diumenge, 13 de juliol de 2008

EDR 15 anys!


Fa poc més de dos mesos la revista de Rock i música en català Enderrock va celebrar amb un número especial els seus 15 anys.

Que una publicació en català i de música a casa nostra faci 15 anys és realment per celebrar-ho!

Tinc un record gravat dels començaments d'EDR. Amb el meu amic d'institut en Jordi G sortíem d'un concert de Sau del Palau d'Esports i un noi o noia (ara no recordo) es va apropar per ensenyar-nos la portada d'una nova publicació. Ens va fer gràcia però vàrem pensar...a veure quan dura...

La imatge inicial de la revista era un pèl "Kumbaiana" i es basava molt els grups capdavanters de Rock en català que omplien poliesportius aquells estius...Estic parlant de Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra, Els Pets, Laxnbusto...

Els temps han canviat molt i cal dir que Enderrock és avui dia una publicació capdavantera de la música del nostre país.

És una publicació oberta a tots estils musicals de casa nostre i és una capçalera moderna i dinàmica. Cal felicitar a en Lluís Gendrau i tot el seu equip! Enderrock ha ajudat a dignificar la música del país i els seus premis són aire fresc en un país on sempre ens hem emmirallat amb l'exterior.



Potser és una mica agosarat però potser l'EDR va tenir el suport que va tenir en els seus inicis ja que hi havia un públic potencial de joves que necessitaven expressar els seus neguits, opinions i cròniques musicals en algun mitjà. Per aquells anys, un servidor va començar a col·laborar en un fanzine que es deia "El Sellu" de Vilanova i la Geltrú i que formava part d'un projecte d'amics per correspondència que es deia Bústia Club. En els nous temps dels blocs, fotoblocs, forums, mails i xats, parlar que no fara gaires anys encara la gent es relacionava via carta és tan pre-juràssic que em fa pensar que en poc temps hem viscut una revolució super bèstia i qui us parla en prou feines supera la trentena!!!

El Sellu era l'esforç personal de la Laia Calvet. Aquest fanzine va desapèreixer tan ràpid com va aparèixer però durant més des dos anys i migs la Laia va fer una feina engrescadora. Més tard he trobat la Laia en algun article d'EDR i he pensat que aquells qui ens agrada la música de casa nostra seguim escoltant-la encara que passin els anys...


Tots tenim la nostra banda sonora...Precisament hi ha un curiós programa de la BTV que es diu així i que no deixa de ser un documental entorn un personatge que fa un balanç de la seva vida tot repescant peces musicals d'altres temps.


En un post anterior comentava que no sé perquè però certs records, gustos, viatges, monuments i músiques les associes a una persona...No us passa?

Els Doors i el rock dels 70 els associo amb l'Agnès G, que es una noia amb qui em cartejava...(parlar de cartes en ple S.XXI, sona tan estrany!), de la meva veïna Elena G l'associo amb els Héroes del Silencio, la Míriam A (qui fou gran fan dels de Constantí) amb els Pets, la Mònica C em va redescobrir la Dharma, l'Esther M amb els Sau, l'Elisenda V els Morcheeba...Uf, quin salt d'estil he fet ara...Podría fer una llista llarga de persones, grups, cançons però no cal...

Ostres i tot això perquè ha vingut? Tot ha vingut per parlar de la revista EDR...

Hi ha qui deia que el Rock en català tenia els dies contats...però sort en el nostre país hi hagut músics que se'ls hi ha refotut les maleïdes etiquetes i han seguit fent la seva i buscant el seu camí...

Voldria parlar de dos grans grups...

La Dharma. Única i perseverant. El seu cas és mereix un carrer a Sants com a mínim!!!

Enguany han tret un nou disc mesclant les influències del Sr.Miles i el Sr.Serra....


I des del País Valencià (tot i que hi ha gent que no volen que es digui país però a mi això de "Comunidad Valenciana" em costa una mica) un gran grup que també ha fet gires internacionals més enllà de les traves que ha trobat en el seu territori i són un altre exemple de perseverancia...Són els Obrint pas.


Parlar d'EDR m'ha portat records i recordar 15 anys enrera la meva vella amiga Míriam A i tota la seva tropa de gent que ens reuníem per disfrutar com diu la cançó cerveses, nenes i rock....Els anys han passat i escriure un post així m'ha portat records de la Míriam, l'Ester C de St.Boi, en Jordi G de St.Boi, en Xavi de Llerona, la Sara de Setmenat i el seu nòvio Frank d'Alacant i tota la tropa d'amigues de la Míriam A, la Mercè de Vilafranca, la Laia de Mataró, etc, etc...Suposo que a ells i a elles.... alguns grups de la revista EDR han sigut també la seva banda sonora i suposo que també s'hauran alegrat que hagi fet 15 anys.

Enhorabona Enderrock i endavant!!!



Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails