Ródtxenko

Ródtxenko
La construcció del futur
Sala d'exposicions de Caixa Catalunya "La Pedrera" - Barcelona.
Del 14/10/08 fins el 05/01/09

Des de fa gairebé un mes a La Pedrera podem visitar la retrospectiva dedicada a Aleksandr Ródtxenko, una de les principals figures de l'avantguarda del S.XX. El més interesant de l'exposició són les diferents facetes que se'ns mostren d'aquest artista rus. Si una cosa ha tingut l'evolució de l'art durant el S.XX és la varietat d'estils, filosofies, tendències i el més interesant de tot plegat com han anat evolucionant. Precisament aquest és l'aspecte que més sorprèn d'aquest personatge.
Va ser un dels impulsors del que es va anomenar "constructivisme", un moviment que aplegava pintors, escultors, arquitectes, crítics i teòrics, tot en un mateix sac, i on es va gestar una nova manera de veure l'art. L'art en tres dimensions, segons els constructivistes, havia de substituir la "composició" en dues dimensions. L'exposició aplega dibuixos, pintures, escultures, fotografies, fotomuntatges, fotocollages, publicitat...Parlem d'art i publicitat a principis de segle, per això Ródtxenko va ser un artista innovador i tot terreny.
Les avanguardes poden agradar més o menys i personalment els quadres d'aquest artista em deixen bastant fred, però si hi ha uns elements que fan interesant aquesta mostra és tota la part que ens apropa a com la unió de Ródtxenko amb el poeta Maiakovski va revolucionar el disseny soviètic. L'art entès al servei de tots els àmbits de la societat. No cal oblidar el context històric. La nova era sovietica calia una nova imatge, nous símbols...i realment la unió Maiakovski-Ródtxenko va ser molt productiva fins i tot fent incursions en el teatre, cinema, publicitat comercial, cartellisme, embalatges, embolcalls, anuncis en color, il·lustracions a diarisi i revistes. Fins i tot en el to dels anuncis si desprèn un cert humor.
Francament sorprenent.
Va arribar un dia que Ródtxenko decideix posar fi a totes les etapes polifacètiques i productives i decideix cercar l'essència en la pintura. És l'etapa final de la seva vida, l'etapa que s'ha anomenat el retorn a la pintura.
El mateix autor va escriure les següents paraules en el seu diari personal:

"La pintura ha arrencat! Però horroritza!
És pintura d'esquerres...
I Déu meu, quina alegria ser d'esquerres...
Ser jo després de tots aquests turments, oposat al sentit comú.
No ensorrar-me, pintar amb plaer!
El que hagi de ser, serà! Però moriré d'esquerres i deixaré obres bones.
Estic pintant diverses coses alhora i estic increïblement content. En moments com aquest la gent diria "És boig!".
Només Múlia em perdonarà i comprendrà. Ja no podia continuar coaccionant-me a mi mateix. Pot ser que sigui el camí equivocat, però produeix obres valuoses."
Aleksandr Ródtxenko (dels seus Diaris, 30 de Juliol de 1943)

Com sempre les exposicions de "La Pedrera" són un regal per entendre l'art i la cultura del S.XX. Recomenable.

5 anys sense Miquel Martí i Pol

L'any 1963 Marti i Pol cantava aquest "Riu amunt". Avui fa justament cinc anys que ja no hi és però el seu llegat és tan remarcable que ja és un nom més de la història de la literatura del país. Sempre es recorda un Martí i Pol marcat per la malaltia. Però també hi va haver un Martí i Pol jove que un dia es va atrevir agafar la guitarra, pujar a l'escenari del teatre Romea i cantar els seus propis poemes. Sempre va ser un home vital. I em costa imaginar-me'l sense el seu somriure. He trobat aquesta joia al youtube i vaig pensar que el millor homenatge era penjar-lo al blog avui.

JOAN MARGARIT, premi Nacional de Poesia

L'arquitecte i poeta Joan Margarit, amb Casa de Misericòrdia, ha guanyat el Premi Nacional de Poesia. És un plaer poder penjar al blog aquesta capsula sobre la seva poesia amb la saviesa d'un home culte i sensible com Margarit.

Ironies fotogràfiques

De facto. Joan Fontcuberta. 1982 - 2008
del 6/11/08 al 08/02/09
La Virreina. Centre de la Imatge

De facto és la retrospectiva que La Virreina dedica a Joan Fontcuberta. Què podem dir De facto? És una exposició que reuneix muntatges fotogràfics dels darrers anys i on l'autor de les imatges juga a l'engany, la ironia...
M'explicaré...La mostra agrupa diferents muntatges de l'autor en diferents espais sobre temàtiques diverses. Només arribar hi ha un reportatge sobre un cosmonauta rus. És tan real el reportatge que en cap moment un pot arribar a pensar que l'autor s'està fotografiant ell mateix fent-se passar per cosmonauta. Hi ha un altre cas divertit...L'autor explica que es va infiltrar en un monestir ortodox de Laponia i ens mostra els suposats miracles dels monjos. Muntatges i bromes apart...hi ha quadres que mostren noves tècniques sorprenents com el googlegrama...Com si fos un mosaic, el fotograf crea collages d'imatges a partir de la cerca d'internet i fa autèntics prodigis. En cap moment defuig de l'experimentació i demostra que a través de les noves tecnologies es poden crear imatges innovadores.
És una exposició interesant, sorprenent, curiosa que descol·loca a tot aquell qui busqui una mostra seguint els cànons habituals. Francament recomenable.

Història d'una foto

Hi ha notícies que semblen curioses. I si tenen relació amb el poble on vius encara més...M'explicaré...Coincidint amb el centenari de l'església de la Colònia Güell, El Periódico de Catalunya va fer un petit reportatge on hi destacava una foto dels anys 50 amb una família davant la Cripta. Ningú sabia qui eren els de la foto. Hi ha molta gent del poble que els va indentificar. Setmanes més tard, concretament el dia 20 d'Octubre es publicava un reportatge on s'explicava com s'havien identificat els menbres de la foto i havien decidit trucar el diari per dir quan, com i qui va fer aquella foto misteriosa. De fet, són una coneguda família de la Colònia Güell, el senyor que surt al costat del cotxe, es deia Agustí Casasampere i havia fet de taxista. Curiosament abans de retirar-se encara va fer uns últims serveis i va portar ma mare a l'hospital a donar llum, bé a donar llum a un servidor. Singular història que si la voleu llegir us deixo l'enllaç...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=554241&idseccio_PK=1021

Aforisme (sobre la memòria històrica)

"És tasca més feixuga honrar la memòria dels sers anònims que de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria històrica dels que no tenen nom."

Walter Benjamin (filòsof i crític literari judeo -alemany [Berlín 1892 - Portbou 1940])

Determinades commemoracions ens porten a recuperar de sobte la memòria històrica. Aquest 2008 haurà sigut un any d'especial rellevància per recuperar molts episodis que per diferents raons havien quedat soterrades a l'oblit. D'aquí pocs dies s'estrena el film "La buena nueva" que posarà el descobert una visió del posicionament de l'església en la guerra civil. Hi ha qui es pregunta...a on ens porta tot plegat? Revisionisme històric? No hi crec gens en les terminologies i simplement crec que durant els últims mesos, gràcies a l'esforç d'algunes entitats, s'ha conseguit crear una nova sensibilització social que ha permès a diferents mitjans poder parlar de determinats temes evitant la politització fàcil. Determinats films, llibres, estudis, articles ens aporten noves dades...i crec que són necessaris.
"La memòria és necessària si més no pels que no tenen nom"
+info a...
http://www.foroporlamemoria.info/

L'última vinyeta d'en Tàssies

L'última vinyeta d'en Josep Antoni Tàssies publicada en El Dominical d'ahir d'El Periódico de Catalunya. Tàssies va guanyar enguany el Premi Nacional d'Il·lustració. Les seves vinyetes, com les de molts humoristes gràfics, són punyents reflexions de l'actualitat.

Arriba Serrallonga...

S'estrena avui Serrallonga. Una mini-série de dues entregues on s'ens narrarà la vida de Joan Sala, el mític bandoler Serrallonga. Aquest clip que adjunto és el report que la periodista Raquel Mateos va fer de la presentació a Barcelona.
hi ha molta info a la web de Tv3, com no...
www.tv3.cat/serrallonga
Tal com va passar en el seu dia amb la mini-série Arnau...és una bona aposta de Televisió de Catalunya.
Francament promet!

Cronos...

Magnífic programa de documentals històrics: això és Cronos.

Aquest és un gènere que fins i tot pot arribar a ser avorrit. Però a Cronos no és pas així. És un programa de documentals històrics: des de Roma fins a Napoleó, per posar un exemple...Mescla la típica veu en off, amb recreacions de dramatitzacions de l'episodi històric narrat, passant per un anàlisi des del plànol més general a les històries més curioses i anècdotiques. És amé i està ben realitzat. Una troballa del dimecres al 33 a les 22h.

+info a...http://www.tv3.cat/programa/191397111/Cronos

Cinc cèntims d'un rodatge...

Fa pocs dies a la Colònia Güell van passar una circular informant dels talls al trànsit que ocasionaria durant unes hores el rodatge d'una mini-série de televisió a la Colònia Güell. Al mateix temps es va aprofitar per fer una petita crida demanant extres per les imatges que s'havien de filmar.

Molt més enllà del turisme i de les lletres, un servidor ha fet algunes petitíssimes incursions en la cosa escènica, gràcies a les vuit edicions de la festa modernista, i vaig deixar les meves dades pel casting d'extres i em vàrem fer un parell de fotos.

Mai hauria dit que una reconeguda productora que té serials com Ventdelplà a Tv3, treballés en tant poc temps de marge. M'explicaré...La crida d'extres va ser dissabte dia 1. I el rodatge comença avui dia 6 de novembre. Mai hauria imaginat que les productores treballessin tant precipitadament. Amb menys d'una setmana han fet un casting, han preparat el rodatge d'unes escenes i el dia abans han trucat al personal. És fortíssim! Avui he estat tot el dia fora coneixent la realitat turística de la comarca d'Osona. Tenia el mòbil apagat i a Osona hi ha molt poca cobertura. Total he vist una trucada perduda al mòbil i m'he quedat amb les ganes si era la tal productora que m'estavan trucant...Conclusió: no sé si això se li pot dir planificació.

El més important és: la Colònia Güell tindrà el privilegi de ser l'escenari d'unes petites escenes que s'estan rodant per la tv-movie o mini-série de dos capítols "Les veus del Pamano", basat en una de les gran novel·les de Jaume Cabré. Gran novel·la que tinc ganes de tornar-la a rellegir i gran escriptor i gran persona, en Cabré, que vaig tenir la sort de conèixer ara fa un parell d'estius en un sopar a Terrassa amb la gent de l'AJELC.

Cal dir que segurament el que es gravarà a la Colònia Güell forma part del treball de pre-producció. La història se situa en un poble del Pirineu en plena post-guerra. Per aquest motiu resulta curiós i anecdòtic que hagin escollit la pròpia Colònia per gravar-hi algunes imatges. Evident el rodatge d'exteriors més important ja s'ha fet al Pirineu i ara es desenvoluparà segurament a Barcelona i altres punts.

Aquest telefilm està previst que s'estreni a Tv3 a finals del 2009.

+info del rodatge a...

http://www.zoomtv.es/?p=137

http://sortactual.wordpress.com/2008/11/01/el-rodaje-de-les-veus-del-pamano-termina-hoy-y-se-desplaza-hasta-barcelona/

+info del llibre...

http://www.escriptors.cat/pagina.php?id_text=1159

http://www.grec.net/llivirt/mp.pgm?NUM=002543737&F=84378489

+info de Jaume Cabré...

http://www.escriptors.cat/autors/cabrej/

Esperem que sigui un bon film.

Ultimes lectures: La Clau Gaudí

La Clau Gaudí. Andreu Carranza/ Esteban Martín

Plaza Janés Editores Sa, 2007 (en català)

La Clave Gaudí. Andreu Carranza/ Esteban Martín

Ed.de Bolsillo, Random House Mondadori Sa, 2008. (en castellà)

Com sempre tinc un petit llistat de lectures endarrerides a la tauleta de nit. Vet aquí una novel·la que em van regalar fa uns mesos i que fins fa poques setmanes no vaig poder llegir.

Haig de confessar que, tot i la meva al·lèrgia a certs Best sellers d'èxit, "La Clave Gaudí", és un llibre que vaig devorar molt ràpidament. Els autors intenten crear a partir de certs elements esotèrics-misteriosos entorn el llegat de Gaudí una trama aparentment enravessada, però amb els elements narratius molt ben dosificats i lligats. És la història de la neta d'un deixeble de Gaudí, una llicenciada en art que hereta un secret que haurà de desxifrar. Per desxifrar-lo patirà mil perills i una lluita contrarellotge que viurà al costat del seu company, un matemàtic aparentment molt escèptic davant l'aureòla esotèrica de certs elements de l'obra de Gaudí. Seguint la línea que en el seu dia van marcar obres com el Codi Da vinci de Dan Brown, aquests narradors catalans han intentat aplicar la formúla al nostre àmbit i han creat una novel·la trepidant. Com tot Best Seller té les seves fantasmades però els motius gaudinians que hi ha darrera la història francament enganxen. Lectura recomenable per llegir al metro o al tren.

(per cert, la portada és l'esbós del projecte de l'església de la Colònia Güell, curiosa portada...sobretot sabent que en la història de la novel·la no surt per enlloc ni s'aprofita per res la simbologia interesentíssima que té la Cripta. Tot és molt Barceloní!)

Dies de pluja

Que no t’espanti la pluja
que no t’espanti el perill
que la vida és molt curta
per llançar-la en un riu.
Que no t’espanti la pluja
que no t’espantis al sentir
que n’hi ha molts que es perden
en qualsevol camí.
Vindrà la pluja?
Potser vindrà…
I la seva aigua ens farà viure…

Records. Emocions.

Voldrem reviure

fets remots

per sentir-nos vius de nou.

Fars

Hi ha dies que el món sembli pendent d'un far. Un far que ens guiï cap el futur. Mentre ignorem la brutalitat de les misèries d'algunes parts del món com l'antic Congo, mentre intentem oblidar-nos de l'inventari diari que ens fan de la crisi, segons alguns recessió econòmica...Mentre mirem de guiar-nos cap el futur...A Nordamèrica tenen un dilema que es resoldrà en poques hores. (Obama o McCain?)

Cafè Europa i altres notícies literàries...

Cinc cèntims d'alguns apunts literaris...

K08

Un servidor va assistir al Cafè Europa durant la jornada del dissabte del festival Kosmopolis 08. Aquesta biennal, la quarta edició, va englobar conferències, xerrades, exposicions (la de Ballard, Kosmòtica II...), recitals...Aquell dia vaig pujar a l'última planta del CCCB. És un bonic mirador i a dins estava habilitat com un cafè. Només a l'entrar vaig poder agafar un copeta (vi o aigua) i vaig poder escoltar algunes propostes que hi havia programades...Perejaume, Enric Casasses, Bartomeu Ferrando, Eduard Escoffet, Gonzalo Escarpa, Jorge Riechman, Pierre Joris...entre altres. Tot plegat era amb català, castellà i anglès...interesant proposta de cafè literari acompanyada amb musics en directe.

Setmana del llibre...A St.Cugat?

Barcelona perd la setmana del llibre en català. Per què no volen continuar a Barcelona? Diuen que la volen portar a St.Cugat? Meravellosa notícia de l'any del llibre i la lectura a BCN.

+info a...

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3047349

Els premis Jaume I de la Franja reconeixen la tasca del jove de Lleida que va traduir la web del parlament europeu...

En episodis anteriors vàrem fer un post parlant de la tasca que un jove havia desenvolupat per traduir la web del parlament Europeu. Rera el nom de Miquel Català s'amaga aquest jove i la seva tasca ha estat reconeguda en els premis Jaume I de la Franja de ponent. Vet aquí un reconeixament per un petit gran gest per la llengua!

Els meus llibres en "Stand by"...

Petits Naufragis (Maikalili edicions) / Les Ombres del matí i del capvespre (Penombra d'argent edicions)

No tinc massa clar que està passant...Un dia escriuré un post amb tot el procés de l'edició d'aquest parell de llibres, perquè té tela! Estic a l'espera que em puguin confirmar que ja estan editats. Segons m'han comentat hi hagut un problema en les portades dels llibres i això ha endarrerit l'edició.

Espero aviat poder escriure que ja estan editats i la possible data d'alguna presentació...