dilluns, 30 de juny del 2008

Una platja...


Arriba l'estiu. I tots somiem amb una platja. Una platja on jeure una estona i oblidar-nos de les nostres trifulgues diàries. Qui sap...potser fins i tot pensarem amb les nostres vacances...
Aquesta foto és la Playa Caleta de Cadis...
(Me la va enviar la meva veïna i amiga Mònica C. de les seves vacances del 2007. Ei, Mònica...ja ho veus...he acabat obrint un blog...gràcies per animar-me a fer-ho!)

Els meus poemes...

Tal i com comentava en l'anterior post...Vaig decidir fer una revisió exhaustiva del material literari que tenia. I vaig revisar el material poètic.
I del fruit de tot plegat en varen sortir més d'una trentena de séries de poemes que he anat penjant en el següent portal...
(fins i tot en vaig crear algún de nou!)
http://www.joescric.com/
Aquest és un portal de les Illes Balears, més minoritari que relatsencatala. Hi ha una diferència bàsica entre els dos portals...A relats l'aire que és respira és més caòtic, creatiu, amateur on tot (amb pseudònim o sense) tot aparentment pot tenir cabuda. En canvi a Joescric és un portal, aparentment més seriós i minoritari, i potser buscava aquest tipus de portal per publicar els poemes.
Si s'entra a la pàgina es pot observar que en el menú hi ha un apartat titulat comunitat i si s'entra a comunitat es pot entra a Autors. Dins a Autors, ordenats alfabeticament es pot anar a la lletra B i si s'entra a la B es pot arribar a trobar el cognom Boloix. Apart d'un servidor, Gabriel Boloix Torres, hi ha una noia que es diu Laia Boloix que també escriu...És curiós, oi? Pert tant en la vinya del senyor hi ha moltes persones amb el cognom Boloix que escriuen...
Fins a dia d'avui hi tinc 21 poemaris i m'en resten per penjar 15! Tots tenen alguna cosa especial per mi...
http://www.joescric.com/publica/comunidad/autor.aspx?cod=12545

En aquest link hi trobareu una petita ressenya personal (que vull modificar quatre dades) i el llistat de poemaris editats...
Us animo a entrar a la pàgina, registrar-vos i descarregar-vos els pdfs dels poemaris...Us estaré molt agraït!!! Salut i lletres!

Els meus relats...

Fa exactament 2 mesos i 15 dies un servidor va decidir que enguany tancaria una etapa creativa de la meva vida i més endavant n'obriria una altre. Vaig decidir recuperar tot el material poètic i narratiu que fins llavors havia escrit i buscar un portal on penjar-lo. Revisant el material vaig pensar que díficilment podria ser publicat en una edició en paper i el millor era buscar una edició digital. Per aquest motiu fins a dia d'avui he publicat gairebé uns 50 relats a...
http://www.relatsencatala.cat/
Aviat hi haurà més de 50 relats, micro-relats i textos de prosa poètica, narrativa i teatral. Són textos irònics, sarcàstics, ingenus, políticament incorrectes alguns, intents de contes infantils..intents de contes d'aventures, etc
Sóc conscient que hauria hagut de publicar aquests textos sota el meu nom però inicialment no tenia previst penjar tant material i vaig penjar un text amb pseudònim. Tant em vaig animar que aviat hauré penjat 50 textos.
Els textos estan en firmats amb el meu alter ego que és SrBoto08 però també tinc clar que en la fitxa d'autor on hi ha penjats les més de dues dotzenes de séries de relats hi acabaré afegint una breu ressenya de qui és el senyor Boto.
Els relats publicats corresponen a diferents séries...
Parents, La Jungla,Qüestions de l'ofici, Nàufrags i illes perdudes, Contes per a nens bons abans d'anar a dormir...entre altres...
(A relats en català si vols deixar-hi un comentari o vols publicar alguna cosa t'has de registrar...si algú ho vol fer, collonut!)

http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=679904

Vaig fer cas a una màxima de ma mare..."millor tenir-los en un portal d'internet que no en un calaix plens de pols".
Si algú s'anima a llegir-los...Endavant! I agraït! (Estan escrits fa molt de temps però s'accepten crítiques i opinions. No em puc queixar he rebut algún comentari positiu!!)

diumenge, 29 de juny del 2008

Un centenari i un manifest...




La Colònia Güell viurà enguany una efemèride important: el centenari de la col·locació de la primera pedra de l'església.

Parlar de l'església de la Colònia Güell, altrament dita, Cripta, és parlar d'arquitectura, història, records, art, parròquia, casaments, sagraments, i perquè no dir-ho una de les icones més importants no només de la Colònia Güell sinó del Baix Llobregat.


Enguany fa 3 anys que som Patrimoni de la UNESCO!!!


I què? Es preguntaran alguns...

La dotzena de viatges que he fet els darrers anys m'han ajudat a veure que on hi ha Patrimoni, les institucions el cuiden, el mimen i se'n senten orgullosos. Perquè no es va fer un acte per celebrar que som Patrimoni de la Unesco? No hi ha ni una trista placa. Res de res. Fins i tot les antigues pistes de bàsquet i tennis parroquials, on actualment guarden restes de les antigues columnes que haurien servit per construir el temple, estan tapades i denoten un lamentable estat d'abandor.

Tot plegat per aquells que som del poble i hem viscut d'aprop la transformació d'aquest ens causa estranyesa i una certa tristor.


El que en el seu dia va ser una grata notícia, ja que la restauració i sanejament d'un edifici sempre és quelcom important, es va convertir més tard en una agra polèmica. Fins i tot hi ha rumors d'indicis que apunten que determinats elements que es varen col·locar per salvaguardar l'obra la poden estar danyant en aquest moment i la poden posar en perill.


És cert tot això???

Els últims dies s'ha publicat en diferents mitjans de ràdio, premsa i televisió un manifest on es posa en evidència l'estat de diferents edificis gaudinians i el manifest destaca el fet que cert elements arquitectònics (com l'estructura de zinc damunt la rampa del porxo) poden estar danyat la mateixa obra. El manifest del que us parlo és el manifest titulat "Gaudí alerta roja" promulgat pel FAD. (que tampoc són quatre arreplegats que són els del FAD!!)


Conclusió: esperem que l'efemèride del centenari serveixi per reconciliar totes les part implicades (Concorci, Parròquia, Diputació, etc) i es pugui arribar a una entesa per salvaguardar aquesta joia que és la Cripta.


El més important és que més enllà de les agres polèmiques que no ajuden a potenciar la riquesa del patrimoni, s'ha creat una comissió per celebrar el centenari de la Cripta...Es reviuran actes que es varen reviure en el 50è i 75è aniversari on l'avi i el pare d'un servidor varen formar part de les comissions dels respectius aniversaris. Pel que sé...hi haurà una missa molt especial, una ballada de sardanes i diferents exposicions commemoratives...

Des de Nàufragiobrer quan arribi el moment farem un seguiment d'aquest important centenari.

Igualment encara estem davant l'impacte del manifest...Diversos mitjans de comunicació se'n van fer ressó...







+info a...

darreres notícies gaudinianes...









Un visita a la Colònia...


Abans d'ahir un colega en Toni F i el seu amic, en Jaime R, van deixar-se caure pel meu poble. Lamentablement estava treballant i no vaig poder acompanyar-los en la visita. M'hauria agradat acompanyar-los i potser qui sap, rememorar els meus temps com a guia local. Varen quedar-se sorpresos de la millora de molts edificis. Sí, és cert! Després d'anys d'oblit, hi hagut importants millores, potser tot va començar fa 6 anys, durant l'any Gaudí que va ser un revolsiu per tots els edificis gaudinians i modernistes en general. Com passa sempre després d'aquell any, a excepció d'algunes grans icones turístiques barcelonines (Sagrada Família, Casa Batlló, Milà, Parc Güell...), la major part d'edificis gaudinians van començar a patir el declivi de visitants...És el cas de la Colònia Güell que des de llavors fins ara el centre d'acollida ha patit un descens progressiu de visitants...Tot i així la pròpia Colònia Güell ha millorat molt des de llavors ja que s'han restaurants cases de carrers com les de carrer Reixach, edificis de particulars com Ca l'Ordal o Ca l'Espinal...També es va restaurar la plaça Joan Güell, es van fer millores en el Teatre Fontova i a l'Ateneu...Fins i tot es va posar el crit al cel per l'estat de l'Escola...D'altres edificis com St.Lluís ja estaven restaurats, alguns s'han fet petites millores com el convent i l'últim edifici sanejat ha sigut la Casa del Secretari. L'antiga cooperativa de Consum que havia de convertir-se en el nou museu i Centre d'acollida es va restaurar però encara estem a anys llum de veure el futur Museu de la Colònia Güell. Més enllà del poble, la fàbrica ha patit una millora i restauració impressionant i actualment hi ha la delegació d'importants empreses internacionals com la Sodexho.

Els veïns del carrer Claudi Güell on visc també hem fet un esforç important per restaurar i pintar les nostres façanes...

Entenc que en Toni em comentés que havia vist la Colònia diferent. Sí és cert ha millorat moltíssim i és un autèntic oasi dins el Baix Llobregat però a nivell de divulgació i protecció del Patrimoni estem encara a anys llum.

Enguany viurem la 8ª Festa del Modernisme (que us en parlaré quan arribi el moment) que ben segur estarà marcada pel centenari de l'església...



(en aquest enllaç hi ha una mica d'info del que és la Festa del Modernisme i també de retruc del que és la Colònia Güell)

Dos concerts d'estiu...(a la Cripta Gaudí)

Com cada any, des de fa 17 edicions, es celebra un cicle de concerts divendres del mes de juliol a la Cripta Gaudí de la Colònia Güell. Enguany la nota negativa és que dels tres concerts habituals s'ha passat a dos...Desconec les causes de tal fet...però és una llàstima. Durant les últimes 17 edicions s'ha pogut sentir diversos estils musicals des del més pur estil clàssic, passant pel cant coral, la música instrumental, tradicional i el jazz. L'acústica de l'església és francament fantàstica i l'espai aporta recolliment.
Enguany els dos concerts programats a les 21h són:
04/07--Concert de jazz llatí a càrrec de Marcel Janer i Roger Noguerol.
11/07-Concert de música clàssica a càrrec de Orquestra clàssica de Castellbisbal que interpretarà les 4 estacions de Vivaldi.

Des de Nàufragiobrer us en farem un seguiment...(Cal dir que el concert de l'any passat d'en Marcel Janer va ser un breu però gran concert...)

Dos concerts...(a l'Auditori)

Aquest primer semestre he tingut l'oportunitat d'estar de nou a l'Auditori de Barcelona.
*A la sala Oriol Martorell:
Data 14/03 - Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia dirigida per en Josep Prats.
"Ein Deutsches Requiem, op. 45" de Johannes Brahms
No sóc un melòman de la clàssica però haig de confessar que quan tens l'ocasió d'escoltar alguna peça especial, crec que l'ocasió s'ho val. La meva amiga Laura dpp és una de les integrants de la coral i he seguit en alguna ocasió els pasos de la Cantiga aquesta últims anys. Haig de confessar que el Rèquiem per la complexitat i l'esforç de la partitura és del millor que els he sentit i té molt de mèrit sabent que són gent que no és dediquen professionalment a això. La peça també va ser acompanyada per la soprano Bárbara Kusa, el baríton Enric Martínez-Castignani i al piano les quatre mans de David Malet i en Josep Surinyac.
Felicitats Laura i a tota la Cantiga!!!
Molt aviat...18 de juliol...Cantiga de nou a l'Auditori interpretant una peça que posa els pels de punta...Carmina Burana!!
+ info a www.gracianet.org/cantiga/agenda
*A la Sala Pau Casals:
Data 02/05 - OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) dirigida per en Eiji Oue
La Tercera de Mahler
La tercera de Mahler és una d'aquelles peces que són com un quadre del romanticisme alemany. Tens la impressió d'estar en un paisatge bucòlic de la Selva Negra i els alts i baixos de la simfonia semblen un cant a la natura i a la vida mateixa. La vetllada va ser acompanyada per la presència simbòlica dels cors Madrigal i Vivaldi, pel paper discret però molt digne de la contralt Nathalie Stutzmann i sobretot sobretot per la gran direcció de Eiji Oue. Vaig tenir la sort d'estar a les primeres files. La seva presència diminuta creix damunt la tarima del director i ens va transmetre tota la passió per aquesta gran peça. Una gran vetllada!
+info a http://www.auditori.cat/

Una estrena...4 Juliol



El proper 4 de Juliol s'estrena el film:


"Bienvenido a Farewell-Gutmann" dirigida per en Xavi Puebla


Perquè destaco aquest film?


Destaco aquest film perquè és un film dirigit per un amic de la meva germana i un servidor va tenir l'ocasió de conèixe'l en el seu moment quan encara no havia filmat res destacable i era un cinèfil empedreït. La seva perseverància el va portar a cursar estudis de cinema i fins i tot a convertir-se en professor del CECC. Després de vàrios curts i llargmetratges anteriors...aquest nou film és un pas endavant en la trajectòria d'en Xavi.


Molta Sort i enhorabona!!!


Enhorabona ja que...


Festival de Málaga...


Premi millor actriu: Ana Fernández


Premi millor música: Mikel Salas


Festival REC08


Premi millor òpera prima


Festival Internacional de Cine de Montreal


film seleccionat en la competició


Produïda per Jordi Domingo, dirigida per en Xavi Puebla i interpretada per Ana Fernández, Lluís Soler, Héctor Colomé, entre altres...

Bé, quan l'hagi vist ja us en faré cinc cèntims...
+info d'en Xavi Puebla a
http://es.geocities.com/xavi_puebla/








Dues pelis...(1r Semestre)

Últimament no he sigut gaire cinèfil però haig de reconèixer que dues de les pelis que he vist aquest darrer trimestre tenen quelcom en comú...són un refregit. M'explicaré...
Un refregit és quelcom ja vist o explicat...retocat, revisat, adaptat, revisitat...poseu els adjectius que vulgueu...serà una de les tòniques d'aquest anys...les segones, terceres parts i les seqüeles...o adaptacions vàries...No hi ha com esprèmer la llimona...
*Sweeny Todd: La pel·lícula de Tim Burton defuig potser de la posada en escena d'aquest musical que en el seu dia a Barcelona fou interpretat per en Constantino Romero i la Vicky Peña. L'aposta d'en Tim Burton per crear un món més fosc i tèrbol és una bona aposta del film. Apostar per actors que no havien cantat i se'n surten prou també és arriscat. Estic parlant d'en Johny Deep i la Helena Bohan-Carter. És una bona adaptació. I és una llàstima que estigués poc temps en cartellera.
*Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall: L'esperada quarta entrega de la saga de Lucas i Spilberg pot decebre però crec que també té els seus elements interesants. En Harrison Ford s'en surt prou bé i el guió en alguns moments grinyola una mica. El film és entretingut i el millor de tot és l'arrencada del film en un hangar prop d'un centre de proves nuclears. L'ambientació anys cinquanta està bé i la dolenta de torn, la Cate Blanchett compleix molt bé en el paper. L'encabalgament d'escenes al final és massa previsible i el final massa marciano. El colofó - happy end en forma de boda em sobra bastant...Tot i així consegueix entretenir i podria estar a l'alçada dels anterior films, tot i que no és ni molt menys el millor.
+info a www.es.wikipedia.org/wiki/Indiana_Jones_y_Reino_de_la_Calavera_de_Cristal

Un pilot...(Fa un any)

Volia dedicar un altre post a la Cia Sinilos. En aquest cas al seu projecte de programa pilot que justament fa un any van acabar de gravar les imatges a Rupit. En Miguel i la Lores fa més d'un any i mig em van proposar a mi i a un equip de gent col·laborar en el seu projecte. En que consistia? La idea era gravar un pilot de poc més d'un quart d'hora per presentar-lo com a projecte per a la Xarxa de Televisions Locals (XTV).
En Miguel i la Lores em varen proposar que els dongués un cop a de mà a escriure quatre diàlegs pels personatges que ells havien ideat. La història és ben senzilla. Un avi, juntament amb dos nets i el seu gos fan excursions al cap de setmana a diferents indrets de Catalunya i l'excursió serveix per crear diferents gags amb els personatges i mostrar la cultura, tradicions i encants locals. Es va decidir que l'indret triat fos Rupit i tot l'equip del pilot van passar tot un cap de setmana gravant-lo.
El meu paper va ser molt més discret, escrivint una petita part del guió amb l'altre companya guionista que era la Loli Recio, la guionista habitual del grup. Què n'ha quedat d'aquella experiència? Va ser positiu fer un guió a quatre mans i col·laborar amb la Cia del meu amic.
He vist imatges del pilot i penso que van fer un treball de qualitat.
En Miguel, la Lores, la Loli, la Núria, la Sónia i en Sergi A i els seus companys van fer una bona feina. Lamentablement no va tenir l'acollida que esperàvem. Fins i tot es va presentar el projecte a la Tv3...però amb molt bones paraules van rebutjar la proposta. Què hi farem! El meu amic és un noi combatiu i crec que seguirà lluitant per tirar endavant algún dia algún projecte audivisual amb la seva Cia.
Si entreu a www.sinilos.com/blog hi trobareu unes imatges del pilot de "Rodamons" És la careta. S'hi veuen els personatges...l'avi, en Max, l'Elga i la Senda. (que és el meu personatge preferit)

Un infantil...Monninots


Volia dedicar un post a la bona feina de Sinilos Teatre de Titelles.
Què us puc dir de Sinilos? Sé que és poc objectiu parlar del treball de la Cia d'uns vells amics...en Miguel i la Lores, però ho intentaré.
Enguany Sinilos va tenir l'oportunitat de poder estar un mes, el passat mes de març, en cartellera en un teatre de Barcelona, el teatre Tantarantana. http://www.tantarantana.com/

Reconec que no ha de ser fàcil, en un món, l'escènic i infantil, conseguir que et puguin programar tot un mes. Estar programat a BCN suposa sortir a totes les cartelleres, guies de l'ocio, Timeout, atrapalos.com, etc, etc...

Les crítiques foren molt positives i a la nova revista Timeout va sortir com a espectacle infantil destacat. Felicitats!!!

Què és monninots? Un servidor ha tingut l'oportunitat de poder veure el procès creatiu del seu anterior espectacle..."El pinta somnis" i d'aquest "Monninots". Francament, després de vuit anys, el treball sobre l'escenari es veu reforçat per l'experiència dels col·legues com a manipuladors i titellaires en programes com Los lunnis (TVE) o Los Argos (Cuatro?)...Si heu escoltat algún cop la veu de Lulila no és res més que la veu de la Lores.

Monninots és la història d'un marrec que veu com a la seva habitació plena plena de joguines (que prenen vida!!) s'hi ha perdut una criatureta ben marciana i el bon marrec l'ajudarà a que torni al seu planeta. L'espectacle és força innovador, tot i que en algún moment perd intensitat i això els nens, que són uns espectadors molt agraïts però molt terribles també, ho noten...

Els moments musicals són els millors i cal dir que les cançons d'en Pep Boada funcionen molt bé. També em vaig topar amb el técnic, que és del meu poble, en David V.

Des de Nàufragiobrer us desitjo que l'estiu us porti molt bolos i molta sort!!
(Un parell d'anècdotes: si aneu a un espectacle infantil us recomano que porteu alguna criatureta sigui nebot, fill, o cosinet...quan vaig anar a comprar l'entrada el noi de la guixeta em va preguntar: "només una? i va mirar per si portava algún nen amagat. M'hauria agradat portar les meves nebodetes però no va poder ser. L'altre moment va ser a l'entrar a la sala...vaig deixar que entrés tot el criaturam i el noi al revisar-me l'entrada em va mirar amb cara de bitxo raro. Sort que després el personal de local va veure que sortia amb els manipuladors del muntatge i van dir: Ahhhhhh! Ara ho entenem!!)

Us recomano que feu un cop d'ull a les seves webs i blogs...són super creatius (com ells!!!)


www.sinilos.com/blog (us imagineu un bloc escrit per titelles? Surreal? No, no..."De titelles" és nom del seu bloc)


Dues propostes escèniques...(primer semestre)

Tot i que en èpoques passades he sigut molt més teatrero que ara...el teatre és quelcom que sempre m'ha agradat llegir-ne, escriure'n, veure'l i comentar-lo. Lamentablement aquesta última temporada no he tingut moltes oportunitats per veure'n però us volia fer un breu apunt de dues propostes que en el seu dia vaig veure...

*"Ruddigore o la nissaga maleïda" és l'adaptació al català d'una opereta de Gilbert & Sullivan. El muntatge corria a càrrec d'una companyia de joves actors que realment ens va sorprendre la seva gràcia. I el teatre que va acollir el muntatge fou en el Versus teatre. Us deixo el blog d'aquesta companyia. http://www.egosteatre.blogspot.com/

*"El cercle de guix caucassià" de Bertolt Brecht al Teatre Nacional de Catalunya. Dirigida per l'Oriol Broggi, amb traducció de Feliu Formosa i una bona colla de coneguts actors catalans. Brecht és un dels autors que sempre m'han interesant teatralment. El seu és un teatre de lluita de classes, de conflictes ètics, de personatges en situacions límit...El cercle de guix caucassià respon a tot això i molt més. És la història de Grushe, una serventa que un moment de setge a la seva ciutat i davant la fugida dels monarques, és fa càrrec de l'hereu i viurà una epopeia per protegir-lo. Més tard apareixerà la mare biològica que el va abandonar per recuperar el seu fill i un jutge corrupte, interpretat de forma brillant per l'Anna Lizaran, s'encarrega de fer mediador en el conflicte. La història és prou interesant i potent. Haig de dir que em va agradar força. El narrador era en Victor Estévez (ex -OT) i la música corria a càrrec de Cabo San Roque.
Em va sorprendre que durés tan poc en cartellera i que l'última funció la platea fos mig buida. Crec que no es mereixia rebre les crítiques tan fredes que va rebre i francament era un bon muntatge.

+info del TNC a http://www.tnc.cat/

5 Juliol. S'apropa una Nit Blanca


La muntanya de Montjuïch, amb el seu recuperat castell, viurà el proper dissabte 5 de juliol una nova nit blanca. Què és una Nit Blanca?
Una nit blanca no és res més que una proposta cultural on vàrios espais allarguen els seus horaris fins ben entrada la mitjanit o gairebé tota la nit.

Un servidor va poder disfrutar d'una proposta similar el juliol del 2007 quan amb els amics vàrem decidir aprofitar el capvespre del dijous per fer una visitar al MNAC. Recordo que em vaig trobar amb en Marc R, que és un col·lega que treballa al museu i anava una mica de bòlit. Fora al museu estava ple de guiris que volien veure les fonts màgiques i a dins la gentada seguia el guia de torn que feia la visita comentada. Recomenable?
No crec que sigui el millor dia per visitar un espai tan gran com el MNAC..

Actualment és un bon museu i de la mitja dotzena d'àrees temàtiques romànic, gòtic, renaixament, modernisme, S.XX, fotografia...fins i tot les temporals s'ha de visitar amb una certa calma i una nit blanca no és el millor dia per visitar un espai tan gran. Tot i així sí que penso que és una bona ocasió per passar una estona agradable i retrobar-se amb la parella o els amics per disfrutar una estona d'art. A Europa les nits blanques als museus són habituals i a casa nostra aquestes propostes són poc habituals.
Segons tinc entès apart del MNAC altres espais de la muntanya de Montjuïc com el Caixaforum s'afegiran a aquesta proposta.

Vàries fotoexposicions...

Seguint la temàtica de l'anterior post volia fer un breu apunt sobre dues exposicions del Palau de la Virreina.

A principis d'any es va poder veure una retrospectiva sobre fotoperiodisme a Catalunya. Som un país de bons fotoperiodistes i malauradament mai se li ha donat la importancia que es mereixen.
Sota el títol: "Fotoperiodisme a Catalunya. 1976 - 2000" la mostra va intentar oferir un breu repàs de diverses imatges d'aquest gènere des de fotografies de fets històrics i polítics fins a personatges famosos. Llàstima que va passar força desapercebuda.

Actualment fins el 31 d'agost es pot visitar una mostra de fotografies de la fotògrafa cubana Vida Yovanovich. Sota el títol "27 anys, 8 mesos, 14 dies", aquesta fotògrafa ens retrata les misèries de dones que han viscut la violència d'aprop i que per defensar-se d'aquesta violència (de gènere molts cops) han acabat a la presó. Els fragments de cartes són francament esborronadors. Recomenable per aquells que vulguin prendre consciència d'un greu problema social.
www.bcn.cat/virreinacentredelaimatge

Vàries exposicions...

Macba, Mnac, La Virreina, Caixaforum, La Pedrera...Afortunadament a Barcelona disposem de més de mitja dotzena d'espais culturals que ens sorprenen en alguna ocasió amb propostes interesants...En aquest post no faré una valoració de les exposicions actuals, sinó un breu apunt d'algunes impressions d'exposicions que hem pogut veure aquesta temporada...

*Caixaforum:
Una d'art antic: "Prínceps etruscos - entre Orient i Occident". Personalmet crec que aquest tipus de propostes són les més interesants. Ens apropen a un món on habituament disposem de molts tòpics i poca informació. El que més em va sorprendre és la manera com una cultura tant sofisticada fos absorvida tant fàcilment per la civilització romana.
Una d'homenatge: "Cent anys del Palau". Apropar-nos a la història del Palau a través d'imatges distribuïdes en tres espais diferenciats. Bona selecció d'imatges i músiques. Però personalment crec que faltaven més continguts...
Un altre homenatge: "Chaplin en imatges". Apropar-nos a a la figura de Chaplin i del seu principal alter ego "Charlot" va ser un dels objectius d'aquesta proposta. Realment molt distreta i una aposta per la cultura del cinema i els seus mites.

http://obrasocial.lacaixa.es/centros/caixaforumbcn_es.html

*Sala d'exposicions de "La Pedrera":
Art del S.XVII i XVIII - "Passió i negoci. L'Art a la Venècia dels Segles XVII i XVIII" - La mítica ciutat de Venècia convertida en el rovell de l'ou del mercadeig de l'art. Com totes les exposicions de la Pedrera una bona proposta per entendre la mítica Venècia.
Una retrospectiva - "Zoran Music. De Dachau a Venècia" - Interesant retrospectiva d'aquest desconegut pintor que va sobreviure l'horror dels camps de concentració de Dachau i que va buscar la calma en els canals venecians. Un dels quadres que més em van impactar és el titulat "No som els últims". Un autèntic crit de supervivència contra la barbàrie dels camps nazis.
www.caixacatalunya.es/obrasocial

Molt aviat visitaré les noves propostes del Caixaforum i la Pedrera i us en faré cinc cèntims...(Realment m'han parlat molt bé de l'exposició d'art japonès de la Pedrera)

dissabte, 28 de juny del 2008

Una presentació...


El passat dia 10 de juny un servidor va ser convidat per participar en una presentació de llibres i posterior tertúlia entorn l'accés dels joves al món de l'edició. L'acte es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès. http://www.ateneubcn.org/
En el seu dia vaig suggerir a la Junta de l'AJELC - http://www.ajelc.cat/ - alguna activitat on els autors afins a l'associació poguessin retrobar-se i comentar en una tertúlia les seves novetats editorials. Així doncs en David Jané periodista i president de Joves Escriptors va fer el paper de cordinador de l'acte i va presentar els diferents convidats perquè fessim cinc cèntims de les nostres novetats editorials.
Vàrem patir la maledicció que aquell mateix dimarts hi havia fútbol i un dimarts a mitja tarda és a vegades difícil que la gent participi en aquest tipus de propostes. Tot i que la sala era gairebé buida, els pocs assistents a l'acte ens feren el caliu suficient perquè tot plegat semblés un reunió de vells coneguts de l'Associació.
En Xavier Gual - http://www.xaviergual.com/ - va parlar en nom de la Núria Albertí la seva parella que en els darrers anys ha publicat diferents llibres de literatura infantil però que per la seva recent natalitat (felicitats Núria i Xavi!!) no va poder assistir. En Xavier va parlar del seu darrer llibre "Estem en contra", darrer premi Pere Quart d'humor i sàtira. (prometo un post parlant del llibre perquè bé s'ho val...) i dels "intringulis" editorials entre que guanyes un premi i et publiquen el llibre.
La literatura infantil també va ser present amb l'obra de la Cinta Arasa. La Cinta ens va fer cinc cèntims del seu conte "On és el sol, cucafera?" publicat per http://www.aeditors.cat/.
Un servidor va parlar de l'accés al món de l'edició a través de les editorials petites i independents que publiquen llibres amb el règim de la coedició. (que no és res més que el finançament conjunt de l'edició entre autor i editor). M'hauria agradat poder mostrar el parell de llibres que m'han d'editar als presents de la tertúlia però no va poder ser.
En David Jané, la Cinta Arasa, conjuntament amb en Jordi Prenafeta són autors que han participat en l'última entrega dels llibres del col·lectiu 21 x 21. (on un servidor també hi va publicar contes en el seu moment)
L'última entrega de 21 x 21 és el recull titulat "Onze pometes té el pomer". El títol és una clara referència a un tipus de literatura que en el seu moment feia als anys 70 el col·lectiu Ofèlia Dracs, que en aquest cas són els autors del pròleg. L'erotisme és l'ingredient dels contes d'aquest llibre i en el seu dia quan van presentar ara fa uns mesos el llibre a la Catalònia, el llibre va tenir una bona acollida.
Finalment es va convidar un vell conegut de l'Associació i un escriptor amb una bona trajectòria. És en Jordi Mata - http://www.jordimata.com/ En Jordi ens va fer cinc cèntims del seu darrer llibre "Un cadàver exquisit"publicat per Edicions 62. Ens va fer cinc cèntims del punt de partida del llibre...Què va passar a Catalunya als anys previs a la Guerra de Successió?
Fins aquí cinc cèntims del que va ser aquesta tertúlia on els companys, vells coneguts de l'Associació vàrem aprofitar per retrobar-nos i xerrar sobre el món editorial. (La foto la va fer la Sandra Comas, gràcies Sandra!!)

Una capella...


Què faries si tinguessis una taca enorme a la paret? Pintar-la? Tapar-la? Esborrar-la? Com? La meva benvolguda Montse V va topar-se en el seu estudi on pinta i escriu amb una enorme taca. I va decidir demanar ajuda al seu bon amic Ramon per tapar-la. Aleshores la inspiració va fer acte de presència i no pogueren evitar deixar-se temptar per jugar una estona amb la Sra.Inspiració. Què si jo dibuixo una coseta per aquí i podríem dibuixar una coseta per allà...Conclusió: A l'habitació de la casa de l'amiga després d'un any els dos amics han acabat pintant frescos a l'habitació i ho han batejat amb el nom de "capilla Ramonsetina". Follia? Inspiració? Divertimento? Aquí teniu el blog que ha obert en Ramon on parla de tot plegat: http://www.ragacidad.blogspot.com/
Avui celebrem un aniversari d'un amiga i la Montse V ens ensenyarà la seva capella...

Un quadre...


I com es dirà aquesta illa? Vet aquí el gran dilema...Això de posar nom a les coses sempre em fa rumiar...Quan escric un relat, un poema el títol és quelcom important...Enguany es publicarà el meu primer recull de relats sota el títol de "Petits naufragis"
(Bé ja us en parlaré més endavant)
Aquesta foto que veieu és d'un quadre que va pintar el meu avi patern que es deia Francesc Boloix. Crec que és el Port de Barcelona. Volia que fos la portada del recull però finalment no va poder ser...
Aquest quadre em suggereix moltes coses. Em recorda que el meu avi i el seu grup d'amics s'escapaven els avorrits diumenges del franquisme per anar a pintar. Mentre la gran massa estava pendent del fútbol i els toros (de què em sona això? Ahh, sí demà la final de "la selección"; serà que el fútbol és sempre el fútbol)...el meu avi i els seus s'escapaven per Catalunya per pintar i dibuixar. Aquest quadre és d'aquella època. Un port. Unes barques amarrades al port. Vet aquí que molta gent vol amarrar-se a molts ports per no ser nàufrags. Vinc d'un món d'obrers. Un món on hi hagut molts nàufrags. Vet aquí que ja tinc nom per la meva illa..nàufrag i obrer.

Una illa....

Benvinguts a la meva illa. No hi trobareu ni palmeres ni cocoters...però potser si que hi trobareu algún que altre post sobre literatura, cultura, art i viatges...en fi, que són totes aquelles coses que m'agraden. Què m'emportaria a una illa deserta? No ho sé... (foto una de les illes del Golfo Borromeo, Llombardia)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails