dissabte, 26 de juliol del 2008

Una carretera...

A on porta aquesta carretera? Hi ha tants camins com carreteres i els camins sempre són necessaris.

Hotels...


L'estiu és època de vacances i de tot allò que comporta...aeroports, ports, carreteres, restaurants, museus, hotels...Suposo que tothom pot explicar alguna que altre batalleta d'algun hotel. Explicar-ne les excel·lències o criticar-ne les mancances. O fins i tot comentar-ne anècdotes increïbles.
Com a record de la meva experiència per la ciutat de Zurich adjunto una foto. L'habitació tenia vistes a un funicular. Bé això no tindria res d'especial si no fos perquè l'estació del funicular estava a sota de l'hotel i evidentment a l'obrir cada matí les finestres de l'habitació es podia veure perfectament a molt pocs metres, com passava arrant de la finestra el maleït funicular. Tot una experiència.
Heu estat mai en un hotel singular?

Grec 08 "Las Troyanas"

Abans d'ahir vaig tenir l'ocasió d'anar un espectacle del Festival de Barcelona Grec 08. L'obra en qüestió era "Las Troyanas d'Eurípides" a càrrec d'una produccio del Teatro Español en coproducció amb Cáceres 2016 i el Festival de Mérida. Bona direcció de Mario Gas, bon muntatge, bon plantejament de l'obra i sobretot una bona interpretació d'alguns actors com l'Hècuba de Gloria Muñoz. El muntatge intentava fer-nos apropar a la desolació de la derrota de Troya a través de la visió de les seves heroïnes. Hi ha moments culpidors i crec que passará com una de les propostes destacables d'aquest festival. Heu vist alguna proposta del Grec d'aquest any? Que us ha semblat?

Km33

km33 és el títol d'un espai de viatges, bastant alternatius, per cert, que per segon any es fa al 33. El 33 és com un oasi dins la teleporqueria nacional, on encara es poden trobar propostes culturals amb un cert criteri i gust.
Televisió de Catalunya no és la primera vegada que fa un programa de viatges, aquest proper dilluns tornen a emetre la quarta temporada del programa d'en Mikimoto "Afers exteriors".
Els dos són grans programes i han tingut com a base uns bons guionistes i unes bones idees. Km33 té quelcom que el fa diferent d'altres programes de viatges. L'objectiu no és mostrar un inventari de ciutats o monuments. Aquí els protagonistes no són turistes són viatgers. Vet aquí la diferència. Gent que sap on va i va molt preparada i ens explica la seva experiència amb una òptica molt poètica i personal. Alguns com el del Canadà ens feien reflexionar sobre la creació de l'estat del Quebec enguany fa 400 anys.Francament de tots els que han emès, el programa de la Polinesia va ser preciós. Les imatges eren un autèntic paradís.
http://www.tv3.cat/programa/208120573/
http://blogs.ccrtvi.com/km33.php
(Llàstima que aquest capdesetmana emeten l'última entrega!)

A la recerca del comerç perdut...

Volia dedicar un post a la feina d'un col·lega, en Toni Font, que cada mes escriu interesants retrats dels comerços dels barris de Barcelona a la revista de cada districte. En uns temps on sembla que es potencien les àrees comercials i els eixos comercials, parlar de que encara a Barcelona es poden trobar botigues i comerços amb històries increïbles és quelcom curiós i singular. La secció d'en Toni és diu "El Taulell".
Hi ha com a mínim més de mitja dotzena de versions de la Revista del Barri, posats a escollir-ne una, us he posat com a exemple la del Barri de ma germana i de la seva família, on la secció El Taulell parla d'una xocolataria, cafeteria que hi ha al seu carrer.
http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/pdf/Nou_Barris.pdf

Propostes fotogràfiques...

En aquest post farem un breu incís en les tres propostes fotogràfiques que actualment es poden veure al Caixaforum.
Sala 1: "Avelino Pi. Fotografia de l'esport". Interesant retrospectiva d'aquest fotògraf especialitzat en el món de l'esport. (Llàstima que aquesta exposició va acabar el 20 de juliol)
Sala 3: "Hanna Collins. Història en curs. Pel·lícules i fotografies." Hi ha qui entén la fotografia com un art. Un art que serveix per retratar l'entorn quotidià. A través d'objectes, fotografies i seqüències filmades ens retrata diversos àmbits (La Mina, o l'extraradi de Novgorod, una població russa) i ho fa molts cops mesclant punts de vista perquè l'espectador pugui fer-se la seva pròpia idea de tot plegat. El millor de tot és Paral·lel, una instal·lació on hi ha tres pantalles que simultaneament mostren la vida de tres forasters de diferents classes socials. (fins el 24 d'agost)
Sala 5 - Sala Moncada:
"Eufòria_04:1979-1982. Les guerres Èlfiques. Momu i no res". La Sala Moncada és un petitíssim espai reservat a l'experimentació de les noves avanguardes. Normalment són creadors joves i desconeguts. Cal dir que normalment són anades d'olla difícils de pair. Però està bé que hi hagi un espai per aquestes coses. L'autor utilitza elements reals per fer-nos creure a través de recursos propis com un video clip o una versió de dos actors que simulen un episodi del serial "Cuentame como pasó", la reacció de les persones envers una suposada guerra amagada pel govern. Ja us dic jo que costa bastant entrar en la dinàmica d'aquests creadors. (fins 15 de setembre)

Una breu passejada per les exposicions de l'Estiu...


Si en un anterior post vàrem fer una breu ressenya de la magnífica exposició d'Art japonès a la Pedrera, en aquest post volem fer un repàs a altres propostes.
*Museu Picasso: "Oblidant Velázquez. Las Meninas". Recomenable exposició per veure com un sol quadre ha influït a tants i tants creadors i pintors. Fins i tot el mes passat tinguerem l'ocasió de veure escultures d'en Manolo Valdés a l'aire lliure a la Rambla Catalunya, inspirades en les Meninas. (fins el 28 de setembre)
*MNAC: "Duchamp, Man Ray, Picabia". Retrospectiva d'aquests autors. Foren avanguardistes i transgressors. Fins i tot avui encara costa entrar en el seu món. El millor l'orinari convertit en un objecte d'art. (fins el 21 de setembre)
*Caixaforum:
Sala 2: "Entre el Sagrat i el profà. El Renaixement a Prato". Magnífica exposició sobre l'evolució del treicento al settecento. Una ocasió única per veure aquest tipus de pintures. Habitualment en sales de grans pinacoteques. Molt recomenable. (fins el 28 de setembre)
Sala 4: "L'escola Yi. Trenta anys d'art abstracte xinès". No sempre és fàcil entrar en el món de l'abstracció i d'aquells artistes contemporanis que la practiquen com a llenguatge. L'Abstracció a mi em deixa bastant indiferent però reconec que és interesant veure-ho per entendre que més enllà del melic occidental hi ha molts creadors que intenten experimentar amb llenguatges nous.(fins el 24 d'agost)

Una d'animació infantil...


Des de fa uns anys Pixar i Dreamworks competeixen cada estiu per veure qui s'enporta les millors taquilles infantils. Realment totes tenen films memorables i han revolucionat el món de l'animació.

L'última de Dreamworks és el Kung Fu Panda. El film potencia valors com l'esforç, el coratge, la perseverança, l'humilitat...En Po és un pobre panda que treballa en el restaurant del seu suposat pare i vol convertir-se un mestre del Kung Fu. Com s'ho farà? Ahh...no desvetllarem la peli. El món oriental sempre crític amb les maneres com es tracta la simbologia xinesa ha valorat positivament el respecte del film cap a les simbologies orientals. Com sempre Dreamworks deixa passat els crèdits finals un petit gag i la gent no té la paciència, oriental gairebé podríem dir, per aguantar-los. Jo ho vaig fer i cal dir que val la pena ja que la imatge del gag final és molt simpàtica. Recomenable per passar una bona estona d'un dissabte a la tarda.

Qüestió de "Cracks"!


És curiosa la nòmina de cantants veterans que triomfen en els festivals...Al Fib en Leonard Cohen...Al Summercase els Blondie amb la veu de la Deborah Harry...I a Barcelona la febre Springsteen...Únic!

