Nobels prematurs...

Premi Nobel de la Pau 2009
Absolutament prematur.

(MAI UN PREMI HAVIA SIGUT TAN PREMATUR)

Premis Cats +Premis Blocs de Catalunya...

Els darrers dies hem tingut dues cites blocaires importants. A Vic es varen entregrar els premis Blocs de Catalunya. Alguns del blocs que sovintejo s'hi varen presentar...a ells els hi diria que ja és molt poder estar com a finalista de tals premis. Si per un locutor el premi més important és tenir oients, si per un escriptor és tenir lectors, per un blocaire el premi més important és tenir internautes a l'altre banda que es molesten a perdre uns minuts del seu temps en el nostre espai particular.

Però especialment em fa content que dels Nàufrags d'honor d'aquest bloc hi hagi guanyadors:

Enhorabona...Jesús M Tibau pel Premi Lletra - Literatura

També aquests darrers dies es varen entregar els premis Cats de la Catosfera més nostrada...

http://premiscats.blogspot.com/

Enhorabona...Òscar per ser guanyador del millor blog revelació de l'any!!

(Les espelmes a la "Virgen de la cueva han funcionat!!)

I com no felicitar als finalistes i a la resta de blocaires...Ànims i endavant!

Astèrix i Obèlix...50 anys!!!

El proper 22 d'Octubre es publicarà "El llibre d'or", la darrera entrega d'aquests herois gals i la cinquena en solitari per part d'Uderzo, des que es va morir, ara ja uns anys, el seu company guionista en Goscinny.

Confesso que juntament amb en Tintín, eren la meva debilitat de petit, i me n'havia llegit una bona pila d'àlbums...

Amb 50 anys ja són un autèntic referent de moltes generacions.

Per molts anys!!!!

Arròs covat

Per mi la gran sorpresa la programació televisiva de tardor de TVC ha sigut "Arròs covat". Una série d'animació sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats se't passen pel davant. Dibuixos absolutament genials. I grans dosis d'ironia. Molt recomenable!!!

Un 8%...francament molt poc!

L'altre dia vaig llegir en el portal digital de la revista Enderrock, la notícia que només un 8% de les informacions musicals del telenotícies són d'artistes d'expressió catalana. Vaig pensar...Un 8%...francament molt poc, oi?

Què està passant?

És curiós que en un moment on tothom destaca la gran diversitat i qualitat de propostes de solistes i grups catalans, no només centrades en el rock o la cançó, com va passar fa anys; és curiós com deia, que només puguin sortir informativament parlant un 8%.

Bé, de fet no m'estranya tant...la cultura sempre ha estat la germaneta pobre dels Telenotícies...ja la posen al final de l'informatiu per no molestar. Evidentment els esports i concretament el fútbol, té tanta i tanta i tanta importància que fins i tot hi ha un presentador específic, com els meteoròlegs del temps, per tal informació.

Curiosament dels informatius que m'ha sorprès últimament són els de la BTV (Barcelona Televisió) "Les notícies de les 10" on el Sr.Muixí presenta un informatiu reposat ell solet, sense presses i amb entrevistes incloses. I on els esports, la cultura, la política i el món municipal tot té el seu pes, vaja un informatiu força equilibrat...

Aquí sota teniu l'enllaç per si us voleu llegir la notícia...

http://www.enderrock.cat/detall_noticia.php?id_noticia=2729

Noves veus (XVI): Un tros de fang - MISHIMA

La banda de David Carabén ja fa temps que és una de les millors bandes de pop alternatiu a casa nostra. Aquesta cançó pertany al seu darrer disc "Set de tota una vida". El clip no cal dir que és prou potent. Com la cançó.

Gossos-No és nou

Gran cançó, gran lletra, gran clip. Gossos: un dels millors grups de rock nostrat.
En un dia com avui...res de nou. Lamentablement com diu la cançó..."passegem les mentides com si fossin tresors".

Lax'n'Busto- Que Boig el Mon

De l'última època dels Lax'n'busto un dels seus grans temes.
Els Lax'n'busto, tot i que passen els anys, segueixen millorant com els bons vins. Fa pocs dies, el passat dia 1 van gravar un directe a la Sala Apolo de Barcelona. Segur que va sonar aquest tema. Una bona cançó.Són grans.

la meva terra és el mar - Lax'n'Busto

En un dia a dia de pàtries i banderes...sentir aquesta cançó em fa pensar que encara hi ha ànimes lliures que pensen que la seva terra és el mar. Tot i que ja té uns anys la cançó:gran tema. Gran cançó. Gran lletra.

Sol de tardor

Sol de tardor. Encara potent. S'anirà apagant lentament. No sé vosaltres però el canvi d'estació (matins frescos, migdies calorosos, pluja de mitjatarda...) a vegades m'afecta i em noto més cansat.
No cal dir que pels urbanites anar al metro o al tren (amb andanes que semblen forns i a dins els vagons que semblen congeladors) n'hi ha per deixar KO a més d'un.
La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació gairebé sense adonar-nos-en.
He trobat aquesta foto pel google imatges titulada "Sol de tardor". M'ha semblat tant potent que m'he pres uns instants per mirar-la.
Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.

Benaurada Santa Tecla

Últimament no sé que passa que entres en un blog i salten errors per totes bandes...Les aplicacions es queden penjades cada dos per tres.
Afortunadament he descobert que el dia 23 de setembre es Santa Tecla, la patrona dels internautes catalans.
Bé, no es conya...hi ha una capella virtual i tot!
http://www.santatecla.org/
De lectura obligada els goigs són boníssims...
Una estrofa...

La gent tothora clama,

i la veu tenen afònica:

la tarifa volen plana!

Ja ho sabeu, Timofònica:

que Infobirria no va a l'hora

i per llebre ens dau gat.

Siau-nos mà guiadora

pel xarxam emmetzinat.

És fantàstica la capella...Hi ha un confessionari on-line per pecats virtuals, i sobretot guariments a mida per tots aquells problemes informàtics...Això sí, ja ens avisen que la Santa en qüestió mirarà de resoldre'ls si li dispensem la devoció que es mereix. (més faltaria!)
Trobo que en un dia tant i tant especial pels devots internautes catalans ja li podriem dedicar una oració. Es pot enviar la pregària via mail...
En el tema de les pregàries ens conviden al següent:

"Prega a Santa Tecla que et guiï pel recte URL, o bé lloa les seves grandeses en espera d'un bon share."

Així doncs, a partir d'ara, apart de l'antivirus, ja podem posar al costat de l'ordinador una estampeta de la Santa, que és ben nostra i ben tarragonina!

FELIÇ SANTA TECLA A TOTHOM QUE VETLLI PELS NOSTRES BLOGS!

Als homes futurs...

Dia Internacional de la Pau i la NO Violència

Un dia per homenatjar i reflexionar per la pau des de diverses maneres. Des de Nàufragiobrer ens afegim a aquest dia mundial. Per fer-ho he escollit un dels poemes d'un dels meus autors preferits.

A LOS HOMBRES FUTUROS

Vosotros, que surgiréis del marasmo en el que nosotros nos hemos hundido, cuando habléis de vuestras debilidades, pensad también en los tiempos sombríos de los que os habéis escapado. Cambiábamos de país como de zapatos a través de las guerras de clases, y nos desesperábamos donde sólo había injusticia y nadie se alzaba contra ella. Y sin embargo, sabíamos que también el odio contra la bajeza desfigura la cara. También la ira contra la injusticia pone ronca la voz. Desgraciadamente, nosotros, que queríamos preparar el camino para la amabilidad no pudimos ser amables. Pero vosotros, cuando lleguen los tiempos en que el hombre sea amigo del hombre, pensad en nosotros con indulgencia.

Bertold Brecht, poeta i dramaturg alemany (Augsburg 1898 - Berlín 1956)

+info a: http://www.poesiaspoemas.com/bertolt-brecht

La pau com a camí es mereix molt més que un dia mundial.

2 cançons per la pau (Dia Internacional de la Pau'09)

Més nàufrags que mai...(o 30 anys de retallades laborals)

30 anys de retallades laborals

Acabo de llegir un post del blog Itaca 2000 que l'he trobat esplèndid i al mateix temps demolidor.

No us heu trobat mai amb el típic cas del jove que s'ha quedat sense feina o en té una de temporal i el senyor gran que diu: "Oh, és que ara els joves ho teniu més magre, ja no hi ha tantes feines per tota la vida!"

A la tant lloada transició democràtica la societat civil (dins d'aquesta la classe obrera, treballadora) va sortir al carrer per reclamar una societat més justa i solidària. Aquesta societat civil va reclamar la recuperació d'uns drets bàsics com el d'expressió, reunió, sindicació, etc, etc... La il·lusió de ser partíceps de la construcció d'una nova etapa política i social va portar a molts ciutadans i ciutadanes a anar les urnes en massa i a creure en aquells partits que prometien canvis. Per determinats partits, l'electorat obrer, i qui escriu això viu en una comarca que s'ha conegut com "el cinturó roig" per les seves lluites i reinvindicacions, l'electoral obrer era bàsic per conseguir la victòria i el poder.

El quadern de bitàcora de Jordi Gomara, altrament dit Itaca 2000, en el seu interesant últim post ens planteja que llegim la cronologia de la pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola. Realment fa esborronar...

Després de la mort del Dictador, els anys posteriors foren anys durs econòmicament: el país vivia immers en una sotrac econòmic greu, una crisi que va fer trontollar més d'un cop el govern de Suárez. Amb el temps i amb la distància m'atreviria a dir que hi ha problemes a l'estat espanyol, amb més o menys gravetat, s'han repetit ciclicament i sembla que determinats sectors de la població ho han patit i ho seguiran patint.

Llegint aquest post un arriba a la conclusió que els drets laborals en l'Estat Espanyol han anat a pitjor i que l'Estatut del Treballador és un estatut que s'hauria d'adaptar als nous temps. Tant si hi han hagut governs socialistes (que pel camí van perdre la "o" de obrero) com del PP (que van prendre algunes mesures més antipopulars que populars) la cosa ha anat a pitjor i el pronòstic és que no canviï gaire...Només uns exemples:

any 1984 - nous tipus de contractes eventuals i precaris

any 1994 - Legalització del prestamisme laboral. Comença l'època daurada de les ETTS

any 1997 - Nova ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu".

any 2002 - Enduriment de les condicions d'accés a les prestacions d'atur.

any 2007 - Evolució de l'acomiadament improcedent i enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions de jubilació.

any 2010 - proposta de contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Avui he llegit que els propers mesos Espanya pot arribar a la xifra de 4,5 d'aturats, el país rècord d'aturats de l'U.E., gairebé dobla la xifra d'alguns països.

Han passat més de 30 anys de democràcia, d'una democràcia que havia de portar notables millores en les condicions socials i laborals d'aquest país. L'Estat del Benestar, que van somiar els nostres pares, pels joves d'avui, l'anomenada generació "mil·leurista", tot aquell anhel, d'aquella societat del benestar que van vendre als nostres pares, ens sembla avui lamentablement utòpic, ja que sovint ens hem acostumat a viure més en la societat del "malestar" que no del "benestar".

Totes aquestes reflexions m'han passat pel cap mentre llegia la lletania de la retallada de drets laborals que ha patit el nostre venerat Estat Espanyol. Evidentment aquestes reflexions si les fes un empresari o un autònom serien molt diferents, però com que no crec que d'un dia per un altre em faci empresari, les faig dels de que he sigut els meus darrers deu anys de vida laboral, com un empleat a compte aliè. Tema apart són els funcionaris i el món de les oposicions i les bolses de treball que un servidor també ha tastat d'aprop i que no penso entrar a analitzar ja que és prou complex i mereix un capítol apart.

Hauran de canviar moltes coses perquè poguem creure més en una societat igualitària, justa i solidària.

Un servidor per escriure això s'ha inspirat en el post de Jordi Gomara: *Esquema de pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola: http://itaca2000news.blogspot.com/2009/09/esquema-cronologic-de-perdua-de-drets.html

El mateix temps Jordi Gomara ha extret les seves dades del següent informe: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3186

El mateix temps per acabar de reflexionar que el ciutadà mig és qui acaba de pagar sempre els plats trencats i les pujades d'impostos, davant la ceguesa diària que vivim, us recomano una brillant i irònica reflexió d'en Francesc Puigcarbó: http://blocfpr.blogspot.com/2009/09/cronica-duna-masturbacio-anunciada.html

Més nàufrags que mai...vet aquí un post amb solidaritat amb els que ho han patit, ho pateixen i ho patiran més endant. Salut, ànims i endavant!