dimecres, 13 d’octubre de 2010

La pell de la revolta

Jordi Sierra i Fabra
Columna edicions, 1ª edició 2004
Premi Nèstor Luján 2004
(foto portada obreres fàbrica Colònia Güell inicis S.XX)
La pell de la revolta és un fresc d'un temps crucial, escrit amb els trets característics de Jordi Sierra: minuciós en el detall, àgil en la narrativa i vigorós en l'estil. (opinió del portal QL, que llegeixes?)

Aquest cap de setmana se celebra a la meva localitat la Xª Festa del Modernisme on es recrea com era la vida de la gent de la Colònia ara fa 100 anys. Cercava algún text que il·lustrés els neguits d'aquella època i de sobte he recordat el llibre d'en Sierra i Fabra que comença la novel·la amb uns fets històrics ocurreguts a la Colònia Güell i acaba el protagonista enmig dels fets de la setmana tràgica a Barcelona.
Confesso que el llibre em va despertar l'interès no sols pel fet d'utilitzar com a punt de partida un fet històric del meu poble sinó per l'ambient i els personatges. La història em va atrapar en el seu moment i gairebé me'l vaig llegir d'una tirada però també em va decebre una mica en la primera part ja que l'autor no va esforçar-se gaire en descriure edificis, ambients i carrers de com era la Colònia Güell de l'època i saps que passa a la Colònia pels fets no per les descripcions. Podríem dir que les descripcions no és un dels punts forts d'aquest autor però sí els diàlegs que estan escrits amb versemblança i agilitat
Alguns fragments...
Vet ací com comença tot...
"El nen es movia de pressa vora les tines de tint.
Ningú hi va parar gens d'atenció. Era la seva feina. Cadascú es preocupava de la seva. Una jornada com qualsevol altra a la fàbrica , la immensa Güell i Companyia, Fàbrica de Pana i Vellutet, tal com es llegia als rètols que la presidien. Un altre dia d'un hivern que es trobava en el punt més cru.
El nen es deia Josep Campderrós, tenia onze anys i era de Vilafranca del Penedès, com els seus pares, que també eren treballadors de la fàbrica. Era el més petit de la secció de tintoreria.
Tothom li deia Pepet.
No jugava; es guanyava la vida: un bon jornal. Era ràpid, intuïtiu, menut i prim.
Llavors, la distracció; l'error."
----

"En el moment d'aparèixer dalt de l'escenari, el teatre Fontova era ple com un ou.
En Gaspar Vilarrubias va fer lliscar una primera mirada pels rostres dels quatre-cents obrers, tots homes, que omplien fins a l'últim racó de l'ateneu.Els coneixia de sobres, un per un, i ells també el coneixien: formaven una família, gairebé un model social, a l'empara de la fàbrica i de la colònia que en depenia. De mica en mica, el silenci s'anà ensenyorint del lloc fins a convertir-se en una catifa per on es podia transitar; un silenci prenyat d'incertesa..."
----
- Els amos s'haurien de preguntar per què tants nois treballen a la fàbrica, encara que diguin que fan feines menys arriscades o dures que els homes- el tallà en Ventura.
- Aquests són diferents, ja ho saps- el va travessar amb una mirada molt directa-: els Güell no tenen res a veure amb d'altres que jo, per desgràcia, he conegut. Els hauries d'estar agraït...
- Agraït per què, pare?
-----
Que consti que els episodis de la Colònia només són una petita part del llibre i que la major part passa a Barcelona i explica les aventures d'un jove Ventura i dels seus germans per sobreviure.
Tot i que és un llibre que vaig llegir fa més de 5 anys confesso que em va deixar una sensació agredolça, però que des d'aquí recomano.
(I si aquest cap de setmana us voleu submergir en la Festa del Modernisme us deixo un enllaç amb tots els detalls:
http://www.santacolomadecervello.org/agenda/festamodernisme/festamodernisme2010.htm)

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Les colònies són una gran font d'història del nostre país, si més no d'algunes zones, les més industrialitzades. S'han fet notables esforços en el seu estudi, però sempre queda el regust de poc.

caterinacortes ha dit...

Amb el teu post m'has recordat que fa molt que no llegesc a Serra i Fabra. Desconeixia aquesta novel·la. Me l'apunt!

Rita ha dit...

Per a aquest any ja he fet tard, a veure el que ve...

Ara, amb Olor de colònia, s'han posat a l'abast de tothom les colònies tèxtils i això és bo tot i que a mi em fa una certa mandra llegir-la, potser em decidiré per aquest...
Petons!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails