dilluns, 18 de juliol del 2011

Recordant Orwell i el seu homenatge...



"En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. Aquell hivern, al front de Saragossa, l'ordre d'importància d'aquestes cinc coses era justament el que he escrit; l'enemic en darrer lloc. Deixant de banda la nit, quan sempre era possible un atac per sorpresa, ningú no es preocupava de l'enemic. Els feixistes no eren sinó uns llunyans insectes negres, que de vegades vèiem saltironar d'ací d'allà. La veritable preocupació dels dos exèrcits era la lluita contra el fred."


George Orwell
(pseudònim de Eric Arthur Blair. Motihari, Raj Britànic 1903 - Londres 1950. Periodista i escriptor. Les seves obres estan marcades per les seves experiències vitals contra l'imperialisme britànic (Dies a Birmània), a favor de la justícia social després d'haver vist les condicions de vida dels treballadores de Londres i París i en el darrer tram de la seva vida per la seva oposició als totalitarismes nazi i stalinista fruit de la qual sorgiran obres que el faran un escriptor reconegut com "Rebel·lió a la Granja" o "1984".)


Primer paràgraf del capítol III, pàg.40 de...

Homenatge a Catalunya. George Orwell. Traducció catalana de Ramon Folch i Camarasa. Editorial Ariel, editat per primera vegada el 1969.


Vet ací que en un dia on la Història recorda l'amarg record de l'inici d'uns temps foscos, justament 75 anys de l'"Alzamiento" o més ben dit, cop d'Estat a la IIª República...No sé perquè he volgut recordar un llibre que fa anys em va recomenar el meu professor d'història de l'Institut. I ara que tinc un grapat de lectures estiuenques, estic temptat a rellegir-me'l.

Us l'heu llegit?

Recomano també "Dies a Birmània" (el podreu trobar en català curiosament per l'editorial Edicions de 1984), una obra crítica i irònia contra l'imperialisme.

I acabo amb un de les seves grans frases:

"En tiempos de engaño universal, decir la verdad se convierte en un acto revolucionario".

diumenge, 17 de juliol del 2011

1 proverbi africà



"Persones senzilles, en llocs senzills, realitzant coses senzilles, poden canviar el món"

Proverbi africà



(Quan ho he llegit en una entrevista a El Periòdico de Catalunya a un guardià urbà de l'Hospitalet que fa tasques solidàries, m'ha semblat de tan simple, impactant. I he decidit compartir-ho. Un bon proverbi, oi?)

From the clouds (Jack Johnson)

Diumenge d'estiu amb núvols i algun que altre xàfec. Mirar els núvols i badar una estona. Tot un plaer dominical. I quina música li podríem posar: Jack Johnson! (Sí, ja ho sé que el Sr.Johnson repeteix post però és que és una de les meves debilitats i els seus videos també!) Una bona manera d'acomiadar el diumenge i la setmana.

Xarxa i llibertat

En aquests dies que tan hem sentit a parlar de SGAE i dels seus tripijocs arran de l'escàndol que ha sortit a la llum i de la dimissió del seu màxim representant; he trobat aquesta magnífica peça de video que serveix per reflexionar sobre els límits de la xarxa, la llibertat i els drets d'autor.Inclou cites de personatges molt cèlebres.Evidentment en determinats moments que he sigut autor estic a favor dels autors i dels seus drets però no en determinades maneres de gestionar-los. Hi ha moltes maneres de compartir i gestionar una idea i una creació.

Ara (de Lax'n'busto)

Vet aquí una bona cançó, molt crepuscular, per acomiadar la setmana... (No sé quantes cançons dels Lax'n'busto he penjat. No puc negar que en el seu moment van ser una de les meves debilitats. I segueixo pensant que van fer bones cançons...)

divendres, 15 de juliol del 2011

Revolució de Jordi Valls



Avui fa dos mesos del començament del 15 - M. Què n'ha quedat de tot plegat?



Per recordar tals dies he decidit il·lustrar-ho amb un dels versos del poeta de Santa Coloma de Gramenet en Jordi Valls.



REVOLUCIÓ
El dia que la rentadora rebenti,

el dia que vessi l’aigua de l’olla

i saltin els ploms i s’enfonsi Endesa

i el gas esclati i la vaixella es trenqui.

El dia que l’aspirador s’aspiri

i el cotxe s’encasti contra la grua

i el semàfor verdegi i el carrer

es desasfalti i els blocs de pisos caiguin

i la banca es foti i el diner plori

i les accions baixin i la titola creixi

i els gossos callin i el món visqui.

El dia que el cor cansat se m’aturi

i l’amor governi i el sol es fongui

i l’enyor floreixi i la lluna salti

i la merda aromi i la loteria toqui

i la rentadora centrifugui

a la seva voluntat…

Del llibre Ni un pam de net al tancat dels ànecs (Badalona: Pont del Petroli, 2011)

dijous, 14 de juliol del 2011

Brangulí al CCCB o la crònica de Barcelona

Hi ha retrospectives que són autèntics viatges per la història d'un país o d'una ciutat. El CCCB ofereix una mostra de les fotografies d'en Josep Brangulí. N'hi ha algunes d'increïbles, autèntics documents de la memòria gràfica d'un país. Molt recomenable.



dimecres, 13 de juliol del 2011

Pequeñas mentiras sin importancia

Avui dimecres, tradicionalment dia de l'espectador, si algún mortal no sap que anar a veure, li recomano aquest film francès que ja fa dies que està en cartellera. És una mica llarga: 2h i 34 minuts però a mi no se'm va fer pesada. És la història d'uns amics i d'un estiu. Ple de tòpics, sí! Però també ple de veritats, moments delirants i moments tragicòmics,dramàtics i tràgics. Com la vida mateixa. A mi em va agradar. Tot i que sé que hi ha gent que la va trobar excessivament llarga. Recomenable. Guillaume Canet un director novell a tenir en compte!

dimarts, 12 de juliol del 2011

Fosses del silenci (de Pau Alabajos)

Ahir llegint la notícia de l'aniversari de la massacre de Srebenica (antiga Ioguslàvia, actual Bòsnia) em va venir al cap aquesta cançó de l'últim disc del cantautor valencià Pau Alabajos.
Quantes fosses del silenci queden al món? I a Espanya?
Escolteu, escolteu és un tema impressionant.

Productes de neteja (Tribut a Antònia Font)

"La Bien querida" (cantant del panorama "indie" nacional) versiona una cançó dels Antònia Font en el seu disc de Tribut que la revista Enderrock n'ha fet un avançament en aquest número de juliol. Una cançó que s'enganxa...

dilluns, 11 de juliol del 2011

Alegria (Tomeu Penya versiona Antònia Font)

Recomano aquest mes el nºde la revista Enderrock amb un avançament d'un disc de versions Tribut a Antònia Font. Diversos grups del panorama català i estatal han gravat versions del disc "Alegria".
El disc es dirà "Alegria revisitat" (Disc Medi 2011)
Destaco la gran versió de Tomeu Penya. Li ha agradat tan la cançó que ja ha demanat als Antònia Font si la pot incloure en el seu repertori d'aquest estiu. I la veritat en Tomeu Penya és un crack. Sembla talment com si la cançó l'hagués escrit ell.

diumenge, 10 de juliol del 2011

A brokedown melody de Jack Johnson

Voldria acabar la setmana amb una de les cançons d'un músic hawaïà que fa temps que em té captivat i que aquest capdesetmana va actuar al Festival Cruïlla de Barcelona. Potser mai viatjaré a les platges on en Jack Johnson acostuma a fer surf, però amb les seves cançons per un moment em sento com si hi fos.

Sí, Sí, Sí...el metge es queda aquí!!!

foto extreta de: cuentalo.es


En el post "el retorn de la lluita veïnal" vaig explicar breument el perquè la gent gran i els veïns en general del meu poble s'havien movilitzat per evitar el tancament definitiu del seu consultori mèdic. Avui, puc dir amb alegria, que les reivindicacions han servit per fer canviar d'opinió al Dept de Salut i ha servit per acordar mantenir un servei de tres dies a la setmana a partir de setembre.



Cal dir que la mediatització del conflicte també ha servit per deixar en evidència el propi Dept de Salut que en això de les retallades no es pot anar "a sac" i que a cada poble, ciutat, municipi hi ha casos i problemàtiques diferents. La gent gran d'un nucli petit com la Colònia Güell amb persones que ronden als 70, 80 i més de 90 anys s'hauria pogut generar una situació greu que per sort s'ha pogut evitar. Cal dir que la lluita veïnal en ple S.XXI ha servit per demostrar que en ple període de retallades i de pèrdua de drets, les associacions de veïns encara tenen un paper important i és imprescindible com bé s'ha demostrat que en determinats casos la unitat i la coordinació dels veïns pot servir per evitar la pèrdua d'un servei bàsic en una població. Com deia el lema "amb la salut no s'hi juga!". Sí, sí, sí...el metge es queda aquí...

Podeu clickar al següent enllaç a la notícia que ahir va publicar El Periódico de Catalunya:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/triomf-dels-avis-1071570

Gràcies al coratge dels veïns podem cridar tranquil·lament: Sí, sí, sí...el metge es queda aquí!!!

dijous, 7 de juliol del 2011

Morir en primavera, suïcidar-se a l'estiu...

*imatge E.Hemingway extreta de la xarxa


Perdoneu que torni al fantàstic gènere de la necrològica però aquest cop davant certes casualitats no me n'he pogut estar...

Que capritxoses són les dates que sovint coincideix que un mateix dia, però evidentment en anys diferents i èpoques, grans autors s'han mort o suïcidat. Què té l'estiu que sembla que només sigui sinònim de vitalitat i oblidem que també pot amagar cops tràgics? El passat dia 2 de juliol fou l'efemèride de la mort de tres grans autors...
************************

Un servidor ha decidit recordar-los amb les següents frases:
"Un idealista es un hombre que, partiendo de que una rosa huele mejor que una col, deduce que una sopa de rosas tendría también mejor sabor."

"Ahora: una palabra curiosa para expresar todo un mundo y toda una vida."
"El secreto de la sabiduría, del poder y del conocimiento es la humildad."
Ernest Hemingway (1896 - 1961)
novel·lista i narrador, premi Nobel de Literatura 1954
**************
"Nuestra existencia no es más que un cortocircuito de luz entre dos eternidades de oscuridad."
"La vida es una gran sorpresa. No veo por qué la muerte no podría ser una mayor."
Vladimir Nabokov (1899 - 1977), escriptor d'orígen rus
*************************
"Los hombres inteligentes quieren aprender; los demás enseñar."
A.P. Txèhov (1860 - 1904) metge, escriptor i dramaturg rus
******************************
Si fa 50 anys va morir Hemingway, el passat dia 3 va coincidir que en fa 40 que va morir el gran poeta del Rock Jim Morrison, líder dels The Doors.
Podría penjar qualsevol de les seves cançons, moltes molt conegudes, però com diu la cançó la gent és estranya i les casualitats també, he decidit penjar "people are strange".

dimecres, 6 de juliol del 2011

El retorn de la lluita veïnal

EL RETORN DE LA LLUITA VEÏNAL



Benvolguts...la retallada en el sector sanitari ja és quelcom immediat. Però la lluita per evitar-ho, també.


Tot just fa un mes que un miserable cartell a la porta del consultori mèdic del petit nucli de la Colònia Güell avisava del seu tancament. Quelcom estrany ja que els tancaments s'han d'avisar amb temps, a l'Ajuntament, als seus usuaris i a les entitats veïnals que els representen.

Molt tímidament des de les entitats del mateix barri es va decidr que calia fer alguna cosa. Durant molts dies el que és cert és que la informació ha sigut bastant escassa i davant tal fet i l'imminent tancament, es va decidir prendre mesures. Pocs dies abans de Sant Joan, un representant del Dept.Salut, amb l'Ajuntament i amb representats veïnals es van reunir al mateix Ateneu. Salut venia al muninicipi per informar de tal decisió i tot i les propostes alternatives per evitar tal fet, Salut es va mostrar inflexible. Fora de l'Ateneu molts veïns, basicament gent gran, van mostrar el seu rebuig.


La Colònia Güell és un nucli petit, una antiga Colònia fabril adherida a Santa Coloma de Cervelló, on tot i els canvis històrics, fa més de 35 que ja no és una colònia, s'ha lluitat per mantenir els serveis bàsics. Es va lluitar als anys 70 durant el desmantellament de la pròpia Colònia i sembla que estem tornant a aquells anys. La diferència de llavors amb ara és que llavors la població era més jove i ara, més de 30 anys després, els més de 700 habitants, molt més de la meitat tenen entre 60 i 95 anys i molts d'ells pateixen dolències i malalties. Treure'ls el seu ambulatori mèdic és un trasbals ja que molts d'ells són vídues i gent gran sense cotxe ni mitjans per desplaçar-se al Cap del poble veí que està a 2 km. Evidentment que hi ha tren i autobusos però amb poca freqüència de pas, però per exemple, a la tia de ma mare que té 91 no crec que li faci molta gràcia haver de desplaçar-se per les receptes o per les cures.





Després de 15 dies d'un No, NO, NO per part del Dept de Salut i de diverses manifestacions per part dels veïns...els propis veïns varen decidir el dia 1 de juliol, últim dia de servei del mateix consultori...fer la següent acció: Ocupar l'edifici del consultori.
En el moment que la policia local va voler entrar amb les claus per tancar-lo, no ho va poder fer, perquè es van trobar un munt de avis i àvies que havien literalment ocupat l'edifici. Van posar cadires i i taules a les portes de cada consulta per evitar que les tanquessin. Davant tal acció ni mossos ni policia local van poder tancar l'edifici. Durant tot el cap de setmana que ha sigut Festa Major, la gent gran durant el dia i els joves de l'Associació de veïns durant la nit, han fet torns per evitar el tancament.
Davant tal mesura de pressió, el passat dilluns 4 de juliol, representants veïnals i Ajuntament es van reunir a Barcelona amb representants del Dept de Salut per buscar solucions. Segons van explicar les pròpies veïnes que van assistir a la reunió, va ser decebedor. Els del CatSalut desconeixien l'existència de tal consultori, ni el seu pressupost ni puta idea on estava la Colònia Güell...Què fan aquesta gent, no es preparen les reunions?
Està clar que la política de fets consumats.Amb la seva negativa esperen que el veïnat es cansi. A dia d'avui s'ha d'anar a Sant Boi però en casos urgents es pot trucar un metge que fa servei domiciliari. Una veïna va comentar tot plorant que hi havia trucat però que després d'intentar-ho tot el matí, no havia conseguit que l'agafessin el telèfon.
Segons expliquen des de les entitats veïnals, aquest divendres, Salut haurà de donar una resposta definitiva als precs dels veïns.Se'ls havia proposat una primera solució d'obrir un dia a la setmana. Però evidentment ningú ha vist res escrit.

L'Ajuntament en el seu Ple també prendrà una resolució.
Està clar que la salut està entrant en uns camins de precarització molt perillosos. Dones que han treballat més de 40 o 50 anys es troben que arriben a certes edats i no tenen garatit un mínim servei sanitari al seu propi barri.
Apart de l'ocupació del Consultori per part de les iaies...s'està intentant mediatitzà el conflicte. I s'ha conseguit l'atenció de ràdio,premsa i televisió.
La setmana passada es va decidir tallar la carretera BV-2002 i d'aquí un estona, un servidor s'afegeix a la mani d'aquesta tarda que tallaran de nou la BV-2002.
******************
En el dinar familiar del diumenge la meva neboda li va preguntar a la meva germana: "mama, la iaia és una indignada?"
************************
En fi, davant tals fets, un servidor també es declara indignat sobretot per l'actitut arrogant, intransigent, intolerant, inflexible dels representants dels òrgans de Salut que executen les ordres que els manen uns polítics que evidentment no tracten gaire amb certs problemes quotidians.
********************
Amb època de crisi i retallades...tornarem a la lluita veïnals dels anys 70? Potser és l'únic camí que ens queda. Evidentment felicitar les entitats veïnals que han pres la iniciativa per lluitar per quelcom bàsic amb valentia i coratge.





Aquests són només alguns dels videos. A continuació uns enllaços a diverses notícies:
http://www.acn.cat/acn/623304/Societat/text/Santa-Coloma-de-Cervello-Colonia-Guell-dispensari-dispensari-medic-sanitat-salut-crisi-austeritat-estalvi-veins.html
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/moti-consultori-1067547

dimarts, 5 de juliol del 2011

Aprendre

*No sé qui ha escrit aquest text, ni qui el va començar a difondre...avui m'ha arribat al meu correu i he decidit compartir-lo...

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA..


He après que ningú

no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la vida es dura....

però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai...

les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...

la felicitat se'n va a un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...

perquè demà potser me les hauré d'empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic...

per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento...

però sempre hi puc fer alguna cosa..

He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta...

et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya...

però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge...

i no pensar només en la meta.

He après que és millor donar consells

només en dues circumstàncies...

quan són demanats i quan en depèn la vida.

He après que com menys temps malgasto...

més coses faig.


(Aprendre...quina gran paraula!: això no estava en el text. Ho he posat jo!)

Conte estiuenc (o com matar un blog...)



Hi havia una vegada un blog que va néixer un dia mediocre de principis d'estiu. Era un blog com un altre que calia omplir amb idees i continguts i el seu amo va decidir regar-lo. Al principi com una il·lusió tot era una descoberta. Després van venir alts i baixos. Cada temporada el blog va donar el seus fruits i va decidir abandonar-lo per marxar de vacances a l'estiu. Al tornar va decidir seguir regant-lo de forma més espaiada, a vegades improvitzada, a vegades planificada.


Amb l'arribada del bon temps, l'amo del blog va reflexionar i va pensar que aquella planta ja no l'atreia com abans i que va començar a plantejar-se si tenia sentit alimentar una planta que ja havia donat molt més del que inicialment mai hauria imaginat. L'encant i l'encís inicialment d'un món carregat de bones iniciatives, s'havia tornat repetitiu. Com podia matar la seva criatura?

- No em matis!, deia el blog, encara tinc coses a dir.

- Encara no ho faré...estic pensant com enterrar-te de la forma més digne possible.

- No m'abandonis!, ja sé que vols tornar amb els teus vells escrits i vols fer una novel·la.

***************

A vegades hem d'aprendre a deixar enrera velles coses que formen part d'una altre etapa. En el meu cas, en la meva vida, fa temps que intento desprendre'm de velles coses, per intentar omplir-me de noves i començar una nova etapa. I no sempre ho aconsegueixo.

***********

Conclusió: Mentre la calor sufocant m'asseca les neurones per moments, intento pensar en els darrers posts que penjaré en aquest blog.

Aprendre a tancar etapes i pensar amb la forma de com crear-ne de noves. Vet aquí el meu repte.

divendres, 1 de juliol del 2011

Río por no llorar

Hi ha moments que la vida està plena de tantes coses que més aviat em desmotiven que no pas em motiven que necessito escoltar una cançó amb bona energia. Arriba el capdesetmana i un munt de propostes d'activitats que podria fer però que segurament no faré. Em conformaré amb un somriure i fruïr uns instants d'un dia esclatant d'estiu. Riure per no plorar...quina gran títol. Delafé y las flores azules sempre em transmeten bona energia.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails