Fa cinc anys vaig tenir el goig de visitar l'Illa de Museus de Berlín i poder admirar una joia com el bust de la gran Nefertiti, descobert justament per un arqueòleg alemany. Durant anys va anar de museu en museu
posant en perill la pròpia conservació del bust.
posant en perill la pròpia conservació del bust.
La gran notícia cultural de Berlín és la re-estrena de l'edifici del Neues Museum, edifici gairebé destruït en període de guerra.
Per què ens fascina tant Egipte?
La gran atracció museística de l'estiu a Barcelona ha sigut l'exposició entorn la tomba del jove faraó Tutankhamon. Una exposició (de pagament, 16euros) on tot era de cartró pedra, tot eren rèpliques i no hi havia res autèntic. Tot i així, cues i cues de gent...
Hi ha fenòmens que no els acabo d'entendre...Havent treballat aquest estiu al Marítim he vist les cues per entrar a tal exposició i m'en feia creus.
Per què la gent, i us ho puc ben afirmar de primera mà, ha arribat a fer hores i hores de cua per veure una mostra (això sí ben feta i organitzada) cara i on tot és una impostura i un negoci.
Al Caixaforum tot és de franc, autèntic, sense cues i amb grans exposicions.
El fenòmen Tutankhamon dóna per anal·litzar molts aspectes; no em vull allargar perquè el tema dóna per massa però diré el següent: és interesant que determinats muntatges poden apropar la cultura a la gent però és trist que sigui tot de cartró pedra. La gent en massa va acudir a l 'exposició com si fos un petit parc temàtic i acaben convertint els museus en petits parcs temàtics dominicals on les famílies amb nens es passejaven alegres després d'haver contemplat la gran impostura de Tutankhamon.
Oci, negoci...cultura?
La gran diferència entre el fenòmen que es despertarà a Berlín i el de Barcelona, és que a Berlín Nefertiti és de veritat i Tutankhamon era pur cartró - pedra.
Ja sé que les comparacions són odioses i que els dos fenòmens no es poden comparar ja que són històries molt diferents. En el cas de Tutankhamon cal dir que l'aparell de marquèting de l'empresa organitzadora ho va fer molt i molt bé i van saber vendre la moto que el visitant veuria les mateixes grans meravelles que va veure per primer cop el descobridor de la mòmia, en Howard Carter.
Són dos models de cultura i d'oci diferents. Qui va fer la campanya de marquèting de Tutankhamon li donc un 10. La mostra estava bé però no n'hi havia per tant!
Visca el màrqueting i el cartró-pedra!
Digueu-me clàssic...però quan pago per veure una exposició m'agrada deixar-me impressiona per coses que sé són reals, per antiguitats autèntiques i no per ficcions de cartró -pedra.
Digueu-me clàssic...però quan pago per veure una exposició m'agrada deixar-me impressiona per coses que sé són reals, per antiguitats autèntiques i no per ficcions de cartró -pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada