Últim post 2010 - Primer Post 2011
Benvinguts a l'illa d'en Gabriel Boloix *** Breus notes culturals i altres impressions* 2008 - 2022
divendres, 31 de desembre del 2010
Crònica (de Miquel Martí i Pol)/ Bon any!!
Últim post 2010 - Primer Post 2011
Somos luz (Macaco +Mari - Chambao)
Una bonica cançó per acomiadar l'any: simple i potent.
Espiritu Santo (Delafe y las flores azules)
Una cançó amb molta energia per acabar i començar l'any amb bon rotllo i bona energia. Delafe un dels grups del 2010.
diumenge, 26 de desembre del 2010
Fairytale of New York
La cantant Kirty McColl va acompanyar The Pogues en aquesta cançó amb aires nadalencs. Un gran duet que consegueix transmetre molts sentiments en una sola cançó (alegria, melangia, esperança...)propis d'aquesta època. Vet aquí una bona cançó que podria acompanyar qualsevol gran conte de Nadal.
Christmas lights (una nadala de Coldplay)
És curiós com hi ha grups que s'atreveixen a escriure noves nadales. És el cas dels Coldplay que no han tingut cap problema en escriure'n una (amb tots el tòpics d'aquesta època de l'any).Si més no consegueixen transmetre el to entrenyable d'algunes d'aquestes cançons.
O come, o come, Emmanuel (versió d'Enya)
Si alguna cosa té les festes de Nadal és que estan farcides de moltes cançons. Aquesta és una cançó tradicional que ha estat versionada per molts músics. En aquest cas amb la gran veu d'Enya.
Conte Nadal (televisiu)
Quantes versions hem vist o hem escoltat inspirades en el mític "Conte de Nadal" de Charles Dickens? En aquest cas l'episodi nº13 de "Autopista hacia el cielo". Algú recorda aquesta série?
Nit de Nadal (segons Pau Riba)
Un video per nostàlgics amb uns joves Pau Riba i Rosa Maria Sardà...per rememorar aquells programes on sortien cantants (no fent playback) i cantant en directe cançonetes nadalenques. Escolteu la lletra, no té pèrdua.
Nadal (segons Maragall)/ Bones Festes!!
Quin cel més blau aquesta nit!
Aquesta nit és bé una nit divina:
BONES FESTES!!
diumenge, 12 de desembre del 2010
Hope?
En el darrer post "Algú sap que està passant a Cancún?" vaig intentar transmetre una breu reflexió sobre el desinterés que alguns mitjans havien mostrat en la darrera cimera climàtica. Curiosament, després d'haver escrit el post, alguns mitjans han informat breument sobre el tancament d'aquesta cimera on 193 països han aprovat continuar amb les resolucions presses a Kyoto. Es veu que hi hagut un acord de mínims que obre una tímida esperança pel futur. Just en una platja de Cancún uns activistes van voler escriure la paraula esperança en anglès amb un interrogant.
Kimbo
En fi...benvinguda sigui la solidaritat, però tan debò no fos només per Nadal.
Us deixo amb l'Spot d'en Kimbo i d'un gran esportista com és en Pau Gasol.
La mobilització continua?
Penso que caldrà que canviïn molts les coses...(i el pobre autònom/ assalariat o obrer ha vist que hagut de pagar els plats trencats d'una crisi que no ha provocat i que difícilment a curt termini veurà com millora la seves condicions socials i econòmiques)
Quan el sol/ La noia del país del nord...
dijous, 2 de desembre del 2010
Algú sap que està passant a Cancún?
Platja de Cancún (foto extreta de "turismo en fotos")
Aquests dies s'ha iniciat un forum sobre l'aigua i el canvi climàtic a la ciutat mexicana de Cancún, coneguda per ser un espai carregat d'hotel (alguns d'estètica dubtosa) amb platges d'aigües turqueses i on la nit i la disbauxa està assegurada.
Per uns dies aquesta ciutat turística mexicana s'ha convertit en la seu de tot tipus de representants mundials que han assistit per dialogar sobre diverses temàtiques que haurien de captar l'atenció dels mitjans informatius mundials.
Hi ha qui diu que després del fracàs de cimera de l'any passat a Copenhaguen, ja ningú es creu l'utilitat d'aquests encontres mundials. Hi ha qui ha afirmat que la cimera danesa va tenir un toc més "oficialista" amb alts mandataris mundials i la de Cancún té un toc més de segon nivell, i s'està convertint en un espai alternatiu per difondre i compartir informació sobre les problemàtiques del canvi climàtic.
Pareu-vos un moment a pensar i compteu: quantes vegades han parlat en els mitjans (ràdio, premsa, televisió, internet) d'aquest encontre...Quants cops?
Semblaria que vivint en un món globalitzat i al tenir diversos canals d'informació, algún d'aquests canals hauria d'haver informat amb profunditat de tal encontre mundial i poca cosa en sabem. Tot i viure en un món global, tot i que en determinats moments podem saber que passa a tres quartes parts del món, tot i que podem estar informats o potser caldria dir desinformats, en segons quins casos, del que passa a nivell local, nacional, europeu i internacional; molts cops hi ha un dit executor que decideix que pot interesar i que no, i potser per això, tot i que Indonèsia va patir l'erupció d'un volcà i ha portat un bona part del seu país a la misèria es va parlar més d'Haití que d'Indonèsia; i podríem dir que aquesta cimera està passant de puntetes en molts mitjans de comunicació.
Afortunadament existeix internet que (segueix sent un canal bastant "lliure") i he pogut trobar alguns enllaços on he obtingut una mica més d'informació:
news:http://www.prensa-latina.cu/index.php?
http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-cancun-greenpeace-destaca-descenso-deforestacion-da-situacion-optima-acuerdo-reduccion-co2-20101202172204.html
http://www.cumbrescambioclimatico.org/cancun
El millor enllaç de tot plegat és un post d'un activista medi-ambiental mexicà que explica el perquè s'ha plantejat no anar a la cimera ja que l'any passat a determinades organitzacions no governamentals els van treure "a patades" del palau de convencions de Copenhaguen.
http://copenhagen2009.blogspot.com/2010/11/cumbre-de-cancun-contra-el-cambio.html
************
Podria treure diverses conclusions de tot plegat però em segueixo preguntant:
Algú sap que està passant a Cancún?
*****
Afortunadament hi ha canals de notícies internacionals que s'han interesat pel tema. He trobat un debat sobre el tema al canal "Euronews". Curiosament el programa de debat es diu "Agora" igual que el programa de Tv3. És una mica llarg el video però val la pena...(No us perdeu "el pique" final entre la representant danesa i el representant del partit conservador europeu)
Conta Contes (de Rauxa)
Rauxa és un grup que no només es dedica a fusionar diversos estils sinó es preocupa perquè les lletres estiguin impregnades d'uns bons missatges. "Conta Contes" és un exemple d'aquesta fusió entre música i lletra i amb un Clip divertit que amaga un missatge potent.
Estem envoltats de "conta contes". Quants cops no ens han venut "la moto"?
Digues que faràs (de Pirat's Sound Sistema)
Hi ha Clips que només de veure'ls i músiques que només de sentir-les ja donen bon rotllo. Els Pirat's un grup que s'ha mogut més en els circuits alternatius però que deixen mostra de la seva vitalitat en aquest video. Això de Digues que faràs...es podria preguntar a dia d'avui a uns quants polítics...
dimecres, 1 de desembre del 2010
(Avui tots amb...) Un llaç vermell
Avui tots amb un llaç vermell. Solidaritat amb tots/ totes els que la pateixen. I el meu reconeixement per tots aquells que lluiten per eradicar-la.
Com a banda sonora l'última cançó del disc "Contes i llegendes" del grup Sangtraït titulada "Freddie Memorium". Una cançó els guanys dels quals es van dedicar a lluitar contra la Sida. La cançó té més de quinze anys i el video 9 anys. Però segueix sent un bona cançó per recordar un gran cantant.
dimarts, 30 de novembre del 2010
Has vist la pluja? (versió d'Ivette Nadal)
En un dia com avui he recordat aquesta magnífica versió que la jove cantautora i poeta Ivette Nadal va fer en el seu moment del clàssic dels Creedance Clearwater Revival: Have you ever seen the rain?
Que tinguem sort (versió de Dani Flaco)
Vet aquí una bona versió del mític tema de Lluís Llach. Ara que comencem una nova etapa política al país potser estaria bé dedicar-nos a tots i totes aquesta cançó. Que tinguem sort, sobretot ara que estem apunt d'acabar aquest mediocre 2010 i començar molt aviat un nou any.
dilluns, 29 de novembre del 2010
29 - N (El dia després...)
diumenge, 21 de novembre del 2010
Queda prohibido
¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.
Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.
Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:
Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un dia sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.
Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y mal humor.
Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.
Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
no creer en Dios y hacer tu destino,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada dia como si fuera un ultimo suspiro.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte,
olvidar sus ojos, su risa, todo,
porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.
Queda prohibido no crear tu historia,
dejar de dar las gracias a Dios por tu vida,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, tambien te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
Poema atribuït falsament a Pablo Neruda (1904 - 1973)
És al·luscinant com a internet és pot atribuir falsament l'autoria d'un poema a un autor sense abans comprovar-ne si és real o no. Al facebook alguns amics que tinc agregats han compartit aquest bonic poema pensant-se que estaven compartint uns bonics versos del Premi Nobel de Literatura xilè.
Aquest poema és en realitat d'un desconegut i jove (almenys per mi) poeta basc anomenat:
Alfredo Cuervo Barrero (Portugalete, 1978?)
Hi ha qui pensa que aquest poema és massa bàsic i senzill.De fet és d'algú jove que ho va escriure gairebé fa 10 anys quan començava en el món poètic i ho va publicar en la pàgina Deusto.com.
El més pervers és que gairebé 10 anys després alguna gent es pensa que és de Neruda i el pobre poeta ha hagut de demostrar que aquest poema el va inscriure en el seu dia en el Registre del Propietat Intel·lectual de Biscaia.
Des d'aquí la meva solidaritat amb el Sr.Cuervo Barrero.
(Podríem afegir: queda prohibit no compartir un bon poema però sobretot hauria d'estar prohibit pervertir l'autoria d'uns continguts i atribuir-los a altres persones o fins i tot en aquest cas a una celebritat. Simplement comentar que el missatge del poema és bonic)
Alerta (d'Amaral)
Dakar
Però està clar que vivim en un món global i no podem donar l'esquena al SUD.(un sud que està entre nosaltres)
Vet aquí una gran cançó que tancava el darrer àlbum dels Obrint Pas.
Drets dels infants (Dia Mundial de la Infància)
(A continuació un video molt didàctic que il·lustra aquests drets...)
Lamentablement encara hi ha molts nens i nenes del món explotats, alguns fent de soldat. Algunes cançons ens ho recorden com aquesta gran cançó del grup madrileny SKA-P:
dissabte, 6 de novembre del 2010
Una frase de Gandhi
(ideal per creients-no creients-i no saben/no contesten; una frase que ens porta a reflexionar sobre la tolerància i el respecte que cal a vegades; elements bàsics per saber conviure)
"No me gusta la palabra tolerancia, pero no encuentro otra mejor. El amor empuja a tener hacia la fe de los demás el mismo respeto que se tiene por la propia."
Mahatma Gandhi (1869 - 1948)
advocat, pensador i polític indi.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Uns versos de Ben Jonson
Futur incert (de Sanjosex)
Una gran cançó de Sanjosex del seu darrer disc "al marge d'un camí".
Una frase de Jaume Vicens Vives
La vida és un "cartoon"?
Encara no sé com reaccionar quan vaig sentir que les Joventuts Socialistes havien convertit el Molt Honorable President Montilla en un heroi de còmic anomenat "l'increïble Home Normal".
També han engegat la super companya contra el seu "adversari" anomenada "Artur Mas de lo mismo".
No cal dir que la creativitat en aquests moments d'efervescència pre-electoral és altíssima i radiant!
És tanta la creativitat que fins i tot estan apunt de convertir el Molt Honorable en un Heroi bíblic i ja circula per youtube la promo del que s'ha anomenat "La vida de Monti". No ho hauria dit mai que els Monty Phyton poguessin ser un referent per crear una campanya publicitària i política.
Els pobres guionistes del Polònia no ser com deuen veure això que els surtin tants competidors!
La veritat fa temps que he arribat a la conclusió que a vegades el circ polític és un gran "Cartoon" on els ciutadans hem de patir que ens tractin com a pobres espectadors, com si fossim menors d'edat; i on el pobre ciutadà contempla estupefacte tals campanyes i pensa: aquests són els polítics i les campanyes que ens mereixem?
(I que consti que no tinc res en contra amb el Sr.Montilla com tampoc contra altres polítics. El Molt Honorable és una persona molt respectable i no entenc com accepta determinades campanyes. Després s'estranyaran que la gent no vagi a votar...)
Misteri de dolor d'Adrià Gual
El TNC obre temporada recuperant una obra d'un autor clàssic català com Adrià Gual. Just aquest cap de setmana acabo de veure aquest muntatge i considero que la posada en escena i la interpretació dels actors principals és molt remarcable. Des d'aquí considero que el TNC cada any fa un gran tasca per recuperar autors clàssics nostrats i per no oblidar que tenim un patrimoni teatral que de tan en tan està bé que es posi de nou en escena.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
La pell de la revolta
Columna edicions, 1ª edició 2004
Premi Nèstor Luján 2004
(foto portada obreres fàbrica Colònia Güell inicis S.XX)
La pell de la revolta és un fresc d'un temps crucial, escrit amb els trets característics de Jordi Sierra: minuciós en el detall, àgil en la narrativa i vigorós en l'estil. (opinió del portal QL, que llegeixes?)
Aquest cap de setmana se celebra a la meva localitat la Xª Festa del Modernisme on es recrea com era la vida de la gent de la Colònia ara fa 100 anys. Cercava algún text que il·lustrés els neguits d'aquella època i de sobte he recordat el llibre d'en Sierra i Fabra que comença la novel·la amb uns fets històrics ocurreguts a la Colònia Güell i acaba el protagonista enmig dels fets de la setmana tràgica a Barcelona.
Confesso que el llibre em va despertar l'interès no sols pel fet d'utilitzar com a punt de partida un fet històric del meu poble sinó per l'ambient i els personatges. La història em va atrapar en el seu moment i gairebé me'l vaig llegir d'una tirada però també em va decebre una mica en la primera part ja que l'autor no va esforçar-se gaire en descriure edificis, ambients i carrers de com era la Colònia Güell de l'època i saps que passa a la Colònia pels fets no per les descripcions. Podríem dir que les descripcions no és un dels punts forts d'aquest autor però sí els diàlegs que estan escrits amb versemblança i agilitat
Alguns fragments...
Vet ací com comença tot...
"El nen es movia de pressa vora les tines de tint.
Ningú hi va parar gens d'atenció. Era la seva feina. Cadascú es preocupava de la seva. Una jornada com qualsevol altra a la fàbrica , la immensa Güell i Companyia, Fàbrica de Pana i Vellutet, tal com es llegia als rètols que la presidien. Un altre dia d'un hivern que es trobava en el punt més cru.
El nen es deia Josep Campderrós, tenia onze anys i era de Vilafranca del Penedès, com els seus pares, que també eren treballadors de la fàbrica. Era el més petit de la secció de tintoreria.
Tothom li deia Pepet.
No jugava; es guanyava la vida: un bon jornal. Era ràpid, intuïtiu, menut i prim.
Llavors, la distracció; l'error."
----
"En el moment d'aparèixer dalt de l'escenari, el teatre Fontova era ple com un ou.
En Gaspar Vilarrubias va fer lliscar una primera mirada pels rostres dels quatre-cents obrers, tots homes, que omplien fins a l'últim racó de l'ateneu.Els coneixia de sobres, un per un, i ells també el coneixien: formaven una família, gairebé un model social, a l'empara de la fàbrica i de la colònia que en depenia. De mica en mica, el silenci s'anà ensenyorint del lloc fins a convertir-se en una catifa per on es podia transitar; un silenci prenyat d'incertesa..."
----
- Els amos s'haurien de preguntar per què tants nois treballen a la fàbrica, encara que diguin que fan feines menys arriscades o dures que els homes- el tallà en Ventura.
- Aquests són diferents, ja ho saps- el va travessar amb una mirada molt directa-: els Güell no tenen res a veure amb d'altres que jo, per desgràcia, he conegut. Els hauries d'estar agraït...
- Agraït per què, pare?
-----
Que consti que els episodis de la Colònia només són una petita part del llibre i que la major part passa a Barcelona i explica les aventures d'un jove Ventura i dels seus germans per sobreviure.
Tot i que és un llibre que vaig llegir fa més de 5 anys confesso que em va deixar una sensació agredolça, però que des d'aquí recomano.
(I si aquest cap de setmana us voleu submergir en la Festa del Modernisme us deixo un enllaç amb tots els detalls:
http://www.santacolomadecervello.org/agenda/festamodernisme/festamodernisme2010.htm)
Walter Benjamin
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Shi Tao
Per aquelles casualitats de la vida, buscant informació del Premi Nobel Xiaobo, m'he topat amb una bonica adaptació d'un poema d'un escriptor xinès maleït i condemnat pel règim del seu país. Fa un parell d'anys es va demanar que es difongués aquest poema i per allà on passés es pogués traduir o adaptar a la llengua de cada país. A través del blog "Els dies i les dones" de David Figueres he pogut recuperar la versió catalana del text.
Perfectament podria ser un homenatge a tots els escriptors dissidents empresonats i a tots aquells que no tenen llibertat d'expressió.
Mai de la vida
dissabte, 9 d’octubre del 2010
A little mouse in prison (poem by Liu Xiaobo)
A little mouse crawled through the iron bars
divendres, 8 d’octubre del 2010
Xiaobo
dissabte, 25 de setembre del 2010
Construir
Fer volar coloms...
La nostra és l'era d'allò provisional (feina, pis, parella), on res sembla que pugui ser per sempre. Ens venen fum, tantes cortines de fum...que hem perdut la capacitat per movilitzar-nos, sorprendre'ns a nosaltres mateixos, la capacitat per un sol instant de fer volar coloms...com un infant enmig d'una plaça en un dia sense presses de diumenge.
Tot Barceló
divendres, 24 de setembre del 2010
Pan (o la contemplació d'un quadre)
dijous, 23 de setembre del 2010
El blues del pescador/ Fisherman's blues
LA VERSIÓ
L'ORIGINAL
Santa Tecla
dimecres, 22 de setembre del 2010
Molt aviat quedarà inagurada l'escultura més gran d'Europa
Situada entre els termes de Sant Andreu de la barca i Castellbisbal, l'escultura, obra dels enginyers del Ministeri de “Foment”, simbolitza un doble viaducte inacabat, que creua el Riu Llobregat, i que possiblement algun dia (sense data) connectarà la B-30 amb l’autovia del Llobregat, evitant els actuals col·lapses de trànsit, així com el peatge de Martorell.
Segons el Ministre Blanco, tot i que l’obra ja estava executada en un 65%, la interconnexió entre les dues autopistes, no és una prioritat pel govern del Regne d’Espanya.
PER TANT DONCS, l’obra es converteix en un monument inútil, absurd, insultant... que CADA DIA recorda a TOTS els ciutadans de Catalunya de quina forma tant prepotent els pot tractar l'Estat.
29 - S: El compte enrere...
Fa quatre dies es va aprovar una reforma laboral que perjudica greument el treballador. No hauria estat més lògic fer una aturada general abans d'aprovar la Reforma? Per què els sindicats no van pressionar més per evitar que s'aprovés tal Reforma? Estan tan adormits i subvencionats que són incapaços de mobilitzar un país per evitar el que ja no es pot evitar que és una Reforma aprovada i que es començarà a posar en marxa molt aviat...
********************
Just fa un any un servidor en aquest mateix blog ja en parlava del greu retrocés que en pocs anys ha patit la gran massa de la població que són els treballadors per compte aliè, abans anomenats obrers....
Si ho vols recordar:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/09/mes-naufrags-que-maio-30-anys-de.html
****************
Però sabem realment com ens pot afectar la Reforma Laboral? Cal dir que els sindicats no s'han matat gaire ha informar de la maleïda reforma (i ho diu un servidor que estic afiliat en un d'ells!).
Però si voleu saber 4 coses, aquí teniu una notícia de la Malla:
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=402595
***************
Per tant, primeres conclusions: precarització del món laboral, acomiadaments més àgils i barats, privatització de la recerca de feina, es vol que les ETT també facin funcions d'intermediació laboral, convenis col·lectius convertits en paper mullat, retallada social i congelació de pensions.
*****************
No entraré a discernir si el govern del ZP ha sigut un dels governs menys socialistes dels governs socialistes d'aquest país...
El meu cor em diu que cal un cop de timó contra tot plegat però el meu cervell em diu que tot plegat és una gran farsa on es demana al pobre treballador que sacrifiqui un dia laboral per mostrar el rebuig cap a tot plegat sabent que tot plegat es quedarà en paper mullat i generarà més frustració.
També és lamentable que caldria que hi hagués més unió en el món sindical, no només CC.OO. +UGT sinó també la resta de sindicats majoritaris que tot i estar reticents a la Vaga per massa tova si han acabat adherint. També és al·luscinant les punyalades que es donen entre ells llegint alguns pamflets pro-vaga; un exemple de la CGT posant a parir CC.OO. i UGT: " los sindicatos ccoo y ugt que pretenden encubrir su culpa con esta huelga en la que pondrán el mínimo esfuerzo posible; sindicatos que no morderán la mano de su amo, que los financia y les llena de beneficios y prebendas a cambio de desmovilizar a los trabajadores y firmar todo lo que les pongan por delante".
Davant tals afirmacions poca cosa es pot dir.
************
El món blocaire també fa dies que ha sorgit el debat sobre el 29S i el paper dels sindicats. Recullo dos posts dels companys Puigcarbó i de Na Júlia sempre atents i crítics davant l'actualitat més demolidora:
http://blocfpr.blogspot.com/2010/09/els-avis-els-nets-i-els-sindicats.html
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/09/humor-negre-sindical.html
**************************
També m'ha sorprès que els mitjans en general (Ràdio, premsa, Tv, internet...) hi hagut molt poc seguiment, poques entrevistes, poca informació de que pot passar el dia 29 S. Com si en aquest país no hi hagués d'haver una vaga general. L'únic que he trobat és un ridícul video a internet...
No dic que el missatge del video(desenmascarar les mentides que s'han dit de la Crisi) no sigui positiu, però em sembla que el to és més proper a "Camara Café" de Tele-5 que no ha un video crític i seriós demostra el patetisme de tot plegat.
EL COMPTE ENRERE JA HA COMENÇAT...
28 - N: Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?
Farmacèutiques?
Quan ja ningú parla de la Grip A ni de les moltes pandèmies que un dia apareixen i altres desapareixen, una ciutadana austríaca que va tenir la valentia de denunciar la manipulació i la complicitat de determinats poders internacionals amb les empreses farmacèutiques, ha estat portada a judici...
Com? Sí, sí...una formiga vol lluitar contra Goliat i Goliat buscarà tots els motius possibles per fer callar i si cal sancionar a un ciutadà per dir obertament una possible veritat.
Tothom recorda les paraules de la Germana Forcada, paraules que es van repetir tants cops que es van tornar en parodiables.
El cas de Jane Burgermeister, sembla més seriós i més greu.
La globalització ens converteix a tots en molt més febles i la paraules de la ciutadana autríaca no crec que vagin mal encaminades.
dimarts, 21 de setembre del 2010
TV o LLibre?
"Los Pilares de la Tierra" entraria juntament amb Roma o Los Tudor en la llista de bones sèries de ficció històrica per televisió. Francament una bona sorpresa.