divendres, 2 d’octubre de 2009

Sol de tardor

Sol de tardor. Encara potent. S'anirà apagant lentament. No sé vosaltres però el canvi d'estació (matins frescos, migdies calorosos, pluja de mitjatarda...) a vegades m'afecta i em noto més cansat.
No cal dir que pels urbanites anar al metro o al tren (amb andanes que semblen forns i a dins els vagons que semblen congeladors) n'hi ha per deixar KO a més d'un.
La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació gairebé sense adonar-nos-en.
He trobat aquesta foto pel google imatges titulada "Sol de tardor". M'ha semblat tant potent que m'he pres uns instants per mirar-la.
Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.

4 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Un post breu i poètic i que no obstant conté una ironia profunda: mirar-nos la posta de sol a la pantalla de l'ordinador. Una posta de sol que no sabem quan ni on va ser. Una metàfora boníssima del temps on vivim, i alhora de la necessitat que sentim de bellesa, malgrat tot.

novesflors ha dit...

Contemplar una vista com la que representa aquesta foto no és perdre un minut, més aviat és guanyar-lo.

Rita ha dit...

Un post maco, Gabriel! Tens tota la raó, hauríem de saber parar uns instants de tant en tant per mirar i veure, per badar, per viure una mica més intensament, vaja...

Molt maca la foto!

caterina ha dit...

Bonic el post. Hi ha molta poesia en ell i la foto preciosa. Si hi ha falta de temps serà el mateix a l'estiu que a l'hivern (excepte per les setmanes de vacances). Però sí que quan a les sis de l'horabaixa és fosc, a l'hivern, tenim més la sensació que els dies són més curts, que sembla que realment ens han llevat hores...

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails