divendres, 31 de desembre de 2010

Crònica (de Miquel Martí i Pol)/ Bon any!!










Últim post 2010 - Primer Post 2011





Crònica
Aquest any serà bo per a tota
mena d’afers: ho diuen els diaris.
(Si puges al terrat prop de migdia
hi trobaràs la casada del quart
que pren el sol sense sostenidors.
És joveneta encara i té els pits durs
i una mirada blana, acollidora.)

Aquest any serà bo per a tota
mena de liaisons, perquè els pobres encara
no s’hauran revoltat i en algun lloc remot
esclatarà una guerra, programada
per liquidar sobrants de gent i d’armes.

Serà un bon any de pluges, aquest any,
any de collites grasses, abundoses,
i d’abundosos, grassos beneficis,
que permetran als rics de practicar
la caritat sense posar en perill
la integritat de llurs hisendes.
Naixeran cent poetes, aquest any,
i vindran menys turistes, tal vegada
perquè el sol ja no escalfa com abans
o perquè al mar no hi queda cap sirena.
Desmesurats i obscurs, els endevins
prediran les desgràcies de sempre,
i els bons, com de costum, predicaran
la resignació i la concòrdia.
La primavera serà dolça i breu
i la tardor allargassada i tendra,
i moltes noies sentiran que els bat
la sang amb una força inconeguda
i es llançaran a fer l’amor
amb un fresc i agressiu entusiasme.
No es preveuen miracles, aquest any,
ni grans migracions, ni terratrèmols
massa devastadors, ni cap d’aquelles
disbauxes col·lectives que somouen
els fonaments de l’ordre.
Hi haurà morts a balquena, tant se val,
però morts casolans, subsidiaris,
i quatre morts il·lustres, que dissolts
entre la massa amorfa passaran
sense pena ni glòria.

Serà un any com els altres, aquest any,
amb els mateixos dies, els mateixos
desenganys, i alegries, i sorpreses,
i vents i calmes i captards i aurores;
un any d’aquells que només el record
pot convertir, fal·laç, en una estranya
papallona; un any, per dir-ho clar,
com l’any passat, i l’altre, i l’altre, i l’altre...


Miquel Martí i Pol
(extret del llibre "Crònica de demà)

Un poema que té la màgia que cada any que el llegeixo em sembla sempre vigent i contemporani. Com sempre la grandesa de Martí i Pol és que sembla que ens guardi versos per qualsevol època de l'any.
Des de Nàufrag i Obrer
Bon any 2011!!


Somos luz (Macaco +Mari - Chambao)


Una bonica cançó per acomiadar l'any: simple i potent.

Espiritu Santo (Delafe y las flores azules)


Una cançó amb molta energia per acabar i començar l'any amb bon rotllo i bona energia. Delafe un dels grups del 2010.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Fairytale of New York


La cantant Kirty McColl va acompanyar The Pogues en aquesta cançó amb aires nadalencs. Un gran duet que consegueix transmetre molts sentiments en una sola cançó (alegria, melangia, esperança...)propis d'aquesta època. Vet aquí una bona cançó que podria acompanyar qualsevol gran conte de Nadal.

Christmas lights (una nadala de Coldplay)


És curiós com hi ha grups que s'atreveixen a escriure noves nadales. És el cas dels Coldplay que no han tingut cap problema en escriure'n una (amb tots el tòpics d'aquesta època de l'any).Si més no consegueixen transmetre el to entrenyable d'algunes d'aquestes cançons.

O come, o come, Emmanuel (versió d'Enya)


Si alguna cosa té les festes de Nadal és que estan farcides de moltes cançons. Aquesta és una cançó tradicional que ha estat versionada per molts músics. En aquest cas amb la gran veu d'Enya.

Conte Nadal (televisiu)


Quantes versions hem vist o hem escoltat inspirades en el mític "Conte de Nadal" de Charles Dickens? En aquest cas l'episodi nº13 de "Autopista hacia el cielo". Algú recorda aquesta série?

Nit de Nadal (segons Pau Riba)


Un video per nostàlgics amb uns joves Pau Riba i Rosa Maria Sardà...per rememorar aquells programes on sortien cantants (no fent playback) i cantant en directe cançonetes nadalenques. Escolteu la lletra, no té pèrdua.

Nadal (segons Maragall)/ Bones Festes!!

(imatge extreta del blog "revista-elmontgros")
M'hauria agradat escriure molts posts que tenia pensats per abans de Nadal però no va poder ser per problemes tècnics. El pitjor malson d'un blogaire és que la seva eina de treball, el PC, se'n vagi literalment d'un dia per un altre a prendre pel sac i amb ell, gairebé tota la informació que hi havia a dins. Encara en fase de reparació, he pogut recuperar internet i com veieu, estic penjant un post almenys per desitjar a tot el personal blogaire unes bones festes. Per fer-ho, he decidit remenar la xarxar buscant un poemet nadalenc de Joan Maragall i
he decidit recuperar uns versos que alguns blogaires fa dos o tres anys ja van penjar en el seu moment. Reconenc que no sóc gaire original però...bé...servirà també per recordar que aquest any i el que entrem estem celebrant efemèrides relacionades amb el naixement i la mort del poeta Maragall.
La nit de la Purissima

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que s vegi l'Infinit
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tant cla
en el blau infinit de la nit santa,
que l'ànima s'encanta
enllà...
Aquesta nit és bé una nit divina:
la Purissima, del cel
va baixant per'quest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de Desembre ella devalla,
i l'aire s'atempera, i el món calla.
Devalla silenciosa...
Ai, quina nit més blava i més hermosa!
Joan Maragall - 1897

BONES FESTES!!

diumenge, 12 de desembre de 2010

Hope?

Esperança? Vet aquí una de les imatges de la setmana.

En el darrer post "Algú sap que està passant a Cancún?" vaig intentar transmetre una breu reflexió sobre el desinterés que alguns mitjans havien mostrat en la darrera cimera climàtica. Curiosament, després d'haver escrit el post, alguns mitjans han informat breument sobre el tancament d'aquesta cimera on 193 països han aprovat continuar amb les resolucions presses a Kyoto. Es veu que hi hagut un acord de mínims que obre una tímida esperança pel futur. Just en una platja de Cancún uns activistes van voler escriure la paraula esperança en anglès amb un interrogant.

Penso que aquesta fotografia podria ser la radiografia del que està passant al món en moltes qüestions. Acabem una dècada i sembla que el nou Mil·lenni, més enllà d'avanços tecnològics puntuals, a nivell polític-econòmic i social la cosa ha anat a pitjor. No ho dic jo. Ho diuen les estadístiques. I evidentment ho viuen els ciutadans en la seva pròpia pell.

