Enguany 2015 farà 25anys d la mort d @mdepedrolo 1r director d"Cuadepalla" Hagués estat bé recordar-ho a #BCNegra15
*Aquest article està inspirat en el següent tuit:
En aquest escrit no hi ha cap crim, ni cap assassinat, ni cap desaparició,
ni cap petjada que calgui investigar…o potser sí. En la setmana més negra de
totes les setmanes que es fan i es desfan a Barcelona potser volia escriure
quelcom sobre el BCNegra, potser
dels seus autors, presentacions, actes i del fet que és molt lloable que un
Festival d’un gènere literari tan concret arrossegui cada any més seguidors i
lectors i que hagi arribat a les deu edicions és tot un èxit!
Si això fos un relat de misteri
podria començar: “Era un divendres qualsevol de finals de gener i els
experts meteoròlegs havien augurat un cap de setmana fred i ventós.
El Comissari va decidir deixar-se caure per la biblioteca per esbrinar si
el lladre de les revistes de cuina tenia alguna relació amb el cas dels
carteristes del metro de la Línia 3.”
Casualitat o no, un servidor és trobava just fa una setmana a la Biblioteca Jaume Fuster i va arribar
tard a la tertúlia amb una convidada de pes com Anne Perry. Els que vàrem fer
salat al no poder entrar a l’acte iniciàrem una tertúlia paral·lela i més d’un
va acabar confessant que demanava dies de festa a la feina per assistir al
BCNegra. Davant la impossibilitat d’escoltar la Sra.Perry vaig decidir matar el
temps per altres àrees de la Biblioteca i a la sala de revistes i diaris em va
sobtar l’avís:
“Degut als constants robatoris de la revista Cocina Lecturas per consultar-la cal que la demaneu al taulell amb
el vostre carnet de biblioteca”
Llàstima de l’avís, m’hauria agradat enganxar com un bon comissari in fraganti a l’autor-autora dels fets
però com un bon detectiu vaig decidir seguir la pista per altres espais de la biblioteca per
esbrinar una possible pista que em permetés fer un retrat robot del lladre de
les revistes de cuina. Seguint alguna pista vaig acabar a la sala d’exposicions
on fins el 18 de març es pot veure
l’exposició “Cobertes de color en un temps gris” una interessant mostra
d’algunes portades com diu la pròpia mostra de la postguerra criminal;
L’exposició dedica un apartat als pioners del gènere negre-criminal a casa
nostra i en destaca autors com Rafael Tasis i el seu “Un crim al paralelo”.
Un
servidor va arribar a llegir-se fins a tres cops el següent paràgraf:
“Entre 1954 i 1961, Maurici Serrahima, Rafael Tasis (el millor aficionat
com era a l’exemple de Simenon), Maria
Aurèlia Capmany i Joan Vila Casas són els primers en conrear el gènere en
català, i de seguida s’hi tradueix també el classicisme d’Agatha Christie, els
James Bond de la col·lecció “Enjòlit” de l’editorial Aymà o la força de tants
autors francesos i nord-americans de la col·lecció “La cua de palla”.L’estilització
del disseny marca un procés de recerca formal que els textos també
experimentaven.”
Confesso que no sóc un devot 100% del gènere i per tant no domino a fons
la història i l’evolució de la narrativa
de gènere negre en català a Catalunya. No cal dir que a la Jaume Fuster cada
any fan molt bones exposicions que complementen el BCNegra com la que van
dedicar a Simenon. Però al llegir aquest paràgraf hi ha quelcom que m’ha
grinyolat. És evident que és una exposició amb un toc de nostalgia per mostrar i
reivindicar una vessant que és la part més gràfica del gènere que són les
portades i els seus il·lustradors però al llegir el paràgraf citat no he deixat
de pensar que m’hi faltava algún autor.
Vaig sortir capficat de la biblioteca i com un bon comissari vaig decidir
que calir investigar quin autor m’hi faltava. Pioners del gènere…només aquests?
Per un moment vaig tenir la temptació d’enviar un missatge a alguns dels autors
més “negrots” del moment i especialistes del tema com en Sebastià Bennasar o
l’Anna Maria Villalonga.
Vivim en autèntic auge del gènere a Catalunya. Les llibreries s’han omplert
de novetats on destaquen editorials com Crims.cat o els Llibres del Delicte i
festivals com el Tiana Negra o Collbató Negre demostren l’interés creixent per
aquest tipus de literatura. Però realment sempre fou així?
LLEGEIX L'ARTICLE INÈDIT SENCER AQUÍ: MISTERIS PEDROLIANS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada