Sol de tardor. Encara potent. S'anirà apagant lentament. No sé vosaltres però el canvi d'estació (matins frescos, migdies calorosos, pluja de mitjatarda...) a vegades m'afecta i em noto més cansat.No cal dir que pels urbanites anar al metro o al tren (amb andanes que semblen forns i a dins els vagons que semblen congeladors) n'hi ha per deixar KO a més d'un.
La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació gairebé sense adonar-nos-en.
He trobat aquesta foto pel google imatges titulada "Sol de tardor". M'ha semblat tant potent que m'he pres uns instants per mirar-la.
Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.
4 comentaris:
Un post breu i poètic i que no obstant conté una ironia profunda: mirar-nos la posta de sol a la pantalla de l'ordinador. Una posta de sol que no sabem quan ni on va ser. Una metàfora boníssima del temps on vivim, i alhora de la necessitat que sentim de bellesa, malgrat tot.
Contemplar una vista com la que representa aquesta foto no és perdre un minut, més aviat és guanyar-lo.
Un post maco, Gabriel! Tens tota la raó, hauríem de saber parar uns instants de tant en tant per mirar i veure, per badar, per viure una mica més intensament, vaja...
Molt maca la foto!
Bonic el post. Hi ha molta poesia en ell i la foto preciosa. Si hi ha falta de temps serà el mateix a l'estiu que a l'hivern (excepte per les setmanes de vacances). Però sí que quan a les sis de l'horabaixa és fosc, a l'hivern, tenim més la sensació que els dies són més curts, que sembla que realment ens han llevat hores...
Publica un comentari a l'entrada