Començar un dia, una setmana, una nova cita, una nova vida...
Una cançó del penúltim disc dels Lax'n'busto que em va captivar de seguida...
Us convido a escoltar-la. El muntatge del video és de Centcames.
Espero que sempre tingueu motius per començar.
dilluns, 25 de gener del 2010
Començar - Lax'n'Busto
diumenge, 24 de gener del 2010
Comptagotes... (instants del temps)
Foto: Eva Cardona extreta de la fantàstica sèrie de fotografies "gotes transparents"...
podeu veure la sèrie sencera al següent enllaç: http://evacardona6.blogspot.com/2009/03/gotes-transparents.html
Com deia una cançó del Sopa de Cabra som instants del temps.
I en aquests instants ens poden passar moltes coses.
Recordo que un amic del meu pare em va dir un cop que a partir d'una edat la vida et comença a passar d'una forma molt ràpida.
No recordo massa bé quina edat em va dir.
Si ara hagués de fer un resum de la meva vida, em costaria però el faria, si l'hagués de fer dels darrers deu anys, també em costaria però el faria...però si l'hagués de fer del darrer any i mig (que casualment, més o menys, coincideix, amb la vida d'aquest blog) em costaria encara molt més.
En aquest darrer any i mig la meva vida ha sigut com un petit Dragon Khan de sentiments, sorpreses, il·lusions, algunes falses, decepcions i també algunes frustracions.
Una cançó d'en Serrat amb la Noa d'ella allò de..."es caprichoso el azar"
Gairebé m'atreviria dir que a vegades la pròpia vida i el temps és capritxós ja que hi ha moments que sembla que no passi res de res i d'altres que un cúmul de circumstàncies fan la vida canviï per moments.En poc menys d'un mes he viscut de tot: naixements, morts, viatges, canvis laborals, econòmics...en fi.
Preguntareu a què ve a cuento aquesta reflexió del temps ara, oi?
No és la primera ni l'última reflexió que faig sobre això...
Suposo perquè com més gran em faig més m'obsessiona saber gestionar bé el temps.
Això no vol dir que el temps sempre s'hagi de tenir ocupat, tot el contrari; sóc d'aquells que pensen que hi ha d'haver temps per tot.
Cada dia valoro més tenir temps personal. Simpatitzo amb la cultura "slow" i per això em va fer gràcia el post que l'Eulàlia del blog Riell Bulevard va escriure en el seu moment fent un elogi a l'avorriment.Lamentablement la vida personal-laboral ens porta per tot tipus de camins i a vegades per camins que no sempre voldríem passar. A vegades aquesta vida laboral ens fa la sensació que ens roba temps. I per això fa gràcia quan algú s'atreveix a parlar
de conciliació vida laboral amb personal o familiar.
Admiro la gent que sap gestionar el temps i que sap trobar temps per tot. Sobretot la gent que té càrregues familiars.
El temps és la justa/ injusta mesura de moltes coses...
Suposo que per això algú els fa gràcia quan tímidament confesso que tinc tres blocs i mig meravellats, mig sorpresos, mig al·luscinats, mig compassius pensant "d'on treu el temps aquest friqui?"
I et pregunten: ja tens temps?
Una companya em va confessar un cop que s'havia cansat de la vida electrònica i que mirar i gestionar els correus, blogs, facebooks, twitter i demés històries li suposaven cada dia més una inversió més gran
de temps inútil.
Un company de l'Associació va decidir, després de dos anys,abandonar el seu blog perquè li robava massa temps per escriure coses de debò i em deia que el temps invertit en el blog era un temps preciós que podia dedicar a escriure contes o una novel·la.
La veritat sigui dita en el darrer any i mig he tingut períodes blocaires de tot, he anat penjant material i me n'he anat sortint...
Segurament aquest 2010 potser no serà tan prolífic com altres anys però intenteré seguir escrivint entrades ni que sigui a comptagotes.
Tot plegat m'ha vingut al cap mentre llegia l'últim post d'en Quim Roig i el seu efecte Jaus 2.0:
Ironitza sobre el seu record de No-post, sobre tots aquells posts que hauria pogut escriure però que per circumstàncies determinades no va escriure i el còmput anual acaba amb 48 entrades.
A mi també m'ha passat més d'un cop, la necessitat de voler explicar moltes coses i a l'hora de la veritat intentes ser molt més sel·lectiu i crític.
En fi, el món blocaire és un un món i sempre és un plaer saber que hi ha gent que això que acabo d'escriure ho haurà llegit i haurà invertit un minut d'or de la seva vida en llegir-ho.
A aquests lectors/lectores moltes gràcies.
D'altres els hi semblarà molt llarg.
I els bons amics/amigues em diran que aprengui a fer post més curts perquè sinó no se'ls llegeixen.
Fins i tot la vida blocaire demana temps i per això recupero un post del nostre enyorat Veí de Dalt, ara a l'exili, on es queixava que l'allau d'iniciatives blocaires eren tantes que no li donava temps a seguir-les totes...
Bé, en paraules del Veí de Dalt:"és que no donem a l'abast, collons!"
En fi, el temps.
Aquesta obsessió tan pròpia del S.XX o més ben dit, del S.XXI.
Espero aquest 2010 trobar el temps necessari per dedicar-me a les meves devocions.
Som instants del temps.
Passa com comptagotes.
A voltes més a poc a poc.
Sovint ràpid.
Voraç.
(Us deixo amb la cançó del Sopa de Cabra)
Recordant Camus
Enguany fa 50 anys de la mort d'Albert Camus.
Albert Camus (Mondovi - Argèlia 1913 - Villeblevin - França 1960)
Un ment lúcida que va saber trobar nous raonaments enmig de la voràgine del S.XX.
Fou novel·lista, assagista, dramaturg i filòsof.
Li van concedir el Nobel de Literatura amb 44 anys. La seva és una obra que resalta l'Humanisme i l'absurditat de la condició humana.
Hi ha tantes frases lapidàries d'aquest autor que només en cito algunes:
(traduïdes i extretes via google, entenc que el més correcte fóra transcriure-les directament del francès; però per fer-nos una idea les he transcrit tal qual les he trobat en algunes pàgines...espero que em disculpin els puristes)
"No esperes por el juicio final. Se lleva a cabo cada dia"
"El artista debe estar siempre con aquellos que padecen la historia, no con los que la hacen".
"Algunas veces pienso en lo que los historiadores del futuro dirán de nosotros. Una sola frase será suficiente para definir al hombre moderno: fornicaba y leía periódicos."
"Si el hombre fracasa en conciliar la justicia y la libertad, fracasa en todo."
Ja us dic que de frases n'hi ha una pila...
Simplement volia amb aquest post rendir un homenatge a una ment lúcida del S.XX.
*Confesso que no he llegit res del Sr.Camus i tot el que he llegit d'ell són pensaments, frases, textos curts. Però realment llegint un post d'en Jesús M.Tibau em va entrar curiositat de llegir el seu darrer llibre inacabat:
dijous, 21 de gener del 2010
Solidaritat amb la gent d'una terra pobre
Aquests darrers dies l'actualitat del món mundial s'ha centrat en el tràgic succés del sisme d'Haití. Volia fer un post sobre la impotència que generen aquestes desgràcies, però la voràgine informativa, la informació o desinformació en alguns casos d'aquest fet i la tragèdia en sí han fet que m'ho repensés dos cops.
Des d'aquí TOTA LA MEVA SOLIDARITAT amb el poble pobre haitià.
I no ho dic amb compassió sinó ho dic amb la trista certesa d'un poble pobre per la devastació de segles i segles de colonialisme i pobre per la pròpia tirania dels cabdills i polítics que han tingut al davant. I he recordat allò de..."sempre plou sobre mullat".
La fotografia del post correspon a: Tyler Hicks, fotoperiodista del New York Times. I ha estat extreta del blog: http://ngenespanol.com/
Us convido a llegir el següent post d'aquest blog que explica molt bé el perquè el sól haitià és pobre...
I m'he quedat amb una frase demolidora que és:
“Cuando se pierde el suelo de una nación, también la nación se pierde”.
El mateix temps us convido a llegir la interesant reflexió que l'Eulàlia fa en el seu blog Riell Bulevard...
http://riellblvd.blogspot.com/2010/01/obscenitats.html
També us convido a llegir la interesant mirada sobre tot plegat en el bloc d'en Francesc Puigcarbó...
http://blocfpr.blogspot.com/2010/01/haiti-nou-terratremol.html
dimecres, 20 de gener del 2010
Sol d'hivern (January's traditional haiku)
Abundant sunshine (traditional haiku)
abundant sunshine
and these january trees
basking in its warmth
haikú tradicional recollit per un internauta, de nom Richard Terrify, de la pàgina
Possible versió catalana...
Sol abundant d'hivern (haikú tradicional)
Sol abundant
i aquests arbres de gener
que gaudeixen de la seva escalfor.
*El que m'ha sobtat d'aquest haikú és l'aparent contradicció d'un sol abundant,uns versos tradicionals considerats d'hivern i els arbres de gener. Els haikús, sovint, són sensacions i mots de saviesa. El millor regal d'un arbre en ple mes de gener són els escassos minuts de sol. El millor regal en els temps hivernals de crisi que vivim són els petits moments d'escalfor que ens pot donar la vida. Gaudiu-los!
I deixeu que el sol de gener us escalfi.
diumenge, 10 de gener del 2010
Un regal invisible molt xulo!!
AQUEST HA SIGUT EL REGAL QUE HE REBUT DE LA MEVA BLOCAIRE INVISIBLE 2009, EN AQUEST CAS LA KIKA DEL BLOG KIKA'S LOG. UN REGAL INSPIRAT EN ELS TEXTOS POÈTICS QUE HE ANAT PENJANT EN EL GERMÀ PETIT DE NÀUFRAG I OBRER, QUE ÉS EL BLOC ESCRITS DEL FUM. Francament m'ha fet molta il·lusió.
Gabriel
View more presentations from kikaslog.
dimecres, 6 de gener del 2010
Els regals que vaig pensar per la meva blocaire invisible...(II)
Benvolguda blocaire invisible: Aquest post és per explicar les altres propostes que vaig pensar alhora de decidir-me per un regal per la meva blocaire invisible. Ja sé que només s'ha de fer un post per explicar quin és el regal i que quedi clar que el regal són els dos baguls però no sé mirant pel google imatge vaig topar-me amb imatges ben curioses que van quedar com a finalistes per ser possibles regals...
1. Finalista I: la paperera CD: ideal per escoltar aquells cd's que no voldries llençar a la paperera. (És molt friki, crec que té punts per entrar al Museu del Disseny Friki del veí de dalt)
2. Finalista II: els post-its amb dissenys de fruites. (Una altre fricada!)
3. Finalista III: La paperera-cistella de bàsquet. Un clàssic! Qui no ha tirat mai un paper com si encistellés tres punts?
1 regal per la meva blocaire invisible...(I)
La meva benvolguda blocaire, http://xurri.blogspot.com, invisible té un bloc que sembla que convidi el reciclatge.
Confesso que m'he trencat les banyes pensant que carai li podia regalar...
Però això com si es tractés d'un disc de vinil d'aquells d'abans que s'omplen de pols però que fan tant de mal tirar a les escombraries, aquest regal té dues parts...
PART I---CARA A DEL VINIL
Un dia remenant pels encants del google imatges vaig trobar dues imatges curioses: "el baul talismán" i un bagul carregat d'instruments antics.
De què serveix un "baul talismán"? La veritat no ho sé, potser semblarà el típic regal inútil que es regala per Reis però jo crec que té molta utilitat: serveix per guardar tot allò que no voldríem llençar mai a la paperera, potser un post-it amb l'adreça d'aquell restaurant on vàrem celebrar amb els amics o la parella un magnífic sopar.
Benvolguda amiga blocaire...espero que aquests 2 baguls et serveixen per guardar tot allò que no voldríem llençar, potser com els nostres somnis, il·lusions o anhels.
Una abraçada i desitjo que t'hagi agradat...
Ja m'explicaràs quina utilitat li dones al baul talismán...
(Si us plau llegeix l'altre post...és la segona part del regal)
dimarts, 5 de gener del 2010
dilluns, 4 de gener del 2010
1 Post invisible...
Vet aquí que per segon any consecutiu participo en això del blocaire invisible.Realment per segon any la persona que m'ha tocat m'ha descol·locat molt...
L'any passat em va tocar un blocaire que gairebé desconeixia i aquest any tres quartes parts del mateix.
Pert tant aquest és l'únic post que escriuré posant algunes pistes en qüestió. Atenció dames i cavallers:
1.- En el seu bloc s'hi poden llegir entrades en català i castellà.
2.- És una persona vital, sembla del morro fort, ella mateixa es descriu com un persona amb un cert mal humor...però jo l'intueixo més aviat com una nostàlgica de la vida que no li agrada renunciar als somnis.
3.- Tal i com he dit en la introducció d'aquest post...no sóc un habitual del seu bloc, gairebé en desconeixia la seva existència però confesso que un cop hi vaig entrar ja que em va cridar molt l'atenció el seu títol. És un títol que convida al reciclatge, ideal per oficines.
4.- És una blocaire.
5.- I ja porta un cert temps en la catosfera.
diumenge, 3 de gener del 2010
Pronòstics pel 2010...
Aquests primes dies de l'any són els típics primers dies de falsos propòsits i de balanços de l'any que s'ha deixat enrere.Ningú s'atreveix a fer pronòstics optimistes perquè seria fàcil picar-se els dits. M'agradaria creure que les coses milloraran una mica però més val ser realistes...
No cal ser cap endeví per saber que determinats culebrots seguiran donant nous capítols: crisi econòmica i les seves conseqüències, seguirà sent un any dur per molta gent, la inoperància del sindicats, la mediocritat dels polítics, el camí cap endavant de les consultes populars per la independència, noves revel·lacions sobre pretorians i Millets, i com no tota la carn a la brassa per celebrar unes noves eleccions al Parlament.
Mentrestant ZP creurà ser el nou Obama europeu i en comptes de dir sempre: "Apoyaré" ara dirà "Apoyaré a la Unión Europea al máximo durante el mandato de España de la Unión Europea".Conclusió: més del mateix.
Pels futboleros l'únic bo serà veure com el Barça segueix lluitant per intentar guanyar més títols...
La següent cançó està dedicada a l'Òscar de Lost art a keep a secret i a la resta de blocaires -culés...
(I que consti que el fútbol em rellisca bastant per no dir molt però no puc negar que a dia d'avui és de les poques alegries que hi ha...)
Noves tarifes ni que hi hagi crisi...
Preguntes sense resposta:Si hi ha crisi...per què pugen les tarifes?
Cada any només començar l'any hi ha una revisió de tarifes sigui llum, aigua, gas, telèfon i transports públics.
Lamentable.
On són els sindicats, polítics, associacions de consumidors, síndics de greuges?
En època de crisi les tarifes s'haurien de congelar. Si més seria el més raonable. Per aquest país hi ha fets que no tenen cap lògica?
dissabte, 2 de gener del 2010
Tràiler de Llits, de Lluís Danés i música de Lluís Llach
Últimes funcions de llits. Vaig poder assistir a la pre-estrena i no em va desagradar. La pre-estrena fou una mica fluixa, faltava molt de ritme i amb algú problema técnic però suposo que amb més de quinze dies de rodatge l'espectacle ja deu estar prou rodat. És una pena que estiguin tan poc temps en cartellera ja que és una proposta poètica, curiosa, atrevida, entretinguda, visualment molt potent i amb intèrprets com la Lídia Pujol que estan molt bé en el seu nou rol. És un muntatge recomenable.
Els millors «Versos de tardor»
Aquest és un magnífic video que resumeix molt bé el resultat d'una nova proposta sorgida del bloc d'en J.M.Tibau amb la col·laboració de J.Llambric i tot enmarcat en la passada tardor literària de Tarragona.
Un servidor va participar amb el bloc Escrits del fum a la crida literària i com a resultat en va sorgir un nou recull de poemes anomenat: "Versos de tardor".
Enhorabona a tots i totes els hi varen participar, a Petròpolis per fer-ho possible, al Jesús M.Tibau per il·lusionar-nos amb els seus jocs i les seves crides literàries i sobretot a tots els blocaires que escriuen versos de molta qualitat poètica.
Val la pena compartir-ho. Jo ja m'he encarregat uns quants exemplars.
Versos de tardor ha estat editat per Petròpolis i es pot llegir en linea, descarregar el volum en pdf o encarregar-lo en paper a petropolis.cat.
POST 500!
Seré breu:
Moltes gràcies els que heu llegit, seguit, comentat, enllaçat i heu donat caliu a aquest bloc...
(També gràcies els que m'heu fet alguna crítica, de tot s'aprèn...fins i tot a programar posts...) Un brindis...hi esteu convidats!
Un post que volia escriure el dia 1 però que escric el dia 2
Aquest és un post que hauria volgut escriure el dia 1 però que escric el dia 2...
Post 499"Contempla només per un instant l'horitzó del nou any que comença. Que res ni ningú et faci naufragar tots els teus anhels, somnis, desitjos, il·lusions..."
PER TOTS I TOTES: MOLTA SORT I BON ANY!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Potser també t'agradarà...
