Gràcies al prolífic bloc d'en Puigcarbó, ple de reflexions lúcides, ens ha recordat que aquest passat dia 26 de juny va fer 20 anys de la mort d'en Manuel de Pedrolo. Al mateix temps en Puigcarbó se n'ha assabentat, gràcies al bloc de Na Júlia de la panxa del bou. (Confesso que aquesta és la sinèrgia positiva que em meravella dels blocs; on sempre hi ha algú que recorda alguna efemèride destacable que val la pena recordar...)
I he pensat que valia la pena recordar ni que fos un moment un autor del qual en vaig llegir moltes lectures en la meva adol·lescència i que va marcar tot una generació de joves escriptors.
He cregut just i necessari, abans de tancar la primera etapa d'aquest bloc, fer un post d'homenatge d'urgència a algú tan oblidat però al mateix temps tan prolífic i amb una obra tant destacable ( en tots els gèneres) com és Pedrolo. Ho faig amb alguna de les seves frases que demostren que era per damunt de tot una ànima lliure:
"La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos."
"Era un detall, un simple i insignificant detall perdut en la destrucció a nivell del planeta, però els va preocupar durant dies. Senyal, va dir a la fi l'Alba, que encara som humans" Mecanoscrit del segon orígen.
"De vegades penso que si tot s'ha dit, com alguns pretenen, tan sols s'ha dit aproximadament."
Manuel de Pedrolo
(l'Aranyó, 01-04-1918 - Barcelona 26-06-1990)
Narrador, novel·lista, dramaturg, poeta i traductor
Hauria estat bé que se li hagués fet un homenatge col·lectiu blocaire...
***
Us deixo amb els enllaços d'en Puigcarbó i na Júlia de la Panxa del bou:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/06/manuel-de-pedrolo-mes-enlla-dun.htmlUs deixo amb els enllaços d'en Puigcarbó i na Júlia de la Panxa del bou:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/06/cendra-per-manuel-de-pedrolo.html
http://blocfpr.blogspot.com/2010/06/20-anys-sense-pedrolo.html
3 comentaris:
Jo he posat un avís a la barra lateral i ara em fas venir al necessitat de fer-ne un post. Pedrolo és "El" meu autor preferit, de llarg, incomparablement. D'ell tinc més llibres que de cap altre autor i n'he llegit molts més que de cap altre autor. Enyorat Pedrolo! Sempre massa poc recordat i sempre massa poc llegit.
Òndia, a veure si encara funcionarà 'l'efecte dòmino', m'alegra que el pedrolisme s'encomani.
Pedrolo encara avui és una pedra a la sabata de la nostra cultura. Penso que era massa gran per a ser correctament comprès i ara, el tenim bandejat injustament.
Publica un comentari a l'entrada