Renéixer (en temps de tenebres)

És curiós que ens atrapi tot allò que és efímer com un blog, un maleït llibre o una repetida cançó.
És curiós que des de que vaig escriure l'últim post, em vaig pensar que seria l'últim. Aquest és només un post, podríem dir-ne pòstum. Com una espècie de bonus track d'un disc. Allò inesperat que no esperaves fer (mai millor dit).
Puigcarbó reflexionava aquests dies sobre el llarg i ample de blogs inactius que omplen el ciberespai com un estrany cementiri de cadàvers virtuals...
http://blocfpr.blogspot.com/2011/10/el-cementiri-dels-blocs-oblidats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2007/04/de-comiats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2011/11/marmessors-digitals.html
Confesso que aquests dies cercant informació pel nou blog...si, nois, sí...ara us ho explico...estava escrivint un post sobre un jove poeta mort recentment i vaig decidir fer una cerca per la xarxa i em va fer una certa esgarrifança entrar en seu blog que havia escrit poques setmanes abans de la seva tràgica mort. Curiós comentari escrit en el dia dels difunts. La xarxa pot ser molt útil i té les seves coses prou interesants que fa que tots estiguem interactuats...però, no enganyem, hi ha vegades, que la xarxa pot ser molt cruel!
********************
No sé si existeix el dia dels blogs difunts, però si no existeix s'hauria de crear. Potser en tal dia rememoria la meva vida electrònica anterior amb el present blog Nàufrag i obrer (2008 - 2011), Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (2009 - 2011) i Escrits del fum (2009 - 2011?); aquest darrer podríem dir que està en coma i no sé si li donaré un temps més de vidilla.
****************
El gran SM em va preguntar si hi hauria tercera temporada de Nàufrag i Obrer. Vaig contestar-li que no ho tenia clar i que després de les vacances ho decidiria. Han passat gairebé més de dos mesos i mig i confesso que aquest parentèsi (ni breu ni llarg) m'ha anat prou bé per desconnectar i patir el síndrome d'abstinència blogaire que consisteix en allò que em dic a mi mateix: no curaràs mai! El profeta i blogaire Puigcarbó m'ho va advertir: no diguis que d'aquesta aigua no en tornaràs a veure...perquè certament això no es pot dir mai! Ja et dic jo que hi tornaràs a caure.
Un dia remenant per la xarxa nous dissenys de plantilles per a blogs en vaig trobar un de prou bonic i em va agafar un no sé què...de dir-me a mi mateix...i perquè no?
Aquí ho explico...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/2011/10/verins-20.html
Cal dir que m'ho he pensat dos cops això de tornar a la vida electrònica blogaire. Els blogs creen bons i mals hàbits i l'experiència de tres anys i mig m'ha servit per quelcom.
Un servidor ha pensat de crear un espai a l'estil d'un blog-magazine amb seccions fixes. Serà un nou blog de periodicitat mensual que espero que tingui la mateixa sort i llarga vida com aquest blog.En fi...digue'm prudent o potser temerari!
*********
Ni que sigui per última vegada, agraeixo a tots i cadascuna de les persones que en algún moment han visitat, entrat, comentat i varen donar bona acollida durant tres anys i tres mesos a Nàufrag i Obrer.
***************
A partir d'ara us convido a visitar-me al següent espai: entreu, llegiu, comenteu, remeneu les seccions, els enllaços, si voleu enllaceu-me, recomeneu-me...en fi...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/
****************
En temps de tenebres...potser cal renéixer, oi?
Salutacions a tots i a totes i gràcies pel vostre temps.