Hi ha ciutats que viuen en els nostres somnis.Moren cada nit i potser també
s'aixequen amb les seves misèries
i amb les seves mancances.
Hi ha ciutats que viuen en els nostres somnis.
Avui he somiat que em passejava pel vell basar.
La llum del capvespre cau sobre el Màrmara.
Diuen que Estambul sempre somriu,
potser a Orient, potser a Occident
potser a nosaltres mateixos
sense pressa per arribar a enlloc,
immòbils com la Torre de Leandre
voldríem viure una altre vida en un altre lloc,
en un altre espai, a un altre ritme...
Un fort fred et glaça la cara i penses que...
Hi ha ciutats que viuen només
en els nostres somnis.
Hi ha somriures que viuen
només en els nostres somnis.
Hi ha instants que viuen
només en els nostres somnis.
Hi ha cendres que reneixen cada nit
en els nostres somnis.
5 comentaris:
Quina casualitat el teu post sobre Istanbul, precisament en els dies que acabem d'arribar d'aquelles terres.
Realment la ciutat té un encant especial. Encara hem paït totes les sensacions que hem viscut durant els nostre periple de 12 dies pels país...
He posat ja un apunt al meu Bloc, de caire nacionalista-polític que em va suggerir la visita al mausoleu d'Atatürk.
Aviat aniré desgranant les meves impressions del viatge
No hi he estat mai ni sé si algun dia la visitaré, però tenc la sensació, per la gent que hi ha estat i el que conten, que és un d'aquells llocs màgis, que atrapen i que sempre vols tornar :)
Istambul és un lloc màgic on vols tornar. Ho diu la Caterina i té raó.
Una ciutat amb somnis, diria jo.
Recomano la música de Mercan Dede per acompanyar la lectura d'aquest post.
Per cert, us facilito un enllaç al post que vaig fer sobre Mercan Dede.
precios. M'ha encantat la snsació de viatge, encara que nomes fos un somni. (o no)
Publica un comentari a l'entrada