********************
Acabarem l'any i els més agosarats hauran d'intentar fer un repàs del que ha sigut aquesta darrera dècada. Difícil repàs. Si ja és difícil fer el repàs d'un any, imagina't d'una dècada.
Penso que dels canvis i de les crisis se n'ha de treure alguna lliçó (quina? no ho sé encara...)
Haurem d'aprendre a buscar noves maneres de viure, a veure l'ampolla mig plena, més que mig buida i sobretot a que no ens robin mai la paraula esperança.

Kimbo

Em ve de gust acabar aquesta setmana amb l'Spot d'en Kimbo. No us heu adonat que estem en una època de l'any que hi ha una sobredosi d'iniciatives solidàries...Cantants, músics, actors, famosos participen en múltiples campanyes, ongs, pallapupes, pallassos sense fronteres, les postals nadalenques d'Unicef, Els xuckis i posa't la gorra, la Marató de Tv3...Tot plegat em sembla fantàstic però penso que la Solidaritat hauria de ser tot l'any i no només per dates pre-nadalenques. Crec que estaria millor repartir les diferents campanyes en diferents èpoques de l'any i segurament tindrien més ressó. El problema d'ara és que la sobredosi de campanyes acaben saturant al pobre ciutadà que viu immers en una greu crisi i l'esforç ciutadà per col·laborar en aquestes campanyes hauria de ser doblement valorat.
En fi...benvinguda sigui la solidaritat, però tan debò no fos només per Nadal.
Us deixo amb l'Spot d'en Kimbo i d'un gran esportista com és en Pau Gasol.

La mobilització continua?

M'ha sobtat veure aquest cartell. Està bé que hi hagi mobilitzacions contra les retallades laborals i socials...però fixeu-vos, qui firma el cartell és només UGT. Desconec si la mobilització és només d'UGT o també els altres sindicats d'adheriran a les mobilitzacions. Penso les mobilitzacions i reivindicacions no haurien de ser només d'un sol sindicat sinó que cal tots i totes anem a la UNA. Em pregunto...de debò la mobilització continua? No està el treballador-obrer desmotivat? No creieu que la Crisi ha fet que molts treballadors i treballadores hagin preferit tenir la boca tancada per por a repressàlies i a l'atur?
Penso que caldrà que canviïn molts les coses...(i el pobre autònom/ assalariat o obrer ha vist que hagut de pagar els plats trencats d'una crisi que no ha provocat i que difícilment a curt termini veurà com millora la seves condicions socials i econòmiques)

Quan el sol/ La noia del país del nord...

Vet aquí dues cançons que conviden al recolliment i la introspecció, dues cançons que em recorden a aquesta època de l'any, quan la tardor aviat serà hivern. Dues cançons interpretades per un gran vocalista com és Gerard Quintana.(La versió de Dylan amb la particular veu de Jordi Batiste)

dijous, 2 de desembre de 2010

Algú sap que està passant a Cancún?


Platja de Cancún (foto extreta de "turismo en fotos")
Aquests dies s'ha iniciat un forum sobre l'aigua i el canvi climàtic a la ciutat mexicana de Cancún, coneguda per ser un espai carregat d'hotel (alguns d'estètica dubtosa) amb platges d'aigües turqueses i on la nit i la disbauxa està assegurada.
Per uns dies aquesta ciutat turística mexicana s'ha convertit en la seu de tot tipus de representants mundials que han assistit per dialogar sobre diverses temàtiques que haurien de captar l'atenció dels mitjans informatius mundials.
Hi ha qui diu que després del fracàs de cimera de l'any passat a Copenhaguen, ja ningú es creu l'utilitat d'aquests encontres mundials. Hi ha qui ha afirmat que la cimera danesa va tenir un toc més "oficialista" amb alts mandataris mundials i la de Cancún té un toc més de segon nivell, i s'està convertint en un espai alternatiu per difondre i compartir informació sobre les problemàtiques del canvi climàtic.
Pareu-vos un moment a pensar i compteu: quantes vegades han parlat en els mitjans (ràdio, premsa, televisió, internet) d'aquest encontre...Quants cops?
Semblaria que vivint en un món globalitzat i al tenir diversos canals d'informació, algún d'aquests canals hauria d'haver informat amb profunditat de tal encontre mundial i poca cosa en sabem. Tot i viure en un món global, tot i que en determinats moments podem saber que passa a tres quartes parts del món, tot i que podem estar informats o potser caldria dir desinformats, en segons quins casos, del que passa a nivell local, nacional, europeu i internacional; molts cops hi ha un dit executor que decideix que pot interesar i que no, i potser per això, tot i que Indonèsia va patir l'erupció d'un volcà i ha portat un bona part del seu país a la misèria es va parlar més d'Haití que d'Indonèsia; i podríem dir que aquesta cimera està passant de puntetes en molts mitjans de comunicació.
Afortunadament existeix internet que (segueix sent un canal bastant "lliure") i he pogut trobar alguns enllaços on he obtingut una mica més d'informació:
news:http://www.prensa-latina.cu/index.php?
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-cancun-greenpeace-destaca-descenso-deforestacion-da-situacion-optima-acuerdo-reduccion-co2-20101202172204.html
http://www.cumbrescambioclimatico.org/cancun
El millor enllaç de tot plegat és un post d'un activista medi-ambiental mexicà que explica el perquè s'ha plantejat no anar a la cimera ja que l'any passat a determinades organitzacions no governamentals els van treure "a patades" del palau de convencions de Copenhaguen.
http://copenhagen2009.blogspot.com/2010/11/cumbre-de-cancun-contra-el-cambio.html
************
Podria treure diverses conclusions de tot plegat però em segueixo preguntant:
Algú sap que està passant a Cancún?
*****
Afortunadament hi ha canals de notícies internacionals que s'han interesat pel tema. He trobat un debat sobre el tema al canal "Euronews". Curiosament el programa de debat es diu "Agora" igual que el programa de Tv3. És una mica llarg el video però val la pena...(No us perdeu "el pique" final entre la representant danesa i el representant del partit conservador europeu)

Conta Contes (de Rauxa)


Rauxa és un grup que no només es dedica a fusionar diversos estils sinó es preocupa perquè les lletres estiguin impregnades d'uns bons missatges. "Conta Contes" és un exemple d'aquesta fusió entre música i lletra i amb un Clip divertit que amaga un missatge potent.
Estem envoltats de "conta contes". Quants cops no ens han venut "la moto"?

Digues que faràs (de Pirat's Sound Sistema)


Hi ha Clips que només de veure'ls i músiques que només de sentir-les ja donen bon rotllo. Els Pirat's un grup que s'ha mogut més en els circuits alternatius però que deixen mostra de la seva vitalitat en aquest video. Això de Digues que faràs...es podria preguntar a dia d'avui a uns quants polítics...

dimecres, 1 de desembre de 2010

(Avui tots amb...) Un llaç vermell

1 Desembre. Dia Mundial de la lluita contra la S.I.D.A.
Avui tots amb un llaç vermell. Solidaritat amb tots/ totes els que la pateixen. I el meu reconeixement per tots aquells que lluiten per eradicar-la.
Com a banda sonora l'última cançó del disc "Contes i llegendes" del grup Sangtraït titulada "Freddie Memorium". Una cançó els guanys dels quals es van dedicar a lluitar contra la Sida. La cançó té més de quinze anys i el video 9 anys. Però segueix sent un bona cançó per recordar un gran cantant.

dimarts, 30 de novembre de 2010

Has vist la pluja? (versió d'Ivette Nadal)


En un dia com avui he recordat aquesta magnífica versió que la jove cantautora i poeta Ivette Nadal va fer en el seu moment del clàssic dels Creedance Clearwater Revival: Have you ever seen the rain?

Que tinguem sort (versió de Dani Flaco)


Vet aquí una bona versió del mític tema de Lluís Llach. Ara que comencem una nova etapa política al país potser estaria bé dedicar-nos a tots i totes aquesta cançó. Que tinguem sort, sobretot ara que estem apunt d'acabar aquest mediocre 2010 i començar molt aviat un nou any.

dilluns, 29 de novembre de 2010

29 - N (El dia després...)


29 - N
Sempre hi ha un dia després de...
El dia després de les Eleccions és el típic dia que després del mareig de xifres dels sondetjos i dels primers escrutinis, veus clar que tot sembla la història d'una novel·la ja explicada.
Ahir va ser un dia on tots els partits van actuar amb molta moderació i on tot semblava que seguís un guió pre-establert.
No parlaré de l'avorrida pre-campanya ni de determinades propagandes d'alguns partits gairebé al límit del friquisme i la série B. Algú s'ha llegit els programes electorals dels partits? Algú recorda ara quines són les seves propostes per la nova legislatura? La veritat no ho tinc massa clar però, vés per on!, de totes les propostes ara recordo la d'un dels partits friquis, la CORI: "en el seu programa deien...volem crear la Conselleria de BARS i Tavernes".
En fi...no faré cap comentari més de la pre - campanya però si del que vindrà ara. Aquest no és un blog polític per tant, més que donar respostes, un servidor és fa preguntes:
- Si l'etapa de Pujol fou el Pujolisme...l'etapa d'Artur Mas és l'Arturisme?
- Avui comença el Postmontillisme?
- Iniciativa, apart d'Herrera, seran capaços de generar bons candidats per les properes eleccions (l'any que ve Municipals!!)
- Se'ls hi pujaran els fums al PPC ara que són la tercera força a Catalunya?
- L'independentisme desunit (ERC, SI i Rcat) té futur?
- C's serà capaç de generar bones propostes més enllà del bilingüisme i el toc pro-espanyolista-constitucionalista que volen donar?
*Comentar que curiosament ningú va fer cap reflexió sobre l'abstenció ni els vots en blanc. Justament han pujat els vots en blanc i durant tota la retransmissió de tv3 de l'especial Eleccions semblava que els vots en blanc no existissin. Potser també estaria bé que en el futur els vots en blanc es traduïssin en escons buits al Parlament.
El que està clar és que avui comença una nova etapa: l'Arturisme?

diumenge, 21 de novembre de 2010

Queda prohibido



¿Qué es lo verdaderamente importante?,

busco en mi interior la respuesta,

y me es tan difícil de encontrar.


Falsas ideas invaden mi mente,

acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,

aturdida en un mundo de irreales ilusiones,

donde la vanidad, el miedo, la riqueza,

la violencia, el odio, la indiferencia,

se convierten en adorados héroes,

¡no me extraña que exista tanta confusión,

tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.


Me preguntas cómo se puede ser feliz,

cómo entre tanta mentira puede uno convivir,

cada cual es quien se tiene que responder,

aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,

levantarte un dia sin saber que hacer,

tener miedo a tus recuerdos.


Queda prohibido no sonreir a los problemas,

no luchar por lo que quieres,

abandonarlo todo por miedo,

no convertir en realidad tus sueños.


Queda prohibido no demostrar tu amor,

hacer que alguien pague tus deudas y mal humor.


Queda prohibido dejar a tus amigos,

no intentar comprender lo que vivieron juntos,

llamarles solo cuando los necesitas.


Queda prohibido no ser tú ante la gente,

fingir ante las personas que no te importan,

hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,

olvidar a toda la gente que te quiere.


Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,

no creer en Dios y hacer tu destino,

tener miedo a la vida y a sus compromisos,

no vivir cada dia como si fuera un ultimo suspiro.


Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte,

olvidar sus ojos, su risa, todo,

porque sus caminos han dejado de abrazarse,

olvidar su pasado y pagarlo con su presente.


Queda prohibido no intentar comprender a las personas,

pensar que sus vidas valen mas que la tuya,

no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.



Queda prohibido no crear tu historia,

dejar de dar las gracias a Dios por tu vida,

no tener un momento para la gente que te necesita,

no comprender que lo que la vida te da, tambien te lo quita.


Queda prohibido no buscar tu felicidad,

no vivir tu vida con una actitud positiva,

no pensar en que podemos ser mejores,

no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Poema atribuït falsament a Pablo Neruda (1904 - 1973)

És al·luscinant com a internet és pot atribuir falsament l'autoria d'un poema a un autor sense abans comprovar-ne si és real o no. Al facebook alguns amics que tinc agregats han compartit aquest bonic poema pensant-se que estaven compartint uns bonics versos del Premi Nobel de Literatura xilè.

Aquest poema és en realitat d'un desconegut i jove (almenys per mi) poeta basc anomenat:

Alfredo Cuervo Barrero (Portugalete, 1978?)

Hi ha qui pensa que aquest poema és massa bàsic i senzill.De fet és d'algú jove que ho va escriure gairebé fa 10 anys quan començava en el món poètic i ho va publicar en la pàgina Deusto.com.

El més pervers és que gairebé 10 anys després alguna gent es pensa que és de Neruda i el pobre poeta ha hagut de demostrar que aquest poema el va inscriure en el seu dia en el Registre del Propietat Intel·lectual de Biscaia.

Des d'aquí la meva solidaritat amb el Sr.Cuervo Barrero.

(Podríem afegir: queda prohibit no compartir un bon poema però sobretot hauria d'estar prohibit pervertir l'autoria d'uns continguts i atribuir-los a altres persones o fins i tot en aquest cas a una celebritat. Simplement comentar que el missatge del poema és bonic)

Alerta (d'Amaral)

Un cant a la llibertat individual. Una de les grans cançons(menys comercials) dels primers discs d'Amaral.

Dakar

Vivim donant l'esquena al sud més proper. Aquests dies, no cal dir-ho, hem tornat a mirar cap al sud amb el conflicte saharaui. Sembla que els màxims representats del nostre país han fet una mica el suec, rentant-se, de moment, les mans.
Però està clar que vivim en un món global i no podem donar l'esquena al SUD.(un sud que està entre nosaltres)
Vet aquí una gran cançó que tancava el darrer àlbum dels Obrint Pas.

Drets dels infants (Dia Mundial de la Infància)

Aquest passat dia 20 de Novembre s'ha celebrat el Dia Mundial de la Infància i s'han recordat quins són els drets bàsics dels infants de tot el món. Desgraciadament drets que no tots els nens tenen.
(A continuació un video molt didàctic que il·lustra aquests drets...)

Lamentablement encara hi ha molts nens i nenes del món explotats, alguns fent de soldat. Algunes cançons ens ho recorden com aquesta gran cançó del grup madrileny SKA-P:

dissabte, 6 de novembre de 2010

Una frase de Gandhi

En aquests dies de visita papal i de pancartes pro-visita i anti-visita (algunes compartides i d'altres no); no se m'acut res millor que recordar una gran frase d'un gran mestre:
(ideal per creients-no creients-i no saben/no contesten; una frase que ens porta a reflexionar sobre la tolerància i el respecte que cal a vegades; elements bàsics per saber conviure)

"No me gusta la palabra tolerancia, pero no encuentro otra mejor. El amor empuja a tener hacia la fe de los demás el mismo respeto que se tiene por la propia."


Mahatma Gandhi (1869 - 1948)
advocat, pensador i polític indi.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Uns versos de Ben Jonson

(imatge extreta de http://atravesdelarte.blogspot.com )

"Drink today, and drown all sorrow
You shall perhaps not do it tomorrow
Best, while you have it, use your breath
There is no drinking after death"
*****
(traducció lliure al català)

"Beure avui, i ofegar la tristesa
Potser no és bo fer-ho demà
Millor, mentre la tingueu, utilitzeu la respiració;
No hi haurà beure, després de la mort."
Ben Jonson
Benjamin Jonson (1572 - 1637) Dramaturg, poeta i actor anglès del Renaixament.
[Ara que s'apropa Tots Sants, vet aquí uns versos...la vida i la mort, dos angles aparentment oposats de la mateixa moneda. Sembla que ja en el llunyà Renaixament anglès aquest savi poeta ens convidi a allò tan fàcil aparentment però que tants cops oblidem que és gaudir de l'instant, un instant com la gerra de vi del poema de Jonson passa efímera i si no sabem beure, viure i aprendre del moment; només ens quedarà el descans etern que tard o d'hora arriba i ens fa tots i totes iguals. Vet aquí la grandesa d'uns versos d'un clàssic, amb el permís del Sr.Shakespeare de la literatura anglesa.]

Futur incert (de Sanjosex)


Una gran cançó de Sanjosex del seu darrer disc "al marge d'un camí".

Una frase de Jaume Vicens Vives


"No hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l'existència d'un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o dirigeix".

Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 - Lyon, 1960)

Fou catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, historiador i mestre d'historiadors, referent per algunes generacions de polítics i intel·lectuals sobretot als 60 i 70.
Enguany fa 100 anys del seu naixement i 50 de la seva mort. Personalment crec que per les generacions joves el pensament de Vicens Vives ens quedà molt llunyà i les seves tesis sovint ja han quedat superades però cal dir que en aquesta frase la va ben encertar.

La vida és un "cartoon"?

(L'increïble Home Normal ha anat aquest cap de setmana al programa de Tele-5 "La Noria" per demostrar que és molt "campetxano")
Cada dia sento més vergonya aliena veient certes campanyes. A vegades no tinc clar si els polítics que surten al programa "Polònia" són els reals o són la seva rèplica ja que darrerament sovintegen els "cameos" de polítics al programa.
Encara no sé com reaccionar quan vaig sentir que les Joventuts Socialistes havien convertit el Molt Honorable President Montilla en un heroi de còmic anomenat "l'increïble Home Normal".
També han engegat la super companya contra el seu "adversari" anomenada "Artur Mas de lo mismo".
No cal dir que la creativitat en aquests moments d'efervescència pre-electoral és altíssima i radiant!
És tanta la creativitat que fins i tot estan apunt de convertir el Molt Honorable en un Heroi bíblic i ja circula per youtube la promo del que s'ha anomenat "La vida de Monti". No ho hauria dit mai que els Monty Phyton poguessin ser un referent per crear una campanya publicitària i política.
Els pobres guionistes del Polònia no ser com deuen veure això que els surtin tants competidors!
La veritat fa temps que he arribat a la conclusió que a vegades el circ polític és un gran "Cartoon" on els ciutadans hem de patir que ens tractin com a pobres espectadors, com si fossim menors d'edat; i on el pobre ciutadà contempla estupefacte tals campanyes i pensa: aquests són els polítics i les campanyes que ens mereixem?
(I que consti que no tinc res en contra amb el Sr.Montilla com tampoc contra altres polítics. El Molt Honorable és una persona molt respectable i no entenc com accepta determinades campanyes. Després s'estranyaran que la gent no vagi a votar...)
Us deixo amb l'apassionant promo del que serà "La vida de Monti".


Misteri de dolor d'Adrià Gual


El TNC obre temporada recuperant una obra d'un autor clàssic català com Adrià Gual. Just aquest cap de setmana acabo de veure aquest muntatge i considero que la posada en escena i la interpretació dels actors principals és molt remarcable. Des d'aquí considero que el TNC cada any fa un gran tasca per recuperar autors clàssics nostrats i per no oblidar que tenim un patrimoni teatral que de tan en tan està bé que es posi de nou en escena.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

La pell de la revolta

Jordi Sierra i Fabra
Columna edicions, 1ª edició 2004
Premi Nèstor Luján 2004
(foto portada obreres fàbrica Colònia Güell inicis S.XX)
La pell de la revolta és un fresc d'un temps crucial, escrit amb els trets característics de Jordi Sierra: minuciós en el detall, àgil en la narrativa i vigorós en l'estil. (opinió del portal QL, que llegeixes?)

Aquest cap de setmana se celebra a la meva localitat la Xª Festa del Modernisme on es recrea com era la vida de la gent de la Colònia ara fa 100 anys. Cercava algún text que il·lustrés els neguits d'aquella època i de sobte he recordat el llibre d'en Sierra i Fabra que comença la novel·la amb uns fets històrics ocurreguts a la Colònia Güell i acaba el protagonista enmig dels fets de la setmana tràgica a Barcelona.
Confesso que el llibre em va despertar l'interès no sols pel fet d'utilitzar com a punt de partida un fet històric del meu poble sinó per l'ambient i els personatges. La història em va atrapar en el seu moment i gairebé me'l vaig llegir d'una tirada però també em va decebre una mica en la primera part ja que l'autor no va esforçar-se gaire en descriure edificis, ambients i carrers de com era la Colònia Güell de l'època i saps que passa a la Colònia pels fets no per les descripcions. Podríem dir que les descripcions no és un dels punts forts d'aquest autor però sí els diàlegs que estan escrits amb versemblança i agilitat
Alguns fragments...
Vet ací com comença tot...
"El nen es movia de pressa vora les tines de tint.
Ningú hi va parar gens d'atenció. Era la seva feina. Cadascú es preocupava de la seva. Una jornada com qualsevol altra a la fàbrica , la immensa Güell i Companyia, Fàbrica de Pana i Vellutet, tal com es llegia als rètols que la presidien. Un altre dia d'un hivern que es trobava en el punt més cru.
El nen es deia Josep Campderrós, tenia onze anys i era de Vilafranca del Penedès, com els seus pares, que també eren treballadors de la fàbrica. Era el més petit de la secció de tintoreria.
Tothom li deia Pepet.
No jugava; es guanyava la vida: un bon jornal. Era ràpid, intuïtiu, menut i prim.
Llavors, la distracció; l'error."
----

"En el moment d'aparèixer dalt de l'escenari, el teatre Fontova era ple com un ou.
En Gaspar Vilarrubias va fer lliscar una primera mirada pels rostres dels quatre-cents obrers, tots homes, que omplien fins a l'últim racó de l'ateneu.Els coneixia de sobres, un per un, i ells també el coneixien: formaven una família, gairebé un model social, a l'empara de la fàbrica i de la colònia que en depenia. De mica en mica, el silenci s'anà ensenyorint del lloc fins a convertir-se en una catifa per on es podia transitar; un silenci prenyat d'incertesa..."
----
- Els amos s'haurien de preguntar per què tants nois treballen a la fàbrica, encara que diguin que fan feines menys arriscades o dures que els homes- el tallà en Ventura.
- Aquests són diferents, ja ho saps- el va travessar amb una mirada molt directa-: els Güell no tenen res a veure amb d'altres que jo, per desgràcia, he conegut. Els hauries d'estar agraït...
- Agraït per què, pare?
-----
Que consti que els episodis de la Colònia només són una petita part del llibre i que la major part passa a Barcelona i explica les aventures d'un jove Ventura i dels seus germans per sobreviure.
Tot i que és un llibre que vaig llegir fa més de 5 anys confesso que em va deixar una sensació agredolça, però que des d'aquí recomano.
(I si aquest cap de setmana us voleu submergir en la Festa del Modernisme us deixo un enllaç amb tots els detalls:
http://www.santacolomadecervello.org/agenda/festamodernisme/festamodernisme2010.htm)

Walter Benjamin

Enguany fa 70 anys de la misteriosa mort d'aquest filòsof alemany.
Walter Benjamin (Berlín 15-07-1892 / Portbou 27 - 09 -1940)
Filòsof i crític literari marxista d'orígen jueu - alemany.
Les frases lapidàries del Sr.Benjamin estan la majoria extretes dels seus escrits. La seva és la història d'un brillant assagista com d'altres intel·lectuals d'orígen jueu que van haver d'exiliar-se amb l'arribada del règim de terror del nazisme. Va exiliar-se a Portbou però la seva mort sempre ha estat carregada de misteri.
Potser alguns dels seus escrits sonen avui en dia una mica anacrònics però té alguna frase lapidària que encara podria ser vigent:
“Ser feliz significa poder percibirse a sí mismo sin temor”
Benjamin va defensar un cert idealisme, una certa utopia vital enfront la deshumanització, la pèrdua de valors, l'enfonsament del pes de la Cultura com a valor per trobar una taula de salvació per l'home...
“Nos hemos vuelto pobres. Hemos ido perdiendo uno tras otro pedazos de la herencia de la humanidad; a menudo hemos tenido que empeñarlos en la casa de préstamos por la centésima parte de su valor, a cambio de la calderilla de lo «actual». Nos espera a la puerta la crisis económica, y tras ella una sombra, la próxima guerra."
En alguns dels seus escrits si pot intuir clarament el que deuria representar l'imminent desastre de la segona guerra mundial i una crisi de valors total que posa en perill la pròpia fortalesa de la cultura:
"En sus edificios, sus cuadros y sus historias, la humanidad se prepara para sobrevivir a la cultura, si es que esto le fuera necesario. Y lo más importante es que lo hace riendo. Y tal vez esa risa pueda sonar bárbara en uno y otro sitio. Bueno. El individuo puede ceder a veces un poco de humanidad a esa masa que, un día, se la devolverá con intereses.”
-----------------------
REFLEXIONS ENTORN UNA FRASE DE BENJAMIN
(de Monica Vargas Aguirre)
Sovint una frase lapidària de Benjamin serveix com a excusa per concloure o iniciar un text. Navegant per la xarxa hem trobat un article firmat per una tal Mònica Vargas Aguirre que m'ha semblat interesar les reflexions que fa entorn una frase de Benjamin, en transcric alguns fragments:
"Solo aquellos que no tienen esperanzas nos dan esperanza", he querido iniciar este artículo con esta frase de Walter Benjamín citada por Herbert Marcuse para concluir su libro "El Hombre Unidimensional" ya que representa mi convicción de lo que hoy en día debiera regir la creación intelectual de aquellos pensadores que miran más allá de sus propios escritorios y de los patios de pastos bien cortados de las universidades, de aquellos que aun luchan por mantener la independencia creativa y son capaces de hablar de conciencia crítica sin venderse al sistema, desafiando incluso la posibilidad de carecer de presupuesto para financiar sus proyectos de investigación. Mantener la esperanza pensando en los que no la tienen, disminuiría en mucho las dudas de quienes se enredan en razonamientos desesperados ante la falta de alternativas y confiesan la derrota sin pensar siquiera que al mundo aun le queda mucha historia, y en nosotros está ser parte de su construcción."
Un altre paràgraf remarcable és:
"Hoy en día este discurso aparece anacrónico, casi sin sentido, se nos ha hecho creer que ya nada puede cambiar y que el mantener nuestros puestos de trabajo es lo central, pocos consideran hoy que las utopías sirven para avanzar. Los hombres y mujeres somos solo un insumo de la producción tan desechables y manejables como las máquinas y la materia prima."
Us convido a llegir l'article sencer:
No tinc clar si el seu pensament és anacrònic o no però si que tinc clar que el seu principal llegat, vist des del S.XXI, és que davant un món global, voraç, amb els ideals pervertits i de fast-food; no donar-ho tot per perdut i tenir una mica de fe en la condició humana, ens pujaria l'autoestima per creure en un futur més esperançador per l'èsser humà. Pels nihilistes, el món ja no el canvia ni Déu (si és que existeix Déu) i la utopia de Benjamin, segueix sent això, només una utopia de creure en un possible món millor.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Shi Tao

(imatge extreta de: http://aglapertu.blogspot.com/)
Per aquelles casualitats de la vida, buscant informació del Premi Nobel Xiaobo, m'he topat amb una bonica adaptació d'un poema d'un escriptor xinès maleït i condemnat pel règim del seu país. Fa un parell d'anys es va demanar que es difongués aquest poema i per allà on passés es pogués traduir o adaptar a la llengua de cada país. A través del blog "Els dies i les dones" de David Figueres he pogut recuperar la versió catalana del text.
Perfectament podria ser un homenatge a tots els escriptors dissidents empresonats i a tots aquells que no tenen llibertat d'expressió.
JUNY
Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.
Shi Tao
(Traducció del xinès de Manel Ollé)

dissabte, 9 d’octubre de 2010

A little mouse in prison (poem by Liu Xiaobo)


A Little Mouse in Prison

For Little Xia

A little mouse crawled through the iron bars
And paced nervously on my windowsill.
The worn walls watched him
The mosquitoes full of blood watched him.
He drew even heaven's silver light
And seemed to fly.
This kind of beauty is rare.
Tonight, the mouse is a dapper gentleman.
Not eating.Nor drinking.Nor aimlessly chattering.
His wide-eyed stare is that of a traitor as
He walks in the moonlight.

Liu Xiaobo
(Nobel peace prize 2010)

Poema extret del portal del Pen Internacional:
Adaptació al català...

Un ratolí a la presó
per la petita Xia

Un petit ratolí es va arrossegar a través dels barrots de ferro
I es va passejar nerviosament a la meva finestra.
Les parets desgastades ho observaven
Els mosquits plens de sang l'observaven.
Va assenyalar tan sols la llum de plata del cel
I semblava volar.
Aquest tipus de bellesa és poc freqüent.

Aquesta nit, el ratolí és un cavaller ben plantat.
No menja.Ni beu.
Sense rumb ni xerra.
La seva mirada amb els ulls oberts és el d'un traïdor com
Ell camina en la llum de la lluna.
Liu Xiaobo
(Premi Nobel de la Pau 2010)

divendres, 8 d’octubre de 2010

Xiaobo


A continuació vaig a posar algunes de les frases que al seu dia va escriure el dissident polític Liu Xiaobo en el seu manifest "La carta 08", manifest que va servir a les autoritats judicials i polítiques xineses per justificar el seu ingrés a presó i la seva condemna d'onze anys. (dels quals ja n'ha complert un; tot i que cal recordar que ja va estar pres pels fets de la revolta d'estudiants de Tianan men)

Vet aquí, segons les autoritats xineses, algunes obscenitats:
(directament de la traducció del xinès al castellà)

La Democracia. Los principios fundamentales esenciales de la democracia son que el pueblo es soberano y que este elige su gobierno. La democracia tiene las siguientes características:
1) El poder político dimana del pueblo y la legitimidad de un régimen proviene del pueblo.
2) El poder político es ejercido a través de las decisiones adoptadas por el pueblo.
3) Quien ostenta las principales funciones oficiales en el seno del gobierno será determinado en elecciones regulares y abiertas a la competencia.
4) Se respeta siempre la voluntad de la mayoría, la dignidad fundamental, la libertad y los derechos del hombre y de las minorías protegidas.En otras palabras, la democracia es el medio moderno de llegar al "poder del pueblo, por el pueblo y para el pueblo".

No sé si el Premi Nobel de la Pau 2010 que li acaben de donar avui servirà perquè la comunitat Internacional pressioni al gegant xinès perquè l'alliberi. Però ningú podrà negar el seu treball per defensar els Drets Humans (en un país on més aviat escassegen, per no dir que són inexistents) i per reivindicar els valors bàsics de la Democràcia.
A diferència de l'any passat, que fou un premi polèmic, otorgat al flamant nou president nordamericà Obama; enguany penso que és poc discutible aquest premi; tot el contrari: fins i tot serveix per despertar les nostres consciències occidentals que més enllà del melic europeu hi ha països (anomenats emergents, per l'economia) on la Democràcia encara és un somni.
Des d'aquí us convido a llegir el següent apunt:
¿Creieu que països com Espanya, temerosos del gegant asiàtic, s'atreviran a demanar l'excarceració d'un Premi Nobel de la Pau?
Us convido a llegir l'apunt que en Puigcarbó ha escrit en el seu blog:

dissabte, 25 de setembre de 2010

Construir


"Cada persona, en su existencia, puede tener dos actitudes: construir o plantar. Los constructores un día terminan aquéllo que estaban haciendo y entonces les invade el tedio. Los que plantan a veces sufren con las tempestades y las estaciones, pero el jardín jamás para de crecer."
Paulo Coelho
"somiar en construir pons llargs i majestuosos que no s'enfonsen i que ens ajuden a travessar un tèrbol riu. El tèrbol riu de cada dia"
Nàufragiobrer

Fer volar coloms...

(Piazza Sant Marco, Venezia)
La nostra és l'era d'allò provisional (feina, pis, parella), on res sembla que pugui ser per sempre. Ens venen fum, tantes cortines de fum...que hem perdut la capacitat per movilitzar-nos, sorprendre'ns a nosaltres mateixos, la capacitat per un sol instant de fer volar coloms...com un infant enmig d'una plaça en un dia sense presses de diumenge.

Tot Barceló


Barcelona, ha tingut l'oportunitat aquest estiu, de conèixer una mica més l'obra d'un dels artistes mallorquins més internacionals en aquest moment.
Francament mai m'havia interesant gaire l'obra de Miquel Barceló però a través d'aquestes exposicions he descobert que amb els anys ha creat una obra singular que es capaç de la cupúla de colors per la Seu de l'ONU a Ginebra com crear les magnífiques il·lustracions de "la Divina Comèdia", passant per unes aquarel·les del país Dogon, que bé podrien ser un dietari visual d'un viatge fins a l'última obra presentada la Biennal de Venècia 2009.
2 exposicions:
Barceló Canalla (1973 - 1982) a l'ARts Santa Mònica fins el 26/09
Miquel Barceló - La solitude organisative (1983 - 2009) al Caixaforum BCN fins el 09/01/2011.
Sobretot la del Caixaforum molt recomenable!

divendres, 24 de setembre de 2010

Pan (o la contemplació d'un quadre)


Pan ( o la contemplació d'un quadre)
O com convertir un comentari en un post.
---
Tinc la sensació aquest blog com molts altres, acaben sent un abocador (en el millor sentit de la paraula) on acabem recollint tot tipus de notes, pensaments, impressions, comentaris de tot tipus...en el meu intento que siguin de cultura, literatura, art, viatges...Reciclo videos, youtubes, imatges, mails...però avui faré una cosa que no havia fet mai: convertir un comentari d'un post en un post.
El que transcric a continuació és el comentari que li vaig deixar al sempre interesant blog d'en Lluís Bosch, titulat "Mil dimonis" i en concret al següent post:
********
Un moment anecdòtic que vaig viure en el darrer viatge.
Lloc: "galeria della Academia di Venezia"
On: davant d'un quadre.
Situació: contemplant un quadre bucòlico-pastoril del S.XVII-S.XVIII
Títol:(en català)"La festa de Pan"
Dos turistes catalanets contemplen el quadre i arriben a la conclusió que el significat del quadre és la figura del dimoni amb cara i peus de boc que intenta seduir les nobles i càndides nimfes i criatures del bosc. Fins i tot arriben a la conclusió que el rerafons del quadre era una llegenda popular on el diable (que simbolitza el mal) intenta portar pel mal camí als pastorets i dolces criatures (que simbolitzen els valors cristians i moral de l'època).Llegeixen el títol del quadre: "la festa de Pan". Durant una bona estona (per molta ajuda de l'audioguia que portessin) intenten cercar el pa (l'aliment) i el vi(la sang) en el quadre en qüestió.Em quedo perplex i intento no riure i els dic: "senyors però no veuen que aquí no hi ha cap pa ni cap diable, que el títol del quadre fa referència al Déu Pan de l'antiguitat!!"; però els guiris catalans ja no m'escolten ja que ja han passat a una altre sala convençuts d'haver vist el diable en un quadre.Intento entendre el perquè de tal raonament dels catalanets i arribo a la següent conclusió:El cristianisme va fer-se seu molts ritus, mites i festes que provenien dels grecs, dels romans i dels ritus pagans. L'imaginari cristià popular de la nostra cultura ha patit aquest fet i per tant en certa manera era normal que els catalanets la figura del quadre els recordés més el dimoni dels Pastorets que no a una divinitat grega...i evidentment ni idea de qui era el tal Pan. Si fins i tot el van buscar en el quadre i no el van trobar.El quadre era simplement una evocació a un ritu-festa hedonista sexual ancestral on els pastors/ les pastores i altres criatures lloaven al Déu Pan perquè els protegís dels perills del bosc.Pan s'ha representat molts cops com un faune jovial, juvenil, juganer i capritxós, hedonista però també era una divinitat que se la relacionava amb el bosc i la natura.
En fi...no sé quina conclusió treure'n de tot plegat. Potser l'imaginari cristià està tan arrelat en els nostres referents que som incapaços de veure una altre lectura en un innocent quadre pastoril.Com molt bé dius el Déu Pan no té res de malvat i com a molt podia ser una mica trapella.
*********
Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...

dijous, 23 de setembre de 2010

El blues del pescador/ Fisherman's blues

No us ha passat mai que us agrada tant la versió com l'original d'una cançó?
LA VERSIÓ

L'ORIGINAL

Santa Tecla

(Imatge extreta de: www.carlesarola.com)
Diuen que St.Tecla és la patrona no només de Tarragona sinó també de tots els internautes i blocaires. Per tant serà qüestió de fer-li una oració virtual perquè vetlli pels nostres blogs i ens dongui un bon "share".
Feliç dia de Sta.Tecla! I pels de Barcelona, Bones Festes de la Mercè!

dimecres, 22 de setembre de 2010

Molt aviat quedarà inagurada l'escultura més gran d'Europa

(fotografia i text rebut per mail)
El ministre Blanco inaugurarà l’escultura més gran d’Europa.
Situada entre els termes de Sant Andreu de la barca i Castellbisbal, l'escultura, obra dels enginyers del Ministeri de “Foment”, simbolitza un doble viaducte inacabat, que creua el Riu Llobregat, i que possiblement algun dia (sense data) connectarà la B-30 amb l’autovia del Llobregat, evitant els actuals col·lapses de trànsit, així com el peatge de Martorell.

Segons el Ministre Blanco, tot i que l’obra ja estava executada en un 65%, la interconnexió entre les dues autopistes, no és una prioritat pel govern del Regne d’Espanya.

PER TANT DONCS, l’obra es converteix en un monument inútil, absurd, insultant... que CADA DIA recorda a TOTS els ciutadans de Catalunya de quina forma tant prepotent els pot tractar l'Estat.
**********
El mail acaba amb el següent paràgraf:
Adjuntem la foto de l’insigne monument, present i futur objecte de contemplació de tots els que diàriament es desplacen pels entorns de Barcelona.
****
No cal dir que evidentment amb solidaritzo amb l'autor desconegut d'aquest text.

29 - S: El compte enrere...


Si això fos una pel·lícula s'hauria de dir:
"VAGUES, MENTIDES I CINTES DE VIDEO"
És molt desconcertant veure que a pocs dies de la Gran Vaga General que teoricament ha d'aturar el país sencer, en comptes de fermesa i convicció per anar a la vaga, el que hi ha des de fa molt temps és desencís i una sensació d'estafa generalitzada.
Fa quatre dies es va aprovar una reforma laboral que perjudica greument el treballador. No hauria estat més lògic fer una aturada general abans d'aprovar la Reforma? Per què els sindicats no van pressionar més per evitar que s'aprovés tal Reforma? Estan tan adormits i subvencionats que són incapaços de mobilitzar un país per evitar el que ja no es pot evitar que és una Reforma aprovada i que es començarà a posar en marxa molt aviat...
********************
Just fa un any un servidor en aquest mateix blog ja en parlava del greu retrocés que en pocs anys ha patit la gran massa de la població que són els treballadors per compte aliè, abans anomenats obrers....
Si ho vols recordar:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/09/mes-naufrags-que-maio-30-anys-de.html
****************
Però sabem realment com ens pot afectar la Reforma Laboral? Cal dir que els sindicats no s'han matat gaire ha informar de la maleïda reforma (i ho diu un servidor que estic afiliat en un d'ells!).
Però si voleu saber 4 coses, aquí teniu una notícia de la Malla:
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=402595
***************
Per tant, primeres conclusions: precarització del món laboral, acomiadaments més àgils i barats, privatització de la recerca de feina, es vol que les ETT també facin funcions d'intermediació laboral, convenis col·lectius convertits en paper mullat, retallada social i congelació de pensions.
*****************
No entraré a discernir si el govern del ZP ha sigut un dels governs menys socialistes dels governs socialistes d'aquest país...
El meu cor em diu que cal un cop de timó contra tot plegat però el meu cervell em diu que tot plegat és una gran farsa on es demana al pobre treballador que sacrifiqui un dia laboral per mostrar el rebuig cap a tot plegat sabent que tot plegat es quedarà en paper mullat i generarà més frustració.
També és lamentable que caldria que hi hagués més unió en el món sindical, no només CC.OO. +UGT sinó també la resta de sindicats majoritaris que tot i estar reticents a la Vaga per massa tova si han acabat adherint. També és al·luscinant les punyalades que es donen entre ells llegint alguns pamflets pro-vaga; un exemple de la CGT posant a parir CC.OO. i UGT: " los sindicatos ccoo y ugt que pretenden encubrir su culpa con esta huelga en la que pondrán el mínimo esfuerzo posible; sindicatos que no morderán la mano de su amo, que los financia y les llena de beneficios y prebendas a cambio de desmovilizar a los trabajadores y firmar todo lo que les pongan por delante".
Davant tals afirmacions poca cosa es pot dir.
************
El món blocaire també fa dies que ha sorgit el debat sobre el 29S i el paper dels sindicats. Recullo dos posts dels companys Puigcarbó i de Na Júlia sempre atents i crítics davant l'actualitat més demolidora:
http://blocfpr.blogspot.com/2010/09/els-avis-els-nets-i-els-sindicats.html
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/09/humor-negre-sindical.html
**************************
També m'ha sorprès que els mitjans en general (Ràdio, premsa, Tv, internet...) hi hagut molt poc seguiment, poques entrevistes, poca informació de que pot passar el dia 29 S. Com si en aquest país no hi hagués d'haver una vaga general. L'únic que he trobat és un ridícul video a internet...
No dic que el missatge del video(desenmascarar les mentides que s'han dit de la Crisi) no sigui positiu, però em sembla que el to és més proper a "Camara Café" de Tele-5 que no ha un video crític i seriós demostra el patetisme de tot plegat.

EL COMPTE ENRERE JA HA COMENÇAT...

28 - N: Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?


Com sempre Aleix Saló aconsegueix arrancar-nos un somriure.
Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?

Farmacèutiques?

Fa pocs dies em va arribar un video que em sembla interesant compartir.
Quan ja ningú parla de la Grip A ni de les moltes pandèmies que un dia apareixen i altres desapareixen, una ciutadana austríaca que va tenir la valentia de denunciar la manipulació i la complicitat de determinats poders internacionals amb les empreses farmacèutiques, ha estat portada a judici...
Com? Sí, sí...una formiga vol lluitar contra Goliat i Goliat buscarà tots els motius possibles per fer callar i si cal sancionar a un ciutadà per dir obertament una possible veritat.
Tothom recorda les paraules de la Germana Forcada, paraules que es van repetir tants cops que es van tornar en parodiables.
El cas de Jane Burgermeister, sembla més seriós i més greu.
La globalització ens converteix a tots en molt més febles i la paraules de la ciutadana autríaca no crec que vagin mal encaminades.

dimarts, 21 de setembre de 2010

TV o LLibre?

Cuatro ha estrenat la magnífica sèrie "Los pilares de la tierra" basada en l'èxit del novel·lista Ken Follet. Un servidor no ha llegit la novel·la, tot i que és un dels grans best-sellers internacionals del últims 20 anys. Però el que si que puc dir és que la televisió actual (carregada de tele-escombraries) només es salva per les bones produccions d'algunes grans sèries, moltes produïdes als EE.UU. o al Regne Unit, que han dignificat la ficció televisiva més actual.
"Los Pilares de la Tierra" entraria juntament amb Roma o Los Tudor en la llista de bones sèries de ficció històrica per televisió. Francament una bona sorpresa.

Cançons per acabar l'estiu...



DUES GRANS CANÇONS PER ACABAR L'ESTIU I COMENÇAR LA TARDOR...
BON INICI DE TARDOR!!!

TNC 2010/2011


Comença una nova temporada teatral i alguns teatres com el Lliure, el Romea o el TNC ja han presentat quines seran les seves principals cartes per la nova temporada. Si voleu saber quines seran les del TNC aquí teniu un simpàtic video de la sessió de fotos. De tot el que he vist el que em genera més dubtes es veurà convertit en un muntatge teatral la novel·la "Pedra de tartera" de Maria Barbal.
I el que sembla una aposta segura és el muntatge "Agost" amb grans actrius com la Vilarasau i l'Anna Lizaran. I a vosaltres que us ha sorprès?

Recomenacions: Un blog que recomana un bloc que parla d'una web...



Abans de l'estiu ja parlàvem de la sinèrgia (o no) que es crea en el món dels blocs, on tot acaba entrellaçant-se...
(I no m'importa recomenar altres espais)
Art:
Art neutre? ens posen el dia de la nova temporada d'exposicions:
http://www.artneutre.net/2010/08/la-nova-temporada-dexposicions.html
Blogs:
Cats en recorda que encara tenim fins el dia 30 per votar els millors Premiscats. (Tots són molt bons, no sé a qui votar!!!!!!!!)
http://premiscat.blogspot.com/2010/09/vota.html
Ecologia:
Els amics arbres sempre són recomenables per la seva bona combinació de boniques imatges+ecologia+versos.
http://amicsarbres.blogspot.com/
Efemèrides i festes:
No sabeu on anar? Fàcil...només cal entrar a:
http://www.festes.org/index.php
http://www.firesifestes.com/
Cinema+Circ+Teatre+Titelles+Tv+tendències+llibres+literatura+recomenacions:
Vaja, hi ha algún blog o web que pugui oferir tot això...sí, sí...uns quants.
Però avui volem recordar aquesta curiosa iniciativa:
http://imperdibleanima.blogspot.com/2010/09/tv3-i-arts-santa-monica-busquen-que.html
Literatura+llibres+Història+Memòria+Patrimoni On trobar un blog amb un post que et faci reflexionar i al mateix temps ben argumentat i ben contrastat com una Hemeroteca...
El blog de Na Júlia del qual volem destacar la següent reflexió:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/09/de-guerres-i-soldats.html
Llengua:
J.M.Tibau a través del seu blog ens recomana el web Rodamots, una bona manera per aprendre una paraula cada dia.
http://jmtibau.blogspot.com/2010/09/rodamots.html
Lletres d'en Gabriel:
Un servidor va participar en el primer micro-relat veïnal, a través d'Històries veïnals, i el resultat és francament sorprenent!
http://historiesveinals.blogspot.com/2010/08/el-primer-microrelat-veinal-acabat.html
Paisatges i viatges:
Us recamano que doneu un cop d'ull al portal Narinant:
http://narinant.cat/
Fotografia+Viure a la Colònia:
Hi ha blogs que amaguen grans fotografies. Us recamano un blog dedicat exclusivament a l'obra gaudiniana i com a exemple us poso l'enllaç de les fotos de l'església del meu poble:
http://a-gaudi.blogspot.com/2008/06/cripta-de-la-colnia-gell-1908-1916.html
Noves veus+Ritmes+cançons+Unes notes notes+videoteca+videoclipteca:
I per acabar unes notes musicals a través dels clips dels grups que han intervingut en el darrer MMVV Vic. Vet aquí un post del blog musical de la periodista Elisenda Soriguera:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/177728

Vet aquí un post d'un blog que recomana altres blogs que parlen d'altres web i que al mateix temps...

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails