
Benvinguts a l'illa d'en Gabriel Boloix *** Breus notes culturals i altres impressions* 2008 - 2022
divendres, 26 de febrer del 2010
El món segons Krahn

El bulevard...
Per si algú vol saber a que ve a cuento aquest post...recomano la següent lectura prèvia:
http://riellblvd.blogspot.com/2010/02/ens-casem.html
Com es fa un regal blocaire de noces?
Després de pensar-hi només se m'acut dedica'ls-hi aquesta cançó...
És una de les meves cançons predilectes de Joaquín Sabina...
Benvolguts Eulàlia i Lluís: espero que continueu sent igual d'autèntics i lliures...
Sort i endavant!
dilluns, 22 de febrer del 2010
Una oració d'Espriu i altres camins

ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
dissabte, 20 de febrer del 2010
Convidats d'honor

Un pensament Marx-ista...
Invictus

Invictus (basat en el llibre "El factor humano" del periodista John Carlin)
Dirigida per Clint Eastwood.
Morgan Freeman es posa a la pell del vell Mandela i francament és una gran interpretació.
És una pel·lícula sobre Mandela? No ben bé...
Invictus és l'abans, el durant i el després d'un gran partit de rugby. La final de la copa del món on el modest equip sudafricà (historicament l'equip dels blancs) s'ha d'enfrontar als temibles jugadors de l'equip novazelandès.
És un retrat de l'època dels primers anys del Mandela president i de com el propi Mandela va aprofitar un vell símbol blanc (un equip de rugby) per convertir-lo en un símbol de tots els sudafricans i al mateix temps emblema de l'orgull d'un país que buscava la reconciliació nacional. Matt Damon interpreta el capità de l'equip que va transmetre els valors d'en Mandela als seus jugadors.
Un film molt interesant on la petjada d'Eastwood simplement es nota en el fet que ha posat tot el seu mestratge per dirigir una pel·lícula equilibrada al servei d'un gran actor (Freeman) per una gran interpretació. Recomenable.
Out of the night that covers me,
INVICTUS
divendres, 19 de febrer del 2010
Argument versus tecnologia...

En aquestes primeres setmanes de l'any en les que hi ha un allau de premis Goyas, Gaudís, Globos d'Or i evidentment el març els Oscars, determinades pel·lícules prenen un relleu especial...
Una d'aquestes pel·lícules està sent "Avatar", l'última aventura de James Cameron, que després de 12 anys de la multipremiada "Titanic" ha tornat pitjant fort l'accelerador.
I després dels Globus d'Or té molts punts per emportar-se uns quants Oscars.
Un servidor de vostès va anar a veure en el seu dia Avatar. Podia optar entre veure-la en format anal·lògic, 3D o en V.O. Al final vaig optar per l'anal·lògic. Confesso que la peli no em va desagradar suposo perquè em vaig deixar captivar per la fascinant aposta visual. La gràcia del film és veure com s'entrellacen imatges gravades en format tradicional i en format d'animació i digital. Sí, confesso que em vaig deixar captivar perquè la pel·lícula té autèntics moments de prodigi visual, però a mesura que han anat passant les setmanes i discutint amb diversos companys i amics ha sorgit la petita polèmica de sí la peli està sobrevalorada i de sí els prodigis tècnis no poden fer-nos oblidar que "Avatar" peca d'un greu problema: un guió sorgit del refregit de molts altres arguments molt vistos i utilitzats.
La vella història de l'explotació dels colonitzadors versos els colonitzats: uns marines especials amb l'ajut d'uns científics desenvolupen una delicada missió en un planeta desconegut anomenat Pandora i han d'apropar-se a la població nadiua "els navys" per intentar minimitzar els danys del propi expoli energètic que els humans fan del seu planeta. Un marine transmutat en aborigen s'apropa als aborígens fins el punt de confraternitzar amb la seva causa i enamorar-se de la filla del cap de la tribu...No us sona a "Bailando con lobos"? A "Pocahontas"?, A la "La Misión"? i a un llarg i llarg etcètera...
Amb tota la meva admiració per la part visual d'Avatar, penso que el gran pecat de Cameron ha sigut menystenir la història i penso que en una pel·lícula és tan important la part tècnica o visual com la part argumental i artística ja que una bona peli és la suma de moltes coses que funcionen...però bàsicament un dels motors principals és una bona història.
Està clar que el tema dóna per filosofar i debatre una bona estona...
En el món de l'art i de la creació no tots els criteris són vàlids i voler ser dogmàtic no sempre és bo. Ja que a partir d'històries gairebé mínimes s'han fet grans pelis. Fins i tot amb molta imaginació i pocs recursos s'han fet prodigis. Fins i tot a vegades cal saber entrar en l'univers particular del director. El cas més particular que se m'acudeix ara és el del director britànic Terry Gilliam i el seu darrer film "L'imaginari del Doctor Parnassus", una faula fantàstica i al mateix temps un treball maleït pel suïcidi de l'actor principal Leth Hedger però molt ben resolt amb la imaginació, l'entrega i l'ajuda d'altres actors amics.
Però si hi ha un film que m'ha sorprès del 2009 i que hi ha una gran equilibri entre història i tecnologia és "Moon". L'òpera prima del jove director Duncan Jones (el fill de David Bowie) és un magnífic treball amb l'actor principal Sam Rockwell que justament interpreta a Sam Bell, un astronauta que treballa sol en una estació a la lluna d'una planta minera que extreu un material bàsic per la supervivència energètica de la Terra.
Un film que aparentment podria ser per la presentació de gènere fantàstic però que per la introspecció, el suspens i els girs argumentals estan carregats de crítica i reflexió de la pròpia espècie humana fan que en el fons sigui un drama.
Suposo que cada pel·lícula és un món...i els tres exemples que he posat són només tres exemples, davant moltíssims altres exemples que podríem posar, que demostren que hi ha formes molt diferents de fer cinema. Però potser tant en cinema, teatre, televisió i evidentment en la literatura i en la música m'agrada que m'emocionin i m'expliquin bones històries i suposo que per això "Avatar", tot i que m'he deixat fascinar per la proposta visual, i tot i que té elements per ser un film amb una història amb més profunditat i emoció, no m'ha arribat a emocionar ja que el guió és fluix i els personatges són massa plans.
dijous, 18 de febrer del 2010
Un poema de Walser...

He esperado saludos mucho tiempo,
ROBERT WALSER (Biel 1878 - Herisau 1956)
dimecres, 17 de febrer del 2010
Torna l'Auca...
He llegit bones crítiques de la re-lectura i la re-adaptació del clàssic català de Santiago Rusiñol "L'Auca del senyor Esteve".
Realment aplaudeixo la feina del Teatre Nacional per donar l'oportunitat que els clàssics catalans siguin de nou adaptats i se'n facin noves lectures.
dimarts, 16 de febrer del 2010
Grans noms en petites sales...

Afortunadament encara hi ha sales que aposten per programar obres de text de noms que tenen un pes i una influència en la història del teatre més recent.
Al teatre Romea, al TNC o a la Biblioteca de Catalunya encara s'hi poden trobar obres d'un cert nivell.
Les darreres perles que he trobat i he pogut gaudir personalment han sigut:
"American Buffalo" de David Mament a l'Espai Lliure del Teatre Lliure.
Magnífica posada en escena. Una peça directe ben dirigida per Julio Manrique i ben interpretada per joves actors com Ivan Benet i Marc Rodríguez. Un clàssic de Mamet que retrata les misèries, ambicions i cobdícies de tres perdedors que tenen com a espai comú una botiga d'antiguitats en l'Amèrica més profunda.
Una llàstima que s'hagi pogut veure durant tan poc temps.
"Figuretes de vidre" (The Glass menagerie) de Tennesse Williams.
a la Sala Muntaner.
Traduïda a l'espanyol com "el zoo de cristal", aquesta peça dels inicis de Williams es va poder veure fins el 14 febrer. Una peça humil, gairebé autobiogràfica, un retrat dels records més colpidors i dolorosos de la joventut del propi autor que s'amaga rera l'àlies de Tom Whifield. Un muntatge autèntic que ha esta dirigit per en Jordi Pons-Ribot.
Una obra que ha estat programada poques setmanes.
dilluns, 15 de febrer del 2010
La vida de Garbo...(resumida en 10 minuts)
Garbo, l'espia que va salvar el món,un gran documental d'Edmon Roch.
Documental premiat als darrers premis Gaudí amb dos premis i guanyadora del millor documental dels premis Goya.
El temps a la televisió és or i m'ha semblat molt amena i entretinguda la manera com aquests xiquets de la Tv local de Cambrils expliquen en un programa en tan sols 10 minuts la vida de l'espia Joan Pujol. Una vida increïble que el director Edmon Roch ha portat en format de documental al cinema i que des de fa gairebé dos mesos està a les cartelleres. Lamentablement la distribució d'aquests documentals sempre és penosa i és una llàstima ja que realment és molt bo. En el seu dia un servidor, a Barcelona, va tenir problemes per trobar una sala on s'exhibís aquesta pel·lícula. No vull ni pensar com deu ser la distribució d'aquestes pel·lícules a altres zones com Tarragona, Lleida i Girona.
El noi que fa la ressenya de la vida del famós espia a la TvCambrils fa un comentari de la poca distribució d'aquests films a les comarques de Tarragona.
En fi, una llàstima que determinats films, suposo que pel fet de ser considerats minoritaris, no poguin arribar a més gent.
El secret

"El secret de la felicitat és tenir bona salud i mala memòria"
La frase correspon a la veu en off de la introducció d'un dels primers capítols de la sitcom de Dagoll Dagom "Sagrada Família".
Moltes sitcoms acaben sent repetitives i poc innovadores, carregades de clixés i riure allò que diríem riure no sempre ho aconsegueixen.
Si més no la "Sagrada Família" de Dagoll Dagom té com a punt a favor frases lapidàries com la que he anotat que et deixen clavat a la cadira entre rialla i rialla.
diumenge, 14 de febrer del 2010
L'any del tigre (o com resumir-ho en una frase)

"Si te caes siete veces, levántate ocho"
L'instint i la fortalesa del tigre destaca per damunt de les seves limitacions.
Com que no tinc cap savi xinès perquè m'interpreti correctament el proverbi, m'atreveixo a dir que aplicat als temps turbolents que vivint seria com dir:
"Ens seguirem fontent hòsties però caldrà aixecar-se uns quants cops per sortir de la maleïda crisi"
Si tingués el savi xinès al costat em diria que el tigre és un animal amb coratge. Conclusió:
Que l'any del tigre serà un any que li haurem de posar molt coratge per seguir endavant.
diumenge, 7 de febrer del 2010
El lotus daurat
Hi ha músiques com les de Buddha bar que ens conviden a un univers oníric i llunyà. Avui diumenge us convido a viatjar al país de lotus daurat. Certament un viatge suggerent...
divendres, 5 de febrer del 2010
Recordant Salinger...

"La diferencia entre la alegría y la felicidad es que la alegría es un líquido y la felicidad un sólido.
Lo que distingue al hombre insensato del sensato es que el primero ansía morir orgullosamente por una causa, mientras que el segundo aspira a vivir humildemente por ella.
Ese es el gran problema. Nunca puedes encontrar un lugar que sea agradable y tranquilo, porque no existe. A veces puedes pensar que sí existe pero una vez estas allí alguien se acerca sigilosamente y escribe “Jódete” en tus propias narices.
Soy un paranoico al revés. Siempre sospecho que la gente está planeando algo para hacerme feliz."
J.D. Salinger (1919-2010)
La vida d'en Salinger sempre fou un misteri i segurament molta gent pensava que a l'estar retirat del món mundial, que potser ja era mort. Un escriptor turmentat? Bé com molts altres escriptors amb la petita diferència que potser d'aquí un temps ningú recordarà qui era Salinger però si que moltes generacions recordaran el seu gran llibre: "El vigilant en el camp de sègol".
Vet aquí un llibre que ha marcat a moltes generacions d'adolescents i un servidor que el va llegir ara fa molts i molts anys ara li ret homenatge al seu autor a través de les seves pròpies frases.
10 anys sense en Capri

La foto reprodueix el típic single de l'època amb els famosos monòlegs. D'aquests singles n'havia vist a casa els meus avis i també n'havien tingut els meus pares.
Vilaweb també es fa ressò de la notícia, aquí teniu l'enllaç:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3686167/1.html
Fa un any vaig penjar un post amb tres monòlegs i realment tot i el pas del temps encara té la seva gràcia.
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/contra-la-crisi-el-metge-mha-recomenat_20.html
(En aquell post hi havia 3 monòlegs:l'enterramorts, el món és així i el pis i l'estalvi)
A continuació 3 monòlegs més...I un fragment de la coneguda sèrie "El Dr.Caparròs", la primera sitcom en català.
Crida - Miquel Abras (Noves Veus XVIII)
Miquel Abras forma part amb Mazoni i Sanjosex d'aquell nova fornada de músics i cantants sorgits de la Bisbal de l'Empordà. Amb bones lletres i amb un pop elegant i contundent, Abras ja forma part de la nova generació de cantants que a poc a poc intenten fer-se camí.
Aquesta cançó segurament és una de les més conegudes, però és un crit, mai millor dit a la lluita personal i a la supervivència, molt necessària en els temps que vivim.
Només ens queda el silenci? Crida!

Crash!

Cal ser realistes i no amagar les vergonyes. Ve a ser com un cubell de brossa que al final la tapa de les escombraries ja no pot amagar el que hi ha sota. L'any 2010 és l'any del realisme i la veritat, l'any en que als ciutadans no ens podran amagar les vergonyes i dir-nos recessió quan ja fa molt de temps que estem en una crisi, dir-nos que ens apretem el cinturó quan resulta que la crisi ha estat provocada pel sector financer i a sobre determinats bancs tenen beneficis...
El finalcial Times anglès parla que l'Estat Espanyol i Grècia estan apunt d'un Crash econòmic. Quan diuen això de Crash entenc que volen dir una espècie d'estampida sense aturador i "l'apoyaré del Sr.Zp" que acudeix a esmorzar pro-oració a Washington, mentre l'Obama passa de venir a la pròxima cimera europea; doncs francament "l'apoyaré" ja no cola massa...
Quan la situació econòmica ha provocat un daltabaix en la situació social i el FMI demana que ens baixem el sou...penses que alguna cosa no va bé.
Esperem que sigui certa la llei del pèndol i tot allò que ara s'ha perdut pugui recuperar-se amb el temps.
La revolta silenciosa continua...

Doncs és un post que vaig dedicar a Vicente Ferrer....
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/la-revolta-silenciosa-potser-va-neixer.html
La seva saviesa, les seves paraules, la seva tenacitat, perseverança, la seva lluita per damunt de pressions polítiques i religioses per portar l'esperança a unes persones d'un poble on la misèria és diària i palpable, és francament un exemple. Per això, recolzo la iniciativa que es pugui reconèixer la seva tasca amb un premi Nobel a la seva Fundació. (Segurament tendrà molt més sentit que el controvertit Nobel que li van dona al Sr.Obama)
Us convido a llegir un article del País:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Nobel/Vicente/Ferrer/elpepisoc/20100201elpepisoc_6/Tes
Ni que no els hi donguin mai el Nobel, sempre tindran la meva admiració.
dijous, 4 de febrer del 2010
Revisant posts (i III)

"Els posts són com piles de llibres que s'acumulen en el nostre armari virtual particular que és el nostre blog". Permeteu-me que acabi la triologia revisionista del meu darrer any blocaire...
Juliol 2009
(La descoberta d'autors com la descoberta de nous grups és una de les coses bones de compartir en un blog. Sota l'etiqueta de "noves veus", com també hauria pogut estar en l'etiqueta d'unes notes o ritmes i cançons, he sobrepassat la quinzena d'entrades de nous grups com per exemple...)http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/07/noves-veus-xv-anna-roig-i-l-de-ton.html (Un altre post destacable fou el 40è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna...sota l'etiqueta d'impressions)http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/07/encis-de-lluna-sobre-la-platja.html
Agost 09
(Sota l'etiqueta d'ironia destaquem dues mirades de les vacances i de la Barcelona turística...)http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/08/el-mon-sacaba-lagost.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/08/com-no-ser-guiri-i-sobreviure-la-rambla.html
Setembre 09
(Sota l'etiqueta "mirades" una reflexió sobre la pèrdua de drets laborals...) http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/09/mes-naufrags-que-maio-30-anys-de.html
Octubre 09
(Sota l'etiqueta Blocs vàrem dedicar tres entrades a la presentació del llibre de "Totes les baranes dels teus dits...")http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/tots-els-blocaires-dels-teus-dits.html
Novembre - desembre 09
(Tot i que el tema fotogràfic i viatger no ha estat gaire present en el bloc, de forma simbòlica en els darrers mesos de l'any, vaig escriure alguna entrada al respecte sota les etiquetes de fotografia i paisatges i viatges. La reinvindicació d'alguns autors ha sigut una de les constants del bloc i en els darrers mesos li ha tocat a Joan Vinyoli...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/11/el-somriure-destambul.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/11/la-fotografia-del-silenci-i-de-la-llum.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/11/tot-recordant-vinyoli.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/12/el-primer-estel-bones-festes.html
Any 2010 - Gener 10
(La devastació d'Haití és el que em va moure el mes passat a escriure un altre post amb rerafons solidari...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/01/solidaritat-amb-la-gent-duna-terra.html
I us preguntareu: però al final quin post hauria escollit com a millor entrada? Paciència, ara us ho dic...
Revisant posts (II)

No volia matar-vos d'avorriment amb l'anterior entrada, però amb aquesta breu etapa de revisionisme blocaire personal m'he adonat que els blocs sovint tan efímers com l'actualitat i que fins i tot podríem fer un anuari amb totes les millors entrades dels nostres blogs explicant el bo i millor de l'any anterior. Suposo que aquesta entrada hauria estat meravellosa i fantàstica pel mes anterior, el gener, on hi ha una espècie de frenesí per resumir, pronosticar i premir el bo i millor de l'any anterior. I els primers mesos de l'any sembla que segueixen aquesta premissa: Gaudís, Goyas, Òscars, etc, etc
Abans d'estripar totes les notes per decidir quina ha sigut la meva millor entrada, he gosat fer un exercici de revisionisme personal (us preguntareu, cal?) i transcric algunes de les notes...
Revisant posts Any 2009
Gener 09
(Sota l'etiqueta de videoclipteca, videoteca, impressions i Viure a la Colònia, recupero un post de les famoses ventades de fa un any)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/p-de-paisatges-despres-de-la-tempesta-i.html
Febrer 09
(Sota l'etiqueta d'Últimes lectures, literatura i llibres però que perfectament l'hagués pogut englobar amb l'etiqueta llengua (perquè és una bona traducció) o Autors, em fa goig recordar un post sobre un poeta que vaig descobrir fa un any. I penso que el millor que ens ofereix els blocs és poder descobrir i compartir autors)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/la-poesia-de-transtromer.html
Març 09
(Sota l'etiqueta d'Art, he recuperat un post dedicat a una de les exposicions més exitoses de l'any passat. Un post que hagués pogut tenir també l'etiqueta de NiO - Nàufragiobrer recomana...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/03/3-grans-retrospectives-i-sorolla.html
Abril 09
(L'any passat fou un any on la recuperació de la memòria històrica tingué un pes important. L'Abril fou un mes de commemoracions. El següent post hagués pogut estar etiquetat com a Memòria- Història-Patrimoni, però és un post inclós com a Ritmes i cançons...Montllor i Llach revisant "Les corrandes de Pere Quart")
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/04/cancons-per-recorda-la-nit-mes-freda.html
Maig 09
(Hi han posts que tenen un toc solidari, una mirada concreta del món...sota l'etiqueta de Solidaritat vaig intentar apropar-me a la figura d'algú que lluita pel seu poble...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/05/aung-san-suu-kyi.html
Juny 09
(Sovint les crítiques o els apunts de cinema, tv, teatre, escena, efemèrides, festes...són apunts que poden ser totalment efímers. Coincidint amb el dia Mundial del Medi Ambient i amb l'estrena d'un gran Documental, sota l'etiqueta d'Ecologia vaig penjar el següent post...)
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/home-trailer.html
Revisant posts (I)

Sí, ho reconec, el següent post és totalment d'autobombo. D'aquells posts que serveixen per enmirallar-se un mateix. Mentre escric aquesta entrada em maleeixo els ossos perquè se'm va passar totalment apuntar-me a la convocatòria a la millor entrada...
L'allau d'iniciatives és tal que cal estar molt al lloro. Recordo haver vist una entrada al bloc d'en Tibau explicant que es convocava un concurs a la millor entrada. El bloc en qüestió és el següent:
http://www.opinalia.com/concurs/
Lamentablement he fet tard.
Quan vaig llegir les bases de la iniciativa vaig començar a pensar...La millor entrada, Déu meu, què difícil!
La vida d'un bloc està carregada d'estadístiques, en aquest cas: 1 any+7 mesos, +de 4600 visitants, +de 7800 descàrregues i fins el moment 254 comentaris i prop més de 515 entrades.
Felicito a qui se li va ocòrrer el repte que els propis blocaires presentessin un enllaç amb la seva millor entrada. Tal repte suposa ser un pèl crític amb un mateix i intentar seleccionar el bo i millor. Un bloc com el meu, amb alts i baixos i poc perseverant, on no he parlat d'un sol tema, com molts altres blocs, sinó de varios temes (cultura, literatura, art, viatges, impressions personals, etc) no és tasca fàcil decidir el bo i millor.
No perquè hagi escrit grans meravelles sinó perquè hi ha molts posts que són fruit de circumstàncies, moments, moltes recomenacions, cançonetes, videos, etc
Vaig decidir fer una revisió ràpida d'allò que havia escrit i vaig prendre unes notes. I finalment vaig decidir quina hauria sigut l'entrada que hauria presentat a tal concurs. Però això us ho explicaré més endavant...
De tot allò efímer i no efímer d'un bloc que salvaries?
(he utilitzat la imatge del regal de la meva blocaire invisible 09/10 perquè penso que és molt il·lustratiu del que passa quan cal fer revisionisme d'un mateix...)
dilluns, 1 de febrer del 2010
Revival: Sopa de cabra "tot queda igual"
Aquesta cançó em porta molts records. Hi ha moments a la vida cal seguir endavant, tot i que hi ha moments que tot queda igual.
Una cançó que té 20 anys. Fou gravada en directe el mes de febrer del 91 a la Sala Zeleste. I fou inclosa en el doble àlbum Ben endins.