Tot el que he perdut
que mai no sabré,
tot el que no sé
i que m'ha valgut,
és nu i absolut
sota un vel darrer;
però el cor s'absté,
com si fos virtut.
Exulteu, amants!
¿Somriuríeu, sants,
de l'atroç gaubança,
de tant d'indiscret
temptejar el secret,
de tanta esperança?
(Fragment XVIII del llibre Salvatge Cor)
Carles Riba (Barcelona 1893 - 1959)
Vet aquí només uns versos d'un poeta que s'ha recordat durant aquest mes de juliol en motiu dels 50 anys de la seva mort. Riba forma part dels grans poetes catalans del S.XX, tot i que en els darrers anys la seva poesia ha caigut en un cert oblit pel pòsit que sempre ha tingut de massa culta.
+info a:http://www.escriptors.com/autors/ribac/
1 comentari:
Ah, tot el que hem perdut i mai no sabrem...
Bonic poema. I rítmic.
Publica un comentari a l'entrada