dimecres, 22 d’abril de 2009

Roses de Kabul


Sortir al carrer i veure un mar de cultura i llibres és un luxe i un plaer...
No tots els pobles i els seus ciutadans, i sobretot ciutadanes, tenen el mateix accés i les mateixes oportunitats envers la cultura, la feina i l'educació.Ni tampoc els mateixos drets.
Les darreres cimeres mundials celebrades a Europa han posat de relleu la necessitat de fer un front comú per fer pressió davant les polítiques discriminatòries de determinats països vers la dona. Això ha incomodat estats islàmics com Afganistan o Pakistan.

+info a l'article de Revolta global: http://revoltaglobal.cat/article599.html
Vet aquí un poema que vaig escriure fa 10 anys i parla precisament de roses, però no les de Sant Jordi.

ROSES I ESPINES
Roses i espines.
Espines i roses.
Així és la teva vida,
una eterna espina,
una eterna lluita
per ser forta
i tirar endavant els fills,
la família, la feina…
I et converteixes en heroïna
quan ho has de fer en un país
subdesenvolupat.
Si ets una rosa de Kabul,
el teu mèrit és doble…
darrera aquella reixa, tu ets…
màrtir,
heroïna,
dona
i per damunt de tot,
humana.
Gabriel Boloix

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails