitjarem.

Rauzier

Aquests dies hi ha al Museu Diocesà de Barcelona una retrospectiva de l'artista francès de renom internacional Jean-François Rauzier. Un artista que explora la fotografia i la manipula fins a convertir-la en un univers màgic i misteriós.Imatges increïbles que conviden a un món oníric.


El circo de la mariposa ("The butterfly circus")

Un dels millors curts que he vist a la xarxa: evocador, suggerent, màgic,commovedor, poètic...guanyador del premi al millor curt del certàmen "thedoorpost".
1ª part:

2ª part:

L'estiu és una ficció?

Vet aquí les dues últimes recomenacions literàries d'aquest blog:


Encara no he llegit cap llibre del Premi Nobel J.M.Coetzee però m'han recomenat:


Verano

J.M.Coetzee

Editat per Mondadori

Barcelona, 2010


"Incisiva, elegante y sorprendentemente divertida, Verano es la culminación de las memorias noveladas del Nobel sudafricano. Unas memorias que se completan con Infancia y Juvetud, publicadas en esta misma colección. Si en Infancia y en Juventud se cuestionaba qué significa escribir unas memorias, Verano revienta la noción de autobiografia, ya que en este libro todo y nada es, en cierto sentido, estrictamente real"

Times Literary Supplement
**********

Vet aquí un llibre que és llegeix d'una tirada i que m'ha agradat molt:

Els castellans

Jordi Puntí

Edita L'Avenç, Barcelona, 2011

“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.

Teniu més informació en el següent blog:



Un nou paisatge/Inventari/ S'ha acabat

Vet aquí les darreres tres cançons de Nàufrag i Obrer. Cadascuna podria representar una generació de la música en català i al mateix temps convida a passar pàgina i començar una nova etapa.


Fi de la IIª Etapa d'aquest blog






Ara sí, ha arribat l'hora de liquidar la IIª etapa d'aquest blog.




Agraeixo les persones que encara fins avui, dia 20 d'agost han seguit amb interès els posts que he anat penjant (alguns pensats i d'altres com sempre improvitzats)



Algunes dades:


Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)
(Cultura, literatura, art, viatges, música i algunes reflexions variades en l'àmbit social, laboral i polític)

4 temporades


II etapes (del 28 de juny de 2008 al 28 de juny de 2010 i de l'01 de Setembre de 2010 fins a 20 d'agost de 2011)


3 anys i gairebé 2 mesos


+15.490 visualitzacions


+15.940 descàrregues


+de 10.880 visites


+800 posts


+ 580 comentaris


+150 videos (gràcies a youtube) i + de 500 imatges (gràcies a google)


+40 seguidors


Curiosament el post més vist ha sigut: "L'Ot, el bruixot fa 40 anys" amb 227 visualitzacions del 18/09/2009 i el darrer post més comentat (amb 9 comentaris) "Pervivència dels blogs?" del 20/06/2011
*Curiosament dels grups que més cançons he penjat han esta: Sopa de Cabra+Gerard Quintana, Lax'n'busto, Els Pets i Gossos, Delafé y las flores Azules y del panorama internacional en Jack Johnson.

En tot aquest temps s'ha participat en alguns jocs literaris del Sr.Tibau, en un pessebre blogaire, en les històries veïnals, en les itineràncies poètiques, en el blogaire invisible, en el sant jordi blogaire 2011, en el dia del blogaire en crisi i en algunes propostes més que ara no em venen al cap. I també en homenatges a escriptors,que francament és del que em sento més satisfet com a blogaire, tot i que m'hauria agradat, per exemple, que aquest any s'hagués fet un homenatge a Sagarra en record dels 50 anys de la mort i és trist com un gran escriptor fins i tot passa desapercebut i ignorat en el món dels blogs. (a excepció d'un post d'Antaviana que el va recordar!)

Puntualment he fet diversos inventaris del blog que podeu trobar a la barra lateral del mateix...han sigut temàtics (art,cine, teatre, tv, etc) o de caràcter més general.

En fi, no us vull atabalar amb més xifres que no serveixen per res.

Us deixo amb una de les fites del blog: el post que recorda el dia 1001 de vida: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/03/1001-dies-de-vida-daquest-blog.html



A TOTS I A TOTES ELS QUE M'HEU SEGUIT FINS AQUÍ, EN AQUESTA SEGONA ETAPA BLOGAIRE MOLTES GRÀCIES. HA SIGUT UN PLAER!!!










divendres, 19 d’agost de 2011

Dues frases de F.G.Lorca



"Mira a la derecha y a la izquierda del tiempo y que tu corazón aprenda a estar tranquilo."


"El más terrible de los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza perdida."


Federico García Lorca (1898 - 1936), poeta i dramaturg espanyol






En motiu de l'aniversari de la mort del poeta granadí he volgut recordar dues de les seves frases.

Cròniques de futur...


Abans de tancar la paradeta, demà dia 20 d'agost, se m'ha passat pel cap pensar quins són els temes dels quals encara podria parlar en aquest blog si continués uns mesos més...
He decidit de fer pitonisso una vegada més...
Temes de futur:
Després de la febrada espiritual de la papamanía a Madrid, les pròximes setmanes vindran febrades molt més pesades i perilloses:
Adveniment de l'època mariana
(La verge no! Tot allò que suposarà que el Sr.Mariano sigui coronat President)
Un any de balanç de Mas-sianisme (o el que és el mateix, les noves cançons de les retallades que seguiran després del gran èxit estiuenc del "Pirmi") [que consti que no en volia fer ironia per respecte als afectats però la gestió que n'han fet té tela!]
La travessa del desert d'ERC i PSC.
La davallada del sobiranisme (Hi ha algú que encara faci consultes?)
El final de la febrada del 15 - M
El final del conflicte Libi i la sensació que les revoltes àrabs no han arribat on volien arribar i tot i haver enderrecot dictadors tot ha sigut un miratge.
El Dragon - Khan de l'economia i els nous rescats d'alguns països
El triomf a les eleccions franceses de Sarkozy (que sortirà a la foto amb el Baby -Bruni)
Conclusió: que fins el 20 -N, dia de les eleccions generalíssimes tindrem política, economia i especulacions per un tubo!
Per cert, el missatge de Nadal, tot i que su Majestad ja va mig coix i amb bastonet encara el farà Su Majestad y Su Alteza Real haurà d'esperar força temps...Per tant el Reialme, tot i que Espanyistán sembla que hi ha moments que més valdria fugar-se al Brasil, tot continuarà si fa on o fa igual. Per cert, el nº de la loteria de Nadal acabarà en 2.
********************
Pel que fa a altres temes d'interès social, cultural i esportiu: les teles nacionals seguiran emeten brossa i només es salvaran per alguna sèrie d'interés. En Mou seguirà fent de les seves i el Madrid abans d'acabar la primera volta voldrà venjar-se del Barça però no ho aconseguirà.
*********************
Hi haurà algún altre desastre natural sense avisar. S'acabarà l'any amb la sensació que haurem pogut sobreviure de nou a la mediocritat de l'Any III (o IV) de la Crisi Moderna. I ens seguirem evadim gràcies a evasions culturals o esportives.

Grans retorns

Aviat iniciarem el setembre i començarà una nova època de grans retorns.
Nàufragiobrer sempre ha volgut ser un blog que ha tingut interès per temes culturals i socials, però també, no he pogut evitar penjar-hi algunes de les meves debilitats musicals, basicament nostrades (música en català) i de tan en tan algún clip d'algún intèrpret més internacional.
Vet aquí un top 5 dels propers grans retorns amb els seus nous discos:
1.Red Hot Chili Peppers

2.Lenny Kravitz

3.Coldplay

4.Wilco

5...I en l'àmbit estatal: Amaral

I en l'àmbit més nostrat el retorn dels Sopa de Cabra...

dijous, 18 d’agost de 2011

El camí en solitari del Sr.Gallagher...

Per aquells que en el seu moment vàrem seguir els Oasis i vàrem veure com els dos germanets varen acabar a hòsties...Almenys és reconfortant saber que un dels cervells del grup segueix en solitari i segueix fent bona música i suggerents videos.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Devorar París

"Devorar París - Picasso 1900-1907". Aquests dies al Museu Picasso s'hi pot veure una interesant exposició temporal sobre els seus inicis a París. L'únic inconvenient: la multitud de turistes i la massificació.

dimarts, 16 d’agost de 2011

Català-Roca a la Pedrera

Si aquests dies no sabeu quina exposició de fotografia anar a veure us recomano la retrospectiva de Francesc Català-Roca. Magnífiques fotografies d'una Espanya i d'un món que ja no existeix que amaguen la història i el pas del temps d'un país.

Belle époque (al Caixaforum)

Si aquests dies voleu gaudir d'una exposició podeu anar al Caixaforum de Barcelona. Gaudireu de la magnífica retrospectiva de quadres de tot Europa de l'època de finals del s.XIX i inicis del XX: la belle époque. Francament val la pena.


dilluns, 15 d’agost de 2011

Lucien Freud (un record per...)

Hi ha noms que per la seva originalitat es mereixen ser molt més que un simple titular necrològic al diari.És el cas del pintor britànic Lucien Freud, que com molt indica el seu cognom era net del cèlebre psicoanal·lista.
Fa pocs anys recordo una retrospectiva molt bona al Caixaforum.
Vet aquí un video per recordar el seu art ara que fa poques setmanes que va morir...
Lucien Freud (Berlín 1922 - Londres 2011)


Island in the sun

Weezer és un d'aquells grups que va aparèixer als anys 90 amb una cançó que va arrassar anomenada "Buddy Holly" i que rememorava el rock dels anys 50. Després d'allò la carrera d'aquest grup més aviat ha estat discreta però han deixat bones cançons com la següent. Una bona cançó per acabar un llarg cap de setmana d'estiu. (Tot i que avui ja som dilluns)

Todos los días sale el sol...

Hi ha grups que no saps ni d'on venen ni d'on surten però que tenen una cançó aparentment senzilla que se t'enganxa de mala manera. És el cas de la següent cançó amb un clip aparentment senzill però que té el seu què perquè sembla un lip dub. En podríem dir: descobriments del youtube i del canal de videos de l'enderrock.


dissabte, 13 d’agost de 2011

100 anys del naixement de Mario Moreno "Cantinflas"

Vet aquí que ahir just va fer 100 anys del naixement d'uns dels actors mexicans més emblemàtics. Vet aquí un interesant video que el recorda molt bé...


divendres, 5 d’agost de 2011

Fusió

vinyeta trobada a:http://www.onnoth.com/blog/
Si l'empatx en una persona pot denominar-se de diverses maneres (gastronteritis, per exemple)...l'empatx de notícies i dades econòmiques que cada dia sentim en els mitjans com podria denominar-se? ("economitis"?)
Mai en la vida havia vist tanta notícia econòmica encapçalant els titulars de les notícies. Si abans la paraula estrella era "crisi", ara és "deute".
Si fossin positives rai, però el pitjor és que tothom en parla però pels neòfits de la cosa econòmica costa seguir el fil de tanta dada i tanta paranoia al límit del precipici...
Es veu que avui el deute d'Espanyistán estava gairebé frec a frec molt semblant al d'Italiosconi.
No sé vosaltres, però un servidor ja comença a estar saturat de tanta notícia econòmica...
Una cosa està clara: el món sota el domini del sistema capitalista és víctima de la seva pròpia avarícia. Ens encaminen cap a una nova era.L'era del benestar s'acaba. I el pitjor de tot el qui en paga les conseqüències són els propis ciutadans, sobretot els més humils, que a dia d'avui encara ens costa entendre com s'ha arribat a aquesta situació.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Islas Baleares (d'Antònia Font)

Del darrer disc d'Antònia Font s'em fa difícil escollir una cançó perquè totes tenen el seu encant. Però una de les cançons que em fa més gràcia, perquè té un to d'autoparòdia amb l'accent guiri i un lletra que sembla un espot turístic és: Islas Baleares. Doncs, apa, tots i totes de vacances cap a les Islas Baleares!

dimarts, 2 d’agost de 2011

Agost (d'Els Pets)

Una gran cançó d'un gran disc que reinvindica una forma de veure la vida...

dilluns, 1 d’agost de 2011

Apocalipsi d'estiu

Deien que demà dia 2 d'agost l'economia nortamericana podia patir una fallida i de retruc podia acabar d'arrossegar el món mundial mundialíssim.
L'agost és un mes estrany, un estrany parèntesi on tot allò transcendetal sembla que no pugui ser. Sembla que a l'agost no hi pugui haver revoltes. Els indignats deuen estar de vacances. Alguns polítics ja descansen esperant el gran dia de les "elecciones generalísimas del 20-N".L'activitat informativa baixa. Les televisions s'omplen de refregits. Moltes pàgines i blogs abadonen la seva activitat durant aquesta època de l'any.
Em pregunten: no volies abandonar la cosa blogaire? Sí, ho sé, sí és cert, però he decidit allargar una mica, només una mica més la dolça agonia...
És un mes carregat de tòpics.
És un mes fantàstic perquè el món se'n vagi a prendre pel sac, si més no alguns afortunats els agafarà de vacances i menjant-se un deliciós gelat.
Ja ho diuen alguns...si el món s'acaba que m'agafi de vacances!!!

Ja fa temps que el món és una gran Arca de Noè, però amb la diferència que l'Arca de Noè actual està plena de forats i fa temps que fa aigües.

Bones vacances per aquells que les tingueu i per la resta de mortals, paciència i bons aliments!

(nota: fixeu-vos amb la il·lustració del post. Hi ha un ocell que en castellà en diríem un "pájaro carpintero" i en català un picot. Si el vaixell és el món mundial que va a la deriva...El picot què és? Que cadascú hi trobi la seva interpretació però podria ser la "crisi dels ous" que no para de fer meravellosos forats. Sempre havia cregut que això de la crisi se li deia així perquè era quelcom temporal. Més que crisi el que vivim en el món mundial és el naixement d'una nova era que ningú s'atreveix a dir a on ens portarà)

dilluns, 18 de juliol de 2011

Recordant Orwell i el seu homenatge...



"En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. Aquell hivern, al front de Saragossa, l'ordre d'importància d'aquestes cinc coses era justament el que he escrit; l'enemic en darrer lloc. Deixant de banda la nit, quan sempre era possible un atac per sorpresa, ningú no es preocupava de l'enemic. Els feixistes no eren sinó uns llunyans insectes negres, que de vegades vèiem saltironar d'ací d'allà. La veritable preocupació dels dos exèrcits era la lluita contra el fred."


George Orwell
(pseudònim de Eric Arthur Blair. Motihari, Raj Britànic 1903 - Londres 1950. Periodista i escriptor. Les seves obres estan marcades per les seves experiències vitals contra l'imperialisme britànic (Dies a Birmània), a favor de la justícia social després d'haver vist les condicions de vida dels treballadores de Londres i París i en el darrer tram de la seva vida per la seva oposició als totalitarismes nazi i stalinista fruit de la qual sorgiran obres que el faran un escriptor reconegut com "Rebel·lió a la Granja" o "1984".)


Primer paràgraf del capítol III, pàg.40 de...

Homenatge a Catalunya. George Orwell. Traducció catalana de Ramon Folch i Camarasa. Editorial Ariel, editat per primera vegada el 1969.


Vet ací que en un dia on la Història recorda l'amarg record de l'inici d'uns temps foscos, justament 75 anys de l'"Alzamiento" o més ben dit, cop d'Estat a la IIª República...No sé perquè he volgut recordar un llibre que fa anys em va recomenar el meu professor d'història de l'Institut. I ara que tinc un grapat de lectures estiuenques, estic temptat a rellegir-me'l.

Us l'heu llegit?

Recomano també "Dies a Birmània" (el podreu trobar en català curiosament per l'editorial Edicions de 1984), una obra crítica i irònia contra l'imperialisme.

I acabo amb un de les seves grans frases:

"En tiempos de engaño universal, decir la verdad se convierte en un acto revolucionario".

diumenge, 17 de juliol de 2011

1 proverbi africà



"Persones senzilles, en llocs senzills, realitzant coses senzilles, poden canviar el món"

Proverbi africà



(Quan ho he llegit en una entrevista a El Periòdico de Catalunya a un guardià urbà de l'Hospitalet que fa tasques solidàries, m'ha semblat de tan simple, impactant. I he decidit compartir-ho. Un bon proverbi, oi?)

From the clouds (Jack Johnson)

Diumenge d'estiu amb núvols i algun que altre xàfec. Mirar els núvols i badar una estona. Tot un plaer dominical. I quina música li podríem posar: Jack Johnson! (Sí, ja ho sé que el Sr.Johnson repeteix post però és que és una de les meves debilitats i els seus videos també!) Una bona manera d'acomiadar el diumenge i la setmana.

Xarxa i llibertat

En aquests dies que tan hem sentit a parlar de SGAE i dels seus tripijocs arran de l'escàndol que ha sortit a la llum i de la dimissió del seu màxim representant; he trobat aquesta magnífica peça de video que serveix per reflexionar sobre els límits de la xarxa, la llibertat i els drets d'autor.Inclou cites de personatges molt cèlebres.Evidentment en determinats moments que he sigut autor estic a favor dels autors i dels seus drets però no en determinades maneres de gestionar-los. Hi ha moltes maneres de compartir i gestionar una idea i una creació.

Ara (de Lax'n'busto)

Vet aquí una bona cançó, molt crepuscular, per acomiadar la setmana... (No sé quantes cançons dels Lax'n'busto he penjat. No puc negar que en el seu moment van ser una de les meves debilitats. I segueixo pensant que van fer bones cançons...)

divendres, 15 de juliol de 2011

Revolució de Jordi Valls



Avui fa dos mesos del començament del 15 - M. Què n'ha quedat de tot plegat?



Per recordar tals dies he decidit il·lustrar-ho amb un dels versos del poeta de Santa Coloma de Gramenet en Jordi Valls.



REVOLUCIÓ
El dia que la rentadora rebenti,

el dia que vessi l’aigua de l’olla

i saltin els ploms i s’enfonsi Endesa

i el gas esclati i la vaixella es trenqui.

El dia que l’aspirador s’aspiri

i el cotxe s’encasti contra la grua

i el semàfor verdegi i el carrer

es desasfalti i els blocs de pisos caiguin

i la banca es foti i el diner plori

i les accions baixin i la titola creixi

i els gossos callin i el món visqui.

El dia que el cor cansat se m’aturi

i l’amor governi i el sol es fongui

i l’enyor floreixi i la lluna salti

i la merda aromi i la loteria toqui

i la rentadora centrifugui

a la seva voluntat…

Del llibre Ni un pam de net al tancat dels ànecs (Badalona: Pont del Petroli, 2011)

dijous, 14 de juliol de 2011

Brangulí al CCCB o la crònica de Barcelona

Hi ha retrospectives que són autèntics viatges per la història d'un país o d'una ciutat. El CCCB ofereix una mostra de les fotografies d'en Josep Brangulí. N'hi ha algunes d'increïbles, autèntics documents de la memòria gràfica d'un país. Molt recomenable.



dimecres, 13 de juliol de 2011

Pequeñas mentiras sin importancia

Avui dimecres, tradicionalment dia de l'espectador, si algún mortal no sap que anar a veure, li recomano aquest film francès que ja fa dies que està en cartellera. És una mica llarga: 2h i 34 minuts però a mi no se'm va fer pesada. És la història d'uns amics i d'un estiu. Ple de tòpics, sí! Però també ple de veritats, moments delirants i moments tragicòmics,dramàtics i tràgics. Com la vida mateixa. A mi em va agradar. Tot i que sé que hi ha gent que la va trobar excessivament llarga. Recomenable. Guillaume Canet un director novell a tenir en compte!

dimarts, 12 de juliol de 2011

Fosses del silenci (de Pau Alabajos)

Ahir llegint la notícia de l'aniversari de la massacre de Srebenica (antiga Ioguslàvia, actual Bòsnia) em va venir al cap aquesta cançó de l'últim disc del cantautor valencià Pau Alabajos.
Quantes fosses del silenci queden al món? I a Espanya?
Escolteu, escolteu és un tema impressionant.

Productes de neteja (Tribut a Antònia Font)

"La Bien querida" (cantant del panorama "indie" nacional) versiona una cançó dels Antònia Font en el seu disc de Tribut que la revista Enderrock n'ha fet un avançament en aquest número de juliol. Una cançó que s'enganxa...

dilluns, 11 de juliol de 2011

Alegria (Tomeu Penya versiona Antònia Font)

Recomano aquest mes el nºde la revista Enderrock amb un avançament d'un disc de versions Tribut a Antònia Font. Diversos grups del panorama català i estatal han gravat versions del disc "Alegria".
El disc es dirà "Alegria revisitat" (Disc Medi 2011)
Destaco la gran versió de Tomeu Penya. Li ha agradat tan la cançó que ja ha demanat als Antònia Font si la pot incloure en el seu repertori d'aquest estiu. I la veritat en Tomeu Penya és un crack. Sembla talment com si la cançó l'hagués escrit ell.

diumenge, 10 de juliol de 2011

A brokedown melody de Jack Johnson

Voldria acabar la setmana amb una de les cançons d'un músic hawaïà que fa temps que em té captivat i que aquest capdesetmana va actuar al Festival Cruïlla de Barcelona. Potser mai viatjaré a les platges on en Jack Johnson acostuma a fer surf, però amb les seves cançons per un moment em sento com si hi fos.

Sí, Sí, Sí...el metge es queda aquí!!!

foto extreta de: cuentalo.es


En el post "el retorn de la lluita veïnal" vaig explicar breument el perquè la gent gran i els veïns en general del meu poble s'havien movilitzat per evitar el tancament definitiu del seu consultori mèdic. Avui, puc dir amb alegria, que les reivindicacions han servit per fer canviar d'opinió al Dept de Salut i ha servit per acordar mantenir un servei de tres dies a la setmana a partir de setembre.



Cal dir que la mediatització del conflicte també ha servit per deixar en evidència el propi Dept de Salut que en això de les retallades no es pot anar "a sac" i que a cada poble, ciutat, municipi hi ha casos i problemàtiques diferents. La gent gran d'un nucli petit com la Colònia Güell amb persones que ronden als 70, 80 i més de 90 anys s'hauria pogut generar una situació greu que per sort s'ha pogut evitar. Cal dir que la lluita veïnal en ple S.XXI ha servit per demostrar que en ple període de retallades i de pèrdua de drets, les associacions de veïns encara tenen un paper important i és imprescindible com bé s'ha demostrat que en determinats casos la unitat i la coordinació dels veïns pot servir per evitar la pèrdua d'un servei bàsic en una població. Com deia el lema "amb la salut no s'hi juga!". Sí, sí, sí...el metge es queda aquí...

Podeu clickar al següent enllaç a la notícia que ahir va publicar El Periódico de Catalunya:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/triomf-dels-avis-1071570

Gràcies al coratge dels veïns podem cridar tranquil·lament: Sí, sí, sí...el metge es queda aquí!!!

dijous, 7 de juliol de 2011

Morir en primavera, suïcidar-se a l'estiu...

*imatge E.Hemingway extreta de la xarxa


Perdoneu que torni al fantàstic gènere de la necrològica però aquest cop davant certes casualitats no me n'he pogut estar...

Que capritxoses són les dates que sovint coincideix que un mateix dia, però evidentment en anys diferents i èpoques, grans autors s'han mort o suïcidat. Què té l'estiu que sembla que només sigui sinònim de vitalitat i oblidem que també pot amagar cops tràgics? El passat dia 2 de juliol fou l'efemèride de la mort de tres grans autors...
************************

Un servidor ha decidit recordar-los amb les següents frases:
"Un idealista es un hombre que, partiendo de que una rosa huele mejor que una col, deduce que una sopa de rosas tendría también mejor sabor."

"Ahora: una palabra curiosa para expresar todo un mundo y toda una vida."
"El secreto de la sabiduría, del poder y del conocimiento es la humildad."
Ernest Hemingway (1896 - 1961)
novel·lista i narrador, premi Nobel de Literatura 1954
**************
"Nuestra existencia no es más que un cortocircuito de luz entre dos eternidades de oscuridad."
"La vida es una gran sorpresa. No veo por qué la muerte no podría ser una mayor."
Vladimir Nabokov (1899 - 1977), escriptor d'orígen rus
*************************
"Los hombres inteligentes quieren aprender; los demás enseñar."
A.P. Txèhov (1860 - 1904) metge, escriptor i dramaturg rus
******************************
Si fa 50 anys va morir Hemingway, el passat dia 3 va coincidir que en fa 40 que va morir el gran poeta del Rock Jim Morrison, líder dels The Doors.
Podría penjar qualsevol de les seves cançons, moltes molt conegudes, però com diu la cançó la gent és estranya i les casualitats també, he decidit penjar "people are strange".

dimecres, 6 de juliol de 2011

El retorn de la lluita veïnal

EL RETORN DE LA LLUITA VEÏNAL



Benvolguts...la retallada en el sector sanitari ja és quelcom immediat. Però la lluita per evitar-ho, també.


Tot just fa un mes que un miserable cartell a la porta del consultori mèdic del petit nucli de la Colònia Güell avisava del seu tancament. Quelcom estrany ja que els tancaments s'han d'avisar amb temps, a l'Ajuntament, als seus usuaris i a les entitats veïnals que els representen.

Molt tímidament des de les entitats del mateix barri es va decidr que calia fer alguna cosa. Durant molts dies el que és cert és que la informació ha sigut bastant escassa i davant tal fet i l'imminent tancament, es va decidir prendre mesures. Pocs dies abans de Sant Joan, un representant del Dept.Salut, amb l'Ajuntament i amb representats veïnals es van reunir al mateix Ateneu. Salut venia al muninicipi per informar de tal decisió i tot i les propostes alternatives per evitar tal fet, Salut es va mostrar inflexible. Fora de l'Ateneu molts veïns, basicament gent gran, van mostrar el seu rebuig.


La Colònia Güell és un nucli petit, una antiga Colònia fabril adherida a Santa Coloma de Cervelló, on tot i els canvis històrics, fa més de 35 que ja no és una colònia, s'ha lluitat per mantenir els serveis bàsics. Es va lluitar als anys 70 durant el desmantellament de la pròpia Colònia i sembla que estem tornant a aquells anys. La diferència de llavors amb ara és que llavors la població era més jove i ara, més de 30 anys després, els més de 700 habitants, molt més de la meitat tenen entre 60 i 95 anys i molts d'ells pateixen dolències i malalties. Treure'ls el seu ambulatori mèdic és un trasbals ja que molts d'ells són vídues i gent gran sense cotxe ni mitjans per desplaçar-se al Cap del poble veí que està a 2 km. Evidentment que hi ha tren i autobusos però amb poca freqüència de pas, però per exemple, a la tia de ma mare que té 91 no crec que li faci molta gràcia haver de desplaçar-se per les receptes o per les cures.





Després de 15 dies d'un No, NO, NO per part del Dept de Salut i de diverses manifestacions per part dels veïns...els propis veïns varen decidir el dia 1 de juliol, últim dia de servei del mateix consultori...fer la següent acció: Ocupar l'edifici del consultori.
En el moment que la policia local va voler entrar amb les claus per tancar-lo, no ho va poder fer, perquè es van trobar un munt de avis i àvies que havien literalment ocupat l'edifici. Van posar cadires i i taules a les portes de cada consulta per evitar que les tanquessin. Davant tal acció ni mossos ni policia local van poder tancar l'edifici. Durant tot el cap de setmana que ha sigut Festa Major, la gent gran durant el dia i els joves de l'Associació de veïns durant la nit, han fet torns per evitar el tancament.
Davant tal mesura de pressió, el passat dilluns 4 de juliol, representants veïnals i Ajuntament es van reunir a Barcelona amb representants del Dept de Salut per buscar solucions. Segons van explicar les pròpies veïnes que van assistir a la reunió, va ser decebedor. Els del CatSalut desconeixien l'existència de tal consultori, ni el seu pressupost ni puta idea on estava la Colònia Güell...Què fan aquesta gent, no es preparen les reunions?
Està clar que la política de fets consumats.Amb la seva negativa esperen que el veïnat es cansi. A dia d'avui s'ha d'anar a Sant Boi però en casos urgents es pot trucar un metge que fa servei domiciliari. Una veïna va comentar tot plorant que hi havia trucat però que després d'intentar-ho tot el matí, no havia conseguit que l'agafessin el telèfon.
Segons expliquen des de les entitats veïnals, aquest divendres, Salut haurà de donar una resposta definitiva als precs dels veïns.Se'ls havia proposat una primera solució d'obrir un dia a la setmana. Però evidentment ningú ha vist res escrit.

L'Ajuntament en el seu Ple també prendrà una resolució.
Està clar que la salut està entrant en uns camins de precarització molt perillosos. Dones que han treballat més de 40 o 50 anys es troben que arriben a certes edats i no tenen garatit un mínim servei sanitari al seu propi barri.
Apart de l'ocupació del Consultori per part de les iaies...s'està intentant mediatitzà el conflicte. I s'ha conseguit l'atenció de ràdio,premsa i televisió.
La setmana passada es va decidir tallar la carretera BV-2002 i d'aquí un estona, un servidor s'afegeix a la mani d'aquesta tarda que tallaran de nou la BV-2002.
******************
En el dinar familiar del diumenge la meva neboda li va preguntar a la meva germana: "mama, la iaia és una indignada?"
************************
En fi, davant tals fets, un servidor també es declara indignat sobretot per l'actitut arrogant, intransigent, intolerant, inflexible dels representants dels òrgans de Salut que executen les ordres que els manen uns polítics que evidentment no tracten gaire amb certs problemes quotidians.
********************
Amb època de crisi i retallades...tornarem a la lluita veïnals dels anys 70? Potser és l'únic camí que ens queda. Evidentment felicitar les entitats veïnals que han pres la iniciativa per lluitar per quelcom bàsic amb valentia i coratge.





Aquests són només alguns dels videos. A continuació uns enllaços a diverses notícies:
http://www.acn.cat/acn/623304/Societat/text/Santa-Coloma-de-Cervello-Colonia-Guell-dispensari-dispensari-medic-sanitat-salut-crisi-austeritat-estalvi-veins.html
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/moti-consultori-1067547

dimarts, 5 de juliol de 2011

Aprendre

*No sé qui ha escrit aquest text, ni qui el va començar a difondre...avui m'ha arribat al meu correu i he decidit compartir-lo...

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA..


He après que ningú

no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la vida es dura....

però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai...

les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...

la felicitat se'n va a un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...

perquè demà potser me les hauré d'empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic...

per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento...

però sempre hi puc fer alguna cosa..

He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta...

et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya...

però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge...

i no pensar només en la meta.

He après que és millor donar consells

només en dues circumstàncies...

quan són demanats i quan en depèn la vida.

He après que com menys temps malgasto...

més coses faig.


(Aprendre...quina gran paraula!: això no estava en el text. Ho he posat jo!)

Conte estiuenc (o com matar un blog...)



Hi havia una vegada un blog que va néixer un dia mediocre de principis d'estiu. Era un blog com un altre que calia omplir amb idees i continguts i el seu amo va decidir regar-lo. Al principi com una il·lusió tot era una descoberta. Després van venir alts i baixos. Cada temporada el blog va donar el seus fruits i va decidir abandonar-lo per marxar de vacances a l'estiu. Al tornar va decidir seguir regant-lo de forma més espaiada, a vegades improvitzada, a vegades planificada.


Amb l'arribada del bon temps, l'amo del blog va reflexionar i va pensar que aquella planta ja no l'atreia com abans i que va començar a plantejar-se si tenia sentit alimentar una planta que ja havia donat molt més del que inicialment mai hauria imaginat. L'encant i l'encís inicialment d'un món carregat de bones iniciatives, s'havia tornat repetitiu. Com podia matar la seva criatura?

- No em matis!, deia el blog, encara tinc coses a dir.

- Encara no ho faré...estic pensant com enterrar-te de la forma més digne possible.

- No m'abandonis!, ja sé que vols tornar amb els teus vells escrits i vols fer una novel·la.

***************

A vegades hem d'aprendre a deixar enrera velles coses que formen part d'una altre etapa. En el meu cas, en la meva vida, fa temps que intento desprendre'm de velles coses, per intentar omplir-me de noves i començar una nova etapa. I no sempre ho aconsegueixo.

***********

Conclusió: Mentre la calor sufocant m'asseca les neurones per moments, intento pensar en els darrers posts que penjaré en aquest blog.

Aprendre a tancar etapes i pensar amb la forma de com crear-ne de noves. Vet aquí el meu repte.

divendres, 1 de juliol de 2011

Río por no llorar

Hi ha moments que la vida està plena de tantes coses que més aviat em desmotiven que no pas em motiven que necessito escoltar una cançó amb bona energia. Arriba el capdesetmana i un munt de propostes d'activitats que podria fer però que segurament no faré. Em conformaré amb un somriure i fruïr uns instants d'un dia esclatant d'estiu. Riure per no plorar...quina gran títol. Delafé y las flores azules sempre em transmeten bona energia.

dijous, 30 de juny de 2011

Pervivència dels blogs (Algunes opinions)





*1r de tot, moltes gràcies pels vostres comentaris!!


*2n: Tal i com vaig comentar, avui dia 30, vaig dir que penjaria algunes de les vostres opinions sobre el món blocaire.


*Opinions sorgides a partir de la proposta del següent post:http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/06/pervivencia-dels-blogs-proposta-de-post.html


"Dins de la nostra polièdrica existència ens movem per diversos àmbits. L'accessibilitat virtual del món dels blogs ha fet que molts ens hi llançàrem amb motivacions diverses -com en totes les coses-. Hi ha qui ha trobat un medi on se sent còmode i continua i continuarà fins que el festeig deixe de ser-li plaenter -per la causa que siga- i l'abadone." Francesc Mompó


En Joan Calsapeu-Layret reflexionava del possibles motius de l'abandor d'un blog:


"la tendencia general és a l'esgotament, quan ja has dit el què penses que has de dir, potser decideixes tancar la barraca perquè:No et deixen comentaris perquè... Tens esperances de fer amics virtuals...Estàs atrapat a la xarxa i t'en vols sortir...etc..."


Una opinió del Príncep de les Milotxes:"L'escriptor /ora és un nàufrag; no importa el mitjà emprat. Estem innoculats per un "no sé què" inalterable a modes. Existeix una pulsió que ens fa tornar a començar, de nou. Les paraules envelleixen a les nostres mans. Planten flors en deserts i gratem la terra per la fe que arribaran a terme. Pel camí podem perdre diverses realitats, però no mai l'esperança, ni la creença en l'altre."


"Els blogs no deixen de ser éssers vius. Alguns moren aviat, d'altres tard, alguns estan morts però ningú no els ha enterrat." Òscar Julià


I finalment les teories d'en Lluís Bosch:


"Personalment crec que el tema del blogs està en caiguda lliure, tant pel què fa a moviment com per interès i qualitat. De fet, jo diria que tothom ha observat una minva de seguidors i sobretot de comentaris. Al marge que s'hagin creat capelletes (tradició catalana), l'aspecte actual és força trist.
També em plantejo per on cal anar, i per això he incorporat el clip de video com una part essencial del blog, prò no sé si és la sortida. En tot cas, cal provar noves fórmules i nous continguts sinó volem ser engolits pel facebook o el twitter. No hi tinc res en contra conceptualment, però a mi no em serveixen pel mateix.
Tot i això, crec que és bo això que fas: qüestionar el mitjà. Si els continguts baixen, se'ns menjaran els altres mitjans. Jo diria que justament per això els blogs generalistes han perdut la partida (en contra del què diuen) i la guanyen els específics, que transmeten alguna cosa específica.
Però això és una teori improvisada. No sé si te la podré resumir en 140 caràcters..."


De nou, gràcies pel vostre suport i comentaris, això vol dir que els blogs no estan tan morts com em pensava. Una salutació a tots/ totes!

dimarts, 28 de juny de 2011

3!



Justament avui aquest blog fa 3 anys!

Eiii, gràcies a tots/ totes els que en algún moment heu entrat, comentat i seguit aquest humil blog.

divendres, 24 de juny de 2011

Tot recordant Pere Quart...



El passat 19 de juny es van complir 25 anys de la mort de Joan Oliver, més conegut com Pere Quart.

Des de Nàufrag i Obrer he volgut recordar-lo amb aquest poema:



Cançó explícita
Tant el llibre com la rosa,

tant la lluna com el sol.

Les albades amb alosa

o les nits amb rossinyol.

Tant l'amada, que no gosa,

com l'amant, que tot ho vol.

Tant la casa com la llosa

per' tu sol...

Vindrà temps que et farà nosa

o et serà de poc consol

qualsevol, qualsevol cosa,

qualsevol.


Del llibre Saló de tardor, 1947.

Joan Oliver/ Pere Quart

(Sabadell 1899 - Barcelona 1986)



Que no s'aturi la flama...

Avui és un dia de calma. Espero que hagueu passat una bona revetlla.
Cap de setmana intens de Sant Joan, Corpus, L'oucomballa, La Patum, Festes Majors, Els cavalls a Menorca, les fogueres d'Alacant...i un llarg etc...
****
Aviat farà un any de la multitudinària manifestació del 10-J. No sé que n'ha quedat de tot plegat. L'any passat va ser un any de rècords com aquests magnífics lipdubs. Quantes vegades ha estat versionada la cançó de "la flama" d'Obrint Pas?
***
Són clips que no cansen, francament. Esperem que no s'aturi la flama...
Com m'agraden aquests lipdubs i aquesta cançó!
Lipdubs de Vic i Porrera. Què n'ha quedat de l'esperit del 10-J?
Em quedo amb aquesta bonica i utòpica frase: "No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!"
*****************************

dilluns, 20 de juny de 2011

Pervivència dels blogs? (proposta de post col·lectiu)



Aquest blog d'aquí 10 dies tancarà la paradeta (per un temps, o no, no ho sé) i per acomidar la temporada volia escriure un post comptant amb la vostra col·laboració...


Aquest és el post 765 i no sé si d'aquí 10 dies hauré escrit 10 posts i hauré arribat al post nº775. De fet confesso que molts cops això d'escriure posts ho he fet molts cops improvitzat i també confesso que d'altres cops ha estat tot plegat més planificat. El proper dia 28 aquest blog cumplirà 3 anys, 3 anys que en el món blocaire, comparat amb plusmarquistes que porten 5, 6 o 7 anys no és res. De fet en això del blog, en terminologia televisiva, no m'havia plantejat mai quan de temps estaria en antena, sinó més avit un anar fent. 3 anys carregat d'alts i baixos, bones intencions, posts més conseguits que d'altres i molts cops intentant parlar només d'unes temàtiques, inicialment havia de ser més cultural, però que les pròpies circumstàncies dels temps que vivim han fet que sigui inevitable parlar de temàtiques socials i polítiques.


Bé, no vull parlar més d'aquest humil blog que ja tindré temps en els últims posts abans de liquidar la paradeta...


Un dels penúltims posts que vull publicar és una reflexió sobre el món dels blogs amb les seves glòries i misèries.
Publicaré en aquest penúltim post les vostres opinions i reflexions sobre el món de la Catosfera: les seves misèries, glòries, endogàmies, decepcions, triomfs, egocentrismes, ànimes compartides, tot allò que us sembli adequat d'aquest món hem compartit durant 3 anys.


Com si fos un twitter amb 140 caràcter o màxim tres o quatre línies...que t'atreviries a dir del món dels blogs? Estan condemnats a l'extinció? Creieu en la seva pervivència? Són endogàmics? Han perdut la transgressió i l'atreviment i la frescor dels seus inicis? Creieu que la immediatesa i la rapidesa de les xarxes socials rotllo facebook i twitter han perjudicat els hàbits dels blogs i la gent quan veu un post una mica dens passa olímpicament de llegir-lo?


Animo als 42 seguidors d'aquest blog i a la resta de mortals navegants que seran ben rebudes les seves opinions i formaran part d'un penúltim post que té voluntat de ser com un post col·lectiu.
Evidentment qui vulgui copiar-se la idea i vulgui programar un post amb la seva reflexió el dia 30 juny sota el títol "Dia de la Pervivència dels blogs?", endavant!


El vostre breu comentari serà benvingut. Si teniu problemes al deixar un comentari me'l podeu enviar a: gabrielboto07@gmail.com

Aquí teniu un bon exemple:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/06/pervivencia-dels-blocs.html
Trobareu interesants reflexions a:
http://mildimonis.blogspot.com/2011/01/mort-anunciada-dun-blog.html
Destaco d'aquest post d'en Lluís Bosch el següent fragment, que és un dels meus preferits:
"Hi ha blogs amb un profunda voluntat de morir i que no moren. Desitgen arribar al final, desitgen el crepuscle i l'abisme: volen ser cadàvers bonics i tràgics. Però no poden: una maledicció els manté."

Si no teniu una opinió clara sobre el increïble món dels blogs i teniu problemes existencials per saber quin tipus de blog sou...hi ha una sèrie de posts magnífics firmats per en Francesc Mompó que serveixen per intentar desxifrar la fauna que durant aquests anys ha poblat la Catosfera:
http://1en2.blogspot.com/2010/08/el-blogaire-pilota.html

Si després d'haver llegit els posts d'en Mompó seguiu en problemes existencials i no sabeu quin tipus de veí sou; cap problema, el sempre dinàmic Veí de Dalt ha anat eleborant durant uns quants anys un curiós catàleg de veïns:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2011/02/de-veins-descala-20-ramon-de-las-heras.html

Si penseu aquests personatges no tenen res d'envejar a la determinades aventures de còmic i si creieu que en això dels blogs hi ha tanta ficció com realitat (oh, no, no volia repetir el tòpic!), sempre podeu llegir les aventures de Tintín al país dels blogs:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/t-de-tintin-al-pais-dels-blogs-i.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/t-de-tintin-al-pais-del-blogs-ii.html
(Confesso que m'ho vaig passar molt bé escrivint aquest parell de posts que varen passar molt desapercebuts)
(Sempre em passa igual, volia fer un post breu indicant amb 4 ratlles aquesta proposta i m'acabo enrotllant massa. No n'aprendré mai!)

La fi de la primavera (II)

L'estació que avui abandonem ens ha deixat frases com aquestes...


"Podran arrancar mil flors,
però mai podran aturar la primavera."

#acampadabcn (a partir d'una frase popular?)

"La nostra capacitat per indignar-nos pot i ha de portar-nos a accions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i de la indiferència."

"Saber dir no. Denunciar. Protestar.Resistir. Indignar-nos. Desobeir, en ocasions, davant del que ens sembla no legítim i que retalla les llibertats i els drets fonamentals."

"Saber dir sí. Actuar. Militar. Prendre part en la 'insurrecció pacífica' que ens permeti donar respostes a un món que no ens convé.
En una paraula: comprometre's. Comprometre's significa obrir-se al món que ens envolta. Suposa dir, en contra del determinisme històric, que hi ha coses per inventar. És el contrari del derrotisme i de la resignació."

Stéphane Hessel, extret del seu segon llibre "Comprometeu-vos!"

diumenge, 19 de juny de 2011

La fi de la Primavera (I)



Voldria parlar-vos de la gent del carrer, de la gent que només li queda el crit i la paraula, de la gent que vol creure que un altre món és possible...De la gent que volem creure que un altre món és possible.


Com diu la cançó del cantautor valencià Pau Alabajos "Utòpics, idealistes, ingenus", voldria parlar-vos de tanta gent que sentim que alguna cosa ha de canviar...


Com si ens haguessim despertat d'un llarg hivern, la primavera ha fet obrir els ulls a molta gent, n'ha espantat d'altres, n'ha encuriosit a molts i també n'ha deixat indiferents a molts altres. Tot va esclatar com una manifestació més, com un crit d'alerta més davant una llarga llista de greuges que han provocat que el ciutadà d'aquest país, com el magnífic còmic d'Aleix Saló, s'hagi aixecat d'una llarga ressaca i ara visqui a Espanyistán. Més que un blau cel, el color blau fosc ha començat a impregnar els principals pobles, consells comarcals, Diputacions, Autonomies i demés administracions de totes les terres penínsulars i insulars i el nostre petit racó, els hereus del "això no toca" ha tornat gloriosos a molts Ajuntaments.


Són tants i tants elements socials, polítics, ecònomics, culturals que s'han juntat en tan poc temps, que caldria uns quants posts per anal·litzar-los un a un. Ja fa temps que l'Estat del Benestar tal i com el coneixen ha començat a canviar de vestit i molts joves de la meva generació que havien crescut amb ajudes, beques, estudis, vacances i tota la cobertura pròpia d'un Estat del Benestar que durant molts anys van haver de lluitar els seus pares, veuen com d'una forma dramàtica i tràgica han adaptar-se a unes noves circumstàncies, potser més pròximes a les dels seus avis, pels quals molts no van ser preparats.


Des d'aquest humil racó dels gairebé 3 anys de vida sempre m'he solidaritzat amb les causes més vulnerables i amb la precarització d'un món laboral que ha provocat que es tornin a evidenciar notables desigualtats a nivell social, que potser abans de la maleïda crisi, no s'evidenciava tant.


Com sempre paguen justos per pecadors i no calia ser un sociòleg per preveure que tard o d'hora si no es posaven mesures urgents, la societat narcotitzada despertaria i esclataria d'alguna manera. I ho ha fet d'una forma valenta a través d'uns moviments que han desconcertat a molts però que en les seves demandes clamen per un cert regeneracionisme polític i democràtic: una nova llei electoral, lluitar contra la corrupció, fi dels privilegis de la classe política, evitar la destrucció de l'Estat del Benestar i un llarg etcètera de coses tan elementals; que és normal que s'hagi despertat empatia envers aquest moviment del "15M" o una àmplia simpatia per molta gent desmotivada i cansada. Evidentment també cal dir que entre les propostes n'hi ha d'altres molt més utòpiques. I d'altres com el Dret de l'Autodeterminació del pobles (i en concret per Catalunya) que finalmentment després de moltes assamblees sembla que s'ha acceptat tímidament.


Evidentment també era de preveure que sent un moviment horitzontal i assambleari i molt heterogeni (aturats, treballadors, jubilats, funcionaris de la salut pública i molts, molts més perfils) intentar passar de la protesta a canalitzar-ho amb unes accions concretes més enllà de les places era un repte molt important i no sempre fàcil.



En tot plegat, crec que hi hagut tres punts d'inflexió:

1- 27M: la neteja dels mossos a la Plaça Catalunya

2- 15J: L'acció al Parlament per evitar l'aprovació de les retallades

3- 19J: Les multitudinàries manifestacions a moltes ciutats.


Del primer i del segon punt d'inflexió el meu absolut rebuig per l'ús de la violència. Lamentable. Trist. Vergonyós. Injustificable. I molt decebedor. En el cas del 15J és molt trist que una minoria reventi la feina de tot un mes. En un dels fullets gratuïts que per part d'acampadabcn es repartien posava: "serà una acció absolutament pacífica, no violenta, massiva i determinada." No sé a qui no li va quedar clar la part del text que posa: "no violenta." Què curiós que sempre que hi hagi una gran manifestació de gent sigui Celebració Barça o fins i tot amb el 29-S, tot hagi d'acabar amb batalles campals i furgons policials. Aquesta gent, francament, a mi no em representa. La violència sempre és l'últim recurs i molts cops es fruit de la impotència. Va ser un dia estrany i més estranya la imatge dels Molt Honorables arribant amb helicòpter al Parlament, imatge més pròpia d'una peli del Vietnam que d'una democràcia Occidental.


Afortunadament, més enllà de les opinions de molts mitjans, persones i personatges ben variats, la ciutadania és llesta i ha entès no s'han de perdre els valors positius que s'han generat durant aquesta primavera i per això ha sortit en massa avui al carrer. Davant determinades lleis Òmnibus amb una afectació directe en camps bàsics com la sanitat o l'educació, al ciutadà només li queda el dret a mostrar el seu rebuig.


He llegit aquests dies molts posts reflexionant sobre el tema, si puc, m'agradaria recopilar-los tots amb un sol post, perquè n'hi ha alguns de molts bons....


La primavera és un esclat que ha de madurar en l'estiu en forma de fruits.

L'esclat del moviment 15M hauria d'intentar reflexionar i buscar alternatives de com poder canalitzar totes i cadascuna de les propostes que s'han generat en moltes places i ciutats. Avui ja he llegit que no hi ha cap mena d'interés en convertir-se en partit polític. Penso que si tots els moviments generats al voltant del 15M no s'agrupen en una plataforma conjunta i si no es comença a pensar en propostes reals; penso que si el moviment no madura i evoluciona, tot plegat pot quedar com un intent fallit i utòpic per regenerar la nostra democràcia, fins a dia d'avui el millor sistema (millorable) que es coneix.


Calen propostes reals de recollida de firmes i d'iniciatives legislatives populars (ILC) per tirar endavant algunes propostes i més enllà de les acampades i les protestes puntuals, algunes plataformes ben cohesionades que les gestionin.


Si la cosa no tira per aquest camí...em temo que la cosa quedarà com un bonic somni de primavera. (espero equivocar-me i que de tot plegat en el futur en quedi alguna cosa!)

dimecres, 15 de juny de 2011

3 frases sobre canvis



*Mentre penso en l'estiu que s'apropa i en diferents canvis m'han vingut aquestes dues frases al cap...


¿Por que se ha de temer a los cambios? Toda la vida es un cambio.


H. G. Wells (1866 - 1946), escriptor


Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor, siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento.


Cuando ya no somos capaces de cambiar una situación, nos encontramos ante el desafio de cambiarnos a nosotros mismos.


Victor Frankl (1905 - 1997), neuròleg austríac

dimarts, 14 de juny de 2011

Fa 20 anys de...

Fa just avui 20 anys que quatre grups que venien de comarques (Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra i Els Pets) van compartir una mateixa nit en un concert que va batre records: 22.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona. Un servidor hi era en les primeres files. Queda tan lluny aquell concert que a dia d'avui només en tinc records difuminats d'una nit on vaig sentir per primer cop en directe els que van ser durant molts anys alguns dels grups de la banda sonora de tot una generació en la qual m'incloc.
Se n'ha parlat tant i a vegades no sempre bé, que tristament quan se n'hauria de parlar a dia d'avui del que va representar l'esclat de rock fet i cantat en català i com a fenòmen de masses per joves, avui veureu com la notícia passarà desapercebuda.
La música en català ha tingut alts i baixos i tot tipus de noms i fenomes i actualment hi ha una nova onada de grups (alguns molt bons) que flirtegen més amb el pop i el folc. La nova invasio de folkies ha provocat que molts grups hagin fins i tot renegat d'allò que en el seu dia és va mal anomenar "Rock català" i que amb el temps ha demostrat que va ser molt més un fenomen perquè va deixar com a llegat grans grups i grans cançons: Sopa de Cabra (L'Empordà) o Sau (Boig per tu) ja formen part del cançoner popular.
Han passat 20 anys d'allò i amb 20 anys molts d'aquells grups ja han desaperegut i la música afortunadament s'ha omplert de molts més matisos i actualment és molt més eclèctica, heterogènia i diversa.
Us deixo amb una gran cançó: "Somnis entre boires" dels desaperaguts Sangtraït. (La gravació és justament d'aquell concert!)

dilluns, 13 de juny de 2011

Navegant pel món - Dept

Aquesta és una cançó que enganxa amb una bona lletra del grup manresà Dept. (Llàstima que la resta del disc "control" no estigui a la mateixa alçada que aquesta cançó.)
Una bona cançó amb un toc molt vital.

diumenge, 12 de juny de 2011

El món en un cafè...de 4t1ª (o una bona cançó per un diumenge)

4t 1ª forma part de la nova fornada de grups que practiquen el pop-folc-cançó. El seu primer disc està ple de bones cançons com..."el món en un cafè". Una bona cançó per despertar-se el diumenge sense presses.

Com una oració (La Iaia versiona Madonna)

Joveníssims i guanyadors del concurs Sona 9. Quedeu-vos amb aquest nom:La Iaia. En sentíreu a parlar. Qui deia que no es podien fer versions decents de la Madonna en català?

dissabte, 11 de juny de 2011

Propostes de cap de setmana ...

Una de les sorprenents imatges de la mostra "l'efecte del cine..." al Caixaforum BCN.




Confesso que no sóc gaire de festivals ni musicals (Sònar), ni cinematogràfics (Casa Àsica Film week) ni Artístics (Off festival)...que aquest cap de setmana i el que ve comparteixen cartellera a la ciutat.



*Si no plou i al cap de setmana llarg no sapigueu que fer algunes propostes que un servidor ha gaudit aquests dies darrerament...(Ho reconec, són propostes molt barcelonines)




1.MNAC: "Realisme (s). L'emprenta de Coubert". Per aquells que encara no heu descobert aquesta gran exposició encara hi sou a temps fins el 10 de juliol. Una magnífica retrospectiva per veure quadres dels mestres de la pintura catalana com Ramon Martí i Alsina varen conrear aquest estil.


2.Caixaforum:


"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni." Una curiosa mostra d'instal·lacions i molt més que videart. Son tretze peces (amb un film d'Andy Warhol) que no et deixen indiferent. Una reflexió sobre l'efecte hipnòtic de la imatge. Una exposició molt onírica i captivadora. Fins el 4 de setembre.



"Teotihuacan. Ciutat dels Déus". Un viatge per la cultura mil·lenària de Mèxic a través de les restes arqueològiques de la ciutat de Teotihuacan, declarada Patrimoni de la Humanitat. Tot i que no m'apassiona l'art pre-colombí reconec que les exposicions del Caixaforum dedicades a grans civilitzacions sempre em desperten l'interès. Val la pena donar-se un tomb per l'exposició.Fins el 19 de juny.



3. Sala d'exposicions Obra Social Catalunya Caixa de "La Pedrera": "L'art de menjar". Pels qui no l'hagueu vista encara teniu temps fins el 26 de juny per submergir-vos per una retrospectiva artística amb temes gastronòmics de natures mortes realistes passant per les avantguardes fins la visió gastronòmica (gairebé artística) del cuiner Ferran Adrià. És una exposició curiosa que demostra que el menjar ha sigut omnipresent com a "leit-motive" artístics des de fa molt de temps.



4.Palau Robert: "Sándor Márai. Un pelegrí del S.XX". Per aquells qui no conegueu la vida i miracles d'un dels escriptors europeus més cosmopolites, conegut per obres com "L'última trobada". Fins el 28 d'agost.



5.Museu del Rock. Al nou Centre Comercial Arenes de Barcelona.Un espai nou i curiós fruit de la col·lecció privada del locutor Jordi Tardà. Com no podia ser menys al darrera del projecte hi hagut el conegut locutor radiofònic, conegut per la seva reconegudes dèries musicals com els Rollings. Per tant no us ha d'estranyar que hi hagi una sala sencera dedicada als Beatles i als Rollings Stones. És un recorregut a través de discos i tot tipus de material pels grans noms de la música Rock. Evidentment és un espai petit i falten noms, però els imprescindibles hi són. El millor: amb l'entrada es pot disfrutar d'un concert que dura una hora. Dos dies de la setmana hi actuen els "Rock Story Band". Fan una petita sessió d'una hora. Una classe magistral on toquen gran temes del Rock. El cantant explica entre cançó i cançó anècdotes i històries dels grans intèrprets. Francament recomenable. http://www.museudelrock.com/



*******************


Grec 2011


Com cada any per aquestes dates ja es pot consultar el programa Grec de la nova temporada. Teniu pensat anar a algún espectacle?


Mireu, mireu la programació...(molta dansa!)http://grec.bcn.cat/es


****************


Per aquells que vulgueu seguir l'agenda cultural hi ha una revista gratuïta que es distribueix en diferents centres i té una pàgina web:


Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails