Noves veus (XVI): Un tros de fang - MISHIMA

La banda de David Carabén ja fa temps que és una de les millors bandes de pop alternatiu a casa nostra. Aquesta cançó pertany al seu darrer disc "Set de tota una vida". El clip no cal dir que és prou potent. Com la cançó.

Gossos-No és nou

Gran cançó, gran lletra, gran clip. Gossos: un dels millors grups de rock nostrat.
En un dia com avui...res de nou. Lamentablement com diu la cançó..."passegem les mentides com si fossin tresors".

Lax'n'Busto- Que Boig el Mon

De l'última època dels Lax'n'busto un dels seus grans temes.
Els Lax'n'busto, tot i que passen els anys, segueixen millorant com els bons vins. Fa pocs dies, el passat dia 1 van gravar un directe a la Sala Apolo de Barcelona. Segur que va sonar aquest tema. Una bona cançó.Són grans.

la meva terra és el mar - Lax'n'Busto

En un dia a dia de pàtries i banderes...sentir aquesta cançó em fa pensar que encara hi ha ànimes lliures que pensen que la seva terra és el mar. Tot i que ja té uns anys la cançó:gran tema. Gran cançó. Gran lletra.

Sol de tardor

Sol de tardor. Encara potent. S'anirà apagant lentament. No sé vosaltres però el canvi d'estació (matins frescos, migdies calorosos, pluja de mitjatarda...) a vegades m'afecta i em noto més cansat.
No cal dir que pels urbanites anar al metro o al tren (amb andanes que semblen forns i a dins els vagons que semblen congeladors) n'hi ha per deixar KO a més d'un.
La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació gairebé sense adonar-nos-en.
He trobat aquesta foto pel google imatges titulada "Sol de tardor". M'ha semblat tant potent que m'he pres uns instants per mirar-la.
Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.

Benaurada Santa Tecla

Últimament no sé que passa que entres en un blog i salten errors per totes bandes...Les aplicacions es queden penjades cada dos per tres.
Afortunadament he descobert que el dia 23 de setembre es Santa Tecla, la patrona dels internautes catalans.
Bé, no es conya...hi ha una capella virtual i tot!
http://www.santatecla.org/
De lectura obligada els goigs són boníssims...
Una estrofa...

La gent tothora clama,

i la veu tenen afònica:

la tarifa volen plana!

Ja ho sabeu, Timofònica:

que Infobirria no va a l'hora

i per llebre ens dau gat.

Siau-nos mà guiadora

pel xarxam emmetzinat.

És fantàstica la capella...Hi ha un confessionari on-line per pecats virtuals, i sobretot guariments a mida per tots aquells problemes informàtics...Això sí, ja ens avisen que la Santa en qüestió mirarà de resoldre'ls si li dispensem la devoció que es mereix. (més faltaria!)
Trobo que en un dia tant i tant especial pels devots internautes catalans ja li podriem dedicar una oració. Es pot enviar la pregària via mail...
En el tema de les pregàries ens conviden al següent:

"Prega a Santa Tecla que et guiï pel recte URL, o bé lloa les seves grandeses en espera d'un bon share."

Així doncs, a partir d'ara, apart de l'antivirus, ja podem posar al costat de l'ordinador una estampeta de la Santa, que és ben nostra i ben tarragonina!

FELIÇ SANTA TECLA A TOTHOM QUE VETLLI PELS NOSTRES BLOGS!

Als homes futurs...

Dia Internacional de la Pau i la NO Violència

Un dia per homenatjar i reflexionar per la pau des de diverses maneres. Des de Nàufragiobrer ens afegim a aquest dia mundial. Per fer-ho he escollit un dels poemes d'un dels meus autors preferits.

A LOS HOMBRES FUTUROS

Vosotros, que surgiréis del marasmo en el que nosotros nos hemos hundido, cuando habléis de vuestras debilidades, pensad también en los tiempos sombríos de los que os habéis escapado. Cambiábamos de país como de zapatos a través de las guerras de clases, y nos desesperábamos donde sólo había injusticia y nadie se alzaba contra ella. Y sin embargo, sabíamos que también el odio contra la bajeza desfigura la cara. También la ira contra la injusticia pone ronca la voz. Desgraciadamente, nosotros, que queríamos preparar el camino para la amabilidad no pudimos ser amables. Pero vosotros, cuando lleguen los tiempos en que el hombre sea amigo del hombre, pensad en nosotros con indulgencia.

Bertold Brecht, poeta i dramaturg alemany (Augsburg 1898 - Berlín 1956)

+info a: http://www.poesiaspoemas.com/bertolt-brecht

La pau com a camí es mereix molt més que un dia mundial.

2 cançons per la pau (Dia Internacional de la Pau'09)

Més nàufrags que mai...(o 30 anys de retallades laborals)

30 anys de retallades laborals

Acabo de llegir un post del blog Itaca 2000 que l'he trobat esplèndid i al mateix temps demolidor.

No us heu trobat mai amb el típic cas del jove que s'ha quedat sense feina o en té una de temporal i el senyor gran que diu: "Oh, és que ara els joves ho teniu més magre, ja no hi ha tantes feines per tota la vida!"

A la tant lloada transició democràtica la societat civil (dins d'aquesta la classe obrera, treballadora) va sortir al carrer per reclamar una societat més justa i solidària. Aquesta societat civil va reclamar la recuperació d'uns drets bàsics com el d'expressió, reunió, sindicació, etc, etc... La il·lusió de ser partíceps de la construcció d'una nova etapa política i social va portar a molts ciutadans i ciutadanes a anar les urnes en massa i a creure en aquells partits que prometien canvis. Per determinats partits, l'electorat obrer, i qui escriu això viu en una comarca que s'ha conegut com "el cinturó roig" per les seves lluites i reinvindicacions, l'electoral obrer era bàsic per conseguir la victòria i el poder.

El quadern de bitàcora de Jordi Gomara, altrament dit Itaca 2000, en el seu interesant últim post ens planteja que llegim la cronologia de la pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola. Realment fa esborronar...

Després de la mort del Dictador, els anys posteriors foren anys durs econòmicament: el país vivia immers en una sotrac econòmic greu, una crisi que va fer trontollar més d'un cop el govern de Suárez. Amb el temps i amb la distància m'atreviria a dir que hi ha problemes a l'estat espanyol, amb més o menys gravetat, s'han repetit ciclicament i sembla que determinats sectors de la població ho han patit i ho seguiran patint.

Llegint aquest post un arriba a la conclusió que els drets laborals en l'Estat Espanyol han anat a pitjor i que l'Estatut del Treballador és un estatut que s'hauria d'adaptar als nous temps. Tant si hi han hagut governs socialistes (que pel camí van perdre la "o" de obrero) com del PP (que van prendre algunes mesures més antipopulars que populars) la cosa ha anat a pitjor i el pronòstic és que no canviï gaire...Només uns exemples:

any 1984 - nous tipus de contractes eventuals i precaris

any 1994 - Legalització del prestamisme laboral. Comença l'època daurada de les ETTS

any 1997 - Nova ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu".

any 2002 - Enduriment de les condicions d'accés a les prestacions d'atur.

any 2007 - Evolució de l'acomiadament improcedent i enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions de jubilació.

any 2010 - proposta de contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Avui he llegit que els propers mesos Espanya pot arribar a la xifra de 4,5 d'aturats, el país rècord d'aturats de l'U.E., gairebé dobla la xifra d'alguns països.

Han passat més de 30 anys de democràcia, d'una democràcia que havia de portar notables millores en les condicions socials i laborals d'aquest país. L'Estat del Benestar, que van somiar els nostres pares, pels joves d'avui, l'anomenada generació "mil·leurista", tot aquell anhel, d'aquella societat del benestar que van vendre als nostres pares, ens sembla avui lamentablement utòpic, ja que sovint ens hem acostumat a viure més en la societat del "malestar" que no del "benestar".

Totes aquestes reflexions m'han passat pel cap mentre llegia la lletania de la retallada de drets laborals que ha patit el nostre venerat Estat Espanyol. Evidentment aquestes reflexions si les fes un empresari o un autònom serien molt diferents, però com que no crec que d'un dia per un altre em faci empresari, les faig dels de que he sigut els meus darrers deu anys de vida laboral, com un empleat a compte aliè. Tema apart són els funcionaris i el món de les oposicions i les bolses de treball que un servidor també ha tastat d'aprop i que no penso entrar a analitzar ja que és prou complex i mereix un capítol apart.

Hauran de canviar moltes coses perquè poguem creure més en una societat igualitària, justa i solidària.

Un servidor per escriure això s'ha inspirat en el post de Jordi Gomara: *Esquema de pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola: http://itaca2000news.blogspot.com/2009/09/esquema-cronologic-de-perdua-de-drets.html

El mateix temps Jordi Gomara ha extret les seves dades del següent informe: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3186

El mateix temps per acabar de reflexionar que el ciutadà mig és qui acaba de pagar sempre els plats trencats i les pujades d'impostos, davant la ceguesa diària que vivim, us recomano una brillant i irònica reflexió d'en Francesc Puigcarbó: http://blocfpr.blogspot.com/2009/09/cronica-duna-masturbacio-anunciada.html

Més nàufrags que mai...vet aquí un post amb solidaritat amb els que ho han patit, ho pateixen i ho patiran més endant. Salut, ànims i endavant!

Nous horitzons...

Hi ha qui diu que setembre és el mes d'eixamplar horitzons...nou curs polític, nou curs escolar, noves activitats, retrobar-se amb vells amics i una llarga llista de tòpics.
El setembre ha arrencat d'una manera trepidant i voraç...Vivim immersos en un allau d'informacions: crisi, estatut, eros, conflictes internacionals...
Fins i tot petites poblacions com Sinera d'Amunt, perdó Arenys, s'han convertit per unes hores en epicentre informatiu de la causa nacionalista més nostrada amb aparició d'espectres del passat, altrament dits, camises blaves.
Hi ha qui diu que els analistes, comentaristes, articulistes i polemistes de torn estan de festa major i han decidit fer una "romeria" cap Arenys de Munt en sant agraïment per totes les columnes tan inspirades que tal fet aparement anècdotic i sobredimensionat ha causat en la seva rutinària inspiració.
Ja fa temps que Catalunya va de cap a caiguda i som una de les autonomies més maltractades de l'Estat Espanyol on el "café para todos" ja fa molts anys que dura. Fa temps que es respira un cert cansament general entorn qualsevol tema polític i social. Hi ha una llarga llista de lletanies que ho podriem justificar: males infraestructures, obres, peatges, nivell de vida molt alt, hipoteques, atur, sobresaturació demogràfica (Catalunya ha crescut en pocs anys amb més d'un milió i mig d'habitants i no serà pels naixaments, la immigració també hi té el seu paper,i que consti que no tinc res contra la immigració, pobre de mi!, tothom té dret a guanyar-se la vida), i sembla com si l'Estat no hagués invertit ni en hospitals ni en ajudes, manca d'oportunitats,
mediocritat política, estatuts que no s'aproven i es posen en entredit i un llarg etcètera...
Qui sap potser els fets d'Arenys serveixen per començar a despertar una certa somnolència general...però no ho tinc massa clar.
Ha arribat un punt que hem començat a barrejar les cols amb les pastanagues i no em va agradar gaire que un 11 Setembre es barregessin les reinvindicacions nacionals, amb els Eros i amb els que protestaven per la causa pro- palestina reventant l'actuació de Noa, una persona absolutament amable que sempre m'ha admirat el seu compromís per la pau, no només d'allà on viu.
Tinc la sensació que hem començat un setembre trepidant, vertiginós...no sé si és la millor manera per despertar-nos de segons quines somnolències.
Per començar a despertar-nos d'algunes somnolències que ha vegades ens han acompanyat us recomano el post següent...
http://telamamaria.blogspot.com/2009/09/treballador-prostitut-esclau.html

Per un dia vull somiar que ens despertem de tanta somnolència i per un moment, només per un moment podem creure en un setembre sense coaccions. Només per un moment vull creure en nous horitzons.
*foto de Juan Carlos Martínez J.

Sant Tornem-hi!

Hi ha sants que no voldríem pas celebrar però que de forma metòdica es repeteixen més que l'all en el calendari. Fins i tot, la gran majoria els troba odiosos i no guadeixen de gaire simpatia en el santoral.

Curiosament ens pensem que les nostres vides segueixen un ordre diferent que la de la gran majoria dels mortals i resulta que una bona part d'aquesta gran majoria marxa a l'agost de vacances quan s'acaba el món i torna just quan s'ha celebra Sant Tornem-hi, salut i feina.

Ningú té massa clar quins miracles foren els que se li atribueixen a aquest sant. Potser un dels miracles es tornar al setembre i comprovar que l'empresa segueix funcionant o que la nevera, gràcies al congelats de la Sirena (perdó no volia fer publicitat, però és que l'anunci que fan té tela!) no està buida.

Però si hi ha un gran aliat de Sant Tornem-hi, salut i feina, recordem que comparteix atribucions amb Sant Pancraç, és el Corte Inglés (o l'Abacus) i la seva beneïda operación regreso al cole. Les distribuïdores de col·leccionables dels quioscos també lloen a Sant Tornem-hi, tot i que els quiosquers l'odien perquè no saben on carai posar el col·leccionable de tacitas de porcelana.

Fins i tot els canguros de nens i nenes (gran homenatge als avis, iaies, tiets, tietes i padrins ) esperen amb ànsia Sant Tornem-hi ja que per ells l'estiu és una llarga quaresma amb el suplici d'aguantar les santes criatures que es tornen més salvatges sense l'horari escolar.

Fins i tot les mascotes (gossos, gats, tortugues i periquitos) que han estat cedits a la veïna perquè els cuidi, mentre els seus amos s'han escalivat al sol tot l'estiu, lloen a Sant Tornem-hi.

Fins i tot les plantes del balcó que han estat abandonades injustament durant l'estació més calorosa de l'any, ja que l'amic de torn, ha anat un parell de cops a regar-les i a sobre amb presses, també beneixen en silenci a Sant Tornem-hi.

També per aquells que s'han hagut de recórrer mig barri per trobar un quiosc obert o un forn de pa obert, lloen a Sant Tornem-hi, recordem salut i feina.

Fins i tot els que han gosat contemplar la penosa programació estiuenca de certs canals, lloen a Sant Tornem-hi perquè torni la dignitat televisiva, si és que certs canals de televisió tenen gaire dignitat...

Els futboleros ja fa dies que han lloat a Sant Tornem-hi, salut i quinieles, i els blaugranes ho van celebrar amb dues supercopes més.

Bé, posats a mirar-ho positivament, trobo que Sant Tornem-hi té prou adeptes...

Amb aquest post m'he sumat a la campanya iniciada aquest estiu per l'Òscar del blog keep a secret: apadrina un sant/ a oblidat i maltractat del

santoral. En el cas de l'Òscar, la Virgen de la Cueva, patrona dels Rodríguez de vacances.

Us convido a llegir aquell post i animo a la resta de blocaires a apadrinar un sant/a, verge o patró ja que els temps que corren mai un sap a qui carai s'haurà d'encomanar.

http://lostartsecret.blogspot.com/2009/07/la-virgen-de-la-cueva.html

Per aquells que com jo treballeu al sector serveis i ja fa anys que treballeu mesos i capsdesetmanes sencers a l'estiu potser això del Sant Tornem-hi com a mi, us relliscarà bastant; però per aquells que si que torneu a la normalitat del dia a dia: us desitjo una bona tornada.

Heu de pensar que Sant Tornem-hi no és un sant dolent i que vetllarà per vosaltres.

Algunes expos de l'estiu (VII): Rostres de Roma

Algunes expos de l'estiu (VII)

Rostres de Roma / Retrats romans

del Museo Arqueológico Nacional

On: Museu d'Arqueologia de Catalunya - a Barcelona

Fins el 13 de Setembre

El MAC (El Museu d'Arqueologia de Catalunya) és un d'aquells museus que es troba a Montjuïc que passa habitualment desapercebut i esporàdicament hi ha alguna exposició de petit format d'un cert interès. És el cas de Rostres de Roma: magnífic recull d'escultures, retrats, caps i bustos i sarcòfags que desvelen com era la societat romana d'aquell temps a partir de les extraordinàries estàtues de les principals dinàsties de l'Imperi Romà. Una mostra amb poques peces però de notable interès. Recomenable.

Algunes expos de l'estiu (VI): Vlaminck al Caixaforum

Algunes expos de l'estiu (VI)

Caixaforum Barcelona

Obra Social - Fundació "La Caixa"

Sala 4

Maurice de Vlaminck

Un instint fauve

Pintures 1900 - 1915

(fins el 18/10)

Si una cosa té el Caixaforum ens que ens permet constantment redescobrir autors/pintors que havíem oblidat. És el cas de Maurice de Vlaminck, un dels pioners del que s'anomenà dins les avanguardes europees de principis del XX, el fauvisme. És una mostra absolutament recomenable per redescobrir un pintor que per damunt de tot les seves obres són un esclat de colors, la vivesa dels quals ens transmeten les llums tant del Sena fins el Pont de Londres passant per tot tipus de natures mortes.

Passegeu-vos una tarda per aquesta mostra...Estic segur que Vlaminck no us pot deixar indiferent.

Algunes expos de l'estiu (V): Figuracions i Palladio al Caixaforum

Algunes expos de l'estiu (V)

Caixaforum Barcelona

Obra Social - Fundació "La Caixa"

Caixaforum en la Sala 1

Un producte, una història (fins el 20/10)

Una mini - exposició per ser més conscients del que consumim i del paper que juga el comerç just en la nostra societat.

Caixaforum segueix mostrant en les seves sales 2, 5 i 6 el fons de la seva col·lecció.

Caixaforum en la Sala 2:

Figuracions (fins el 27/ 09)

Vet aquí una petita mostra del fons d'Art de la dècada dels vuitanta de la Fundació "La Caixa". Són uns quadres que demostren el retorn de la figuració, l'expressió i el simbolisme per part d'una nova generació de pintors que volien fugir de l'academicisme. Dins d'aquests pintors cal destacar Miquel Barceló.

Caixaforum en la Sala 3

Palladio, l'arquitecte (fins el 06/09)

Un nom bàsic per entendre l'evolució de la història de l'arquitectura. Un cànon. Un referent. Una exposició imprescindible.

Recomenen tornar a llegir el post que li vàrem dedicar en el seu dia...

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/06/palladio.html