Hi havia una vegada un blog que va néixer un dia mediocre de principis d'estiu. Era un blog com un altre que calia omplir amb idees i continguts i el seu amo va decidir regar-lo. Al principi com una il·lusió tot era una descoberta. Després van venir alts i baixos. Cada temporada el blog va donar el seus fruits i va decidir abandonar-lo per marxar de vacances a l'estiu. Al tornar va decidir seguir regant-lo de forma més espaiada, a vegades improvitzada, a vegades planificada.
Amb l'arribada del bon temps, l'amo del blog va reflexionar i va pensar que aquella planta ja no l'atreia com abans i que va començar a plantejar-se si tenia sentit alimentar una planta que ja havia donat molt més del que inicialment mai hauria imaginat. L'encant i l'encís inicialment d'un món carregat de bones iniciatives, s'havia tornat repetitiu. Com podia matar la seva criatura?
- No em matis!, deia el blog, encara tinc coses a dir.
- Encara no ho faré...estic pensant com enterrar-te de la forma més digne possible.
- No m'abandonis!, ja sé que vols tornar amb els teus vells escrits i vols fer una novel·la.
***************
A vegades hem d'aprendre a deixar enrera velles coses que formen part d'una altre etapa. En el meu cas, en la meva vida, fa temps que intento desprendre'm de velles coses, per intentar omplir-me de noves i començar una nova etapa. I no sempre ho aconsegueixo.
***********
Conclusió: Mentre la calor sufocant m'asseca les neurones per moments, intento pensar en els darrers posts que penjaré en aquest blog.
Aprendre a tancar etapes i pensar amb la forma de com crear-ne de noves. Vet aquí el meu repte.
3 comentaris:
qui m és qui menys dins els blocaires hem pensat alguna vegada en deixar-ho, uns quants ho han fet, i fins i tot alguns més tard han tornat a seguir. Crec que sempre hi ha quelcom a dir, avui mateix mentre tornava a casa no tenia ni idea de que publoicaria demà, y en un moment m'ha sortit el post que ja està fet i programat, ja he programat també la foto de demà i ara em queda encara un poema, un haiku i alguna collonada més, deu ser que sóc com diu allau estajanovista, i el meu cas és extrem, peró encara que sigui un o dos cops a la setmana pots seguir. Diria QUE TENS ENCARA MOLTES COSES A DIR.
SALUT I ENDAVANT.
Això ja passa als blogaires. Però amb aquesta calor les idees no flueixen com caldria.
Només quan ve una glopada d'aire fresc aquella idea es dibuixa a la pantalla.
Bon estiu!!!
A mi m'està passant, no tant pel blog, que és una finestra que m'encanta (ja se sap que n'hi ha que ens xerrem al damunt), però si que tinc més problemes per exercir de blogger, en el sentit de poder llegir i seguir d'altres blogaires. Tot són etapes, i la vida ens pot dur per ves a saber on. En qualsevol cas has de fer el que et vingui de gust :)
Publica un comentari a l'entrada