dijous, 2 d’abril del 2009

Ahir es va commemorar la nit més freda (dos poemes)


La nit més freda és el nom que rep un espectacle poètic que commemora els 70 anys de la caiguda republicana i el seu posterior exili. A partir del 16 d'abril es podrà veure al TNC. +info a:

Ahir dia 1 d'abril d'ara fa 70 anys es donava oficialment acabada la guerra civil.Evidentment l'efecte terrible més immediat va ser l'exili de moltes famílies que des del mes de gener, algunes ja havien creuat la frontera. Si parlem de literatura molts autors visqueren aquella amarga experiència i ho convertíren en material literari. D'aquells autors alguns no tornarien mai més. Alguns d'aquests autors formen part de l'inventari i premiat estudi "El dia revolt" que el reconegut crític literari Julià Guillamon ha dut a terme.
En aquest post a mode d'homenatge he escollit dos fragments prou coneguts de dos grans poetes:

LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres (1910 - 1942)

CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

Joan Oliver [Pere Quart] (1899 - 1986)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails