Tradicionalment el setembre és el mes de la verema on es recullen els fruits. Però també és el temps de sembrar-ne de nous.És temps d'inicis i de retorns. O potser no. Potser és una maleïda rutina que no sabem com treure'ns de sobre. Per què serà que els mesos tenen una pauta tan marcada?
Amb el record encara de les vacances encetem el sant tornem-hi.
(Com a il·lustració un quadre del meu avi F.Boloix que sempre m'acompanya)
2 comentaris:
Ei Gabi!
M´agradem molt els cuadres del teu avi!!!
Gràcies Pandora...En vida seva no vaig saber apreciar prou el seu passatemps. Ara que ja fa deu anys que no hi és el seu millor record són els seus quadres i és quan començo apreciar realment el que feia...Suposo que per això de tant en tant els utilitzo com il·lustracions dels posts.Ve a ser com un espècie d'homenatge i al mateix temps una bonica il·lustració. Gràcies de nou, ets la primera que em diu que li agraden.
Publica un comentari a l'entrada