Últimament no he sigut gaire cinèfil però haig de reconèixer que dues de les pelis que he vist aquest darrer trimestre tenen quelcom en comú...són un refregit. M'explicaré...
Un refregit és quelcom ja vist o explicat...retocat, revisat, adaptat, revisitat...poseu els adjectius que vulgueu...serà una de les tòniques d'aquest anys...les segones, terceres parts i les seqüeles...o adaptacions vàries...No hi ha com esprèmer la llimona...
*Sweeny Todd: La pel·lícula de Tim Burton defuig potser de la posada en escena d'aquest musical que en el seu dia a Barcelona fou interpretat per en Constantino Romero i la Vicky Peña. L'aposta d'en Tim Burton per crear un món més fosc i tèrbol és una bona aposta del film. Apostar per actors que no havien cantat i se'n surten prou també és arriscat. Estic parlant d'en Johny Deep i la Helena Bohan-Carter. És una bona adaptació. I és una llàstima que estigués poc temps en cartellera.
*Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall: L'esperada quarta entrega de la saga de Lucas i Spilberg pot decebre però crec que també té els seus elements interesants. En Harrison Ford s'en surt prou bé i el guió en alguns moments grinyola una mica. El film és entretingut i el millor de tot és l'arrencada del film en un hangar prop d'un centre de proves nuclears. L'ambientació anys cinquanta està bé i la dolenta de torn, la Cate Blanchett compleix molt bé en el paper. L'encabalgament d'escenes al final és massa previsible i el final massa marciano. El colofó - happy end en forma de boda em sobra bastant...Tot i així consegueix entretenir i podria estar a l'alçada dels anterior films, tot i que no és ni molt menys el millor.
+info a www.es.wikipedia.org/wiki/Indiana_Jones_y_Reino_de_la_Calavera_de_Cristal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada