foto: Jordi Aguiló
Tanquem la primera etapa d'aquest bloc amb la foto de Jordi Aguiló que ens ha estat acompanyant durant molt de temps i també amb uns versos d'Agustí Bartra que durant molt de temps també han estat acompanyant aquest bloc...
Tanquem la primera etapa d'aquest bloc amb la foto de Jordi Aguiló que ens ha estat acompanyant durant molt de temps i també amb uns versos d'Agustí Bartra que durant molt de temps també han estat acompanyant aquest bloc...
Versos de...
Les Rutes infinites
Nàufrag, la terra em fou nupcial i materna
Nàufrag, la terra em fou nupcial i materna
m'hi vaig abraçar nu, sentint-me espòs i infant
i ella em va cloure els ulls
amb dolçors de lluerna
besant-me i gronxinant.
****
La fulla que tremola
La fulla que tremola
Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El dia portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles...
Agustí Bartra
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El dia portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles...
Agustí Bartra
(1908 - 1982)
********************
Com tot a la vida cal prendre un descans i tenia clar que quan aquest bloc cumplís els 2 anys em prendria un llarg descans. La vida són cicles i ara ha arribat el moment de donar per acabat un primer cicle de Nàufrag i Obrer.
No us dic Adéu, simplement us dic A reveure!
Gabriel
9 comentaris:
Doncs, a reveure, Gabriel, espreo trobar-te en altres indrets (ara mateix a PI o IP) i que Escrits del fum continuarà...
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies Carme pels teus comentaris!
Després de 2 anys de bloc se'm feia una mica feixuc mantenir actius tres blocs i he decidit donar unes llargues vacances a dos dels blocs que són: Lletres i Paisatges del Baix Llobregat i el bloc que ens ocupa ara que és Nàufragiobrer.
El que sí que puc assegurar que Escrits del fum té corda per estona i intentaré mantenir-lo actiu ja que en el fons el que m'ha mogut sempre en la història dels blocs és la vessant literària.
Vessant literària que fa que accepti encantat de participar en històries col·lectives com els homenatges a autors, Històries veïnals o els propers PI.
Una abraçada!!!!
Gabriel
noi, em sap greu. Guado molts bons records de nàufrag i obrer. Entre ells,un de molt personal, la felicitació que ens vas fer a Riell Bulevard en una ocasió personal especial...
Salut
relaxa't doncs, però que sàpigues que et trobarem a faltar :) espero veure't dalt del blogroll algun dia :)
Doncs ens veurem a Escrits de fum.
Doncs a reveure. I ens anirem veient en altres blocs i històries col·lectives.
Confesso que se m'havia passat aquest apunt.
Saps, però, que un dia o altre sempre passava per aquí. Un blocaire invisible em va fer conèixer-te i una mica ens va unir.
Espero que si mai t'animes a tornar, aquí o en una altra casa, m'ho facis saber.
Una abraçada ben forta, Gabriel!
Jo també estic d'acord en què cal anar buscant i passant etapes. Tancar una porta n'obre una altra, i de pas ens allibera. Salut!
a reveure Gabriel, guardo l'enllaç per si de cas i si canvies de lloc a la tornada ja m'ho faràs saber. Ens veiem als escrits del fum.
Bon estiu
Publica un comentari a l'entrada