dijous, 5 de març de 2015

El lladre de les revistes de cuina i altres Misteris pedrolians



Enguany 2015 farà 25anys d la mort d 1r director d"Cuadepalla" Hagués estat bé recordar-ho a

*Aquest article està inspirat en el següent  tuit:

En aquest escrit no hi ha cap crim, ni cap assassinat, ni cap desaparició, ni cap petjada que calgui investigar…o potser sí. En la setmana més negra de totes les setmanes que es fan i es desfan a Barcelona potser volia escriure quelcom sobre el BCNegra, potser dels seus autors, presentacions, actes i del fet que és molt lloable que un Festival d’un gènere literari tan concret arrossegui cada any més seguidors i lectors i que hagi arribat a les deu edicions és tot un èxit!

Si això fos un relat de misteri  podria començar: “Era un divendres qualsevol de finals de gener i els experts meteoròlegs havien augurat un cap de setmana fred i ventós.
El Comissari va decidir deixar-se caure per la biblioteca per esbrinar si el lladre de les revistes de cuina tenia alguna relació amb el cas dels carteristes del metro de la Línia 3.”
Casualitat o no, un servidor és trobava just fa una setmana a la Biblioteca Jaume Fuster i va arribar tard a la tertúlia amb una convidada de pes com Anne Perry. Els que vàrem fer salat al no poder entrar a l’acte iniciàrem una tertúlia paral·lela i més d’un va acabar confessant que demanava dies de festa a la feina per assistir al BCNegra. Davant la impossibilitat d’escoltar la Sra.Perry vaig decidir matar el temps per altres àrees de la Biblioteca i a la sala de revistes i diaris em va sobtar l’avís:  

“Degut als constants robatoris de la revista Cocina Lecturas per consultar-la cal que la demaneu al taulell amb el vostre carnet de biblioteca”
Llàstima de l’avís, m’hauria agradat enganxar com un bon comissari in fraganti a l’autor-autora dels fets però com un bon detectiu vaig decidir seguir la pista  per altres espais de la biblioteca per esbrinar una possible pista que em permetés fer un retrat robot del lladre de les revistes de cuina. Seguint alguna pista vaig acabar a la sala d’exposicions on fins el 18 de març es pot veure l’exposició “Cobertes de color en un temps gris” una interessant mostra d’algunes portades com diu la pròpia mostra de la postguerra criminal;
 tot tipus de portades il·lustrades de forma magistral amb influència de diferents estils de disseny (expressionisme, surrealisme, realisme). Són la majoria portades de llibres dels anys 40, 50, 60 on s’hi poden veure la combinació de pipes europees amb barrets americans i una clara influència del cinema i de les seves formes narratives. No cal dir que clàssics com Agatha Christie i Edgar Wallace són dels autors més repetits i traduïts.
L’exposició dedica un apartat als pioners del gènere negre-criminal a casa nostra i en destaca autors com Rafael Tasis i el seu “Un crim al paralelo”. 
Un servidor va arribar a llegir-se fins a tres cops el següent paràgraf:

“Entre 1954 i 1961, Maurici Serrahima, Rafael Tasis (el millor aficionat com era a l’exemple de Simenon),  Maria Aurèlia Capmany i Joan Vila Casas són els primers en conrear el gènere en català, i de seguida s’hi tradueix també el classicisme d’Agatha Christie, els James Bond de la col·lecció “Enjòlit” de l’editorial Aymà o la força de tants autors francesos i nord-americans de la col·lecció “La cua de palla”.L’estilització del disseny marca un procés de recerca formal que els textos també experimentaven.”
Confesso que no sóc un devot 100% del gènere i per tant no domino a fons la  història i l’evolució de la narrativa de gènere negre en català a Catalunya. No cal dir que a la Jaume Fuster cada any fan molt bones exposicions que complementen el BCNegra com la que van dedicar a Simenon. Però al llegir aquest paràgraf hi ha quelcom que m’ha grinyolat. És evident que és una exposició amb un toc de nostalgia per mostrar i reivindicar una vessant que és la part més gràfica del gènere que són les portades i els seus il·lustradors però al llegir el paràgraf citat no he deixat de pensar que m’hi faltava algún autor.
Vaig sortir capficat de la biblioteca i com un bon comissari vaig decidir que calir investigar quin autor m’hi faltava. Pioners del gènere…només aquests? Per un moment vaig tenir la temptació d’enviar un missatge a alguns dels autors més “negrots” del moment i especialistes del tema com en Sebastià Bennasar o 
l’Anna Maria Villalonga.
Vivim en autèntic auge del gènere a Catalunya. Les llibreries s’han omplert de novetats on destaquen editorials com Crims.cat o els Llibres del Delicte i festivals com el Tiana Negra o Collbató Negre demostren l’interés creixent per aquest tipus de literatura. Però realment sempre fou així?

LLEGEIX L'ARTICLE INÈDIT SENCER AQUÍ: MISTERIS PEDROLIANS

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails