¿Per què ara en diran vacances d'hivern quan volen dir vacances de Nadal?
No segueixo massa l'actualitat educativa del país, però si que hi hagut una notícia els darrers dies que m'ha cridat molt l'atenció: l'acord del Consell Escolar de Catalunya sobre el nou calendari escolar. Acord que serà traslladat a la conselleria per la seva aprovació definitiva. D'aquest acord una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és el canvi de nomenclatura de les vacances. Es veu que a partir d'ara les vacances de Nadal s'anomenaran vacances d'hivern i les de Setmana Santa seran anomenades vacances de primavera.
No entenc massa bé el perquè d'aquest canvi de nomenclatures. Per no ferir les susceptibilitats de les noves famílies que s'han incorporat als darrers anys a les aules del nostre país? Francament no ho acabo d'entendre...
Penso que també és important que els nouvinguts entenguin i coneguin les tradicions del país que els ha acollit.
Ens agradi o no, ens molesti o no, vulguem o no, el llegat històric i cultural del nostre país té arrels en la tradició cristiana i la cultura occidental, per tant és normal que el calendari de festes que seguim durant l'any, més enllà de si ets creient o no, tingui referències religioses i s'anomenin d'una manera concreta...
El que també m'ha cridat l'atenció és l'afirmació de certes escoles que ja han decidit que no faran ni pastorets ni pessebres i per tant, són dues tradicions que en l'àmbit escolar, de l'escola pública, poden estar en perill de desaperèixer.
Aquest afany per ser tant hiper correctes ha portat ja fa anys que les Festes de la Ciutat de Barcelona, en comptes de Festes de Santa Eulàlia i Festes de la Mare de Déu de la Mercè...hagin passat a anomenar-se La Laieta i la Mercè. Algú podrà arribar a pensar que la tal Mercè no és una imatge religiosa que forma part de la història de la ciutat, sinó, qui ho sap, algún nouvingut pensarà que potser va ser una reina de no sabem massa bé quin segle i per això ara se li dediquen les festes en honor del seu nom.
La hipercorreció política crea casos d'extrema estupidesa.
Defensar un model de societat i escola pública i laica no hauria d'anar en detriment de que els alumnes coneguin el llegat cultural, històric, tradicional, religiós de la terra on vivim. La multiculturalitat comença perquè nosaltres arribem a comprendre les tradicions d'aquells nouvinguts que arriben al nostre país, però al mateix temps també és important
que aquests nouvinguts i les noves generacions coneguin el llegat i les tradicions del país que els acull.
Crec que el debat del fet religiós en les escoles públiques hauria de ser un debat ja superat i s'hauria d'evolucionar per fomentar més els coneixements ètics, humanístics, filosòfics, lingüístics i evidentment ensenyar una mica d'història de les cultures i les religions. No farien mal a ningú. Trobo que els alumnes puguin entendre la diferència entre una mesquita, una sinagoga i una catedral són coneixements culturals que ajudarien entendre la mateixa evolució de les civilitzacions i de la pròpia Humanitat.
Recordo anys enrere quan treballava de monitor-guia que feia una visita a l'església del meu poble i molts alumnes no entenien el perquè servia una pica baptismal, el perquè els bancs portaven reclinatoris (bàsicament per agenollar-se i resar!) o que s'hi guardava en el sagrari de l'Altar Major.
S'han de mantenir els referents religiosos en una societat cada dia més diversa?
Vaja, que ara estic de vacances i no tinc massa clar si les haig d'anomenar vacances de Tots Sants o potser millor vacances de tardor. Sempre de tota la vida havia sentit que ara era l'època de la castanyada...però, vaja, lamentablement les castanyeres també estan en perill d'extinció. Ahh, ara ho recordo...ara s'anomena aquesta època de l'any Halloween. Això això ja no m'enrecordava que a Port Aventura ja fa dies que anuncien que et cagaràs de por!!!
En fi, que la hipercorrecció política i la multiculturalitat no ben entesa m'han portat a escriure tot això.
Us animo a llegir l'encertada reflexió d'un pessebrista en el seu bloc:
Sort en tenim que sempre ens quedarà El Corte Inglés que dos mesos abans en recordaran que ja és Nadal.
També us convido a llegir el següent post del blog d'en Francesc Puigcarbó:
3 comentaris:
No crec que pugui afegir-hi res, perquè ho has explicat tot magníficament, Gabriel.
Completament d'acord amb tu. Potser ara no sigui massa políticament correcte dir-ho, però també n'estic bastant fins al capdamunt de veure com canvien el nóm de totes les festivitats i/o simil·lars. Per què??? No ho entenc i potser és que tampoc vull. Per a mí, sempre serà Nadal i serà setmana santa (al marge total de les creences que tinc).
Ara, em sé perfectament quan comença i quan acaba el ramadà.
Ho sento. Crec que tothom ha de tenir el seu espai i no cal que un peix es mengi cap altre.
Per cert, el proper cap de setmana és la castanyada i no vull carbasses, sóc de castanyes, moniatos i panellets de pinyons.
Una abraçada!
;)
podies haver avisat i no calia que hagués escrit el meu comentari.. L'enllaço al meu també.
una abraçada
Fa uns anys ja vaig conèixer el cas d'una mestra jove que en arribar a l'escola se li va acudir ensenyar als nens una cançó de Nadal, va rebre una bronca impressionant de l'equip directiu -era una escola pública- ja que es consideraven 'laics' i eren més papistes que el Papa o més marxistes que Marx. El pitjor són les grans contradiccions en les quals cauen aquest tipus de persones.
Publica un comentari a l'entrada