"Els pensaments flueixen per la ment
com rius cabalosos
que es precipiten vora el mar
corren enfurismats
com cavalls desbocats
en un platja encisadora.
Ells són el riu.
Nosaltres només som la terra
on s'ha de bellugar serenament,
la terra on reposa calmat
en temps de verema
i s'excita enutjat en temps de tempesta. Busca l'equilibri en la balança!
Lloa'l com la maragda més preuada. Els pensaments ens han de fer lliures i són el contingut del riu de les nostres vides."
(Aquests versos els vaig escriure fa gairebé deu anys i formen part del poemari "Poemes del camí" que el podeu trobar penjat al portal Joescric.)
(La foto correspon a la ciutat de Grenoble, al nord de França. És una foto que correspon a les vacances del meu cosí, en Xavi A. Gràcies Xavier!)
Els rius com a eixos bàsics de la vida de molts territoris i la cultura de l'aigua han sigut temes de l'Exposició Internacional de Saragossa que aquest cap de setmana tanca les portes. Aquesta Expo haurà servit de debò per prendre consciència de la necesitat de preservar els rius i fomentar una nova cultura de l'aigua? Vet aquí una pregunta que deixo a l'aire...Quanta vida hi ha en un riu i que poc que ens importa a vegades!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada