dilluns, 15 de juny de 2009

La veu de Khalil Gibrán


LOS DIOSES DE LA TIERRA

Al llegar la oscuridad de la duodécima era
El silencio absorbió, pleamar de la noche
Las montañas todas.
En ese momento hicieron
su aparición sobre las cimas,
Las tres deidades nacidas de la Tierra,
Amos y padres de la Vida.
Las corrientes de agua pasaron a sus pies
Y oleadas de niebla
Sobre sus pechos se agolparon
En tanto sus cabezas permanecieron erguidas
Majestuosamente sobre el Mundo.
Y después dialogaron.
Retorciéndose sus voces,
Con el retumbar distante del trueno
En el profundo valle.

Khalil Gibrán (1883 - 1931), poeta i escriptor libanès

Fa anys vaig llegir "El profeta" i em va semblar un llibre de màximes, poemes i pensaments molt profunds. És un autor que es va formar en el món occidental i que la seva obra va traspassar les fronteres del món oriental. A dia d'avui, al meu gust, és una literatura bonica però potser un pèl feixuga i arcaica.

Tot i així aquest poema té quelcom que m'agrada. Sobretot l'última estrofa quan apareix la paraula diàleg. Que bonic el vers..."Y después dialogaron"

Hi ha esperança per l'Àsia?

Sempre s'ha dit que el Mig Orient és un polvorí. Les recents eleccions a l'Iran, on la gent anhelava un canvi reformista, s'han convertit en un esclat de tensió al carrer al comprovar la sospita que hi hagut amb paraules planeres "tongo" electoral. No hi havia observadors internacionals?
La tradició teocràtica d'aquests països sembla com si volgués impedir un canvi d'aire fresc.
Dies enrera vàrem parlar de Birmània i de la seva líder ara reclosa en una presó de Rangun: Aung San Suu Kyi.
També hem recordat fa poc la repressió xinesa a Tiannanmen.
Palestina viu en un forat, contra un mur
i fa temps que busca sortir del seu pou.
Fa poc els tigres tàmils van claudicar i Sri Lanka va poder iniciar un nou període.
Per no parlar de la llarga història de líders opositors que volien portar aire fresc en un continent i van acabar deixant-hi la vida: l'últim cas del qual en vàrem parlar en aquest blog fou al Pakistan Benazhir Butto.

Realment, que passa a l'Àsia?

Evidentment el post està fet pensant amb Àsia i amb les notícies recents de l'Iran però està clar que es podria aplicar a altres continents i països.
No estic capacitat per respondre que passa a l'Àsia, però en aquests moments si que he volgut recuperar un autor de tradició oriental que explícitament parla de diàleg en el seus poemes.
Poseu-li diàleg, poseu-li respecte, poseu-li democràcia hi ha paraules tant utilitzades que les han pervertit i gastat. Potser és hora de recuperar-les i dona'ls-hi autèntic sentit, sobretot en aquests països on l'aire fresc és tant necessari com l'aigua d'un oasi.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails