dilluns, 31 de maig del 2010

Dia del Blogaire en crisi 2010

Curiosa iniciativa la del nostre "nàufrag d'honor" l'S.M. Ens afegim a aquesta iniciativa per mostrar la nostra solidaritat amb la comunitat blogaire del món mundial que en algún moment ha patit alguna que altre crisi creativa.
Vaja, jo tenia previst iniciar la meva crisi creativa el proper dia 28 de juny, data en la qual donaré un descans llarg als meus blocs, una espècie d'excedència estiuenca. Però aprofitant una jornada tan propícia al tema he decidit avançar esdeveniments i comentar-ho per tot el món mundial mundialíssim.
(Ei, que encara em queden moltes coses per dir fins el 28 juny!)

dissabte, 29 de maig del 2010

Temps de cireres


El temps de les cireres
Quan el cantarem el temps de les cireres
Pel rossinyolet i el merle rialler
Serà dia de festa
Les nines* tindran la mirada llesta
I els enamorats un sol al paller*
Quan el cantarem el temps de les cireres
Xiularà de bo el merle rialler
Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Quan de dos en dos se cull en somiant
Penjolets d´orelles
Cireres d´amor de roba* vermella
Vessant pel fullam com gotes de sang
Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Penjols de coral cullits en somiant
Un cop (que) hi sereu al temps de les cireres
Si vos fan fremir les penes d´amor
Aneu lluny de les nines
Jo que tinc pas por d´engolir espines
Belleu* (sempre) patiré de la mala sort
Un cop hi sereu al temps de les cireres
També ne tindreu de penes d´amor
L´estimaré* sempre el temps de les cireres
És ell que em va fer al mig del meu cor
Una esgarrinxada
I si la fortuna me sigués donada
Per jo* mai seria un remei prou fort
Sempre estimaré el temps de les cireres
I aqueix record que n´hi tinc al cor*
Clement Renard (cançó del 1867)
traducció de: Joan Pau Giné
*Glossari de paraules:
Un sol al paller : un sol al cor? (locució desconeguda de nosaltres)
Nina: ´infanta´ o més gran (adolescent i també dona)
Roba : pell (gal·licisme)
Belleu : potser
Estimar : agradar (gal·licisme)
Amb jo : caldria "amb mi"
Cor : sona cort
Vet aquí un text per celebrar l'arribada del bon temps i del temps de les cireres.
I també una cançó de Santi Vendrell...

Lluny de Nuuk


Aquest és l'últim cap de setmana per veure l'obra "Lluny de Nuuk" de Pere Riera. Fa molts i molts anys enrera un servidor va tenir notícia d'en Riera perquè vàrem coincidir en un mateix espai on es feien tallers de teatre i en Pere va dirigir el muntatge d'unes amigues. Molts anys després celebro que gent amb talent com ell puguin mostrar els seus treballs en diversos espais de primer nivell com el TNC. Realment està molt bé que una nova generació de directors, dramaturgs, creadors pugui començar a tenir visibilitat en els teatres de primer nivell i per això és una bona notícia que aquests dies coincideixin diversos muntatges de diversos veus joves en l'escena actual: Pere Riera, Guillem Clua, Jordi Oriol, Roger Bernat...
Com sempre un bon trailer del TNC.

divendres, 21 de maig del 2010

On tornaries?

On tornaries?
El cap de Sunión o Sunio, també escrit com Sounion, en llatí conegut como Sunium (en grec Σούνιον) és un lloc que t'atrapa des del primer moment.
A 65 km d'Atenes, a dalt de tot d'un promontori s'alçava un antic temple dedicat a Poseidó. Tot i que molt aprop n'hi ha un altre dedicat a Atenea.
El temple de Poseidó, construït en el S.V A.C., sobre les ruïnes d'un temple construït en el període arcaic, estan encarades sobre al mar a una alçada de 60 m.
Passejar-se entre les ruïnes al capvespre, quan el sol que durant el dia ha il·luminat el blau serè del mar, i contemplar la vista de l'Egeu, és quelcom màgic. Quan el sol cau.. queden els darrers turistes i la darrera llum del dia impregna totes les columnes del temple.
Sunio com d'altres petites meravelles del món mundial, per molt turístiques que siguin, traspua autenticitat i bellesa.
Diuen que Lord Byron va gravar el seu nom en una de les columnes i que la primera menció de tal indret fou en l'Odissea d'Homer.
*******
Aquests darrers dies que han parlat de Grècia i del seu "crash" econòmic, a mi m'han vingut al cap unes altres ruïnes, les de Sunio. Vaig ser-hi a principis d'any i Atenes era una ciutat buida de turistes i de carteristes. En cap moment vaig ser conscient de la difícil situació que atravessava el país.
5 mesos després no tinc clar si tornaria a Grècia, però si hagués de tornar només ho faria per tornar a contemplar la màgia d'un indret únic, allà on el vell mar Egeu sembla acaronar les restes d'un temple que perviu amb els segles i s'omple de màgia cada capvespre.
Potser, a vegades, idealitzem alguns dels nostres viatges. I perviuen en la nostra memòria com un record únic de la nostra experiència. No acostumo a repetir llocs, ciutats ni viatges però no sé perquè aquests darrers dies m'he preguntat on voldria tornar. I tu...on voldries tornar?

Wilco

L'altre dia parlava amb uns amics que són molt fans del Festival Primavera Sound sobre quins grups venien aquest any. La veritat no hi he anat mai i desconec la major part de grups. Però, ves per on! de la llarga llista que em van recitar em sonava Wilco. Un dels grups de pop alternatiu de més qualitat que ha donat els EE.UU. en els darrers temps. (gràcies en part al carisma, el talent i la veu del cantant)
Us convido a escoltar una de les cançons del seu darrer disc a través de l'actuació que va fer l'any passat presentant el disc al xou d'en Letterman.

La guia secreta de la Rambla...

Aquest proper dilluns finalitza una de les mostres fotogràfiques més variades que ha donat el Palau de la Virreina de Barcelona: "La guia secreta de la Rambla".
Des fotografies de Miserachs passant per Ocaña a fotos antigues o fotomuntatges més moderns.
Variada i recomenable. Últim capdesetmana. Acaba aquest dilluns 24 de maig.

50 + (De la Nova Cançó a les cançons més noves)


Poques vegades es poden veure en directe i amb una bona proposta musical dues generacions de músics dalt de l'escenari. 7 parelles i un total de 14 intèrprets de diferents generacions van unir-se per escenificar el tour de tres concerts titulat "50+ De la Nova Cançó a les cançons més noves".
Si el 2009 va ser un prolífic any per commemorar amb tota mena d'actes musicals i institucionals fins i tot , els 50 anys de la Nova Cançó, el 2010 ha servit per tancar aquesta fita i la millor manera de fer-ho ha sigut amb una cloenda de concerts on dues generacions d'artistes intercanvien veus i lletres. A partir d'una idea del periodista Albert Puig amb el suport a la direcció musical de Raül Fernández "Refree" i també amb el suport d'altres entitats i grups, com el grup Enderrock es va tirar endavant aquesta proposta. Els tres concerts varen celebrar-se als Auditoris de St.Cugat, Granollers i a l'Auditori de Barcelona.
Un servidor hi va assistir i confessa que fou un autèntic goig sentir determinades propostes que a priori semblaven una mica estranyes i agosarades com Marina Rossell amb el cantant de Mishima? Doncs sí!
Les parelles foren: Joan Isaac amb Jaume Pla, Marina Rossell amb David Carabén, Jaume Arnella i Carles Belda, Núria Feliu i Sílvia Pérez Cruz, Quico Pi de la Serra amb Carles Sanjosé, Maria del Mar Bonet i Roger Mas i com a colofó final Jaume Sisa amb Joan Garriga.
Una hora i mitja de concert que va passar rapidíssima...
Us convido a llegir una crònica més completa al següent bloc:
http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2010/05/15/50-larga-vida-la-canco-llarga-vida-la-canco
Al sortir de l'auditori vaig estar pensant que tot i que eren ben representatius els intèrprets seleccionats potser encara hagués estat bé que haguessin sigut uns quants més...De camí a casa vaig començar a fer travesses de quin músic/cantant del pop-cançó actual podria fer parella amb algún ja veterà. Se'm van ocòrrer les següents combinacions:
Raimon amb Pau Alabajos o amb els Verdcel
Pau Riba amb Cesk Freixas o amb els Manel
Guillermina Motta amb Anna Roig i l'ombra de ton chien
Serrat amb Dani Flaco
Pere Tàpies amb els Amics de les Arts
I llàstima que Lluís Llach estigui retirat del món mundial perquè sinó hagués pogut fer parella de nou amb Feliu Ventura o amb Manu Guix.
En fi, una proposta curiosa, atrevida, original i realment sonava bé. Això del joc de les parelles donaria per uns quants posts...I a tu quins músics t'agradaria que fessin un duet musical?
Cal dir, tal com explicaven al principi, que això de commemorar els 50 anys de la Nova Cançó ja porta setmanes que ho commemoren. El músic i productor Marc Parrot, més enllà de ser un mestre pacient de iaios rockers, és també un bon arranjador i dins les seves limitacions vocals (ja que no té una gran veu) és un bon intèrpret. Durant aquest hivern va fer una gira titulada "50 anys de la Nova Cançó. Lletra i música" on repassava grans clàssics. El van passar fa pocs dies pel 33 i em va semblar un concert força bo.

J.V.Foix i altres ingredients del Barcelona Poesia


Com cada any per aquestes dates del mes de maig la Poesia ha impregnat alguns actes de la Ciutat durant una setmana.Podeu llegir-ne les cròniques a: http://http://barcelonapoesia.blogspot.com/

Enmarcat dins els actes d'aquesta setmana un servidor va assistir a la xerrada: "30 anys de poesia a Quaderns Crema" el passat divendres 14 a Biblioteca Jaume Fuster. L'Editor Jaume Vallcorba acompanyat pels poetes Ponç Pons i Francesc Parcerisas i la traductora Elena Vidal van parlar de forma distesa sobre la seva experiència poètica i van recitar-ne alguns fragments. A la mateixa biblioteca fins el 22 de juny es pot visitar l'exposició "L'estil Quaderns Crema. Trenta anys d'edició independent, 1979 - 2009".

I el dissabte 15 es va celebrar una edició més de la Marató poètica a la Llibreria Catalònia dedicada a J.V.Foix. Un servidor no hi va poder assistir però si hi hagués hauria recitat els següents versos:

-O la lluna que s'afina

En morir carena enllà-.

És quan dormo que hi veig clar

foll d'una dolça metzina.

J.V. Foix (Barcelona 1893 - 1987)

Aquests festivals no només serveixen per rendir homenatges sinó també per descobrir noves veus. És el cas del grup La Batzuca que juntament amb Joan Miquel Oliver varen tancar el certàmen amb un concert a la plaça del Rei.


Viatge màgic a Àfrica

L'ex-periodista de Tv3 Jordi Llompart que en el seu dia ja es va estrenar en el món de la producció i direcció audiovisual amb "El misteri del Nil", la primera gran pel·lícula espanyola en format Imax, ha tornat amb un nou film: un conte d'aventures. És la història de Jana, una nena que després de conèixer un nen bosquimà que està hospitalitzat i perdre'l de vista, decideix anar a l'Àfrica a cercar-lo. Aquesta és l'excusa per explicar-nos el viatge iniciàtic de la Jana cap a un món on haurà d'interactuar amb altres nens, adults, animals i plantes que li mostraran el camí cap a la imaginació i el sentit de la vida.
De l'amarga experiència de perdre la seva filla en un accident de cotxe a Namíbia en Llompart fa un exercici de catàrsi personal i crea una pel·lícula entretinguda, amb boniques imatges, un bonic conte que veu de molts referents de la literatura infantil (la conversa de la Jana amb una flor del desert sembla extreta del "Petit príncep")
El film amaga una doble lectura, una pel públic infantil i una altre molt més "espiritual" pel públic adult. Tota la peli desprèn un to fantàstic, humà, solidari, fins i tot algú la podria criticar per massa ensucrada, però bé, no ens enganyem és una peli per un públic familiar. Recomenable per aquells que encara els hi agrada que els hi expliquin un bon conte. (Per cert, a diferència d'altres propostes més comercials amb 3D, els efectes d'aquest film estan ben treballats i està ben justificat el 3D)

dimecres, 12 de maig del 2010

Visions de Màrius Sampere


Visió

"He estat a la cambra

que enlloc no figura,

on la mare,

ja d'ambre,

em dava amb molta cura

bons consells d'ultratomba i confitura."

(fragment d'El fred que tu dius)


Màrius Sampere (Barcelona, 1928)

Xè Premi Jaume Fuster 2010

que otorga l'AELC en reconeixement a la seva trajectòria


Tal i com ens diu: "No sé si és atrevit dir-ho, però la poesia no serveix per res, i això és la gran cosa que té la poesia. Una expansió, una meditació, un acte màgic. No serveix per res, però ho és tot. És el contingut primer de la vida i allò que li dóna la sal i la substància."

La poesia de Sampere és colpidora, humana i plena de tendresa.

I penso que està prou bé que hagi pogut rebre un reconeixement de la seva tasca poètica en vida. I aquest post és un petit homenatge.

I justament he volgut penjar aquest post en la setmana que Barcelona enceta el seu festival poètic anual del mes de maig carregat de bones propostes:

Bestiari Il·lustrat

Es pot innovar en el món de la televisió?
Sempre hem dit i hem repetit en aquest bloc, que ni que sigui per minories, el 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional. Programes com: L'hora del lector, Ànima, Sputnik, Segle XX, Cronos, Karakia, Millennium, Thalassa i un llarg etcèra demostren que es pot fer una televisió amb uns certs continguts culturals i de qualitat.
De l'equip de Silenci? ens arriba una nova proposta: Bestiari il·lustrat. Un recorregut pel món de la creació a través del retrat d'alguns personatges ben singulars en situacions ben singulars.
Des d'aquí estarem atents a aquesta nova proposta.

El Tour del President

Dilluns vaig assistir a una presentació. Seguint el seu tour de presentació de les seves memòries, el molt Honorable President Jordi Pujol va fer escala al meu poble i a la sala d'actes de l'Ateneu, acompanyat per totes les patums polítiques locals i comarcals, va parlar dels seus dos volums de memòries i de la preparació del tercer volum que sortirà a l'octubre del 2011.
Un servidor que tenia certs dubtes d'assistir a tal acte, pel tuf polític del mateix, confessa que sentir les paraules de tot un mite vivent de la nostra història política actual, és tot un luxe.
Seguint la mítica frase d'Umbral ("he venido a hablar de mi libro") va fer un repàs de la seva vida que en el fons és del que parlen les seves memòries i de tant en tant va fer un petit incís polític a la situació actual. Potser perquè no l'havia sentit mai en directe, haig de confessar que em va sorprendre el to mesurat, modest, humil, proper, irònic, espontani; tot una personalitat el Molt Honorable.
Mentre les velles devotes del partit de la primera fila cridaven: "vostè ha sigut el millor president de la història!", el Sr.Pujol va afirmar categoricament:
"El millor President de la Història de la Generalitat encara està per venir!"
Curiosa frase.
Tot i que no va pronunciar la mítica frase "Avui això no toca! Això no toca!", va ser prou llest com per mantenir una certa distància, diplomàcia i prudència a l'hora de parlar de temes de rabiosa actualitat. Sobre el culebrot de l'Estatut i la situació política actual, únicament va afirmar que estava decebut i preocupat i que segons com anés en el futur la retallada de l'Estatut seria un pas enrera molt greu per Catalunya.
Evidentment seguint la tàctica Umbral ("vengo a hablar de mi libro") la cautela del President va evitar no parlar d'allò que no tocava aquell dia i es va limitar a parlar d'algunes històries personals com l'època de jovenet en que es va esforçar a aprendre alemany i francès i més tard va acabar els estudis de medicina. Tot i que la seva vocació era la lluita per uns ideals i la construcció d'un país. I el seu pas per la presó fins arribar a la Generalitat.
Més enllà de les conviccions personals i ideologies polítiques, quan un escolta determinats polítics que gairebé són retirats, i els compara amb la mediocritat actual, un arriba a la conclusió que aquells polítics amb els d'ara eren d'una altre fusta.
El 1r llibre es diu: "Memòries (1930 - 1980)" i el segon "Temps de construir (1980 -1993)" i han estat editats per Proa.
És admirable veure el Molt Honorable fent aquests tours amb aquest taranà i la vitalitat que desprèn, vitalitat que no té res d'envejar a certs iaios del Casal Rock.
Ostres quina associació d'idees més estranya: Pujol+Casal Rock. He buscat pel youtube i m'ha aparegut una de les millors paròdies del Polònia amb l'altre gran Honorable Maragall versionant la cançó AC/DC.
Un video francament molt bo!

El dia R ha arribat...


Srs: el dia R ha arribat. El dia de les retallades. Era obvi i previsible i més previsible és que qui acaba pagant els plats trencats són els de sempre.
El país de l'ajuda haurà de deixar d'ajudar a molta gent.
Un servidor, que ha treballat sempre fent tot tipus de feines d'atenció telefònica i d'atenció al client, confessa que en els darrers temps que faig tasques d'atenció al ciutadà he vist múltiples casos de tot tipus de misèries de tot tipus de persones que necessiten ajudes per sobreviure.
En aquest país en els darrers temps hi hagut una certa desmesura en tot plegat i ara en paguem els plats trencats. Sóc un ferm defensor de determinades polítiques socials i ajudes (tot i que també entenc que hi hagut gent que se n'ha aprofitat i n'ha fet picaresca). Al final paguen justos per pecadors. Hem passat de la política messiànica de "l'apoyaré de Zp" tot tipus d'ajuts per salvar la difícil situació econòmica a l'anunci de la retallada generalitzada, anunci que ve precedit pel toc d'alerta i l'estirada d'orelles a Espanya per part d'Europa i al límit d'acabar, juntament amb d'altres països com Irlanda o Portugal, com Grècia.
És públic i sabut que determinats sectors han tingut una part de culpa en l'actual crisi. Sectors com l'immobiliari, financer, el bancari, l'empresarial no patiran de la mateixa manera les retallades que la classe mitja treballadora de sempre.
Fa setmanes vaig rebre un mail, d'aquests mails en cadena, que era molt crític amb el tema de les ajudes, el transcric tal qual venia: (i cadascú pensi el que vulgui)
"Vas a tener relaciones sexuales? El Gobierno te facilita los preservativos.¿Ya las tuviste? El Gobierno te ofrece la píldora del día después.¿Te has quedado embarazada?... El Gobierno garantiza el aborto.Pero tuviste el niño? El Gobierno te regala el cheque bebé.Estás desempleado? El Gobierno te paga el paro.Eres vago y no te gusta trabajar? El Gobierno te concede una "paguiña", becas para tus hijos y una vivienda social en la que no pagarás los sevicios básicos (agua, luz, basura,...)Eres drogadicto? El Gobierno te proporciona Metadona.Eres un chorizo? El Gobierno vela por tu integración social, con inversiones en proyectos sociales.Después de mucho dinero gastado en tí, ¿tú sigues jodiendo a la sociedad y vas a la cárcel? El Gobierno te mantiene mientras estás dentro y te da el paro para que cuando salgas no tengas que buscar trabajo y puedas seguir robando.AHORA.... PRUEBA A ESTUDIAR, TRABAJAR, PRODUCIR... A VER QUÉ OCURRE!!!EL GOBIERNO TE SUBE LOS IMPUESTOS PARA PAGAR TODO LO ANTERIOR!!!
MORALEJA: FOLLA, ABORTA, SE UN VAGO DE MIERDA, PERO NUNCA, NUNCA, JAMÁS, SE TE OCURRA PONERTE A CURRAR. ESO, NO LO FINANCIA EL GOBIERNO Y TENDRAS QUE MANTENER A TODOS LOS GANDULES QUE HAY EN ESPAÑA."

En fi, em sembla que és trist que s'hagi arribat a aquest punt, em sembla trist que la gent no protesti, em sembla trist que els sindicats només surtin al carrer el dia 1 de Maig com un cosa gairebé folclòrica, em sembla trist que els partits polítics no hagin buscat un consens unitari per treure el país d'aquesta situació, em sembla surrealista i penós que a ciutats com Barcelona es gastin la pasta en consultes urbanístiques de la Diagonal que potser no acaben d'interesar a tothom mentre la ciutat pateix altres problemes més greus de tipus social, em sembla molt penós que hi hagi centanars de pisos de vpo nous i tancats mentre milers de joves cerquen un pis on viure, em sembla trist la manca d'unitat política i l'únic interés que mou els partits és electoralista, em sembla lamentable viure en un país on hi ha un Tribunal càduc i carca que és incapaç de manifestar-se davant una llei de vital importància com l'Estatut que segurament donaria una altre autonomia financiera i nou model de financiament que potser ens ajudaria a sortir d'aquest mal pas...
Conclusió:
La vella història es repeteix i els plats trencats els paguen els de sempre.

Des d'aquí us convido a llegir altres blocs que fan interesants aportacions al respecte:
http://telamamaria.blogspot.com/2010/05/comptes-vells-fulles-noves-dues.html
http://blocfpr.blogspot.com/2010/05/las-barricadas.html
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/ja-us-ho-deia-ahir-les-retallades-son-aqui/
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/lengany-de-la-socialdemocracia-o-la-fi-de-lestat-del-benestar/

Remakes

Què ens aporta veure un remake?
Hi ha vides, pensaments, pel·lícules, històries que ens donen la impressió d'haver-los vist o viscut abans. No sé si és la cerca del rendiment econòmic o la manca absoluta de creativitat, la que fa que de diverses històries en facin seqüeles o simplement que gravin una versió moderna d'un clàssic gairebé seqüència a seqüència com va passar amb Psicosi.

La cartellera cinematogràfica dels darrers temps està carregada de remakes:

Furia de Titanes. Altrament venuda com la nova versió d'aquella peli del 81 del mite grec de Perseu però en 3D. És un bon "entertaiment" i poca cosa més.
Amb la conya del 3D ens venen pel·lícules que són deficitàries de bons arguments i l'impacte visual no és tal com se'ns promet, més aviat un impacte econòmic ja que és l'excusa ideal per pujar el preu de l'entrada.
L'últim remake és el Robin Hood versió Mr.Scott i versió Mr.Russell Crowe. L'eterna història del mite folclòric medieval anglosaxó passat de nou pel filtre holiwoodiense, però segons diuen amb una visió més madura de la història. Algú l'ha vist? Em fa una certa mandra...
De tot el que s'ha estrenat últimament, un dels pocs films que m'ha semblat la història absolutament delirant i original (i curisament basada en una novel·la que va investigar uns fets reals) és:
"Los hombres que miraban fijamente a las cabras"
No sé si encara està en cartellera però si algú no l'ha vista és una peli curiosa, crítica i irònica al mateix temps i molt recomenable.Hi ha qui diu que veu d'aquells tipus de pelis com "MASH" que rera un format políticament correcte hi ha uns diàlegs corrosius i crítics.
Us deixo amb el tràiler de la peli de les cabres...

Trapezi 2010

Del 14 al 16 de Maig es durà a terme una nova edició de la 14ª Fira Trapezi a Reus. Acrobàcia, Màgia, clowns, teatre de carrer...
A Catalunya hi ha diversos certàmens dedicats al teatre de carrer, circ o titelles. (Lleida, Igualada, Viladecans...)
Però la de Reus té el fet específic d'estar dedicat al Circ.
Aquí us deixo amb un video de l'any passat...

Nit de Reis

Soc un assidu al TNC i aquest proper cap de setmana tindré l'ocasió de veure "Nit de Reis". Me n'han parlat prou bé i penso que sempre és un luxe que es segueixi apostant per noves lectures dels grans clàssics del teatre i un bon repartiment d'actors i un bon muntatge. Un luxe tornar a veure un Shakespeare.
M'agraden molt les promos i els tràilers del TNC i durant gairebé els darrers dos anys d'aquest bloc n'he penjat més de mitja dotzena. Per no perdre la costum, aquí teniu el de Nit de Reis.

dilluns, 10 de maig del 2010

La pregunta ingènua de la setmana...


La pregunta ingènua de la setmana és:
Si el Rei és un "ciudadano" més del Reino, com és que no té que esperar-se 60 dies com a mínim i estar en una llista d'espera per ser operat?

I el millor ha sigut tota la cobertura mediàtica i com els polítics han corregut a comentar allò que si el Rei ha escollit operar-se aquí és en part per la qualitat de la Sanitat catalana. Vaja, la qualitat pot ser bona, no nego que tinguem una bona qualitat en la nostra sanitat pública però les llistes d'espera són boníssimes!
Sort que tenim un Rei tan "campechano" i "buen ciudadano" que fins i tot ens cau simpàtic i ens n'alegrem de la seva bona recuperació. Qui sap, potser després de la recuperació decideix abdicar i jubilar-se i anar-se'n amb la Sofia a l'Inserso a Mallorca, potser a Mallorca no, que hi van cada any però potser a un altre lloc...

Llavors ens haurem de preparar perquè Felipe sigui Felipe VI (sort que serà sexto perquè si fos quinto, quin mal rotllo!) I Letizia serà Letizia Iª.

En fi, temps al temps que tot arriba...

(Com deia aquella vella cançó d'Els Pets...Jo vull ser Rei!")

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails