Un viatge per la Sextina

10 anys sense Joan Brossa

Tots recordem Brossa com un poeta visual, però per damunt de tot era un poeta que també estimava les paraules. I qui estima les paraules quan escriu li agrada fer-les jugar. Una de les formes amb que Brossa va fer jugar a les paraules va ser amb la sextina, una difícilísima composició poliestròfica d’origen medieval. Destaquen els llibres “Vint-i-set sextines i un sonet” de l’any 1981 i “Viatge per la sextina” de l’any 1987.
Quantes sextines es poden amagar en una maleta? Quantes maletes calen per fer un viatge per la sextina?

Estic segur que a Joan Brossa li deurien agradar les maletes. Les maletes tenen quelcom de màgic. Mai saps que t’hi has pogut deixar a dins. Potser un d’aquells souvenirs horribles de l’últim viatge. Quans mags han utilitzat les maletes per un truc de màgia? Brossa adorava la màgia. La seva obra té quelcom que ens fa somiar. Les paraules semblen vives, tan vives que fins i tot es poden moure i viatjar.

+info: blog: http://joanbrossa.blogspot.com/

web:http://www.fundacio-joan-brossa.org/

web: http://www.escriptors.cat/autors/brossaj/index.html

I finalment uns versos de..."Sextina a Jean Laplace" (el dibuixant d'Els 8 errors de La Vanguardia)

La vida és un dibuix amb tants d'errors,

que, talment el ninot en el paper,

hem de treure'ns l'engany amb bon enginy.

del llibre Furgó de cua (1989 - 1991)

Temps de pluja (En Serrat, ja n'ha fet 65!)

Australia

Australia. Dirigida per Baz Luhrman amb Nicole Kidman i Hugh Jackman.

Per les imatges promocionals podríeu pensar que és una peli romàntica més...però ja us dic jo que no...va molt més enllà. Australia és un film que barreja de forma intel·ligent elements d'aventures, pinzellades històriques, bèl·liques i socials, pinzellades romàntiques, fins i tot en la primera part del film té l'estètica d'un vell western on la protagonista, una distingida aristòcrata anglesa haurà de tirar endavant la finca familiar, una finca que sembla perduda en el "nowhere". Podria semblar que l'inici de la peli, amb senyoreta distingida que s'ha d'introduir en hòstils paratges, podria recordar molt molt de passada a l'inici de Memòries d'Àfrica, però ja us dic jo que no...aquí hi ha un element molt important que no surt en el cartell que és, per mi, el millor de tot el film: un nen aborigen mestís. És l'autèntic desencadenant i conductor de tota la història i en Luhrman ha pretès amb aquest personatge fer-ne un símbol de la pròpia pel·lícula i de la pròpia història d'Austràlia. Per cert, aquest personatge que per mi, és l'autèntic protagonista toca amb l'harmònica una coneguda cançó d'un film clàssic...

Si us agrada les pelis amb esperit d'aventura us la recomano.

El blocaire invisible (1pista!!)

Setmanes enrera em vaig apuntar a una història que es diu: el blocaire invisible. El dia 5 de gener, coincidint amb Reis, cada blocaire rebrà un regal per part d'un altre blocaire en forma de post...Pot ser un poema, una foto, un video...El misteri està en saber qui carai em farà aquest post!! Però ja també li haig de fer a una persona. (Atenció blocaires invisibles aquesta és una de les poques pistes que publicaré...)Dies enrera vaig entrar en el seu blog. Confesso que no hi havia entrat mai ni hi havia deixat mai cap comentari. Vaig descobrir d'ell que era una persona que s'estima el país, reflexiva, amb esperit crític, ironia, observador...fins el punt d'adonar-se que les capses de galletes de Camprodon han perdut una lletra...Ja us dic jo que és una persona observadora i amb ull crític. I fins aquí puedo leer, com deien en aquell famós concurs...Bé espero que no us hagueu empatxat massa en aquests dies de Nadal!!!

Un aforisme de Pinter

"El passat és el que recordes, el que imagines recordar, el que t'has convençut en recordar, o el que pretens recordar..."

Harold Pinter (1930 - 2008)

Dramaturg, poeta, guionista i director britànic. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 2005. Vet aquí que aquest Nadal que hem deixat ja enrera ha mort aquest gran dramaturg britànic. Afortunadament vaig tenir l'oportunitat de veure fa poques temporades en una sala alternativa de Barcelona l'obra "Els vells temps". La seva era una mirada inconformista que sempre pretenia evitar en l'espectador la indiferència i cercar la reflexió enmig dels nous temps.

Llàgrimes de Benazhir

Aviat farà un any que va morir assassinada la líder asiàtica Benazhir Butto.
En un continent com l'Àsia dominat encara per uns temors ancestrals, l'aire fresc de la Butto va acabar en tragèdia. Més enllà del seu polèmic perfil, injust final per una dona que havia lluitat tant.
+info a...
http://benazhirbuttoinmemoriam.blogspot.com
Llàgrimes de Benazhir (de G.Boloix)
Oh, Benazhir! Hi ha qui et creia una rosa madura i fresca

que reneixia enmig dels deserts asiàtics…

Oh, Benazhir! Hi ha qui et creia filla d’una llavor corrupte i maleïda

per una nissaga tacada de sang però plena d’esperança…

Oh, Benazhir! Hi ha qui encara plora la teva pèrdua…

Les llàgrimes per Benazhir es dissolen enmig del desert?

Vet aquí el teu càstig:

Voler servir el teu país sent dona i musulmana

lliure i occidentalitzada,

perillosa i estigmatitzada.

No es bo despertar consciències!

Per això et van eliminar del mapa?

El teu record serà per sempre més

el d’una dona que volia una nova Àsia.

Preses de Franco

Tot el que ens quedar per fer, recordar, esmenar, no oblidar. La memòria és fràgil i la històrica encara més.Recuperar petits fragments del que hem sigut per saber on volem anar és important...

Exposició "Preses de Franco"
Centre de Cultura de Dones
Francesca Bonnemaison (Barcelona)
Del 19/12/08 al 07/02/09
Vet aquí per acabar l'any una exposició que ens apropa a una realitat sovint amagada en els llibres d'història. El paper dels presos durant el franquisme, però sobretot en aquest cas, de les preses.
Un interesant apunt a favor de la recuperació de la memòria històrica.

Bicentenari Guerra Francès

Bicentenaris com la guerra del francès crec que se n'ha parlat més aviat poc. Afortunadament a Girona aquest any 2008 van començar els actes de bicentenari amb recreacions històriques dramatitzades com les del video. El bicentenari de la Guerra del francès va ser un fet important i no entenc com ha passat força desapercebut.

Aniversari declaració Drets Humans

El passat dia 10 de desembre es va commemorar l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans. És una efemèride important però al mateix temps una efemèride que com sempre posa en relleu cada cop que es celebra un fet semblant la manera com alguns d'aquests drets han estat i segueixen estant vulnerats sistematicament en alguns llocs. Cal avançar molt encara...
S'ha escrit molt sobre el tema. Simplement penso que són un pilar bàsic del món global on vivim i cal que siguin coneguts i respectats. Ja que al pas que anem mai deixaran de ser necessaris.
+info a...http://www.dretshumans.cat/60aniversari/portada.html

Mirades (III)

Últimes mirades d'aquest mes de desembre...

Mirada: TDT

Quantes televisions aniran a les deixellaries l'any que ve pel tema de la TdT? Fins i tot m'ha semblat veure una campanya que animava a la gent a actualitzar la seva instal·lació de televisió i deixar-ho tot per última hora.Els nous canals per cable ens portaran noves propostes més interactives, participatives i culturals? Una tele feta a miques i la brossa que en surt és impressionant. Afortunadament no faré el discurs victimista que no hi ha bons programes a la televisió actual. Algún n'hi ha...Ufff...a veure...deixeu-me pensar...Quina serà la televisió del futur?

Mirada: Xarxes socials

Vivim en un món immers de mitjans, on la comunicació entre persones sembla que hauria de ser més fàcil...telèfons, mòbils, mails, blogs, xarxes socials. Ens comuniquem més?
La virtualitat ens aporta moltes ventatges però a vegades penso que com més mitjans tenim per apropar-nos no sempre ens comuniquem més. Tot és ràpid, efímer, consumible, virtual, superficial...
Tot plegat és així...però quan t'acostumes a viure amb aquests mitjans notes que el dia que no els utilitzes et falta alguna cosa.

Vet aquí la paradoxa dels nous temps.

Mirada: un Nadal per a tothom...

Volia acabar aquesta secció amb una mirada positiva d'aquests dies. El desembre sembla un mes abonat per les bones causes. Seria bonic pensar que les bones causes poden ser durant tot l'any. Apart de la Marató de Tv3 que ja vaig parlar anteriorment amb el post titulat "Mars", en volia destacar d'altres sorprenents...com per exemple el cagatió gegant que el programa "Eduqueu les criatures" de Catalunya Ràdio va dur a terme. La fundació Banc dels aliments amb col·laboració amb els supermercats Bonpreu i la cooperativa Abacus varen organitzar l'acció solidària de recollida de menjar. Es varen recollir 5000 euros en vals bescanviables per menjar i 300 tones d'aliments. Deu n'hi do!

També destacar el recital poètic solidari que es va fer el dilluns 22 a l'Ateneu Barcelonès. Acte benèfic de la fundació Pere Manel per a millorar la qualitat de vida de les persones en risc d'exclusió social.

Tant debò que aquests actes es poguessin repetir la resta de l'any.

Mirades (II)

Us llenço unes quantes mirades més...

Mirada: La Barcelona turística

Cada dia que passa em crec menys les enquestes. El Periódico del dissabte dia 20 de desembre publicava una enquesta segons la qual "la Barcelona turítica" satisfà el 60% de ciutadans i disgusta el 32%. Francament em costa una mica de creure aquestes xifres. Molta de la gent que conec que viuen a Barcelona, quan parlen de la ciutat, ho fan amb un cert grau d'insatisfacció. Pensen que determinades zones de la ciutat s'han venut totalment al guiri com que per exemple, les Rambles i els seus entorns. S'han fet coses importants, però determinades campanyes com el "Visc a Barcelona" fan pujar els colors de la cara en una època que s'hauria de mirar de no perdre temps i calers en aquestes campanyes d'autoestima local. Quina seguretat hi ha quan roben el nen Jesús del pessebre de l'Ajuntament? El turisme és important a la ciutat però també ho és que les persones que hi viuen se la sentin seva i se sentin a gust. Alguna cosa falla, no creieu?

Mirada: quan els vàters són els elements de discòrdia...

Dies enrere, entre setmana, vaig entrar al portal de notícies del diari 20 minutos i vaig llegir: "Váteres tuneados en Moncloa, nuevo motivo de enfrentamiento entre PP y Psoe". Primer intento imaginar-me que és un vàter tuneado i després intento entendre el què de la polèmica. Pel que entenc el PP retreu al Psoe les millores de tals banys senyorials en temps de crisi. I el Psoe li retreu el seu toc poc moderat. En fi...amb grans polèmiques com aquesta crec que el país avançarà molt. +info a...

http://www.20minutos.es/noticia/437395/0/vater/moncloa/tuneado/

Mirada: els amics del país

Recepta: evitar el derrotisme, el víctimisme, cohesió, europeïsme, valors de la transició...La societat econòmica Amics del País ha promulgat un manifest que apel·la a uns certs valors per lluitar contra la crisi. Quan el discurs diari que sentim als mitjans, empreses i polítics és discurs més aviat d'una certa ressignació, el discurs de cohesió i lluita contra el pessimisme global dels nostres temps és un discurs que francament sorprèn i s'agraeix.

Mirades (I)

Fa poc menys d'una setmana amb l'eufòria nadalenca vaig obrir un altre blog que es deia "Els fruits del temps". Una setmana després he decidit liquidar-lo i centrar tots els meus esforços a Nàufragiobrer que és un bloc que cada dia m'estimo més. A "Els fruits" intentava fer un bloc amb pinzellades socials, aquestes pinzellades he pensat resumir-les amb una nova secció d'aquest bloc que es dirà: mirades. Hi ha tantes mirades com fruites saboroses, dolces, amargues,verdes, madures, podrides... Hi ha tantes fruites com motius per reflexionar sobre el món que ens envolta, un món que es mou a un ritme tan trepidant que no trobem el temps per aturar-nos i valorar els instants que val la pena viure cada dia.

Mirada: No tot és Nissan!

Les administracions i governs només reaccionen, si és que reaccionen, quan multinacionals de sector amenacen sense escrúpols de liquidar mitja plantilla. Llavors tots els mitjans de comunicació se'n fan ressó i fins i tot el presi Montilla fa un viatge al Japó. Senyors...tota la meva solidaritat amb la gent de Nissan, i la resta què?

Els de la Nissan han conseguit fins i tot aturar el cop i renegociar la situació aturant el que els hi venia a sobre. Realment és patètic que es mediatitzi tant una sola empresa i una sola situació. S'ha de mirar en global i pensar...No tot és Nissan. Per això...des d'aquí la meva solidaritat amb la resta de persones que al començar l'any s'hauran de buscar la vida.

Mirada: les 65 h...capítol final?

El passat dia 17 de desembre l'eurocambra va rebutjar la llei que pretenia ampliar la setmana laboral a 65 hores. És una bona notícia després d'un any on s'ha generat un debat que pels temps que corren ha arribat a ser preocupant. Ara s'obre un període de negociació de 90 dies entre Parlament i Consell europeu. És l'anomenat període de conciliació. Esperem que no es tirin enrere. En uns temps que s'ha propagat pels quatre vents la necessitat creixent d'apostar per la conciliació laboral i personal la història de les 65 hores semblava totalment un pas enrera.Per fi, els senyors de l'Eurocambra han tingut una mica de seny!!! Una bona notícia dins el lamentable món de les notícies laborals.

Una fruita corcada: Grup Senar

Què fas quan tens a la mà una poma brillant i aparentment bonica i quan te la vas a menjar et cau a terra de fàstic pels cucs qui hi ha dins?
Aquesta és la sensació que s'han trobat diversos autors que van confiar en els bons propòsits del Grup Senar, grup on hi tenien cabuda marques editorials com Maikalili i Penombra d'argent.
Qui escriu aquestes paraules és un d'aquests autors, que després petites incursions en llibres col·lectius i revistes, volia fer el petit pas endavant de tenir una obra publicada individualment. Per aquelles casualitats del món mundial vaig presentar-me en un concurs de textos teatrals. Passats uns mesos van contactar amb mi i em van fer una proposta d'edició, més ben dit d'autoedició. Vaig donar-hi moltes voltes i al principi vaig dir que no. Mig any més tard els hi vaig presentar un projecte de recull de relats i poemes. Tot va anar molt ràpid.
Encegat pels bons proposits i per les ganes de tenir alguna coseta publicada vaig firmar el contracte.
Un any després: A la porta del local posa "Tancat per reformes". L'editor ha desaperagut, els empleats s'han esfumat. Un gran silenci. Les obres mai s'han editat.I uns quants autors ens hem quedat amb un pam de nas.
Es mereixen aquesta gent formar part del món cultural i editorial? (La resposta és bastant obvia, oi)

Desengany, ràbia, dubtes, decepció i una certa impotència...Els autors del Grup Senar som autors gairebé amateurs, anònims, novells, desconeguts, aficionats, o gent amb molta il·lusió.Descoberta la fruita corcada ens hem posat mans a l'obra i hem començat a assessorar-nos de què podem fer. Esperem que un cop començat l'any col·lectivament podem rescindir els contractes i recuperar el que ens pertany. Esperem que a principis d'any poguem desvincular-nos totalment d'aquesta gent, ja que aquesta gent ha passat d'una forma vergonyosa de la nostra cara. I un cop això hagi passat, que espero que no passi massa temps, espero poder trobar alguna altre editorial amb un mínim d'ètica, professionalitat i respecte cap a l'autor i que apostin per la gent jove que intentem obrir-nos camí. Des d'aquí tota la meva solidaritat amb la resta d'autors.

You're innocent when you dream

Aquesta gran cançó de Tom Waits és el fil musical del fragment "Conte de Nadal d'Auggie Wren" de la pel·lícula Smoke.
Penso que és una cançó perfecte per aquestes dates. Moltíssimes gràcies a tots i totes als qui heu deixat comentaris aquest darrer mes. Gràcies per deixar-vos perdre uns minuts per la meva illa. He descobert en aquest últim mes racons fantàstics, com els vostres, que m'han fet somiar i reflexionar al mateix temps una estona. Deixeu-vos portar uns minuts per l'esperit d'aquesta cançó. Des d'aquí espero que hagueu passat un bon dia de Nadal.

Conte de Nadal de Auggie Wren (Smoke)

Smoke, era un film de petits grans fragments.Aquest n'és un.
La influència de l'escriptor Paul
Auster i tot el món novaiorquí amb les seves contradiccions eren presents en aquesta peli. Aquest és un fragment brillant. Vet aquí el meu conte de Nadal per tots vosaltres.

L'últim Silenci

M'he assabentat que tal com va passar aquesta setmana amb el programa musical Loops, el proper dia 23 de desembre acaba Silenci. Per què?, em pregunto. Em fa un certa ràbia ja que hi ha pocs programes culturalment interesants com perquè els vagin clausurant un per un. Què volen restructurar la programació del 33? No ho entenc.

El proper dia 23 de desembre el programa de tendències culturals Silenci dirà adéu a la programació. Penso que hi ha un abans i un després d'aquest programa alhora de tractar amb la informació cultural. Silenci era fresc, entretingut, interesant i oferia la possibilitat de parlar de totes aquelles realitats culturals que no sempre surten cada dia a les pàgines de diaris.

Pel que ententc, Televisió de Catalunya vol suprimir de la graella del 33 alguns programes. En el cas del programa que ens ocupa segons he llegit la informació que el volen substituir per un programa diari que abarqui un àmbit més generalista de la cultura. Vaja, vaja...o sigui que silenci era per minories? Penso que una televisió pública ha d'intentar crear programes per diferents targets de públic. Si més no aquesta és la gràcia del 33, oi?

Per programes amb targets generalistes ja tenim la Tv3, oi?

Resumint: Han sigut 7 anys d'un programa on dissenyadors de tot tipus, músics, joves talents, i les ganes de parlar d'avantguardes o tendències el feien atractiu.Sempre ens quedarà el rostre i el gestos de la seva redactora i presentadora Bibiana Ballbè. Des d'aquí un agraïment pels que han fet durant 7 anys aquest programa.

Aquest és el seu blog:http://blogs.ccrtvi.com/silenci.php

el web al portal de Tv3:http://www.tv3.cat/programa/123465979/

El futur dels joves escriptors

Trobada de Joves Escriptors

(XXVI Congrés de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Ateneu Barcelonès - 20/12/2008 - Actes de les 10 fins a les 19h.)

Com diu la cançó els temps han canviat molt i difícilment no són igual les prioritats dels joves que escrivien als 70, als 80 o a principis dels 90. S'ha passat de l'època de la màquina d'escriure als nous temps de les xarxes socials i els blogs. Els joves d'anys enrere no tenien la diversitat de camins per poder publicar que hi ha avui dia. Potser per aquest motiu va néixer l'Associació de Joves Escriptors, on un servidor hi ha format part durant una bona colla d'anys de forma activa, i gràcies a aquesta entitat he pogut participar en molts projectes. Un dels pilars fonamentals de l'entitat que us parlo era poder ajudar a través de llibres col·lectius a fer conèixer l'obra de joves narradors o poetes. Gairebé 30 anys després de la seva aparició, després de superar moltes crisis i alts i baixos, l'associació ha intentat adaptar-se als nous temps, però no és fàcil. Hi ha quelcom diferent en el jove que tenia 20 anys fa deu anys i el jove que té 20 anys ara. No em pregunteu el què...però alguna cosa ha canviat. L'accés als blocs, webs, a portals com relatsencatala o joescric i altres propostes fan que la possibilitat de publicar allò que un escriu ja no sigui un somni. Un jove pot pensar...per què haig de formar part d'una entitat si ho puc fer virtualment, compartir opinions i experiències i fins i tot publicar. Això ha deixat fora de joc a l'Associació. Però hi ha quelcom que encara pot oferir....en un món de virtualitats vàries, oferir la possibilitat de trobar-se en una cafeteria, conèixer joves de carn i ossos que també escriuen, escoltar el que escriuen...Organitzar sopars amb escriptors consolidats i parlar-los gairebé de tu a tu. I seguir apostant per publicar llibres col·lectius amb editorials solvents (Proa, Cossetània...) i fer-ne presentacions en llibreries de renom com la Catalònia. Vet aquí algunes coses que encara fan viva una entitat...Tampoc és fàcil accedir al món editorial per un jove i penso que tenir entitats que donguin suport als joves que volen escriure en català hauria de ser encara important. Plantejar-se el futur d'una entitat en un moment que la gent no creu en entitats és quelcom important. No creieu?

Destaco el recital de joves poetes amb: Victor Verdú (Almenar), Laia Noguera (Calella), Enric Falguera (Lleida) i Jaume C Pons Alorda (Mallorca). +info a: http://www.ajelc.cat/index.php

També adjunto un article d'anys enrera força interesant...http://www.diaridelsestudiants.com/prisma.php?id=51257393355

Mars

Hi ha oceans foscos i mesquins. Hi ha dies assassins. Hi ha mars de dubtes, hi ha mars de circumstàncies...Hi ha aigua bruta. Hi ha gent insana que et fa navegar de mala gana. Diuen que la mar és traïdora. Diuen que està plena de traves, problemes. Diuen que s'ha de mirar més enllà...Oh, sí! Per un moment...poder mirar més enllà, flotar sobre l'aigua i sobre tots els maleïts calvaris diaris, deixar-se enlluernar per aquella dolça llum, llum tènue, llum d'hivern, tímida. Aquella dolça llum que s'anomena esperança...

Avui, de nou, a la televisió pública catalana un esforç per donar llum a aquells que no en tenen, una gran marató, com deia, un gran esforç davant el qual em trec cada any el barret, davant la televisió que l'organitza i davant nosaltres, els ciutadans que hi participem i volem creure que hi ha dies que es pot somiar amb una mar que no sigui tèrbola. Somiar amb una mica de llum per aquells que naufraguen i no sempre tenen el nostre suport. Seran aquestes maleïdes dates nadalenques que ens fan creure que tot pot ser diferent. Vet aquí el somni de Nadal. Tant debò el somni de Nadal fos tot l'any, va dir algú. Sona bonic, oi?

Vet aquí un post on he imaginat que hi ha dies que hi pot haver una mar plana i una dolça llum per mi, per tu i per tots aquells que la cerquen.

Ponts

"El més difícil d'aprendre en la vida és saber quin pont s'ha de creuar i quin pont s'ha de cremar" Bertrand Russell

(Pensareu que em va el rotllo d'enginyeria civil...l'anterior post s'anomenava canals i aquest ponts...no sé com se m'ha ocorregut. Serà que m'ha vingut el cap que per aquestes dates abans del 8 del 12 era pont i la gent ja començava a sentir en el seu cos aquell ambient de pre -nadal quan no tens ganes de fer res i només tens ganes que arribin les vacances. No sempre és així. Les circumstàncies canvien cada any i cada any és un pont nou que s'ha de creuar, deixant enrera molts camins i esperant-ne de nous)

Gogol Bordello

Fa pocs dies van actuar a Barcelona i vaig tenir curiositat per buscar alguna cançó d'aquesta gent. Diuen que barregen el folc i el pop més occidental amb les essències orientals. De fet els videoclips són genials i les seves cançons tenen un ritme molt vital. Francament són d'aquell tipus de bandes desconegudes que no saps massa bé d'on surten però que sorprenen, oi? (A continuació un exemple en un enllaç d'un video del youtube del programa de David Letterman...)
http://www.youtube.com/watch?v=cWYTyfQe-o8

Campanes

Gant - Flandes - Belgica

Hi ha campanes per a vius, per a morts, per a casaments, per festes solemnes i per festes trites, també evidentment campanes per Nadal...

Hi ha campanes que són símbols i es guarden com a tresors. A Gant una immensa campana prop de la Torre de l'Ajuntament de la ciutat.

Vet aquí un detall a tenir en compte si es visita aquesta ciutat. Apart dels seus canals, aquesta campana no passa desapercebuda. Vet aquí una nova postal d'un dels meus darrers viatges que he volgut recuperar en aquest post abans d'acabar l'any.

Noves veus (V): Manel

Magnífic videoclip del tema "Dona estrangera" de Manel. Vet aquí una nova banda en el panorama català que veu del folc i del pop i aporten aire fresc.
Quan veig aquest video penso amb tota la gent que hem hagut de patir cursets, coachings, briefings i tot tipus de dinàmiques estranyes de grup. Quan veig aquest video penso que el podria dedicar a tota la gent de la meva antiga empresa que vaig deixar enrera i també d'aquí pocs dies, la gent que deixaré enrere quan acabi el curs que estic fent. Tinc la sensació d'haver sentit en alguna ocasió amb la mateixa cara de giripolles del noi del videoclip. La jungla actual en la qual vivim ens fan creure que necessitem entrenadors personals en tot moment i més d'un acaba plorant com el del videoclip amb ganes d'alliberar-se de tanta farsa. Vet aquí un grup que promet!!!

Prats de flors negres

Prats de flors negres
I una llavor desaperaguda
Tot és ferèstec
Però hi ha quelcom
que t’ajuda
a creure en un altre món.
Enmig de prats, enmig de flors,
d’olors pudentes
i de records
creure que hi haurà un nou prat
és el que t’ajuda a somiar en…
prats de flors que no són negres,
prats de flors que no són mortes,
prats de llavors que reneixen
enmig de la immensa fosca.

Lletres al carrer

Qui deia que el desembre no era un mes per les lletres?

El proper dia 20 de desembre Barcelona organitzarà la 58ª Nit de Sta.Llúcia. Òmnium Cultural ha decidit organitzar actes previs en diferents espais de la ciutat per apropar la literatura, la festa i les lletres catalanes a tothom.

El proper 13 de desembre pel matí en diferents barris de la ciutat (Gràcia, St.Andreu, St.Antoni) s'organitzaran accions per fer arribar la literatura en àmbits que no són habituals sota el lema: les lletres surten al carrer.

+info a...

http://nitdesantallucia.omnium.cat/ca/activitat/les-lletres-surten-al-carrer-1524.html

Un gran anunci per una gran causa

Realment cada any els anuncis pel programa de la Marató se superen cada cop més. El d'enguany el trobo molt enginyós, digne d'un premi. El proper dia 14 de desembre Tv3 farà de nou una nova Marató. El disc i el llibre ja són iniciatives increïbles. Aquest és un mes d'iniciatives solidàries...Des de diferents tipus d'organitzacions i entitats llancen diferents propostes: Càrites, recollida de joguines, postals solidàries, campanyes de conscienció diverses. Però sense cap mena de dubte la Marató cada any sorprèn més. Aquest és un gran anunci per una gran causa.

Gomorra

Guanyadora dels premis europeus de cinema 2008

Fa poques setmanes que es va estrenar aquest film a casa nostra i l'expectació creada donava fe que podia ser una de les pel·lícules de l'any. Matteo Garrone crea un film que es nodreix de diferents personatges i històries. Aquest fet que podria ser molt atractiu acaba convertint-se en algún moment en un element contraproduent pel propi film ja que al principi l'espectador va una mica despistat. El director no té concessions i fa un film fred, directe, cru, on l'esperança d'uns barris marginals napolitans sembla ciència ficció. Precisament els habitatges i els paisatges de la pròpia pel·lícula tenen una inspiració apocalíptica i una acaba el final de tota la projecció amb un mal gust d'estómac que et fa pensar en quin carai de món vivim. Hi ha històries interesants: des dels adolescents que troben en aquestes organitzacions un fals refugi, passant per l'extorsionador de torn i el cas que em va semblar més interesant la parella del jove i del veterà que fan mans i mànigues per enterrar residus tòxics.

El film en qüestió ha guanyat cinc premis: millor film, director, actor (Toni Servillo, el de la foto), guió i fotografia. Deu n'hi do! No he tingut el plaer de llegir la polèmica novel·la de Saviano però si alguna cosa no se li pot negar al director és el fet que és una pel·lícula valenta.

Corazones rebeldes (Young at Heart)

És un documental que promet. Només veient el tràiler hi ha quelcom d'especial en aquesta gent. I un pot arribar a pensar que sentir-se jove no té edat.

Paisatges de pessebre

Ara feia dies que no penjava cap imatge de cap quadre del meu avi F.Boloix. És un quadre de Cerler, a Osca, al Pirineu Aragonès.

Qui no ha sentit mai aquella expressió, semblen casetes de pessebre o paisatges de pessebre...Lluny de les nostres atrafagades vides hi ha petits racons de pau al Pirineu. A l'estiu un pot contemplar les muntanyes i les seves quatre cases semblen peces d'un museu inhòspit, racons on el temps sembla haver-se aturat. A l'hivern el fred i la neu les tapen com aquell qui desa una foto antiga en una calaixera i no l'obra passat mesos.

"Paisatges de pessebre

la nit ens ha vestit de gebre

i vivim l'esclat d'un intens desembre."

Guatemala - Ànima de la Terra

Hi ha tres coses que em captiven d'aquest video:
1.La natura i el paisatge en el seu estat més pur.Centreamèrica, tot i ser una zona molt castigada guarda encants naturals impressionants. Fins quan?
2.El muntatge i les fotografies són increïbles i molt evacodors
3.Heu escoltat la cançó? En un món que dona constants exemples de degradació un es pregunta fins quan? Fins quan podrem gaudir d'aquests paisatges? El Solstici d'hivern ja arriba. Amb ell, els antics homenatjaven Gaia, la Terra com element que els dongués força i els protegís. Després la tradició cristiana faria seva la festa del Solstici d'hivern i li posaria el nom de Nadal en motiu del redemptor. Per no parlar de l'avet...un altre tradició nòrdica que evoca el retorn a allò natural.Una tradició no gaire ecològica en segons quines ciutats.Sobretot passat festes quan els contenidors s'omplen d'avets morts i secs. En fi...deixeu-vos captivar uns segons per aquest video titulat:"L'ànima de la Terra".

Tot el que ens queda per fer...

(imatge extreta de...http://escritoconsentido.blogspot.com/)
Si ens posessim a fer llistats de tot el que ens queda per fer potser n'hauríem de fer uns quants...començant per la maleïda crisi i totes les seves conseqüències i acabant per la manera com l'Estat i alguns organismes estant tractant tot el tema de la memòria històrica. Sempre dic que aquest 2008 semblava que s'havia fet un petit pas per tirar endavant. Dic semblava...ja que hi ha moments que després de donar tres pasos endavant surten pals a les rodes i se'n fan dos enrera. (I aquesta màxima és aplicable a molts casos...educació, sanitat, immigració, habitatge, polítiques socials). Vull ser positiu i pensar que hi ha petits indicadors que donen fe que alguna cosa s'està movent.
Posaré un exemple...En episodis anteriors us he explicat en un parell post la història de l'escriptor Joan Pinyol per treure les despulles del seu avi matern del Valle de los Caídos i dona'ls-hi sepultura al cementiri del seu poble. La seva història ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació i l'altre dia el canal 3/24 en va fer un esment important...
L'enllaç és http://www.3cat24.cat/noticia/337795/societat/Un-republica-enterrat-al-Valle-de-los-Caidos-amb-el-seu-botxi
+info a la pàgina de l'autor:http://www.joanpinyol.net/
Esperem que l'any 2009 es pugui trobar més llum en tots aquests temes.

Últimes setmanes de La Dama de Reus

Tal i com comentava amb "El vestit nou de l'emperador", el TNC i altres teatres han trobat una nova fòrmula per fer conèixer les seves obres: el tràiler teatral al youtube. Realment estan ben fets i aquest de la Dama de Reus em té captivat. Des de fa un temps el TNC intenta cada temporada recuperar un autor. En aquest cas l'obra d'Ambrosi Carrión. Penso que recuperar els autors nostrats és una bona tasca...Llàstima que aquestes obres estiguin poc temps en cartellera. Sempre ens queda el tràiler.

Cabaret elèctric, premis butaca i altres propostes...

Volia comentar breument vàries propostes relacionades amb el món de l'escena...
Un premis...Els premis Butaca 08

http://www.premisbutaca.cat/

Una Revista digital...
http://www.teatral.net/asp/index.asp
És una revista digital molt interesant per estar al dia de la cartellera, de propostes, de novetats i de les pròximes estrenes.
Un blog màgic:
http://offmagia.bloc.cat/
Heu llegit mai un blog escrit per un mag?
Un portal de propostes poètiques:
http://propost.org/activitats2008.htm
Actualment a Bcn hi ha diversos grups que intenten potenciar els recitals de poesia i la seva força escènica. Aquest web és només un exemple.
El blog de la Txell Bonet de Cabaret Elèctric:
http://blogs.ccrtvi.com/txellbonet.php?blogid=86
Aquest és el blog de la Txell Bonet, la conductora del programa Cabaret Elèctric d'Icat Fm, un magazine on les propostes culturals i evidentment les escèniques tenen un pes important.
I la pàgina del programa Cabaret Elèctric:
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=664
últims programes:http://www.catradio.cat/searcher/Search
Vinga entreu al cabaret!!

Noves retrospectives (II): Marçal

"Des del cos, Maria Mercè Marçal"

Fotografies de Colita, Aymerich i Manent.

Palau Robert de Barcelona.

Del 3/12/08 al 15/02/09

L'espai la vitrina del fotògraf del Palau Robert acull una petita retrospectives de reconegudes fotografes que van conèixer d'aprop la figura de l'escriptora Maria Mercè Marçal.

La retrospectiva intenta apropar-nos en tres àmbits de la seva obra: la literatura, la maternitat i la mort. Per altra banda la mostra ens apropa al procés de treball de l'autora. Per aquest motiu hi ha exposats diverses versions d'un mateix poema. La mostra coincideix amb el desè aniversari de la seva mort, i per aquest motiu al voltant d'aquesta retrospectiva hi ha previstes diverses activitats entorn la trajectòria d'aquesta figura important de la literatura catalana dels darrers anys. La fotografia com excusa per apropar-nos a un autor és un bon motiu per veure aquesta mostra.

Noves retrospectives (I): Rodoreda

Mercè Rodoreda en viu.

Fundació Caixa Catalunya.

Entresòl de La Pedrera, Barcelona.
Del 15/12/08 al 31/01/09

Mercè Rodoreda pintava?

Apunt de finalitzar l'any del centenari de l'escriptora Mercè Rodoreda, alguns centres culturals encara ens aporten noves visions d'aquesta gran narradora. El proper 15 de Desembre a l'entresòl de la Caixa Catalunya, s'inagurarà una mostra de l'obra pictòrica de Rodoreda.

La comissària Mercè Ibarz ha fet un esforç per posar en relació l'obra narrativa amb la pictòrica. Hi ha molts autors que tenen facetes complementàries. Facetes molt cop desconegudes. Aficions personals. Durant els anys cinquanta Rodoreda va patir vàries crisis creatives. La manera de superar-les va ser a través de l'art, intentant dibuixar i pintar aquells personatges que després plasmaria en el paper. Promet ser una exposició sorprenent i recomenable.

Canals

D'aquí pocs dies, coincidint amb el pont de la Puríssima, segur, que més d'un aprofitarà per escapar-se. Les capitals europees serà un dels destins escollits, juntament amb la neu. Vet aquí una foto de Brugges. Aquesta bonica ciutat té la fortuna de ser visitada tot l'any, visitada pels seus canals. Com deu ser l'hivern en aquestes ciutats? No m'ho vull ni imaginar...sentir el fred mentre travesses un canal amb l'aigua gelada.

Homenatge a Joan Brossa

Enguany acomiadarem l'any havent sigut l'any Rodoreda i Bartra, havent recordat els 10 anys sense la MM Marçal i havent perdut la figura d'en Palau i Fabre.D'aquí pocs dies, el dia 16/12, es farà un nou homenatge a BCn a Miquel Martí i Pol, però abans que acabi l'any coincidirà amb els deu anys de la mort d'un gran personatge: Joan Brossa. A ell va dedicat aquest video.

El Temple de la Colònia a la Pia Almoina

Fa pocs dies es va inagurar a la Pia Almoina, Museu Diocesà de Barcelona, una exposició que coincideix amb el centenari de l'església de la Colònia Güell. És una exposició que recull diferents materials i estudis sobre l'església de la Colònia, la coneguda Cripta d'en Gaudí, però sobretot el més interesant és la maqueta a escala 1/25 de com hauria sigut el temple. Els treballs han estat dirigits pel professor Rainer Graefe de la Universitat d'Innsbruck.

+info a...

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081122/53584622225.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081122/53584622225.html

Una de les últimes vinyetes d'en Ferreres

Em sembla que amb aquesta vinyeta d'en Ferreres publicada aquest passat dissabte dia 29 queda molt clar en quin moment encara estem de la memòria històrica. Lamentablement és així de trist.

El vestit nou de l'emperador, d' Andersen al TNC

Quan s'acosta Nadal, les cartelleres s'omplen de propostes més familiars, com aquest vestit nou de l'emperador d'Andersen.El TNC ha apostat per una nova manera de plubicitar la seva cartellera, penjant tràilers al youtube.És una forma innovadora dins el teatre català, no creieu?

delta del Llobregat

Increïble pensar que prop de la gran Barcelona hi pugui haver tanta vida!!
Vet aquí un video per reinvindicar espais verds prop de les grans ciutats com aquest Delta.

M'he topat amb una illa de llibres!!!

M'he topat amb una illa de llibres:
http://illadelsllibres.blogspot.com/
Vet aquí el bloc que recomano aquest mes.
----
Com heu pogut comprovar, degut a problemes tècnics amb l'anterior plantilla d'aquest blog, hi ha hagut coincidint amb el sisè mes, un redisseny de la pàgina. Hi he aprofitat per afegir algún enllaç a algún blog nou que he descobert.
---
Us convido a visitar aquesta illa...
----
També recomenem tal i com ho vàrem fer anteriorment la revista digital paper de vidre que ha arribat al seu número 50.
http://www.paperdevidre.net/

Últimes lectures: Tretze tristos tràngols

Tretze Tristos tràngols.

Albert Sánchez Piñol

Edicions La Campana, 2008

Confesso que fa quatre dies que m'he topat amb aquest llibre, però puc afirmar que tot el que llegeixo d'aquest autor hi ha alguna cosa que sempre m'atrapa. Bon símptome, oi?

Espero que aquest llibre m'atrapi tant com els anteriors.

Godia, una fundació per descobrir...

Més enllà dels museus públics hi ha galeries d'art i fundacions que són un autèntic tresor. Fa pocs dies la Fundació Godia es va traslladar a la Casa Garriga Nogués a l'Eixample barceloní. El fons d'aquesta col·lecció és de 1500 obres, 80 d'elles inèdites. Sempre hi ha alguna exposició temporal i un bon programa d'activitats i conferències. Val la pena deixar-s'hi caure...

+info a...

http://www.fundacionfgodia.org/