Gomorra

Guanyadora dels premis europeus de cinema 2008

Fa poques setmanes que es va estrenar aquest film a casa nostra i l'expectació creada donava fe que podia ser una de les pel·lícules de l'any. Matteo Garrone crea un film que es nodreix de diferents personatges i històries. Aquest fet que podria ser molt atractiu acaba convertint-se en algún moment en un element contraproduent pel propi film ja que al principi l'espectador va una mica despistat. El director no té concessions i fa un film fred, directe, cru, on l'esperança d'uns barris marginals napolitans sembla ciència ficció. Precisament els habitatges i els paisatges de la pròpia pel·lícula tenen una inspiració apocalíptica i una acaba el final de tota la projecció amb un mal gust d'estómac que et fa pensar en quin carai de món vivim. Hi ha històries interesants: des dels adolescents que troben en aquestes organitzacions un fals refugi, passant per l'extorsionador de torn i el cas que em va semblar més interesant la parella del jove i del veterà que fan mans i mànigues per enterrar residus tòxics.

El film en qüestió ha guanyat cinc premis: millor film, director, actor (Toni Servillo, el de la foto), guió i fotografia. Deu n'hi do! No he tingut el plaer de llegir la polèmica novel·la de Saviano però si alguna cosa no se li pot negar al director és el fet que és una pel·lícula valenta.