Fading like a flower...(cançó post-St.Jordi)

De mil colors i roses...

Escull la que més t'agradi...És per tu. En la mitologia antiga grega i romana ja glorificaven el color de la rosa com la bellesa eterna i també les seves propietats saludables per la salud. El pètals de colors de les roses són el paradigma de la bellesa, paradigma efímer quan els pètals cauen.
Gaudeix de la seva bellesa ni qui sigui un instant. Escull la que més t'agradi, avui és per tu.

Muntanyes de llibres

Tant debò St.Jordi fos tot l'any i els llibres i la literatura no fossin un insignificant minut del final del Telenotícies i els programes de llibres a la televisió no fossin un raraavis de tres quarts de dotze de la nit per a quatre "friquis lletraferits". Quan arriba aquesta època de l'any tinc la sensació d'un cert empatx pre - St.Jordi. Un empatx de tot tipus d'activitats culturals, algunes absolutament increïbles, però és injust que la gran festa major dels llibres (perquè qualificar St.Jordi únicament literari ja ha passat a la història!) sigui unicament un dia on els mitjans s'afanyen a fer rànquings dels més venuts i els més sol·licitats, és injust que sigui un dia per digerir tota la quantitat d'activitats i propostes. Ja us dic jo que aquest any la triologia Millenium i alguns llibres mediàtics guanyaran per golejada! Habitualment sempre donc un tomb per les Rambles. Algún que altre any he donat un cop de mà a la paradeta de llibres de l'Associació de Joves Escriptors...

Quan s'acaba St.Jordi i parlo amb ma mare al final del dia, ella em pregunta: qui ha guanyat? Em quedo tant estupefacte que no sé que contestar. Suposo que això és el problema de determinats mitjans que converteixen el St.Jordi en una mena de cursa d'entrevistes amb tot tipus de personatges (alguns grans escriptors per sort i d'altres com periodistes, presentadors, gastrònoms, jugadors de fútbol, etc, etc, etc)
La pregunta del qui ha guanyat em deixa tan estupefacte que aquest any em sembla que ja sé que contestaré (resposta naïf i ingènua, ho sé!): ha guanyat la cultura.
Perquè una mica de cultureta al carrer no fa mal a ningú, veure muntanyes de llibres que potser ningú llegirà tampoc...
Afortunadament per incentivar la lectura, als darrers temps, han fet més feina determinat portals, biblioteques i blogs d'internet que 10 St.Jordis junts on l'element comercial cada any és més present. Que seria dels bons blocs literaris que ens incentiven la llengua i la lectura?
Més enllà de tot això sempre queda la cosa romàntica que el St.Jordi sempre és St.Jordi i quan veus aquelles piles de llibres tant interesants, somies algún dia en llegir-te'ls tots...

SIGNS

Aquest és un curtmetratge molt emotiu i ben fet. Un gest, una mirada, uns signes ho diuen tot....
Una autèntica perla trobada a través d'un bloc. I vaig pensar que un bon dia per penjar aquest tall tret del youtube seria durant les dates de St.Jordi, a Catalunya, dia dels enamorats, segons la tradició.
Realment emociona.

Algunes recomenacions per St.Jordi...

Davant la immensitat de llibres de la jornada literària per ontonomàsia, volia evitar fer recomenacions, ja que n'hi ha tants i alguns molt bons, però no he pogut evitar caure en la temptació de recomenar-ne algún:

1.Novel·la històrica:

Barcino

de Maria Carme Roca

Columna, 2009

*Una novel·la intrèpida per capbussar-nos en la Barcelona romana de la mà d'un il·lustre heroi corredor de quadrigues dels Jocs Olímpics.

2.Tigre Blanco

d'Avind Adiga

Editat per Miscelánea (3ªedició, 2009)

*Una novel·la irònica i políticament incorrecte de la mà d'un jove autor hindú, premi Man Booker prize 2008. Traducció de Santiago del Rey. Retrat i aventures d'una Índia poc idíl·lica a través dels ulls d'en Balram Halwai, un jove emprenador i sense escrúpols, irònic i sarcàstic amb la seva pròpia vida.

3.Olor de Colònia

de Sílvia Alcàntara

publicat per Edicions 1984, col·lecció Mirmanda (2ªedició, 2009)

*Novel·la de la debutant Alcàntara, absolutament recomenable i ben escrita.És un llibre que em toca de molt aprop ja que és la recreació d'un món, les colònies textils dels anys 50 i 60. L'autora és de Puig-Reig, concretament, de la Colònia Vidal, i va ser veïna de ma mare i dels meus avis materns. Tinc la sensació que estigui descrivint el món dels meus avis i de la infantesa i joventut de ma mare. Per això l'Olor de Colònia és una olor que sento molt aprop i que per això us recomano.

4.La família del meu pare
de Lolita Bosch

Empúries, Narrativa 331, 2008

*M'ha sorprès que no estigui com a llibre recomenat en els llistats de llibres recomenables pel St.Jordi 2009. No ho entenc! És un gran llibre.

En el seu dia en vaig parlar en aquest blog i en tornaria a parlar. A mig camí de la novel·la i el retrat autobiogràfic i familiar, Lolita Bosch ens apropa a la Barcelona d'un temps i d'uns personatges que ja són història. Poètic, esplèndid i commovedor.

5.Misteriosament feliç

de Joan Margarit

Proa, l'Òssa menor, 2008.

D'en Margarit en podria recomenar uns quants (Joana, Casa de Misericòrdia, Cartes per un jove poeta, etc, etc). És un dels últims, no l'únic!, gran poeta de casa nostra. (i cada dia és més estimat pels lectors; salvant molt les distàncies, com ho va ser en el seu dia Martí i Pol)

Poesia emotiva, directa, commovedora.

Trobareu les crítiques dels llibres de Joan Margarit i de la Lolita Bosch a l'apart d'Últimes lectures.

BONA LECTURA I BON ST.JORDI!!!!!!!

Els millors blocs que parlen de llibres...

Aprofitant l'empatx de St.Jordi i si no sabeu que carai regalar sempre podeu fer un repàs per algunes recomenacions literàries que ens proposen des d'alguns espais de la xarxa.
Per començar...
el canal lletres de Vilaweb, un clàssic imprescindible:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3571168
o el hiper bloc català de literatura:
http://www.blocsdelletres.com/
Amb tota la meva humilitat del món, aquest és un llistat de blocs que parlen de literatura, autors i llibres i ho fan molt bé...
(Alguns ja havien aparegut en un post anterior:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/q-de-questions-de-llibres-i-llengua.html)
ELS MILLORS BLOCS QUE PARLEN DE LLIBRES
1.http://illadelslibres.blogspot.com
2. http://llibreter.blogspot.com
3. http://sobrellibres.bloc.cat
4. http://80grams.blogspot.com
5.http://biblosfera.blogspot.com
6.http://tintaxinesa.blogspot.com
7.http://lespolsadallibres.blogspot.com
8.http://aristocrataiobrer.blogspot.com
9.http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/44 (Oi?)
10.http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix (El blog de l'Hora del Lector)
SEGURAMENT N'HI HA MÉS...SI CREIEU QUE EN FALTA ALGÚN ALTRE MÉS IMPRESCINDIBLE, AVISEU-ME, QUE L'ADJUNTO A LA LLISTA...

Roses contra l'oblit

No tothom rebrà una rosa el dia de St.Jordi. Per això des d'Amics de la gent gran s'ha engegat una campanya solidària el mateix dia de St.Jordi per distribuir roses a aquelles persones grans que viuen soles. Em sembla una magnífica iniciativa!!!

Tota la informació a: http://www.rosescontraloblit.com/

Roses de Kabul

Sortir al carrer i veure un mar de cultura i llibres és un luxe i un plaer...

No tots els pobles i els seus ciutadans, i sobretot ciutadanes, tenen el mateix accés i les mateixes oportunitats envers la cultura, la feina i l'educació.Ni tampoc els mateixos drets.

Les darreres cimeres mundials celebrades a Europa han posat de relleu la necessitat de fer un front comú per fer pressió davant les polítiques discriminatòries de determinats països vers la dona. Això ha incomodat estats islàmics com Afganistan o Pakistan.

+info a l'article de Revolta global: http://revoltaglobal.cat/article599.html

Vet aquí un poema que vaig escriure fa 10 anys i parla precisament de roses, però no les de Sant Jordi.

ROSES I ESPINES

Roses i espines.
Espines i roses.
Així és la teva vida,
una eterna espina,
una eterna lluita
per ser forta
i tirar endavant els fills,
la família, la feina…
I et converteixes en heroïna
quan ho has de fer en un país
subdesenvolupat.
Si ets una rosa de Kabul,
el teu mèrit és doble…
darrera aquella reixa, tu ets…
màrtir,
heroïna,
dona
i per damunt de tot,
humana.

Gabriel Boloix

Tot recordant els versos de Maria Àngels Anglada...

Tot just per una diada de St.Jordi de fa 10 anys ens va deixar Maria Àngels Anglada, una escriptora que va destacar entre altres registres pel seu talent en llibres com "El violí d'Auschwitz" i "Quadern d'Aram", carregades d'història plenes d'Humanitat i bebent de la memòria d'un passat no gaire llunyà del S.XX. La seva poesia és elegant i plena de referències a un món que ella admirava que eren els clàssics grecs i llatins.

Fa 10 anys l'AELC em va encarregar l'elaboració de la documentació pel fitxer d'autors del seu web, per això, si voleu saber més us el recomano:

http://www.escriptors.cat/autors/angladama/

També el bloc: http://maanglada.bloc.cat/

MADRIGALS PER A UN INFANT ADORMIT (II)
T'he despertat: tenies

la cara plena

de sol, i tant

llum sobre la llum

closa dels teus ulls! Jo mirava

les palpitants parpelles

com l'ombra d'una vela

sobre el mar, o com l'ala

d'un ocell entre roses.

Maria Àngels Anglada (Vic 1930 - Figueres 1999)

També us recomano revisar un post anterior que vaig penjar amb un altre petit poema destacable:

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/no-se-jugar-amb-mascares.html

Roses of Steel

Mai una flor havia donat tant de joc. Mai una flor havia significat tant. Cap altre flor pot competir aquests dies amb la reina indiscutible: la Rosa. N'hi ha de tots colors i mides. Però...mai m'hauria arribat a imaginar que un parc dels EE.UU. les tinguessin esculpides en metall. N'hi ha 35 al Rose Park at Shreveport de Louisiana. Curiós, oi?

Noves veus (X):Lídia Pujol: Begging The Waves

Això de dir que la veu de Lídia Pujol és una nova veu és del tot cert ja que ja fa una pila d'anys que intenta obrir-se camí, primer fent duet amb la Sílvia Comes i després amb un parell de discos amb solitari, l'últim, Les amants de Lilith amb una bona acollida de crítica i públic. Ara sembla que poc a poc obrirà un nou camí cap a la banda més pop-folc-new age i potser aquest gran clip i aquesta gran cançó poden ser el preludi d'un gran disc. Lídia Pujol, se'ns dubte una gran veu!
Begging de wawes inspirat amb uns versos de Maria Mercè Marçal.

L'adéu d'un mestre de la Ciència-ficció, JG Ballard

"El gran riesgo para la raza humana no es abrazar ideologías insanas o malvadas, sino no creer en nada."

"Estamos viviendo los días de la Perversión Elegante".( Entrevista a JGB)

"La creencia religiosa exige un vasto esfuerzo de compromiso imaginativo y emocional, lo que es bastante difícil si uno todavía esta atontado por las pastillas de la noche anterior."

"El suicida no vuelve nunca a la escena del crimen."

"It's a very intimate experience, reading a book. You're as close as you get to anyone - except in bed. No, closer"

James Graham Ballard (1930 - 2009)

El passat dia 19 d'abril va morir un dels últims grans mestres de la ciència-ficció, en J.G.Ballard, fins i tot la seva literatura havia provocat la creació d'un adjectiu: ballardià.

Les seves frases, els seus llibres, el seu món en definitiva sempre amagava una mirada provocadora, lúcida, amarga, cruel i molt devastadora de l'ànima humana i dels temps en els que vivim.

Fa pocs mesos tinguerem la sort de veure al CCCB una magnífica retrospectiva i un servidor en va fer un post per intentar copsar tot els detalls del seu univers.

http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/08/lunivers-ballard.html

Ironies del carrer...

Una de tantes mirades iròniques i genials d'en Fer.

Oficialitat.cat (o com demanar el català a la Unió)

Des d'aquí donem tot el suport a Miquel Català, l'impulsor de la plana web del parlament europeu en català. L'autor d'europarl.cat obre una nova campanya per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea.
OFICIALITAT. CAT (JA!!!)
Et convidem a fer un tomb per les seves webs:
http://www.europarl.cat/
http://www.oficialitat.cat/

Potser ja seria hora que ens comencessim a creure la cançoneta de l'anunci i en fessim una versió europea"UE en català, encomana el català, un bon dia a europa en català..."

Les veus de l'exili al Palau Moja

"Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya"

Palau Moja, Barcelona

Fins el 21 de juny

L'any 2005 al CCCB es va poder veure una mostra retrospectiva titulada "Literatures de l'exili". Julià Guillamón, crític literari i autor del premiat estudi "El dia revolt" n'és el comissari juntament amb en Francesc Abad.

La mostra que ahir dia 21 es va inagurar al Palau Moja pretèn ser una continuació d'aquella retrospectiva, incident més en el fet del retorn dels escriptors i els seus descendents a Catalunya. Durant el mes de maig hi ha programades diverses activitats com una mostra de cinena sobre l'exili a la Filmoteca de Catalunya.

Des d'aquí recomenem aquesta exposició per saber més coses d'algunes de les veus més nostrades del que s'ha anomenat literatura de l'exili.

+info a l'article de Vilaweb:http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3572682

La nit més freda (veus a l'exili), al TNC--Últims dies!!!

Últims dies per veure un emotiu espectacle on la poesia i el record d'aquells que emprengueren el camí de l'exili són l'eix bàsic per commemorar un fet històric del nostre país. Textos i poemes de Rodoreda, Riba i Joan Oliver són encara més vius en aquest espectacle. Llàstima que estigui a la cartellera tan pocs dies.

Tot recordant els 70 anys de la pèrdua de drets lingüístics i culturals...

Tal i com vaig comentar en algún moment aquest també serà un any on la memòria històrica tindrà un pes important. Els 70 anys de la fi de la guerra civil i inici del Franquisme han estats recordats aquests darrers dies en diferents actes. Aquest video és un fragment de l'acte organitzat per la Comissió de la Dignitat i amb el suport de l'AELC i l'Associació d'actors i directors teatrals de Catalunya per recordar 70 anys contra el català. Es va celebrar el dia 19 d'abril als Jardinets de Gràcia on encara hi ha un monòlit que recorda la Victòria Franquista. Diferents veus s'han aixecat demanant la supressió d'aquell monòlit i la restitució per l'anterior monument a Pi Maragall.
Fins i tot he llegit alguns blogs d'algunes persones indignades perquè l'Ajuntament de Barcelona havia donat suport a aquest acte. És sorprenent que a dia d'avui encara hi hagi gent que intenti minimitzar que la cultura i la llengua catalana foren aniquilades del panoraman públic. I que han hagut de passar molts anys perquè la cultura i la llengua catalana tornin a viure amb una certa normalitat.
Actes com els del dia 19 són un simptòme de normalitat, el que no ho és tant és que encara sobrevisquin signes escultòrics de l'antic règim.

Salvem Montserrat

El passat dia 14 d'abril es va publicar a La Vanguardia com anunci un fotomuntatge titulat "L'ajuntament de Collbató vol fer això a Montserrat".

http://www.salvemmontserrat.org/Premsa/lvg200904140071lb.pdf

Des de fa com a mínim un parell d'anys els veïns d'aquesta localitat del Baix

Llobregat s'han mobilitzat per evitar el projecte de l'equip de govern de convertir sòl rústec en sòl industrial. La plataforma no té cap color polític i aplega diverses sensibilitats entorn l'objectiu de preservar el paisatge i l'entorn davant l'especulació urbanística dels interesos del consistori. La plataforma vol evitar que es tiri endavant el projecte i defensar els interesos de conservar l'ecosistema del Parc Natural de Montserrat.

Et convido a fer un tomb per aquesta plataforma i si ho creus convenient a adherir-te:

http://www.salvemmontserrat.org/quisom.php

Breu crònica del Saló del Turisme'09

Saló Internacional de Turisme de BCN'09

Hi ha qui deia que el sector turístic seria un dels més damnificats per la maleïda crisi. Veient l'afluència de gent del passat dissabte a un dels pavellons de Montjuïc, semblava que potser la gent s'ha aplicat la dita "del mal temps, bona cara!".

La crisi es notava subtilment en la temàtica dels stands, menys internacionals i més de nacionals, donant per fet que al pròxim estiu s'apostarà per un turisme més proper. Hi havia molt estands de turisme d'interior, nacional, de proximitat, rural, alternatiu...Però també hi havia alguns estands de propostes de grans viatges. El que més em va agradar va ser l'espai titulat "La porta del desert", on diferents empreses oferien serveis de circuits i rutes pel desert...Hi havia haimes, bon menjar, exposicions pictòriques i actuacions en directe de les típiques ballarines ensenyant la dansa del ventre. Aparentment les fires sempre són indicadors de la vitalitat d'un sector. Viatjar, viatjar no sé si la gent viatjarà massa aquest estiu...però si més no molts el passat cap de setmana vam fer el tafaner. I sobretot vam imaginar-nos, ni que fos un instant, quins països i racons ens agradaria trepitjar.

Paisatges de somni

Vivim immersos en unes vides amb poc temps per somiar. Hi ha gent que anhela els dies de festa com aigua fresca per escapar-se del seu món diari. Però no tothom pot escapar-se del seu món diari i per això sempre ens queda la capacitat de somiar, que per damunt de cap crisi, és una capacitat que ningú ens podrà robar. Potser hi ha dies que val la pena somiar amb paisatges, paisatges de somni.

Postres de Pasqua

Quins són els vostres records de Pasqua? Els meus són sobretot la celebració de la festa religiosa i sobretot l'esperat dilluns de Pasqua a casa l'àvia amb els padrins i padrines i tots els germans disfrutant d'una fabulosa mona de Pasqua. Aquesta és la Mona d'aquest blog...agafeu-ne un tros i endolciu-vos una estona!
Des d'aquí feliços dies de Setmana Santa i Pasqua!!
Si voleu saber la recepta sempre podeu entrar a...
http://lacuinadecasa.blogspot.com/2007/04/mona-de-pasqua.html

Recomana'm una peli: Gran Torino

Gran Torino

(EE.UU., Austràlia, 2008)

Dirigida i interpretada per Clint Eastwood

Estrenada ja fa unes setmanes Gran Torino diuen que és el comiat com actor del gran Clint Eastwood. Parlar d'Eastwood suposa parlar d'història del cinema en majúscules i als darrers films són d'una gran qualitat. Gran Torino és un film amb un guió brillant: la història d'un veterà de guerra de Corea que ocupa el seu temps en reparacions domèstiques, cuidant els seu vehicle Gran Torino,beure cervessa i visites mensuals al perruquer. La seva família són uns estranys com també ho són els veïns, una família d'asiàtics de la comunitat hmong.

L'immigració, el buit emocional, les relacions familiars i el retrat d'un personatge de tornada de tot amb una ironia amarga i sense embuts són només alguns ingredients d'una bona pel·lícula, al contrari de moltes de les que hi ha a la cartellera, amb substància i que porta a l'espectador a presenciar una de les últimes grans pel·lícules d'aquest astre americà.

Diorames bíblics segons Lego

L'últim sopar de Jesús amb els deixebles

Moisès travessant el Mar Roig

Mai hauria imaginat que unes joguines com els ninotets de Lego i tots els seus accesoris donguessin tant de joc. Realment és impressionant!

Hi ha qui pensarà que darrera tot això hi ha un cert friquisme. D'altres que és un aficionat catòlic a les manualitats. El més curiós del cas és que el creador de tot un plegat d'escenes bíbliques amb figures de Lego és un nortamericà ateu de nom Brendan Powell Smith. Curiós i sorprenent, oi?

A google imatges n'està ple de l'afició d'aquest bon home i avui El Periódico de Catalunya li ha dedicat la seva galeria d'imatges:

http://www.elperiodico.com/comunes/lego/cat/galeria4.asp

Us recomano una visita al web en qüestió: (és super curiós!)

http://www.thebricktestament.com/

Quan la terra tremola...

Fotos de l'abans i després...

Hi ha catàstrofes africanes, asiàtiques, americanes, caribenyes provocades per les tremolors de la terra. Quan passen ens sentim segurs perquè creiem que passen molt lluny de les nostres terres. Necessitem sentir-nos segurs...però que passa quan ho perds tot? Sempre s'havia dit que el Mediterrani era una zona, estadísticament parlant, més segura a nivell de catàstrofes naturals. Lamentablement, des de dilluns, un fort terretrèmol i les múltiples rèpliques durant tota la setmana han afectat la regió dels Abruços al centre d'Itàlia. Aquila i els poblets de tota la regió s'han convertit en runes en poc segons. Segons la informació dels mitjans la reacció de les autoritats, govern, protecció civil i voluntaris ha sigut molt ràpida i correcte han pogut aixoplugar com han pogut tots els damnificats.

Si escric aquest post és perquè durant aquesta setmana m'han sobtat vàries reaccions i ho volia comentar...

1r)TOTA LA SOLIDARITAT I CONDOL AMB ELS HABITANTS DE LA REGIÓ DELS ABRUZZOS. Hi ha frases d'alguns habitants colpidores com:

"en poc segons se'ns va caure el futur".

2n)La reacció del govern ha sigut correcte a excepció del seu primer ministre, el Sr.Berlusconi. No oblidem que tot plegat, a dia d'avui ha causat més de 270 morts, més d'un miler de ferits, 20.000 persones sense casa i un llarg etcètera de destrosses materials. Davant de tot això: com es pot tenir la vergonya i poca decència d'afirmar que pels damnificats seria com un capdesetmana de càmping? Li agradaria al Sr.Berlusconi està d'acampada després d'haver-ho perdut tot? Francament declaracions d'aquestes són de targeta vermella i expulsió com a mínim! I ens haurien de portar a una reflexió de quins polítics tenim en determinats països d'Europa.

3r) Quina ha sigut la reacció de la U.E.? El seu suport serà bàsic per distribuir ajudes per reconstruir la zona. Afortunadament la societat civil és molt més ràpida que tots els polítics junts i des de casa nostra el mateix dia dels fets ja varen viatjar diversos equips d'especialistes i voluntaris amb gossos rastrejadors.

4t) Una notícia que em va sobtar és les declaracions d'un suposat entès que havia prevís que passaria tot plegat i les autoritats l'havien denunciat per alarmista. Oportunisme? Veritat? http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=601688&idseccio_PK=1007

5è)El dijous Sant és el dia de l'Amor Fratern. Especialment en aquests dies, des d'aquí, TOTA LA MEVA FRATERNITAT AMB ELS HABITANTS D'AQUESTA REGIÓ.

Vaixells embarrancats

Abril, dia 2. Londres. Comença una nova cimera del G-20, grans líders mundials es reuniran per buscar solucions. El món sembla un vaixell embarrancat on el capitalisme salvatge ens ha portat una patètica crisi que ara paguem tots. Cal un nou model, un model transformador on els capritxos i l'especulació de l'economia capitalista no siguin les regles del joc. Potser caldria una mica d'aire fresc...A Londres hi haurà aquests dies una gran pol·lució, i no tinc clar si la boirina londinenca ajudarà massa a aquests líders mundials. Caldran moltes jornades perquè el vell vaixell no estigui embarrancat i torni a l'alta mar.

Paraules d'un savi

Raimon Panikkar ha rebut aquesta setmana la medalla d'or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Nascut al 1918, nonegenari, ple d'una saviesa i una lucidesa, que ens fan redescobrir que a casa nostre encara sobreviuen grans savis. Recordo un bon programa d'entrevistes de l'any passat al 33 on cada setmana s'entrevistava a un personatge rellevant, alguns dels quals havien caigut en l'oblit.

(Recupero dos fragments de l'entrevista del 13-10-00 que el gran Antoni Bassas va fer-li aquest teòleg, pensador i filòsof nostrat de pare hindú i mare catalana, que actualment ha trobat la pau i la tranquil·litat a Tavertet:)

-Sobre l'estrès i el ritme de vida actual

"Tenim tot el temps del món per pensar, tot el que decidim tenir. Això de no tenir temps ho diuen els esclaus, els que han perdut la disciplina, els que no són lliures ni es coneixen. El problema més profund de la cultura actual és aquest, la falta de temps. L’arrel de tot està en la antropologia. Ens hem cregut que l’home és una màquina. Les màquines es poden accelerar, però l’home no. L’home accelerat no té temps, es posa nerviós, perquè ha perdut el sentit de la contemplació. Com diu la inscripció de l’oracle de Delfos, “t’has de conèixer a tu mateix”, però perquè això passi es necessita temps."

-Sobre maneres de viure i el món actual...

"En els moments de transició (entre una cosa i una altra) intenta recuperar-te a tu mateix i ser tu mateix. Jo no dic res de nou! Tot això ho deien els antics, jo només intento descongestionar la cultura de prejudicis que ens volen fer creure que els homes de l’Edat Mitjana eren unes bèsties o que a l’Africa són uns rucs. Estem sota una desinformació brutal, i això que pensem que vivim en el món de la informació!"

"Vostè sap que hi ha un moviment, que prové del G7, que diu que s’han de suprimir les classes de religió i filosofia. Si la gent pensa, es torna independent. Ens bombardeigen amb informació i ens sembla que anem endavant, però en realitat ens sentim impotents."

Cançons per recorda la nit més freda...

Ahir es va commemorar la nit més freda (dos poemes)

La nit més freda és el nom que rep un espectacle poètic que commemora els 70 anys de la caiguda republicana i el seu posterior exili. A partir del 16 d'abril es podrà veure al TNC. +info a:

http://www.tnc.cat/ca/la-nit-mes-freda

Ahir dia 1 d'abril d'ara fa 70 anys es donava oficialment acabada la guerra civil.Evidentment l'efecte terrible més immediat va ser l'exili de moltes famílies que des del mes de gener, algunes ja havien creuat la frontera. Si parlem de literatura molts autors visqueren aquella amarga experiència i ho convertíren en material literari. D'aquells autors alguns no tornarien mai més. Alguns d'aquests autors formen part de l'inventari i premiat estudi "El dia revolt" que el reconegut crític literari Julià Guillamon ha dut a terme.

En aquest post a mode d'homenatge he escollit dos fragments prou coneguts de dos grans poetes:

LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres (1910 - 1942)

CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

Joan Oliver [Pere Quart] (1899 - 1986)

La Mort i la Primavera

La Mort i la Primavera

Rodoreda per Villaronga

Espai Xavier Miserachs

La Virreina

Centre de la Imatge

Fins el 3 de Maig.

Aquesta és una exposició fotogràfica i d'altres molts materials d'un projecte fallit. El director Agustí Villaronga va voler portar a la gran pantalla la novel·la poètica de Mercè Rodoreda. El petit espai Miserachs de la Virreina recull material divers d'aquell fracàs:fotos, esborranys, dibuixos, guions, permisos per la filmació, articles de premsa, i cròniques diverses...

Havent vist l'exposició un arriba a la conclusió que si s'hagués executat el projecte hauria sigut un film peculiar i molt original. Llàstima, que a vegades, les bones idees, desafortunadament s'en van a l'aigua.
Agustí Villaronga va dir en un article l'any passat: "No me'n penedeixo.

Sempre he pensat que és el projecte més bonic que he tingut a les mans."

Rodoreda va escriure una carta a Joan Sales que li deia: "Estic lluitant amb La Mort i la Primavera com si m'hi anés la vida".

Un arriba a la conclusió que tant la novel·la inacabada com la pel·lícula mai realitzada els va perseguir una certa maledicció.

Simplement una exposició curiosa i recomenable.

Poesia en acció convoca el Xè Premi

1r de Tot: Moltes felicitats per 10 anys de Poesia en acció!


Poesia en acció és una entitat sense ànim de lucre creada pels volts de l'any 2000. Sorgeix a partir de l'iniciativa de diversos professors de fer arribar a les seves aules un missatge solidari a través de la literatura i més concretament a través de la poesia. Cada mes de juny celebren una marató poètica que té com a objectiu recaptar diners per una causa solidària. Els diners d'aquesta marató, en part, es recapten per la venda d'un llibre de poemes. Des de l'any 2000 conec aquesta iniciativa i he tingut l'oportunitat de poder-hi col·laborar un parell de cops en la marató poètica i en els llibres.
El concurs és una crida a poetes i escriptors per presentar-hi algún text poètic i solidari. Hi ha dues vessants: d'una banda es potencia el concurs en escoles i instituts i d'altre banda entre poetes. Els textos seleccionats entren a formar part del llibre solidari i si el poeta ho vol a tenir el goig de recitar-los el dia en qüestió al jardí romàtic de l'Ateneu Barcelonès durant la marató que cada es celebra abans de St.Joan.
Termini per presentar els poemes: abans del 27 d'abril.
Molt important: 1.poemes originals i inèdits 2.Temàtica:han de versar sobre la pau i la convivència, igualtat i solidaritat entre pobles, l'ecologisme, la llibertat, el respecte i la tolerància per tal de fomentar la convivència i la creació d'un món millor.3.Com a màxim 20 versos.
Enviar a poesiaenaccio@gmail.com
Premi: formar part de l'antologia poètica. (10ª antologia!!)
Recitar amb les patums literàries i amb alumnes del Principat i fora del Principat els poemes.
Data de la Marató: 13 de juny de 2009
+informació d'activitats: http://poesiaenaccio.blogspot.com/
+informació genèrica de l'entitat: http://www.poesiaenaccio.org/
+informació del Xè Premi:http://poesiaenaccio.blogspot.com/2009/03/x-premi-de-poesia-en-accio.html
Alguns poemes de l'edició VII, entre els quals hi ha el meu poema "Roses i espines": http://poesiaenaccio.blogspot.com/2008/06/antologia-vii-edici-premi-poemes-per-un.html

Cinc històries del mar (Solució del text del joc literari nº100)

El passat 18 de març vaig penjar un post col·laborant amb el joc literari nº100 del blog "Tens un racó dalt del món".
http://jmtibau.blogspot.com
La col·laboració consistia en penjar un fragment sense títol ni autor. Una 60 de blogs van col·laborar en l'edició nº100 d'aquests jocs literaris que cada dimecres ens planteja l'escriptor Jesús M.Tibau. Confesso que no m'hi vaig entretenir gaire en intentar desxifrar la identitat dels textos però sé que hi ha blocaires que varen passar-s'ho molt bé. Com apunt final a aquesta col·laboració calia desvetllar el misteri de l'autoria del text i deixar de marejar la perdiu...
Podeu tornar a llegir el text...
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/03/collaboracio-amb-el-joc-literari-n100.html
El text correspon a l'inici del relat "Viatge frustrat" de Josep Pla inclós dins el llibre "Cinc històries del mar", editat per Destino, vaig utilitzar l'edició de l'any 91. Enhorabona als qui ho varen encertar!