Algunes expos de l'estiu (VI): Vlaminck al Caixaforum

Algunes expos de l'estiu (VI)

Caixaforum Barcelona

Obra Social - Fundació "La Caixa"

Sala 4

Maurice de Vlaminck

Un instint fauve

Pintures 1900 - 1915

(fins el 18/10)

Si una cosa té el Caixaforum ens que ens permet constantment redescobrir autors/pintors que havíem oblidat. És el cas de Maurice de Vlaminck, un dels pioners del que s'anomenà dins les avanguardes europees de principis del XX, el fauvisme. És una mostra absolutament recomenable per redescobrir un pintor que per damunt de tot les seves obres són un esclat de colors, la vivesa dels quals ens transmeten les llums tant del Sena fins el Pont de Londres passant per tot tipus de natures mortes.

Passegeu-vos una tarda per aquesta mostra...Estic segur que Vlaminck no us pot deixar indiferent.

Algunes expos de l'estiu (V): Figuracions i Palladio al Caixaforum

Algunes expos de l'estiu (V)

Caixaforum Barcelona

Obra Social - Fundació "La Caixa"

Caixaforum en la Sala 1

Un producte, una història (fins el 20/10)

Una mini - exposició per ser més conscients del que consumim i del paper que juga el comerç just en la nostra societat.

Caixaforum segueix mostrant en les seves sales 2, 5 i 6 el fons de la seva col·lecció.

Caixaforum en la Sala 2:

Figuracions (fins el 27/ 09)

Vet aquí una petita mostra del fons d'Art de la dècada dels vuitanta de la Fundació "La Caixa". Són uns quadres que demostren el retorn de la figuració, l'expressió i el simbolisme per part d'una nova generació de pintors que volien fugir de l'academicisme. Dins d'aquests pintors cal destacar Miquel Barceló.

Caixaforum en la Sala 3

Palladio, l'arquitecte (fins el 06/09)

Un nom bàsic per entendre l'evolució de la història de l'arquitectura. Un cànon. Un referent. Una exposició imprescindible.

Recomenen tornar a llegir el post que li vàrem dedicar en el seu dia...

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/palladio.html

Algunes expos de l'estiu (IV): Capa i Taro al MNAC

Algunes expos de l'estiu (IV)

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Exposicions temporals
http://www.mnac.cat/index.jsp?lan=001#

Això és la guerra! Robert Capa en acció
Gerda Taro
(Fins el 27/09)

Més enllà de la recent polèmica de si la foto del milicià caigut va ser un muntatge o no, el que està clar és que les fotografies de Robert Capa ja formen part del patrimoni fotogràfic del S.XX. Són història. Són memòria. Són el testimoni d'uns fets terribles. I també són grans fotos d'un dels pioners del fotoperiodisme o reporterisme. Capa és el jove fotògraf intrèpid que va convertir aventures amb la jove fotogràfa alemanya Gerda Taro.

Així com les fotos de Capa tenen més espectacularitat, les de Taro són més pròximes, i mostren una proximitat més física i emocional amb la persona retratada. Lamentablement Taro va morir en la batalla de Brunete.

Són grans fotos que ens donen un testimoni d'alguns episodis brutals de la nostra història (Guerra Civil, Conflictes bèl·lics a Xina, 2ª Guerra Mundial, entre altres...)

Realment dues exposicions molt recomenables!

Algunes expos de l'estiu (III): Les expos del CCCB

Algunes expos d'estiu (III)

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

http://www.cccb.org/ca/

1.El segle del Jazz. (fins el 18/10)

http://www.cccb.org/elsegledeljazz/ca/

El S.XX. ha donat grans fenòmens musicals i el jazz n'és un d'ells. És una mostra interesentíssima per la gran quantitat de materials que s'hi exposen. Segueix un itinerari cronològic. La idea és fer una retrospectiva de com un gènere musical ha influït en altres arts com la pintura, la fotografia, el cinema. És una exposició molt densa. Cal temps. I potser el pitjor és que tractant-se d'una exposició molt musical, la primera part del recorregut on hi ha altaveus amb petites peces representatives del gènere es mesclen les músiques i no hauria costat res posar uns auriculars. Al mateix temps hi ha una sobrecàrrega de materials en les vitrines alguns dels quals falta que estiguin molt més ben contextualitzats. Tot i així és una mostra molt interesant.

2.Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer (fins el 06/09)

http://www.cccb.org/ca/exposicio-quinquis_dels_80_cinema_premsa_i_carrer-25705

El CCCB sempre ha tingut el do de posar en valor temàtiques molt diferents que aparentment mai ningú hauria cregut que poguessin ser temàtiques per ser tractades i exposades en un centre cultural. Apropar-se a un fenòmen marginal des del cinema, la premsa i la música és manera de demostrar que al voltant d'una problemàtica social es va crear una subcultura. És una exposició interesant per la vessant social i al mateix cultural que ens ofereix d'un tema més aviat marginal però que fou present en la història més recent del nostre país.

Algunes expos de l'estiu (II): Les expos del Marítim

Algunes expos d'estiu (II)
Reials Drassanes i Museu Marítim de Barcelona

1. Tutankhamon: descobreix la tomba i els seus tresors. Fins el 04/10 http://www.tutankhamon.cat/ Vet aquí una de les exposicions estrelles de l'estiu. Està clar que el món fascinador d'Egipte és un bon ganxo per molts visitants. No he tingut encara el goig de veure-la però per la informació que en tinc és exposició molt ben muntada i pedagògica que reproduiex a escala original tres de les quatre càmares funeràries del faraó Tutankhamon. Tot i el gran muntatge, tot són rèpliques. He sentit crítiques de les audio-guies en català i del nivell pobre de les explicacions.




2. Barcelona: Una ciutat, un port. (fins el 30/08) Aquesta és una mini -exposició, no per mini, menys interesant amb poc més de mitja dotzena de quadres del fons de l'Entitat Port de Barcelona i del Marítim. Són visons poc vistes del port. Hi destaquen dos grans quadres del S.XIX, un d'Eliseu Meifrén i l'altre de Francesc Soler i Rovirosa.




3. Tiempo de Transición (fins el 25/10) Retrospectiva creada per la Fundación Pablo Iglésias. Més enllà de la mirada ideòlogica que cadascú vulgui extreure'n d'aquest perióde històric recent, aquesta mostra ens ofereix un recorregut (amb imatges, videos, fotos, objectes i premsa) del que fou la transició des de la mort del Dictador el 1975 fins a la victòria socialista en les eleccions generals del 1982. Hi ha un extens treball cronològic de dates. I el més interesant i curiós són els objectes que s'hi poden veure: des del passaport fals de Santiago Carrillo fins a la ploma amb la qual el Rei va firmar la Constitució. Des de la màquina d'escriure del Tarradellas fins a la caçadora que duia el Felipe González en la campanya electoral del 82, passant per la càmara de fotos amb la qual es van fer les úniques fotos de l'intent de cop d'estat del 81. Les opinions d'aquesta exposició són molt variades, però lamentablement el fort contingut polític de l'exposició fa que molta gent no la segueixi amb gaire entusiasme. És una llàstima la fredor amb que es rep aquest tipus d'exposicions ja que en el fons, deixant la política a banda, és una mostra de la qual se'n poden treure moltes lectures i és memòria històrica recent que ens ajuda a entendre com ha evolucionat aquest país.




4. El marítim entre bombes (fins el 30/11) Mini - exposició que ajuda a situar el visitant quin fou l'evolució del Museu en l'etapa 1936 - 39, a través de documents de l'Arxiu General.

+INFO A:
http://www.mmb.cat/

IMATGE QUADRE D'ELISEU MEIFRÉN

DE L'EXPOSICIÓ BARCELONA: UNA CIUTAT, UN PORT.

Algunes expos de l'estiu (I): Valérie Mréjen i Retrats de l'Índia

Algunes expos d'estiu (I)

La Virreina - Centre de la Imatge

"Jo mateix i l'altre. Retrats en la fotografia índia contemporània"

Fins el 27/09

La fotografia com a mirall d'un món és fascinant per veure a través dels ulls del fotògraf una radiografia de tot una societat. La Virreina es ofereix la possibilitat de fer un petit tast de fotografs hindús contemporanis amb tot tipus de retrats que transgredeixen i al mateix temps mostren tots els ritus, tabús, esteròtips i conflictes d'un societat. Hi ha fotografies realment impactants.

Valéria Mréjen - La place de la Concorde.

Fins el 06/09

Mréjen és una videoartista francesa que ha participat en nombroses exposicions. La place de la Concorde és la primera exposició monogràfica d'aquesta artista transgressora que busca en la imatge i en la interpretació dels seus textos a través de la veu dels actors participants una visió del món on la insatisfacció i el buit són constants i fins i tot es creen situacions absurdes i tragicòmiques. El videoart s'ha de tastar amb paciència. Així que si en teniu...és una bona exposició per vosaltres.

Últimes lectures: Olor de Colònia

Olor de Colònia

Sílvia Alcàntara

Edicions de 1984 - Mirmanda (2009)

Tot i que fa mesos que vaig descobrir aquest llibre i el vaig recomenar per St.Jordi, fins fa poques setmanes no el vaig poder llegir. Amb tres dies vaig devorar el llibre.

Fa temps que no trobava, d'un autora debutant, una obra tant ben reeixida a nivell tècnic, argumental, lingüístic...

Olor de Colònia ens porta al món tancat i humil de les colònies tèxtils dels anys 50 a Catalunya. A través d'unes famílies i d'uns personatges, la trama és una descoberta de secrets i misteris, que fins i tot, en la part final, té quelcom, en alguna escena de molt rodoredià.

A nivell personal m'ha atrapat i m'ha emocionat ja que he vist en aquesta novel·la el món dels meus avis materns i fins i tot l'escena de la noia que deixa l'etapa dels estudis elementalíssims del convent i de ben joveneta ha d'anar a treballar com aprenenta a la fàbrica, és una escena que perfectament hauria pogut firmar ma mare o la meva àvia. He vist cadascún dels racons de la Colònia Vidal que és la Colònia on varen viure els meus avis materns i on varen viure els meus tiets i ma mare. I on un servidor i va estiuejar de petit.

Un debut brillant i sorprenent. Una novel·la amb un èxit merescut.

Una novel·la molt recomenable.

Com no ser guiri i sobreviure a la Rambla...

Ahir vaig llegir a "El Periódico de Catalunya" la notícia sobre la polèmica entorn la indumentària dels nostres estimats turistes.

Hi ha qui diu que és més interesant un safari fotogràfic per la Rambla que per qualsevol altre indret nostrat amb diferents espècies per identificar. Des de fa anys a l'estiu ens visita l'espècie "turisticus lowcostis". És fàcil d'identificar per la seva indumentària platgera, que té com a peça comuna la xancleta. El "turisticus lowcostis" predomina sobretot per la coneguda "Rambla de les floristes" rebatejada com "la Rambla dels turistes" i d'altres zones properes: Port, Maregmàgnum, Ciutat Vella, Fonts de Montjuïch, Park Güell i Sagrada Família, Museu del Camp Nou i d'altres índrets d'interès. Un altre espècie amenaça cada estiu al "turisticus lowcostis". És el "depredetor carteristis".

Habita habitualment a la Línea 3 del metro i actua de forma àgil i silenciosa.

No ser guiri en aquestes zones esmentades no és fàcil. L'altre dia vaig anar a un restaurant de menjars ràpid i vaig demanar un entrepà de llom amb formatge. La cambrera no em va entendre i li vaig haver de senyalar amb el dit. Vaig estar apunt de posar-me a cantar la cançó de la campanya "encomana el català, un bon dia en català, encomana el català!"

No ser guiri i sobreviure a la Rambla suposa pel ciutadà habitual un repte sobretot quan vas a demanar un entrepà i no t'entenen. Afortunadament sempre ens queda el llenguatge corporal i el dit índex per senyalar totes aquelles exquisites menges ràpides que es poden trobar en tots els grans bulevards turístics del món des de Londres a Amsterdam passant per Roma, Praga i París.

Conclusió: Barcelona, de tant cosmopolita i turística s'ha oblidat que també ha de ser una ciutat pels que hi viuen i treballen. I sobretot una ciutat que busqui un turisme de més qualitat, cultural, familiar, etc i no un turisme més aviat de tovallola i platja. Alguna cosa ha fallat quan ja fa molts i molts anys que un bulevard tan emblemàtic com la Rambla de Barcelona

ha deixat de ser dels barcelonins.

Evidentment també hi ha altres perfils de visitants i turistes. Durant l'any hi ha a més a més turisme de congresos. Però lamentablement no és el perfil que abunda. El "Lowcostis" (amb totes les seves i àmplies variants: weekend de borratxera i comiat de soltera, sol i platgeta, creueristes de baix nivell, sònars i festivals variats, etc, etc...) hauria de conviure amb altres espècies de turista i altres perfils de visitant.

Alguna cosa ha fallat perquè no haguem estat capaços de cuidar els encants de la nostra ciutat i sobretot el perfil i la qualitat dels seus visitants.

Us adjunto l'enllaç perquè llegiu la notícia de "El Periódico":

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=636878&idseccio_PK=1022

Totes les baranes dels teus dits...

Entre finals de maig i primera quinzena de juny, en Jesús M.Tibau va fer una crida a tots els blocaires amb esperit poètic perquè escrivissin alguns versos que incloguessin "a la barana dels teus dits", que és justament el títol del llibre de poesia que el mateix Tibau ha publicat amb Aeditors i ha presentat i seguirà presentant durant aquest 2009.
El premi: el llibre de poesia dedicat.
La resposta i la qualitat dels versos fou tal que algú va suggerir que estaria bé agrupar-los i fer-ne un llibre, això sí, que tingués una finalitat benèfica.
Calia buscar una editorial en Jesús M. Tibau va contactar amb en Jaume Llambrich, veterà blocaire (http://www.basar.cat/) i un bon coneixedor del món editorial. El resultat ha estat que gràcies a Petròpolis es podrà descarregar el llibre en pdf i més endavant comprar-lo amb versió paper.
http://editorialpetropolis.blogspot.com/2009/08/invitacio-la-presentacio-en-linia-de.html
A partir d'avui dilluns dia 10 d'agost hi haurà una primera presentació virtual a:
http://petropolis.cat/

Des d'aquí us convidem a que a partir d'aquest vespre entreu a aquesta pàgina i seguiu atentament les novetats que generi aquesta curiosa publicació.
Vet aquí un petit miracle de la catosfera amb la bona cuina del J.M.Tibau, amb l'esperit de les "espècies del basar" d'en Jaume LL. i sobretot amb tota la sinèrgia de més de 50 poetes-blocaires, que es diu aviat!!!

UP (tràiler)

Up, un prodigi de pel·lícula...
Agrecolça, divertida, trista en alguns moments, aventurera, que transmet un missatge i uns valors absolutament positius...
La història i el guió estan molt ben trobats i el tàndem iaio (Carl) nen - explorador (Russell) és genial.
Els deu primers minuts de la peli són realment brillants.
Té escenes aparentment xorres com la primera trobada del iaio, el nen i el gos parlador pero és una escena que s'acaba convertint amb un gag realment molt bo.
Francament em va agradar molt i és una peli recomenable per tots els públics.

Harry Potter y el Príncipe Mestizo ( 3r Trailer+ valoració)

Gairebé farà un mes que van estrenar la sisena, i fins ara, últim film de la saga d'aventures màgiques del jove aprenent de mag Harry Potter. De les 8 pelis previstes, les cinc primeres totes segueixen un mateix esquema narratiu (inici curs, misteri, acció, aventura, un nou aprenentatge pel jove heroi, final aventura).
L'última pel·lícula trenca totalment aquests esquemes. És una de les més fosques, totalment mancada d'acció, molt poc misteri i en determinats moments un pèl previsible i avorrida.
La peli té una arrencada que promet però poc a poc es va desinflant. Hi ha un Potter totalment desconegut, totalment passiu, submís a les ordres del gran Dumbledore que intenta instruir-lo pel seu futur i intenten esbrinar qui era el príncep mestís, autor del llibre d'encanteris màgics que utilitza pel nou curs. El mateix temps descobreix nous detalls del passat d'en Voldemort i els companys d'en Harry viuen les seves primeres passions adolescents.
Conclusió: Un film decebedor, no pel final, sinó per la manca de misteri i acció, potser mal repartits i dosificats durant el guió.
Potser és una peli de tràmit i el final potent serà en les següents entregues.
Fans d'en Potter, ànims! Totes les grans sagues tenen entregues de menys nivell.

Un record pel pare de Nfumu Ngui

Segurament si diem el nom de Nfumu Ngui ningú sabrà qui és però si parlem que durant anys i anys va ser el rei del zoo segurament ja començarem a sospitar de qui volem parlar: floquet de neu.

El petit goril·la albí fou descobert per en Sabater Pi.

Hi ha vides que són recordades per un fet i la vida de Sabater Pi i el seu nom sempre serà recordat per la seva relació amb el floquet de neu, tot una icona del zoo de Barcelona i perquè no dir-ho carn de souvenirs.

Aquest és un post en record d'algú que fou molt més que el descobridor del goril·la albí. Nascut a Barcelona l'any 1922, justament ha mort avui dia 6.

Recordo haver llegit alguna entrevista puntual als diaris i sempre em va semblar una persona honesta, apassionada del seu món i sobretot sàvia.

Realment s'ha mort un altre savi del nostre país, d'aquells savis que amb el pas dels anys es valorarà molt més la seva feina com a científic, catedràtic en Psicobiologia, especialista mundial en etologia, expert en primats, pioner en l'estudi del comportament de goril·les i ximpanzés...i un destacat dibuixant.

També recordar que al llarg de la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements.

El seu llegat (dibuixos, documents, estudis...) fou donat a la Universitat de Barcelona i el va convertir en la col·lecció Sabater Pi.

+info:http://www.pcb.ub.es/homepcb/live/es/p1451.asp

Des d'aquí adjuntem alguns dels molts enllaços de lectura recomenable...

http://www.bib.uab.es/veter/guiestem/Floquet.htm

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587288&idseccio_PK=1026

http://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sabater_Pi

http://www.elpais.com/fotografia/sociedad/etologo/Jordi/Sabater/Pi/fallecido/Barcelona/87/anos/imagen/2003/elpfotsoc/20090806elpepusoc_7/Ies/

El món s'acaba a l'agost?

Si el món s'hagués d'acabar algún dia tinc clar que s'acabaria el mes d'agost.

Segurament el primer símptome evident seria que a l'anar a comprar el diari no hi hagués diari i ja no haguessin notícies.

D'altres símptomes evidents serien que els principals comerços del barri estarient tancats i que la gent aniria cap a les platges o d'altres refugis de muntanya en processó, això sí, pagant el peatge, que els peatges mai fan vacances!!

Diuen que la fi del món deu ser com l'infern on es veu que fa molta calor. Potser per això la gent té la necessitat d'amuntagar-se a les platges per refrescar-se i que et piqui una medusa (fet que fa més infernal el fet d'escalivar-se sota un sol de mil dimonis!)

A la tele ja no fan programes en directe. Normal!, els presentadors i periodistes han sigut molt intel·ligents de marxar abans que ningú als seus refugis estiuencs. Potser un altre símptome de la fi del món són les soporíferes séries, suposadament d'acció, habitualment nordamericanes.

Podria fer una llista llarguíssima de motius pels quals el món s'acaba el mes d'agost. La gent entra en una letargia mental i es d'obligada conversa parlar de les vacances. (Tot i que no tothom fa vacances!, sinó el món si que s'acabaria, oi?)

Penseu, penseu i segur que trobareu motius pels quals el món s'acaba el mes d'agost...

El blogs que sovintejo, alguns se'n van de vacances i des d'aquí els hi desitjo molt bones vacances!!!!

AQUEST BLOG NO TANCA DEL TOT PER VACANCES

I SEGUIREM PENJANT ALGÚN QUE ALTRE POST...

BENVOLGUTS SI ESTEU DE VACANCES APROFITEU LA FI DEL MÓN...

NOMÉS PASSA UN COP A L'ANY.

EL MÓN S'ACABA? POTSER SÍ...O NO...

Des d'aquí recomano la lectura del següent post del blog "Provisionals".

El post és de l'any passat, fet que confirma que el món s'acaba cada any el mateix mes:

http://provisionals.blogspot.com/2008/08/notes-disperses-del-capvespre.html

Costa Azul

Aquesta cançó sempre em fa pensar amb l'estiu. Una bona cançó i un bon clip. I Cadaqués com a escenari de fons, genial! Qui no voldria somiar un agradable capvespre davant d'una magnífica costa blava?