Realment s'ha de reconèixer que segueixen sent uns cracks i que després de tants anys és per treure's el barret!

Quin és el secret?

Em quedo amb la frase que en motiu dels 65 anys d'en Mick Jagger en una entrevista deia: "Si no miro endavant, tinc por de caure en la nostàlgia. I la nostàlgia és la mort"

Tot depèn de com és miri...

Veure el món a través de diferents ulls és tan necessari com terapèutic.
Vet aquí una relació de propostes per veure el món des d'uns altres ulls:
-Ara fa un any la revista satírica "El Jueves" va rebre un bon pal judicial. Quin país el nostre! Per sort ha pogut continuar...
www.eljueves.es
-El programa satíric Polònia ha acabat una nova temporada. Sense cap mena de dubte, per mi, el millor gag musical ha sigut el "Thriller" de Rajoy cantant allò de..."Yo soy el líder, líder po-pu-lar!"
http://www.tv3.cat/polonia/
-Humor surrelista a càrrec d'Empar Moliné, Alex Torío i en Juan Carlos Ortega. Són els responsables de "Herois quotidians". Algú va veure el gag de la gent de poble que van a la ciutat a passar un capdesetmana per fer turisme urbà i somien convertir-se en neourbans? Boníssim!
http://www.tv3.cat/heroisquotidians/
-Aquests herois quotidians no tenen res a veure amb la série Herois que també emet Tv3. També és l'heroi o potser més aviat, l'antiheroi que busca els perquès dels seus poders i cerca respostes. Una bona série tot i que la nova temporada ha començat un pèl fluixa argumentalment i l'hora d'emissió no sé si és reament la millor.
http://blogs.ccrtvi.com/herois.php
- Hi ha qui ho anomena el Summergay. L'estiu més rosa de la ciutat. Els Eurogames n'han sigut l'excusa, però tinc la impressió que en els mitjans no s'està parlant prou de tal esdeveniment. La revista Timeout en un de les seves últimes edicions en va fer un bon monogràfic. Parlàvem en aquest post de veure les coses des d'un altre prisma. Hi ha un fantàstic dibuixant de còmics alemany, en Ralf Koenig que del tema de les identitats sexuals n'ha fet un leit-motiv de la seva obra i és francament divertida.
http://www.drac.com/~viktor/ralf/catala.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Ralf_K%C3%B6nig
- I per acabar un curiós blog on l'autor recopila notícies curioses. El més fort és que són reals! El blog s'anomena Kollonades.
www.kollonades.blogspot.com
Fins aquí unes propostes per veure el món des d'uns altres ulls.

L'any Rodoreda

L'any Rodoreda està sent un prolífic any per revisar i recordar l'obra d'aquesta gran escriptora.
web de l'any Rodoreda:
http://www.anyrodoreda.cat/
Una gran estrena teatral relacionada amb aquest any i a càrrec d'una gran companyia la tindrem a la tardor. Dagoll Dagom ha convertit "Aloma" en un espectacle musical. Crec que valdrà la pena veure-ho. L'estrena serà el proper dia 23 d'Octubre a la sala gran del Teatre Nacional.
+info de la notícia...
http://www.dagolldagom.com/pags/cat/noticies.php

Web del Parlament Europeu

Dies enrera vaig publicar una frase de l'abat Cassià M Just on es feia referència a les persones que treballen en silenci. Hi ha un jove a Lleida, el nom del qual es desconeix, que ha fet un adaptació, podríem dir millor, una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu.
http://www.europarl.cat/
Sembla la web oficial, però no és la web oficial!!!
Curiosament el web oficial en qüestió està traduït a més de 20 llengües europees, moltes de les quals en menys parlants que el català. El Parlament europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, si us plau, entreu un moment al web i així evitem que la tanquin!!
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès- amb nomès 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants (evidentment no només de Catalunya sinó de tot l'àmbit lingüístic País Valencià, Illes Balears, L'Alguer, la Franja, Catalunya Nord, etc...) i sent la desena llengua europea en importància no té cap mena de reconeixement oficial en l'àmbit europeu.
Segurament aquests dies haureu sentit vàries notícies sobre el Manifest que des de les Espanyes han promulgut a favor de la llengua i el contramanifest que des d'entitats com l'AELC han promulgut per defensar les altres llengües també de l'Estat Espanyol (basc, català, gallec)...
Segurament mentre heu sentit totes les opinions sobre aquestes tristes polèmiques incendiàries, un jove de Lleida ha fet més per la llengua que tres polítics junts preocupats per les manipulacions polítiques de tot plegat.
Com sempre la llengua, les llengües...sigui la catalana, la castellana o l'aranès...són patrimoni de tots i no són patrimoni de cap partit ni de cap entitat salvapàtries. Per tant mentre alguns seguiran discutint sobre aquests manifestos jo he entrat al web creat per aquest jove perquè no el tanquin.

Poesia tot l'any...

Afortunadament la poesia no és només pel maig com deia en el post anterior i a "Caldetes" aquest cap de setmana es fan els últims actes del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac amb els recitals de Pau Riba i en Josep Pedrals i els conjunt "els nens eutròfics".
+info a...www.fundaciopalau.cat
No he tingut l'oportunitat encara de visitar aquesta Fundació. Conec Caldes perquè fa molts anys vaig participar en un Encontre de Creadors Joves. Dic que m'agradaria visitar-la algún dia ja que fa uns anys vaig tenir l'ocasió d'estudiar una mica l'obra d'en Josep Palau i Fabre, que malauradament va morir a principis d'any. Un servidor, anys enrera, quan ningú parlava de Palau i Fabre ni era un figura que calia reinvidicar, a un servidor l'Aelc em va encarregar l'elaboració de la documentació per la seva pàgina web.
www.escriptors.cat/autors/palaufabrej
(Tot i el pas dels anys haver pogut elaborar la docu de les pàgines d'autors, ara celebritats, de la literatura catalana, sempre és quelcom em fa recordar que és important conèixer els nostres autors i no homenatjar-los un cop ja han mort, com molts cops ha passat. Per sort, en el cas d'en Palau va tenir la sort de rebre uns emotius homenatges abans de la seva mort. No tots els autors han tingut la mateixa sort.)

Poesia solidària (II)




En els temps que corren sembla que no calgui parlar de llibertat d'expressió. A ple estiu, quan la poesia sembla que només serveixi pels jocs florals i pel maig, el passat dilluns 21 de juliol es va celebrar un acte a càrrec de poetes i cantautors sota el nom de "Silencia" i subtitulat "Concert per la llibertat d'expressió al món- homenatge als defensors dels drets humans". L'acte estava organitzat per Amnistia Internacional, amb la col·laboració del Pen Club Català i Reporters sense fronteres, impulsat pel poeta Reinaldo Aparicio i amb suport d'altres noms. Com a poetes hi varen intervenir Jesus Lizano, Joaquín Marco, Marta Pesarrodona, Àlex Susana, Cristina Peri Rossi, Josep Pedrals, Enric Casasses, entre altres. I com a cantautors: Gerard Quintana, Quico Pi de la Serra, Paco Ibáñez entre altres. Suposo que deuria ser un gran recital.
M'hauria agradat moltíssim anar-hi però curiosament m'en vaig assabentar tard. Crec que de la manera com va el món i coincidint amb el 60 aniversari de la Declaració del Drets Humans realment és trist que siguin necessaris aquest tipus d'actes. Però és important que és facin per no adormir la nostra mala consciència col·lectiva.
D'aquí pocs dies s'inaguraran els JJ.OO 2008 a Pekín. Fa poques setmanes vaig veure un 30 minuts a Tv3 on es posava en entredit les maneres dels organitzadors de tals JJ.OO. Curiosament mentre els organitzadors faran esforços per mostrar el món les meravelles del nou gegant asiàtic i el govern xinès ha augmentat les mesures per disminuir la pol·lució atmosfèrica; curiosament dic, encara hi ha moltes persones, entre ells el periodista Shi Tao que està complint una condemna de 10 anys per haver enviat un simple correu electrònic on resumia un comunicat del Departament Central de Propaganda que explicava la manera com s'havien de tractar els periodistes en el 15è aniversari de la repressió del moviment del 89 per la democràcia. El Tribunal Suprem Xinès ha acceptat una solicitud de revisió d'aquest cas però encara no se'n sap res.
Per tant determinats crits encara són necessaris!!

Poesia solidària (I)


En els temps que corren reivindicar la força de les paraules per fomentar un món millor és quelcom necessari i és el lema d'algunes entitats com Poesia en acció (http://www.poesiaenaccio.org/) que des de fa +de 8 anys celebren diferents activitats durant l'any. L'última va ser el passat 21 de juny al pati de l'Ateneu Barcelonès. El factor educatiu i de sensabilització social sobretot en les escoles és un dels objectius d'aquesta entitat que compte entre els seus menbres amb molts mestres i educadors. El 21 de juny passat van celebrar un nova edició de la marató poetico - solidària.

La recaptació d'aquest any va ser destinada per potabilitzar cinc fonts d'aigua per a Cambodja. El variat programa d'actuacions musicals i recitals, segons s'havia informat contava amb la participació de prestigiosos poetes com la recent premiada Montserrat Abelló(www.escriptors.cat/autors/abellom/ ), últim premi d'Honor de les LLetres Catalanes.

La memòria històrica


Diuen que s'ha fet més en els últims anys per recuperar la memòria històrica que en 30 anys de democràcia. Diuen que durant els primers anys de democràcia, per no ferir susceptibilitats i enterrar les ferides del passat, es van congelar molts projectes per recuperar la memòria d'uns temps passats. Afortunadament 30 anys després, i justament, ara que fa 70 anys de la batalla de l'Ebre, aquest capdesetmana a les terres de l'Ebre s'han obert diferents Centres d'Interpretació per fer conèixer diferents elements d'aquell episodi sagnant.
La memòria històrica és la memòria dels pobles....Què és un poble sense memòria?

Amarga glòria

Hi ha qui diu que la justícia sempre troba el seu moment per aparèixer i després de molt de temps ha aparegut aquesta setmana amb la detenció del criminal de guerra Rodovan Karadzic. El seu és un cas paradigmàtic vivint, com molt bé van descriure els corresponsals dels TNs en un bosc de ciment i blocs de pisos idèntics amb una falsa personalitat i passant desapercebut. Increïble. El més fort és que aquesta mateixa setmana a la malaurada Bòsnia encara s'enterraven cadàvers trobats en una fossa comuna, exhumats i identificats gràcies a l'ADN. Fa anys vaig llegir un dietari d'una noia bosnia que es diu Zlata Filipôvic on retratava el dia a dia dels Balcans en ple conflicte. Aquell dietari em va inspirar per escriure uns textos que ara fa poc vaig penjar a Joescric sota el nom de "Camps de fang (Dietari d'Zlata)" +info d'Zlata Filipôvic a un article fantàstic de El País:
www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Frank/Sarajevo/elpepucul/20071025elpepicul_1/Tes - 77k
Fa anys vaig escriure uns versos (que es troben recollits dins el poemari "Fragments d'intrahistòria" penjat el treball al portal Joescric) on deia..."Les teves medalles s'ompliren d'amargor i la teva glòria fou una amarga glòria"

Que no ens confonguin...

Saber destriar el gra de la palla en un món de notícies globals sovint no és fàcil. Per això s'agraeix poder llegir articles com l'article del periodista i historiador Mateo Madridejos que publica avui El Periódico...L'Europa anti - Bush admira la figura i l'ascens del polític nordamericà Barak Obama. A dia d'avui és la millor figura que pot tenir un país com EE.UU. El seu és un perfil brillant, però que no ens confonguin i no ens quedem només amb la imatge. Tot polític amaga clarobscurs i estratègies i per això amb quedo amb la frase que destaca l'article: "Obama no és un pacifista i mentre insisteix en la retirada de les tropes de l'Iraq pretén augmentar-les a l'Afganistan".

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails