Temps de pluja (En Serrat, ja n'ha fet 65!)

Australia

Australia. Dirigida per Baz Luhrman amb Nicole Kidman i Hugh Jackman.

Per les imatges promocionals podríeu pensar que és una peli romàntica més...però ja us dic jo que no...va molt més enllà. Australia és un film que barreja de forma intel·ligent elements d'aventures, pinzellades històriques, bèl·liques i socials, pinzellades romàntiques, fins i tot en la primera part del film té l'estètica d'un vell western on la protagonista, una distingida aristòcrata anglesa haurà de tirar endavant la finca familiar, una finca que sembla perduda en el "nowhere". Podria semblar que l'inici de la peli, amb senyoreta distingida que s'ha d'introduir en hòstils paratges, podria recordar molt molt de passada a l'inici de Memòries d'Àfrica, però ja us dic jo que no...aquí hi ha un element molt important que no surt en el cartell que és, per mi, el millor de tot el film: un nen aborigen mestís. És l'autèntic desencadenant i conductor de tota la història i en Luhrman ha pretès amb aquest personatge fer-ne un símbol de la pròpia pel·lícula i de la pròpia història d'Austràlia. Per cert, aquest personatge que per mi, és l'autèntic protagonista toca amb l'harmònica una coneguda cançó d'un film clàssic...

Si us agrada les pelis amb esperit d'aventura us la recomano.

El blocaire invisible (1pista!!)

Setmanes enrera em vaig apuntar a una història que es diu: el blocaire invisible. El dia 5 de gener, coincidint amb Reis, cada blocaire rebrà un regal per part d'un altre blocaire en forma de post...Pot ser un poema, una foto, un video...El misteri està en saber qui carai em farà aquest post!! Però ja també li haig de fer a una persona. (Atenció blocaires invisibles aquesta és una de les poques pistes que publicaré...)Dies enrera vaig entrar en el seu blog. Confesso que no hi havia entrat mai ni hi havia deixat mai cap comentari. Vaig descobrir d'ell que era una persona que s'estima el país, reflexiva, amb esperit crític, ironia, observador...fins el punt d'adonar-se que les capses de galletes de Camprodon han perdut una lletra...Ja us dic jo que és una persona observadora i amb ull crític. I fins aquí puedo leer, com deien en aquell famós concurs...Bé espero que no us hagueu empatxat massa en aquests dies de Nadal!!!

Un aforisme de Pinter

"El passat és el que recordes, el que imagines recordar, el que t'has convençut en recordar, o el que pretens recordar..."

Harold Pinter (1930 - 2008)

Dramaturg, poeta, guionista i director britànic. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 2005. Vet aquí que aquest Nadal que hem deixat ja enrera ha mort aquest gran dramaturg britànic. Afortunadament vaig tenir l'oportunitat de veure fa poques temporades en una sala alternativa de Barcelona l'obra "Els vells temps". La seva era una mirada inconformista que sempre pretenia evitar en l'espectador la indiferència i cercar la reflexió enmig dels nous temps.

Llàgrimes de Benazhir

Aviat farà un any que va morir assassinada la líder asiàtica Benazhir Butto.
En un continent com l'Àsia dominat encara per uns temors ancestrals, l'aire fresc de la Butto va acabar en tragèdia. Més enllà del seu polèmic perfil, injust final per una dona que havia lluitat tant.
+info a...
http://benazhirbuttoinmemoriam.blogspot.com
Llàgrimes de Benazhir (de G.Boloix)
Oh, Benazhir! Hi ha qui et creia una rosa madura i fresca

que reneixia enmig dels deserts asiàtics…

Oh, Benazhir! Hi ha qui et creia filla d’una llavor corrupte i maleïda

per una nissaga tacada de sang però plena d’esperança…

Oh, Benazhir! Hi ha qui encara plora la teva pèrdua…

Les llàgrimes per Benazhir es dissolen enmig del desert?

Vet aquí el teu càstig:

Voler servir el teu país sent dona i musulmana

lliure i occidentalitzada,

perillosa i estigmatitzada.

No es bo despertar consciències!

Per això et van eliminar del mapa?

El teu record serà per sempre més

el d’una dona que volia una nova Àsia.

Preses de Franco

Tot el que ens quedar per fer, recordar, esmenar, no oblidar. La memòria és fràgil i la històrica encara més.Recuperar petits fragments del que hem sigut per saber on volem anar és important...

Exposició "Preses de Franco"
Centre de Cultura de Dones
Francesca Bonnemaison (Barcelona)
Del 19/12/08 al 07/02/09
Vet aquí per acabar l'any una exposició que ens apropa a una realitat sovint amagada en els llibres d'història. El paper dels presos durant el franquisme, però sobretot en aquest cas, de les preses.
Un interesant apunt a favor de la recuperació de la memòria històrica.

Bicentenari Guerra Francès

Bicentenaris com la guerra del francès crec que se n'ha parlat més aviat poc. Afortunadament a Girona aquest any 2008 van començar els actes de bicentenari amb recreacions històriques dramatitzades com les del video. El bicentenari de la Guerra del francès va ser un fet important i no entenc com ha passat força desapercebut.

Aniversari declaració Drets Humans

El passat dia 10 de desembre es va commemorar l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans. És una efemèride important però al mateix temps una efemèride que com sempre posa en relleu cada cop que es celebra un fet semblant la manera com alguns d'aquests drets han estat i segueixen estant vulnerats sistematicament en alguns llocs. Cal avançar molt encara...
S'ha escrit molt sobre el tema. Simplement penso que són un pilar bàsic del món global on vivim i cal que siguin coneguts i respectats. Ja que al pas que anem mai deixaran de ser necessaris.
+info a...http://www.dretshumans.cat/60aniversari/portada.html

Mirades (III)

Últimes mirades d'aquest mes de desembre...

Mirada: TDT

Quantes televisions aniran a les deixellaries l'any que ve pel tema de la TdT? Fins i tot m'ha semblat veure una campanya que animava a la gent a actualitzar la seva instal·lació de televisió i deixar-ho tot per última hora.Els nous canals per cable ens portaran noves propostes més interactives, participatives i culturals? Una tele feta a miques i la brossa que en surt és impressionant. Afortunadament no faré el discurs victimista que no hi ha bons programes a la televisió actual. Algún n'hi ha...Ufff...a veure...deixeu-me pensar...Quina serà la televisió del futur?

Mirada: Xarxes socials

Vivim en un món immers de mitjans, on la comunicació entre persones sembla que hauria de ser més fàcil...telèfons, mòbils, mails, blogs, xarxes socials. Ens comuniquem més?
La virtualitat ens aporta moltes ventatges però a vegades penso que com més mitjans tenim per apropar-nos no sempre ens comuniquem més. Tot és ràpid, efímer, consumible, virtual, superficial...
Tot plegat és així...però quan t'acostumes a viure amb aquests mitjans notes que el dia que no els utilitzes et falta alguna cosa.

Vet aquí la paradoxa dels nous temps.

Mirada: un Nadal per a tothom...

Volia acabar aquesta secció amb una mirada positiva d'aquests dies. El desembre sembla un mes abonat per les bones causes. Seria bonic pensar que les bones causes poden ser durant tot l'any. Apart de la Marató de Tv3 que ja vaig parlar anteriorment amb el post titulat "Mars", en volia destacar d'altres sorprenents...com per exemple el cagatió gegant que el programa "Eduqueu les criatures" de Catalunya Ràdio va dur a terme. La fundació Banc dels aliments amb col·laboració amb els supermercats Bonpreu i la cooperativa Abacus varen organitzar l'acció solidària de recollida de menjar. Es varen recollir 5000 euros en vals bescanviables per menjar i 300 tones d'aliments. Deu n'hi do!

També destacar el recital poètic solidari que es va fer el dilluns 22 a l'Ateneu Barcelonès. Acte benèfic de la fundació Pere Manel per a millorar la qualitat de vida de les persones en risc d'exclusió social.

Tant debò que aquests actes es poguessin repetir la resta de l'any.

Mirades (II)

Us llenço unes quantes mirades més...

Mirada: La Barcelona turística

Cada dia que passa em crec menys les enquestes. El Periódico del dissabte dia 20 de desembre publicava una enquesta segons la qual "la Barcelona turítica" satisfà el 60% de ciutadans i disgusta el 32%. Francament em costa una mica de creure aquestes xifres. Molta de la gent que conec que viuen a Barcelona, quan parlen de la ciutat, ho fan amb un cert grau d'insatisfacció. Pensen que determinades zones de la ciutat s'han venut totalment al guiri com que per exemple, les Rambles i els seus entorns. S'han fet coses importants, però determinades campanyes com el "Visc a Barcelona" fan pujar els colors de la cara en una època que s'hauria de mirar de no perdre temps i calers en aquestes campanyes d'autoestima local. Quina seguretat hi ha quan roben el nen Jesús del pessebre de l'Ajuntament? El turisme és important a la ciutat però també ho és que les persones que hi viuen se la sentin seva i se sentin a gust. Alguna cosa falla, no creieu?

Mirada: quan els vàters són els elements de discòrdia...

Dies enrere, entre setmana, vaig entrar al portal de notícies del diari 20 minutos i vaig llegir: "Váteres tuneados en Moncloa, nuevo motivo de enfrentamiento entre PP y Psoe". Primer intento imaginar-me que és un vàter tuneado i després intento entendre el què de la polèmica. Pel que entenc el PP retreu al Psoe les millores de tals banys senyorials en temps de crisi. I el Psoe li retreu el seu toc poc moderat. En fi...amb grans polèmiques com aquesta crec que el país avançarà molt. +info a...

http://www.20minutos.es/noticia/437395/0/vater/moncloa/tuneado/

Mirada: els amics del país

Recepta: evitar el derrotisme, el víctimisme, cohesió, europeïsme, valors de la transició...La societat econòmica Amics del País ha promulgat un manifest que apel·la a uns certs valors per lluitar contra la crisi. Quan el discurs diari que sentim als mitjans, empreses i polítics és discurs més aviat d'una certa ressignació, el discurs de cohesió i lluita contra el pessimisme global dels nostres temps és un discurs que francament sorprèn i s'agraeix.

Mirades (I)

Fa poc menys d'una setmana amb l'eufòria nadalenca vaig obrir un altre blog que es deia "Els fruits del temps". Una setmana després he decidit liquidar-lo i centrar tots els meus esforços a Nàufragiobrer que és un bloc que cada dia m'estimo més. A "Els fruits" intentava fer un bloc amb pinzellades socials, aquestes pinzellades he pensat resumir-les amb una nova secció d'aquest bloc que es dirà: mirades. Hi ha tantes mirades com fruites saboroses, dolces, amargues,verdes, madures, podrides... Hi ha tantes fruites com motius per reflexionar sobre el món que ens envolta, un món que es mou a un ritme tan trepidant que no trobem el temps per aturar-nos i valorar els instants que val la pena viure cada dia.

Mirada: No tot és Nissan!

Les administracions i governs només reaccionen, si és que reaccionen, quan multinacionals de sector amenacen sense escrúpols de liquidar mitja plantilla. Llavors tots els mitjans de comunicació se'n fan ressó i fins i tot el presi Montilla fa un viatge al Japó. Senyors...tota la meva solidaritat amb la gent de Nissan, i la resta què?

Els de la Nissan han conseguit fins i tot aturar el cop i renegociar la situació aturant el que els hi venia a sobre. Realment és patètic que es mediatitzi tant una sola empresa i una sola situació. S'ha de mirar en global i pensar...No tot és Nissan. Per això...des d'aquí la meva solidaritat amb la resta de persones que al començar l'any s'hauran de buscar la vida.

Mirada: les 65 h...capítol final?

El passat dia 17 de desembre l'eurocambra va rebutjar la llei que pretenia ampliar la setmana laboral a 65 hores. És una bona notícia després d'un any on s'ha generat un debat que pels temps que corren ha arribat a ser preocupant. Ara s'obre un període de negociació de 90 dies entre Parlament i Consell europeu. És l'anomenat període de conciliació. Esperem que no es tirin enrere. En uns temps que s'ha propagat pels quatre vents la necessitat creixent d'apostar per la conciliació laboral i personal la història de les 65 hores semblava totalment un pas enrera.Per fi, els senyors de l'Eurocambra han tingut una mica de seny!!! Una bona notícia dins el lamentable món de les notícies laborals.

Una fruita corcada: Grup Senar

Què fas quan tens a la mà una poma brillant i aparentment bonica i quan te la vas a menjar et cau a terra de fàstic pels cucs qui hi ha dins?
Aquesta és la sensació que s'han trobat diversos autors que van confiar en els bons propòsits del Grup Senar, grup on hi tenien cabuda marques editorials com Maikalili i Penombra d'argent.
Qui escriu aquestes paraules és un d'aquests autors, que després petites incursions en llibres col·lectius i revistes, volia fer el petit pas endavant de tenir una obra publicada individualment. Per aquelles casualitats del món mundial vaig presentar-me en un concurs de textos teatrals. Passats uns mesos van contactar amb mi i em van fer una proposta d'edició, més ben dit d'autoedició. Vaig donar-hi moltes voltes i al principi vaig dir que no. Mig any més tard els hi vaig presentar un projecte de recull de relats i poemes. Tot va anar molt ràpid.
Encegat pels bons proposits i per les ganes de tenir alguna coseta publicada vaig firmar el contracte.
Un any després: A la porta del local posa "Tancat per reformes". L'editor ha desaperagut, els empleats s'han esfumat. Un gran silenci. Les obres mai s'han editat.I uns quants autors ens hem quedat amb un pam de nas.
Es mereixen aquesta gent formar part del món cultural i editorial? (La resposta és bastant obvia, oi)

Desengany, ràbia, dubtes, decepció i una certa impotència...Els autors del Grup Senar som autors gairebé amateurs, anònims, novells, desconeguts, aficionats, o gent amb molta il·lusió.Descoberta la fruita corcada ens hem posat mans a l'obra i hem començat a assessorar-nos de què podem fer. Esperem que un cop començat l'any col·lectivament podem rescindir els contractes i recuperar el que ens pertany. Esperem que a principis d'any poguem desvincular-nos totalment d'aquesta gent, ja que aquesta gent ha passat d'una forma vergonyosa de la nostra cara. I un cop això hagi passat, que espero que no passi massa temps, espero poder trobar alguna altre editorial amb un mínim d'ètica, professionalitat i respecte cap a l'autor i que apostin per la gent jove que intentem obrir-nos camí. Des d'aquí tota la meva solidaritat amb la resta d'autors.

You're innocent when you dream

Aquesta gran cançó de Tom Waits és el fil musical del fragment "Conte de Nadal d'Auggie Wren" de la pel·lícula Smoke.
Penso que és una cançó perfecte per aquestes dates. Moltíssimes gràcies a tots i totes als qui heu deixat comentaris aquest darrer mes. Gràcies per deixar-vos perdre uns minuts per la meva illa. He descobert en aquest últim mes racons fantàstics, com els vostres, que m'han fet somiar i reflexionar al mateix temps una estona. Deixeu-vos portar uns minuts per l'esperit d'aquesta cançó. Des d'aquí espero que hagueu passat un bon dia de Nadal.

Conte de Nadal de Auggie Wren (Smoke)

Smoke, era un film de petits grans fragments.Aquest n'és un.
La influència de l'escriptor Paul
Auster i tot el món novaiorquí amb les seves contradiccions eren presents en aquesta peli. Aquest és un fragment brillant. Vet aquí el meu conte de Nadal per tots vosaltres.