dijous, 5 de març de 2015

2015: 25 anys sense Manuel de Pedrolo

                               Manuel de Pedrolo i Molina 
(l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) 

Nàufrag i Obrer com a blog-zombi que ressuscita de tant en tant deixarà durant unes setmanes, almenys fins a juny, de forma testimonial aquest apunt, per commemorar aquest 2015 els 25 anys sense en Manuel de Pedrolo.

Manuel de Pedrolo fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

A continuació transcrivim dos textos i una cita prou cèlebre extrets de la pàgina de la seva Fundació:

"La llibertat no és fer el que vulguis; és no haver de fer allò que volen els altres."


Manuel de Pedrolo fou un polemista amb un verb contundent, brillant en la defensa radical dels nostres drets nacionals. Un intel·lectual compromés al llarg de la seva vida i obra, fins el moll de l’ós, amb la nostra llengua i cultura com ho demostren els seus nombrosos escrits a revistes i diaris des dels anys 60, i sobre tot durant els anys 70 i 80. A través dels articles i columnes, Pedrolo confessà el seu profund desencís envers els intel·lectuals contemporanis, cada cop més integrats al sistema, i manifestament contrari al procés de l’anomenada Transició política que va suposar, contràriament a les esperances dipositades durant dècades en la nit del franquisme, la continuïtat en la subjugació del nostre poble a la metròpoli espanyola. Desfer-nos-en de la nostra condició de colònia envers Espanya fou una de les seves vitals preocupacions. Amb els seus escrits no han estat pocs i poques els catalans i catalanes que han pres consciència de l’anormalitat nacional en que vivim.



Moriré com un estrany a casa meva, 1978
Article recollit en el volum A casa amb papers falsos, Llibres a l’abast d’Edicions 62 1ª edició 1981
“Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”

Diuen que per alguns va ser un escriptor incòmode.Rellegint alguns dels seus textos potser encara ho segueix sent. Motiu de més perquè no caigui en l'oblit.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails