dimarts, 20 d’octubre del 2009

Últimes lectures: Una sortida digna de Jesús M.Tibau


Últimes lectures:
Una sortida digna
Jesús M.Tibau
Cossetània Edicions
Notes de color, 25, 2009.
"La mort mai havia estat tan suggerent i atractiva en un recull de relats"
Aquest és el titular que posaria si hagués de ser notícia el darrer recull de relats de l'autor ebrenc Jesús M.Tibau. És un llibre de relats fresc, de lectura àgil, fluïda, dinàmica...
Si en el darrer llibre ja hi havia relats que desprenien dosis d'ironia i tendresa, en aquest recull, les dosis d'ironia i tendresa han estat augmentades i perfectament dosificades (mai millor dit) en una àmplia galeria de situacions i personatges.
Hi ha contes absolutament genials com el conte que obre el recull "La notícia de l'any", un conte absolutament brillant on l'autor demostra un gran domini del ritme que va creixent com les ganes de la gent de conèixer les primeres impressions d'un ressuscitat. Destins és un altre dels relats que m'han agradat...on uns pares s'angoixen constantment perquè veuen que el seu fill no serà un bon lladre i la mare li retreu "ets massa tou!".
En fi...una nova entrega augmentada i millorada de l'originalitat narrativa d'en Jesús Maria Tibau.

Últimes lectures: els dos penúltims llibres d'en J.M.Tibau...

Últimes lectures/ lectures del passat estiu
Els dos penúltims llibres d'en J.M.Tibau

El vertigen del trapezista
Cossetània Ed, notes de color, 11, 2008
(relats)


A la barana dels teus dits
Aeditors, El riu de lletres, 2009
(poesia)

Vet aquí un doble ressenya d'un autor, que en el meu cas, com suposo que li ha passat a d'altres persones, vaig conèixer primer la seva faceta de blocaire i la curiositat em va portar a conèixer algún dels llibres de la seva faceta d'escriptor. El principal dilema era saber quina era la millor opció per fer una immersió en el món literari d'en Tibau.
Vaig decidir finalment llegir-me els tres últims, i en aquest post intentaré dir alguna coseta dels dos penúltims llibres.

El vertigen del trapezista és un recull que inclou 34 relats. Són relats carregats de quotidianitat, ironia, reflexió, tendresa...retrats de personatges, alguns que intenten sobreviure i fer malabarisme entre el passat, el present i el futur. El que més m'ha sorprès és l'habilitat amb la que es mou en el gènere del relat i la gran fluïdesa que tenen. És un recull que es llegeix sense grans problemes i que convida a la relectura. Jo ho he fet. M'he llegit tres cops el primer conte, perquè...sí...ho confesso..."monedes o l'indecís rodar dels anys", per cert, un dels varis contes premiats que inclou el recull, m'ha atrapat la història i he pensat...ostres, això dóna per una novel·la!
La grandesa i feblesa al mateix temps d'un recull de relats és que ens ofereixen un ampli ventall d'històries i fragments que no sempre ens poden atrapar de la mateixa manera tots. No tots els contes m'agraden ni m'atrapen de la mateixa manera. Realment és un llibre que amb prou feines 120 fulls aporta molts elements per anal·litzar moltes coses...és fresc, dinàmic, innovador l'epíleg participatiu...M'agrada el Tibau que converteix la seva Cornudella natal en un espai literari més i que fa dels carrers de Tortosa una ciutat literària...M'agradaria pensar que he descobert un autor amb prou fusta per sorprendre'm d'aquí un temps, no amb petites acrobàcies literàries sinó amb una gran acrobàcia: una novel·la o un recull de tres o quatre històries llargues. Temps al temps.

A la barana dels teus dits és un recull de petits fragments poètics. Està escrit amb humil·litat i senzillesa. És un homenatge a l'ànima enamorada que observa rera una barana cada matí el món. El Tibau poètic ha sigut un gran descobriment: versos propers i quotidians. Un plaer.

Últimes lectures: Arran de l'Ebre

Últimes lectures/ les de l'estiu passat
Arran de l'Ebre
Cinta Arasa
Aeditors/ El riu de lletres, 2009
Aquest és un llibre que m'ha emocionat doblement: primer perquè prové d'una jove narradora natural de Tortosa, amb la qual vaig tenir el plaer de coincidir a l'AJELC i segon perquè és una història potent escrita amb sentiment, emoció i força.
Arran de l'Ebre és un viatge a través dels ulls de les dones d'una família d'exiliats catalans que visqueren a París durant la dictadura franquista i tornaren anys després a les Terres de l'Ebre. Històries de besavis, avis i fills, però sobretot d'àvies, mares i filles. I d'entre elles, la que més m'ha emocionat és la història de Lola, el retrat d'una dona supervivent que mai va perdre el somriure ni les ganes de tornar a la seva València natal.
Dolors i Gemma, dues de les veus protagonistes viuen la literatura d'una forma especial. I com molt bé diu la contraportada del llibre: l'Ebre, de fons, mira i escolta.
Després d'anys de treball i esforç amb aquesta novel·la, la Cinta ens ha ofert un debut brillant. Novel·la absolutament recomenable.

Últimes lectures: La teoria dels núvols


La teoria dels núvols
Stéphane Audeguy
Traducció de Ferran Ràfols i Malle Monnerie
Barcelona, Ed. Empúries, 2006, col·lecció narrativa, 325
Amb motiu de l'any Internacional de l'Astronomia 2009, La teoria dels núvols fou l'últim llibre que vàrem llegir en el club de lectura on vaig a Sta.Coloma. És l'opera prima d'Stéphane Audeguy, autor francès, que amb aquest títol va conseguir un notable èxit de públic i crítica.
La trama principal de llibre són els records de l'Akira Kumo, un estilista japonès, resident a París, que contracta una jove bibliotecària, de nom Virginie Latour perquè li catalogui la seva col·lecció de llibres sobre meteorologia i núvols. Aquest és el punt de partida i l'excusa principal que utilitza l'autor per explicar-nos vàries historietes dels darrers dos segles sobre l'evolució de la meterologia. L'autor mescla la història del vell Akira, supevivent d'uns dels pitjors núvols de la Humanitat, el provocat per la bomba d'Hiroshima amb les batalletes de la Història de la Meteorologia.
És un llibre ben escrit, pretenciós, amb fragment ben aconseguits, fins i tot poden resultar humorístics però que arriba a avorrir en alguns moments. L'afany de l'autor per colar-nos vàries reflexions i batalletes és el que dilueix l'autèntica gràcia del llibre que és mostrar-nos el retrat d'un home que ha viscut d'una forma molt particular l'amor, l'amistat i el sexe i el contrast d'una dona jove i grisa com la Virginie que a través de la feina de l'Akira consegueix l'ascens i la plenitud personal i laboral.
Un llibre curiós amb fragments interesants però perquè no dir-ho també, al mateix temps avorrit.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails