Hi ha qui es pren l'estiu com un temps de descans. Fruïr del silenci. Saborejar el repòs. Potser hi ha qui reposarà en una tranquil·la casa pairal. Per això he il·lustrat aquest post amb aquesta imatge d'un quadre del meu avi, en Francesc Boloix. Es veuen dues dones situades en el jardí d'aquesta casa. Feinejen. Però feinejen sense pressa.
Sense la pressa estúpida que molts cops ens han imposat en els temps que vivim.
Una frase: "Has de cuidar el jardí a l'hivern per tenir roses a l'estiu".
Vet aquí un post dedicat als dies i els temps de descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada