Cinema de pre-estiu...Entre Pirates i Woody Allens

Ja fa dies que s'ha estrenat la nova entrega dels "Pirates del Càrib 4". Cal dir que perd originalitat en la trama. Li falta emoció i un guió més ben travat. Falta química entre el capità Sparrow (Johny Deep) i la novia d'Sparrow(Penélope Cruz). També hi ha una incursió catalana amb el paper del jove actor Oscar Jaenada. La peli entreté i té bons moments però cal dir que la fórmula ja comença a donar símptomes de repetició i esgotament. Tot i així...Bona peli de crispetes per un dissabte a la tarda.


La nova d'en Woody Allen és de les millors dels tres últims films que ha fet: plena de tòpics, bons actors però amb un bon guió ben travat amb situacions delirants que ens tornen als anys 20 amb Dalí, Picasso, Hemingway i molts altres pintors i escriptors...
Midnight in Paris francament em va agradar. Transmet encant. I això amb un cineasta que ja porta més de 30 pelis és tot un mèrit. Recomenable.

30 anys sense en Bob Marley

Hi ha efemèrides que passen desapercebudes. El mes passat va fer 30 anys de la mort d'un nom que va influenciar moltes generacions que feien Rock i Pop i el seu nom ja s'associa a un estil musical i a un país: Jamaica.
Per recordar-lo...vet aquí una de les seves bones cançons.

Silenci informatiu sobre Islàndia

Premsa, ràdio i televisió ens omplen constantment de notícies. A vegades ens informen i a vegades ens desinformen. Curiosament ens podem preguntar sobre quin criteri segueix la voràgine informativa...

I també ens podem preguntar el perquè hi ha certes informacions que no ens acaben d'arribar:

(a continuació faig copio un text que em va enviar fa dies un company)

Silencio informativo sobre Islandia. Por qué?

En Islandia, el pueblo ha hecho dimitir a un gobierno al completo, se nacionalizaron los principales bancos, se decidió no pagar la deuda que estos han creado con Gran Bretaña y Holanda a causa de su mala política financiera y se acaba de crear una asamblea popular para reescribir su constitución. Y todo ello de forma pacífica. Toda una revolución contra el poder que nos ha conducido hasta la crisis actual. He aquí, por qué no se han dado a conocer hechos durante dos años : ¿Qué pasaría si el resto de ciudadanos europeos tomaran ejemplo? Esta es, brevemente, la historia de los hechos:

2008. Se nacionaliza el principal banco del país. La moneda se desploma, la bolsa suspende su actividad. El país está en bancarrota.

2009. Las protestas ciudadanas frente al parlamento logran que se convoquen elecciones anticipadas y provocan la dimisión del Primer Ministro, y de todo su gobierno en bloque. Continúa la pésima situación económica del país. Mediante una ley se propone la devolución de la deuda a GB y Holanda mediante el pago de 3.500 millones de euros, suma que pagarán todos las familias islandesas mensualmente durante los próximos 15 años al 5,5% de interés.

2010. La gente se vuelve a echar a la calle y solicita someter la ley a referéndum. En enero de 2010 el Presidente, se niega a ratificarla y anuncia que habrá consulta popular. En marzo se celebra el referéndum y el NO al pago de la deuda arrasa con un 93% de los votos.

**************************************

A todo esto, el gobierno ha iniciado una investigación para dirimir jurídicamente las responsabilidades de la crisis. Comienzan las detenciones de varios banqueros y altos ejecutivos. La Interpol dicta una orden, y todos los banqueros implicados, abandonan el país. En este contexto de crisis, se elige una asamblea para redactar una nueva constitución que recoja las lecciones aprendidas de la crisis y que sustituya a la actual, una copia de la constitución danesa. Para ello, se recurre directamente al pueblo soberano. Se eligen 25 ciudadanos sin filiación política de los 522 que se han presentado a las candidaturas, para lo cual sólo era necesario ser mayor de edad y tener el apoyo de 30 personas.

********************************

La asamblea constitucional comenzará su trabajo en febrero de 2011 y presentará un proyecto de carta magna a partir de las recomendaciones consensuadas en distintas asambleas que se celebrarán por todo el país. Deberá ser aprobada por el actual Parlamento y por el que se constituya tras las próximas elecciones legislativas. Esta es la breve historia de la Revolución Islandesa: dimisión de todo un gobierno en bloque, nacionalización de la banca, referéndum para que el pueblo decida sobre las decisiones económicas trascendentales, encarcelación de responsables de la crisis y reescritura de la constitución por los ciudadanos.

***************

¿Se nos ha hablado de esto en los medios de comunicación europeos? ¿Se ha comentado en las tertulias políticas radiofónicas? ¿Se han visto imágenes de los hechos por la TV? Claro que no. El pueblo islandés ha sabido dar una lección a toda Europa, plantándole cara al sistema y dando una lección de democracia al resto del mundo.

Inside job (documental)

Fa dies que me'l recomanen. Un documental que explora sobre els responsables que han generat la crisi econòmica. M'han dit que cal anar mentalitzat ja que quan surts del cine surts més emprenyat del que has entrat. Però diu unes quantes veritats. Espero que no el treguin de les cartelleres.

Spain's secret conflict

La llengua, la identitat, els eterns conflictes polítics entre Espanya i Catalunya...sí, sí...ja ho sé que tots plegats n'estem una mica farts del tema però també és molt interesant veure com ho expliquen en un reportatge d'un televisió estrangera. Un bon reportatge que fa dies que corre per la xarxa.

Un regal de la història (o l'optimisme de Brams)

El disc "Oferta de diàleg", disc de retorn de Brams està plegat de cançons amb un cert to d'optimisme. Escolteu, escolteu...(Està molt bé sé optimista en el camp de la lluita nacional sobretot ara, que aviat farà un any del 10-Juliol i a nivell polític el nacionalisme està molt fragmentat)

Visc a Espanyistán!

Molt bo!
L'últim llibre de l'humorista gràfic Aleix Saló.Aquest video n'és una mostra.

Les frases del dilluns...

“La vida la tienes resuelta con 3 cosas: Con algo que hacer, Con algo que esperar y Con alguien a quien amar.” Confucio

Sempre m'han impactat les frases d'aquest mestre xinès de l'antiguitat perquè, sovint de tan contundents, cal llegir-se-les dos cops.

La terra i els seus dies...

Avui ha sigut el dia Mundial del Medi Ambient. D'altres dies destacables són els dies mundials de les aus, dels oceans, de l'aigua...
Quants dies mundials calen per adonar-nos que cal un canvi de consciències?
Sovint s'emeten documentals que ens alerten (alguns amb toc sensacionalista) de cap on va el món. L'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa terra. Sabrem reaccionar? Els països i els governs s'impliquen prou?
Vet aquí un fragment d'un d'aquests bons documentals(amb bons consells):

El segon video és molt didàctic i ho explica molt bé:

Gat x Llebre

Què curiós que el mes de juny, que tradicionalment és quan es comença a segar el blat, una altre sega ha començat de nou: la de les retallades. Molt aviat s'aprovarà la nova llei de pressupostos 2011 i amb ella tota una sèrie de mesures que tenen una afectació directe en l'àmbit social, educatiu, sanitari, medioambiental...Aquest no és un bloc polític, tot i que davant l'actualitat de les darreres setmanes fa que sigui difícil no parlar-ne.
No parlaré de si són necessàries o no aquestes retallades però a vegades costa entendre com es gestiona una administració d'un país quan sents determinades notícies, en aquest cas, gràcies al blog de l'Òscar J., llegiu llegiu val la pena...
http://7m76.blogspot.com/2011/06/una-foto-de-7000-euros.html
Curiosament mentre arribem al temps de la sega, les últimes setmanes el Sr.Mas ha decidit requalificar alguns alts càrrecs i puja'ls-hi el sou. La notícia la podeu llegir a continuació:
http://o.radiocatalunya.ca/noticia/mas-apuja-el-sou-alt-carrecs-de-confianca
Diuen que aviat ens donaran gat per llebre i que com sempre la crisi l'ha pagat, la pagarà i la seguirà pagant la ciutadania més modesta.
A vegades no cal ser gaire entès en política i en economia per veure que alguna cosa no quadra. Si les arques de la Generalitat estan tan malament, cosa evident i preocupant, també ho hauria d'estar pels seus gestors i alts càrrecs polítics i no només pagar la factura dels plats trencats els funcionaris que se'ls hi retalla un 5% del sou. Alguna cosa no em quadra...
Fins i tot un gat davant un triler veuria que li estan prenent el pèl...

Reacciona (molt més que un llibre!)

Vaig topar-me per pura casualitat amb aquest llibre. Un recull d'escrits de gent amb renom com José Luís Sampedro o Federico Mayor Zaragoza que van acceptar escriure una reflexió entorn el que està passant al món mundial i en concret a l'Estat espanyol. Coordinats per la periodista Rosa Maria Artal, el llibre és un excel·lent anàl·lisi i al mateix temps té un punt de manifest per posar en evidència un munt d'afirmacions (moltes falses) entorn la crisi actual i el moment social, econòmic i polític que estem vivint. Inspirat pel propi llibre pamfletari de l'autor francès Stéphane Hessel que prologa aquesta obra, aquest recull és un llibre que ajuda obrir la ment i tenir dades i arguments per poder anal·litzar i prendre partit entorn cap a on va l'Estat Espanyol i altres països occidentals fruit de la globalització i de la crisi. És un llibre valent, nascut de les circumstàncies però que com tot assaig o recull d'articles fruit de l'oportunisme tenen un gran valor. Molt recomenable.
+info:http://rosamariaartal.com/2011/04/13/reacciona-ya-esta-en-la-calle/

El meu resum del 15 M

No és fàcil intentar resumir tot allò que s'ha dit, opinat o simplement menyspreat entorn al moviment ciutadà generat a partir de les manifestacions i protestes del 15 de Maig. Anomenats "indignats" o "acampats", el cert és que alguns mitjans s'han centrat més en resaltar l'anècdota de tot el que passava a les places, l'ambient i de la reacció de la gent que no tan dels continguts. Fins i tot el canal "intereconomia" preocupadíssim per tal fenomen va enviar uns reporters a la plaça Catalunya i en va voler fer una connexió que va resultar tot una farsa per desacreditar i ridiculitzar el que estava passant. Evidentment tots els presents en aquella plaça se'n va adonar i van posar de seguida el crit al cel.
Són moltes les veus que podríem citar.
M'he fixat en tres videos:
1r video: La serenitat i les reflexions d'un savi com José Luís Sampedro...

2n video: Escoltar les veritats i les propostes de tot un referent de l'organisme Justícia i Pau com l'Arcadi Oliveres...

3r video: El meu gran aplaudiment per l'actitud valenta d'una oient per demanar respecte davant els comentaris d'un tertulians que amb els seus comentaris volien ridiculitzar "els indignats".


Vet aquí només tres videos per obrir els ulls.

Resum de la jornada electoral...

Alguns blocs hem coincidit avui ha posar el mateix resum...

15M i 1 frase de Eduardo Galeano

"La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar."

Eduardo Galeano (Montevideo, 1940), periodista i escriptor uruguaià

Diuen que contra el cinisme, el millor és la utopia. Alguns diran que això del moviment del 15 M no servirà de res. Temps al temps. Penso que ja és bo que una part de la societat s'hagi despertat. Temps al temps. De tot plegat alguna llavor en quedarà. Temps al temps. Comparteixo bona part de les reivindicacions dels que passen les nits a les places, dels que fan soroll amb les olles i dels que escriuen pancartes. Alguns voldran minimitzar aquest petit esclat. Crec que alguna cosa en quedarà. I espero que hagi servit per començar a caminar endavant.