divendres, 30 de gener de 2009

K de Kafkià


K de Kafkià...Kafka, escriptor europeu imprescindible del S.XX que va saber transmetre'ns molt bé la sensació d'angoixa en determinades situacions. Sobretot davant la burocràcia d'estat.

L'altre dia emetien un reportatge d'un 30 min sobre la saturació de la justícia a casa nostre. Muntanyes i muntanyes de dossiers i d'informes.
Senyors...no estem al S.XXI? Existeix la informàtica i els arxius digitals, oi?
Increïble...potser...kafkià.
L'altre dia uns treballadors de la Pirelli de Manresa no els van deixar entrar a l'empresa. Els hi van barrar el pas uns guàrdies de seguretat. Una carta de comiat i cap a casa. No van poder ni recullir les seves coses.
Increïble, vergonyós....potser...kafkià.
Hi ha situacions increïbles, surreals, rocambolesques...la K és una lletra poc comuna en les nostres paraules i per això ja de per sí representa molt bé tot el que estem explicant...
Fa un any vaig vendre'm l'ànima al diable. El diable (per ser correcte i m'estalvio tots els insults) era un editor que ha portat al precipici la seva empresa i tot el que hi havia el seu voltant. L'editorial s'ha anat a norris i el seu editor ha desaperagut com el fum. Hem descobert que potser sí que els llibres es van editar, amb múltiples tripijocs i trampes, però mai s'arribaran a distribuïr ni comercialitzar. Increïble, lamentable, vergonyós. Evidentment. Simplement Kafkià...

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails